Coll Llompart, Margalida: La revista Tresor dels Avis [1922-1928]. Memòria,paraula i folklore. Premi ciutat de Manacor d’assaig Antoni M. Alcover 2015. Pròleg de Caterina Valriu. Manacor: Edicions Món de Llibres, 2015, 180 p

Temporal Oleart, Josep

Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ressenyes
Coll Llompart, Margalida: La revista Tresor dels Avis [1922-1928]. Memòria, 
paraula i folklore. Premi ciutat de Manacor d’assaig Antoni M. Alcover 2015. Pròleg 
de Caterina Valriu. Manacor: Edicions Món de Llibres, 2015, 180 p.
La revista Tresor dels Avis [1922-1928].  
Memòria, paraula i folklore
Josep Temporal Oleart
IEC, Grup d’Estudis Etnopoètics
El treball de Margalida Coll Llompart, mereixedora del Premi ciutat de Manacor 
d’assaig Antoni M. Alcover 2015, és una obra molt cenyida, tan austera en els 
seus objectius com eficaç en el seu assoliment. Aquesta característica estableix 
amb exactitud les dimensions de la seva vàlua. Diguem-ho d’entrada: l’obra serà 
molt útil a qui vulgui assabentar-se amb detall de tots els aspectes de la revista 
que endegà el mestre i folklorista Andreu Ferrer i Ginard a Artà entre 1922 i 1928 
(objectiu, continguts, col·laboradors, etc.). La feina que hi fa és molt positivista, 
en el sentit que se sosté sobre el buidatge sistemàtic de dades de la revista, i es 
presenta d’una manera bàsicament expositiva. S’intueix la prudència de l’autora 
en l’estalvi de determinats judicis excessivament valoratius que anirien més 
enllà de la pretensió de l’obra, i que, previsiblement, es reserven per ser més ben 
fonamentats en treballs posteriors de recerca. Ben fet. La recerca ha d’apreciar 
la mena de treballs ben cenyits, d’aparença enganyosament humil, perquè al 
capdavall resulten imprescindibles i li presten molt bons serveis. Aquest treball, 
clarament, és d’aquesta naturalesa. No fou en va que se li reconegué aquesta tasca 
amb la concessió d’un premi.
D’entre la diversa tipologia de treballs de recerca, aquest respon, doncs, al 
model expositiu d’informació material obtinguda de primera mà i degudament 
contextualizada. D’altra banda és el tipus de treball que s’emmarca dins d’una 
recerca major, la qual cosa el fa doblement interessant: per la informació que 
proporciona, però també perquè, ben segur, complementarà un treball més 
total i segurament definitiu sobre la tasca folklòrica de Ferrer i Ginard. L’obra 
ens desvetlla el desig d’aquesta obra futura i acredita, en el compàs d’espera, que 
serà de la més alta solvència investigadora. Ho acredita, entre d’altres aspectes, 
el fet de saber establir perfectament els límits de la recerca; un principi, gosaria 
dir-ne epistemològic, que és fonamental per tal que un llibre reflecteixi una 
labor autènticament científica, i no respongui a una esforçada però maldestre 
acumulació de dades sense aportació real de sentit. Aquesta segona manera de 
procedir entorpeix la ciència fins i tot si entremig dels materials aportats n’hi 
hagués de valuosos. No és el cas en absolut d’aquest treball, que té el seu contingut 
perfectament organitzat en nou capítols més un desè d’annexos i un onzè, que 
correspon a l’índex onomàstic.
A la «Introducció» (cap. 1) es formula l’objectiu del treball, que és «estudiar 
i analitzar la tipologia dels articles publicats a la revista Tresor del Avis, així com 
conèixer quines varen ser les persones que hi col·laboraren, tot tenint en compte, 
de manera especial, quin era el context de l’època i les diferents situacions de les 
Illes i de Catalunya quant a la llengua i la cultura» (p. 14). També emmarca el sentit 
Estudis de Literatura Oral Popular, núm. 5, 2016, 137–139  |  DOI: 10.17345/elop2016137-139
ISSN: 2014-7996  |  http://revistes.urv.cat/index.php/elop
138 139Studies in Oral Folk Literature, no. 5, 2016
Reviews
de la revista dins una concepció instrumental i conservacionista del folklore; és a 
dir, dins d’aquella concepció que d’ençà dels treballs d’epistemologia del folklore 
realitzats per Ignasi Roviró, coneixem amb el nom d’arxivística folklòrica. Per 
bé que avui aquest paradigma folklòric estigui superat, va ser decisiu en aquella 
època que conegué un bon nombre d’iniciatives semblants i equivalents, i ens 
aportà tants meritoris fruits. El domini etnopoètic català (les Illes en un lloc molt 
privilegiat) va ser, amb diferència, el més ben recopilat de la península ibèrica; no 
podem pas negar el gran valor que això representa. La tasca de Ferrer, en aquest 
sentit, fou enorme, amb els seu esforços recol·lectors personals (de rondalles 
i llegendes principalment, però també com a col·laborador del Diccionari de 
mossèn Alcover, del Cançoner Popular de Mallorca de Rafael Ginard i Bauçà, de 
l’Arxiu de Tradicions Populars d’en Valeri Serra i Boldú i de l’Obra del Cançoner 
Popular de Catalunya de la Institució Patxot); i amb la creació dels Amics de la 
Tradició Popular, una xarxa de col·laboradors amb els quals pretenia crear un 
autèntic dipòsit del folklore illenc.
El cap. 2, «Andreu Ferrer i Ginard», fa una succinta aproximació al personatge, 
a l’aparició dels seus treballs i a la seva circumstància. En el cap. 3, «Context 
polític i cultural», es presenta la relació de Ferrer amb el regionalisme (Ferrer 
defensava una política catalanista) i amb l’Escola Mallorquina, de la qual en 
compartia l’ideal cultural i estètic. En el cap. 4, «Tresor del Avis: la concreció d’una 
il·lusió», s’emmarca l’aparició de la revista en el folklore i en l’etnografia, i en la 
seva voluntat de classificació científica dels materials folklòrics (Ferrer els adaptà 
al sistema de classificació de biblioteques de Melvil Dewey). El cap. 5, «Folklore: 
antecedents i evolució. Una panoràmica», fa un recorregut, també molt succint, 
a la disciplina del folklore des de la seva aparició fins les acaballes del segle xix, 
que serà útil per a situar-se als lectors menys versats en els estudis d’etnopoètica i 
d’història del folklore.
En el cap. 6, «Anàlisi de la revista», s’explica la gestació, l’evolució i el 
contingut de la revista, amb les seves vicissituds volum a volum; i es presenta el 
buidatge bibliogràfic de tots els materials i articles publicats segons aquest criteri: 
Estudis crítics (de Literatura Oral Popular, de Costums i Devocions Populars, de 
Folklore Litúrgic, i de Meteorologia), Material folklòric de primera mà (Rondalles, 
Llegendes i Tradicions; Cançó: cantarelles, cançons curtes i cançons narratives; 
Fórmula: proverbis, parèmies, endevinalles i enigmes; Balls; Costums i creences, 
i Miscel·lània), Tasca folklòrica (Recol·lecció de material folklòric, Concursos 
de folklore), Relacionats amb la publicació de la revista, Bibliografia, i Notes 
necrològiques. Els materials fan un total de 175 articles. En el context cultural 
illenc de l’època, cal assumir-ho com una aportació molt valuosa que col·laborà 
a enlairar-ne el nivell.
El cap. 7, «Col·laboradors a Tresor dels Avis», posa l’accent en la voluntat de 
Ferrer d’«articular una recerca col·lectiva per part d’un estol de col·laboradors 
format per persones de les Illes aficionades al folklore» (p. 83), convençut que 
era l’única manera de recollir materials de manera sistemàtica i eficaç. Eren els 
Amics de la Tradició Popular, format sobretot per mestres i clergues molt motivats 
(alguns, com Ferrer, també col·laboraven en d’altres iniciatives de recopilació 
com ara el Diccionari d’Alcover, el Cançoner Popular de Mallorca i l’Obra del 
Cançoner Popular de Catalunya). Tanmateix, a Tresor del Avis hi col·laboraren 
altres persones que no n’eren membres, com ara els folkloristes catalans Francesc 
139Estudis de Literatura Oral Popular, núm. 5, 2016
Ressenyes
Baldelló, Rossend Serra i Pagès i Joan Amades. Fou Valeri Serra i Boldú qui en facilità 
algunes col·laboracions, així com la subscripció de la revista entre els catalans i 
algunes institucions interessades. En total, una trentena de col·laboradors, entre 
els quals pogué comptar també amb dues col·laboradores (Francisca Catany 
Mascaró, de Palma, i Irene Rocas i Romaguera, de Llofriu).
El cap. 8 és el de les «Conclusions». S’hi recapitulen els aspectes essencials de 
Ferrer i Ginard i, especialment, els que fan relació a la revista. Conclou l’autora: 
«Ens trobam davant una revista especialitzada en etnografia i folklore única a 
les Illes, que tenia com a objectiu principal la recerca de la tradició i del corpus 
folklòric illenc i la seva preservació» (p. 91). En definitiva, aquest treball palesa 
l’honradesa científica de Ferrer i la seva notabilíssima labor recopiladora en pro 
de les Illes i del seu projecte cultural.
El cap. 9 correspon a la Bibliografia i el 10, als Annexos. L’Annex 1 és la «Relació 
alfabètica dels autors dels articles publicats a la revista: dades biogràfiques 
rellevants, relació amb Andreu Ferrer i Ginard i contribució a la revista Tresor 
dels Avis». Es tracta d’un annex força extens (61 pàgines) i especialment 
interessant perquè mostra la mena de relacions que existien entre Ferrer i els seus 
col·laboradors. L’Annex 2, presentat en forma de gràfic, informa del «Perfil social, 
intel·lectual i humà dels autors dels articles», vint-i-un dels quals eren de les Illes i 
set de Catalunya. Finalment el llibre disposa d’un Índex onomàstic (cap. 11), cosa 
que és molt d’agrair.
D’acord amb la professora Caterina Valriu, prologuista de l’obra, cal animar 
l’autora a culminar la recerca maior sobre la labor folklòrica d’Andreu Ferrer. Els 
qui tenim la sort de conèixer la polidesa intel·lectual de l’autora sabem que serà 
així. Estiguin atents a les futures aportacions de Margalida Coll.


La revista Tresor dels Avis [1922-1928]. Memòria, paraula i folklore

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert