Cardús i Ros, Salvador,

Diposit Digital de Documents de la UAB

Una nova mesura de la llibertatLa iniciativa per fer possible un nou model d’horaris s’ha d’entendre com un combat apassionat per la llibertat, individual i col·lectiva. També es tracta d’un compro-mís per fer un país de més qualitat labo-ral i escolar, amb més bona salut, una vida famili-ar més satisfactòria, unes pràctiques culturals i as-sociatives més completes o amb menys desigual-tats. Tot això també ens farà més lliures, esclar. Però darrere de tot plegat no hi ha cap voluntat coerci-tiva, cap enyor d’una societat que vagi a toc de xiu-let. El gran objectiu, per dir-ho en els termes dels autors de Discretionary time (Cambridge, 2008), és que cadascú tingui el màxim temps de lliure dispo-sició, entenent que aquesta ja és una nova mesura de la llibertat.   FAIG AQUESTA REFLEXIÓ condicionat pel fet que la setmana passada va ser pròdiga en el debat d’idees i projectes que des d’Iniciativa per a la Re-forma Horària (www.reformahoraria.cat) estem promovent des de fa un any i mig. Dimecres, la pre-sentació de l’Anuari 2014, que recull la feina feta el primer any; i dijous, l’informe final dels treballs de la comissió d’estudi de la reforma horària del Par-lament de Catalunya. A sobre, cal comptar amb l’In-forme sobre la fonamentació de reforma horària a Catalunya, elaborat al novembre pel Consell Asses-sor per al Desenvolupament Sostenible, i, encara, amb els treballs ja molt avançats d’un altre informe sobre la mateixa qüestió del Consell de Treball, Eco-nòmic i Social. Si hi afegim la Setmana dels Hora-ris que es prepara per a principis de juny, tot ple-gat ens situarà en un punt molt madur per comen-çar a definir quines decisions s’hauran de prendre finalment d’aquí un any i mig, segons les previsions del grup promotor.  ENTENC QUE DARRERE d’aquesta expressió, reforma horària, hom pugui tenir la impressió que s’hi amaga una voluntat reguladora, un intent més d’intromissió de l’administració pública en les nos-tres vides per fer-nos feliços segons el seu criteri i a cop de llei. I no: tot el contrari. El propòsit és que els horaris, per a la majoria de ciutadans, deixin de ser viscuts com una fatalitat, com una cadena que ens obliga a anar tot el dia de corcoll, amb grans pèr-dues inútils de temps que, precisament, ens impe-deixen emprar-lo –o perdre’l– com més ens plagui. La idea és que precisament perquè vivim en una so-cietat organitzativament molt complexa, no s’hi val a mantenir unes rutines horàries fixes que s’hi aco-moden malament. No es tracta de racionalitzar els horaris amb mentalitat productivista, sinó d’ado-GETTYCANTUS FIRMUS El propòsit de la reforma horària és que els horaris deixin de ser viscuts com una cadena que ens obliga a anar tot el dia de corcollnar-nos que fins i tot la productivitat té a veure amb uns horaris humanitzats i flexibles que facilitin una identificació més gran amb el nostre lloc de treball.  LA REFORMA HORÀRIA, doncs, va de deixar de sentir-nos esclaus d’un horari per passar a te-nir els instruments adequats per domesticar-lo, fer-lo a la nostra mida. Es tracta d’afavorir un pro-cés d’empoderament horari, amb plena conscièn-cia que a un determinat nivell de benestar, la ri-quesa personal i col·lectiva ja no pot venir de l’acu-mulació de més i més diners, sinó de la disposició de més temps per a una plena realització com a persones. És també en aquest sentit que em sem-bla fal·laç la idea actual que els fills viuran pitjor que els pares, perquè només té en compte el ben-estar material. D’acord que el benestar material ha arribat a un topall col·lectiu, però sempre es podrà viure millor en salut, educació, cultura, equitat de gèneres i en tants altres terrenys encara per explo-rar. I tot això passa per una nova cultura del temps. No tan sols per igualar-nos als estàndards euro-peus i internacionals, que ja tocaria, sinó fins i tot per superar-los. Per què no?Salvador CardúsDEMÀ Josep Ramoneda

Una nova mesura de la llibertat

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2015/182329/ara_a2015n1584p48.pdf

Una nova mesura de la llibertat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB