Martí Mestre, Joaquim

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Joaquim Martí Mestre: M. Batlle; J. Martí i Castell; J. Moran; J. A. Rabella, Gramàtica històrica
de la llengua catalana
Ressenyes 129
M. BATLLE, J. MARTÍ I CASTELL, J. MORAN, J. A. RABELLA
Gramàtica històrica de la llengua catalana
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016.
La Gramàtica històrica de la llengua catalana (GHLC) de Batlle, Martí i Castell,
Moran i Rabella recull i integra les aportacions més significatives en el camp de la
lingüística històrica catalana. En aquest sentit, representa un treball d’actualització
respecte a les gramàtiques històriques anteriors, i al mateix temps una síntesi, que té
en compte les contribucions bibliogràfiques a la disciplina més rellevants.
La GHLC participa dels objectius de la gramàtica històrica, matèria que estudia
els canvis lingüístics interns al llarg del temps, en el nostre cas des del llatí fins al cata-
là, en tots els seus diferents períodes evolutius. La gramàtica històrica ha de donar res-
posta a una sèrie de qüestions relacionades amb el canvi lingüístic, com són la des-
cripció del canvi, la cronologia del canvi i de la seua difusió en el si de la llengua i de
la societat, tenint en compte la variació diatòpica de les llengües i sabent que el canvi
no es produeix d’igual manera ni al mateix temps en tots els dialectes geogràfics; 
igualment, la lingüística històrica ha d’analitzar el fenomen evolutiu en les seues dife-
rents fases, des del llatí vulgar fins al català, i en aquest sentit és determinant la con-
sideració de la cronologia en l’estudi del canvi lingüístic. Finalment, la gramàtica 
històrica ha d’intentar donar resposta a les causes i als condicionaments dels canvis.
La GHLC pren en consideració aquests punts, i no es limita a una descripció des-
contextualitzada dels canvis, sinó que dóna resposta a les diferents exigències me -
todològiques de la lingüística històrica, com són l’explicació dels canvis, la crono-
logia, la variació diatòpica i la difusió del canvi en les seues diverses etapes.
Els autors inclouen les teories i hipòtesis més actuals en l’explicació dels canvis lin-
güístics. Generalment, s’exposen i es comenten les teories més importants que s’han
donat sobre cada fenomen.
La GHLC concedeix una gran importància a la documentació, no únicament de 
l’època medieval i del període preliterari, sinó també de l’època moderna i contempo-
rània, i d’aquesta manera fa possible la descripció del canvi en totes les seues fases
evolutives. A més, el recurs a la documentació permet que les teories no queden expo-
sades en el buit, sinó dins del seu context històric.
La descripció i l’explicació dels canvis lingüístics es fan tenint en compte, a més
de la documentació, les dades de les monografies especialitzades, dels estudis lin -
güístics de textos antics, així com el testimoni dels gramàtics antics, tant medievals
(el Torcimany de Lluís d’Averçó, les Regles d’esquivar vocables) com més moderns
(Petit i Aguilar, Ballot, Bofarull, etc.), amb la qual cosa poden ser considerades en la
descripció totes les etapes evolutives.
100-130 Ressenyes_083.qxd  11/10/2016  12:39  Página 129
Ressenyes 130
Els Marges 110, Tardor 2016, Barcelona, ISSN 0210-0452, p. 102-130
L’obra es divideix en quatre parts: fonètica (p. 11-180), morfologia nominal 
(p. 181-297), morfologia verbal (p. 299-473) i sintaxi (p. 475-692). A això cal afegir
el pròleg (p. 5-6), on es plantegen els objectius i la metodologia de l’obra, i la
introduc ció (p. 7-9), on, entre altres coses, hom es refereix breument als objectius de
la gramàtica històrica, als seus orígens com a disciplina científica, a les relacions amb
les matèries connexes, que s’enriqueixen mútuament, com l’onomàstica i la dialec-
tologia, a la importància de les fonts documentals per a la nostra matèria, així com a
la complementarietat de l’evolució fonètica i de l’analogia en l’explicació de l’evo-
lució lingüística.
Cada part va precedida d’una breu introducció on se sintetitzen els aspectes que
es desenvoluparan en el capítol. La primera part està dedicada, com hem dit, a la
fonètica. Per tal d’evitar les descripcions aïllades i així superar l’atomització en la
descripció dels fenòmens evolutius que sovint s’ha retret als estudiosos de la gramà-
tica històrica, els autors de la GHLC, pel que fa a la fonètica, relacionen tots els fenò-
mens orgànicament, des del llatí clàssic, passant pel llatí vulgar tardà fins al naixe-
ment de les llengües romàniques, i en concret, del català. Igualment, es preocupen de
detallar les etapes evolutives dels canvis, i no es limiten a donar el resultat final. Així,
en l’evolució de A + iod > [εj] > [ej] > [e] (p. 25), o de la desinència -T(I)S > -ds >
-[dz] > -[δ] > -[w] (p. 144).
En la morfologia, els autors tenen en compte la dialèctica entre les tendències de
l’evolució fonètica regular, que sovint crea irregularitats morfològiques, i la correc-
ció d’aquestes anomalies per mitjà d’altres processos, com l’acció de l’analogia, o en
el cas concret de les llengües romàniques, per mitjà de la recreació d’un sistema de
caràcter analític i de l’ús generalitzat de preposicions. Aquesta dinàmica evolutiva va
comportar l’aparició de noves categories gramaticals creades a partir de les existents
en llatí, com l’article i les formes àtones del pronom personal. 
En aquest repàs de les parts de la GHLC destacaríem, per últim, la secció ben
extensa i completa dedicada a la sintaxi, que, com diuen els autors, «en certa mane-
ra és una novetat, ja que les gramàtiques històriques que ens precedeixen general-
ment no inclouen la sintaxi de l’oració composta» (p. 6).
Resulta útil que la bibliografia s’agrupe al final de les parts i capítols del llibre,
ja que això facilita al lector la consulta de les obres més directament relacionades
amb cada apartat. 
L’obra s’acompanya d’una sèrie de quadres esquemàtics i de nombrosos exem-
ples, que faciliten la comprensió dels fenòmens estudiats.
Es tracta, en definitiva, d’una obra de síntesi i al mateix temps rigorosa, feta amb
una metodologia que s’ajusta a les exigències de la lingüística històrica, per part
d’uns autors especialitzats en la matèria, que al mateix temps, a través d’un llen -
guatge àgil i entenedor, han sabut fer accessible el llibre no únicament als especia-
listes sinó també al lector culte en general.
Joaquim Martí Mestre 
Universitat de València
100-130 Ressenyes_083.qxd  11/10/2016  12:39  Página 130


M. Batlle, J. Martí i Castell, J. Moran, J. A. Rabella, 'Gramàtica històrica de la llengua catalana'

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert