En aquest article partim de la hipòtesi que el funcionament de la llengua pot constituir un objecte de coneixement que interessi els estudiants si són ells mateixos que han de confrontar-s'hi per construir coneixement a través de processos actius de recerca (recollida de dades, observació, comparació, anàlisi, argumentació, sistematització, síntesi dels resultats, etc.), en col·laboració amb els companys i amb la guia del professor. Això porta a considerar la necessitat d'aproximacions holístiques a l'ensenyament de la gramàtica més enllà de l'exercici o la tasca aïllada i puntual. Les recerques exploratòries que s'estan iniciant es basen en un model de seqüència didàctica de gramàtica (SDG)* que és alhora guia per al disseny de les intervencions i hipòtesi de treball, i que està constituït per un conjunt de tasques diverses però relacionades totes elles amb un objectiu global que els donarà sentit. La SDG que presentem aquí tenia com a objecte que els estudiants indaguessin sobre els usos reals del pronom h
