Cardús i Ros, Salvador,

Diposit Digital de Documents de la UAB

Nova política, vells intel·lectualsHe trobat graciós que el dirigent de Po-dem, Pablo Iglesias, representant de la suposada nova política, hagi recorregut al vell tòpic de l’intel·lectual que “neces-sita volar” per explicar l’escapada del seu amic Juan Carlos Monedero. Iglesias ha declarat que a Monedero el partit “li quedava estret i li impe-dia desplegar les seves ales” i que el seu “fibló crític” seria més útil “sense la pressió de la responsabilitat orgànica”. Vaja: ens l’ha descrit com aquell intel·lec-tual la llibertat del qual s’oposa al compromís polí-tic concret. I encara bo que ha parlat de “volar” i no de viure reclòs a la seva torre d’ivori, que, vistos els preus a què li paguen els informes acadèmics, podria haver estat també una imatge encertada.  NO M’ATURARÉ, PERÒ, a valorar les declara-cions duríssimes de l’un, referint-se a la deriva po-lítica de Podem com a “salconduit per a la mentida, l’engany, la traïció i les males arts”. Ni a les paraules contemporitzadores de altre, que justificava la “di-missió” del primer assegurant que la política exigeix una “flexibilitat” que, s’entenia, l’intel·lectual no té. I no ho faré perquè me les hauria de prendre com a expressió d’opinions franques, i més aviat em sem-blen pròpies d’una confrontació de tàctiques elec-toralistes, de personalismes inconfessables i de ga-nes de fugir d’estudi per minimitzar la crisi. Seria ab-surd, doncs, pensar que darrere d’aquestes declara-cions als mitjans hi ha un plantejament argumental rigorós que calgui discutir.  TANMATEIX, DE LA DIATRIBA verbal i l’in-tent de reconducció condescendent, me n’interessa un aspecte de fons. Em refereixo a la necessària –se-gons el meu parer– tensió col·laborativa entre el po-lític d’acció i l’intel·lectual crític. Perquè entre l’in-tel·lectual orgànic de Gramsci, al servei de la justifi-cació d’uns interessos de classe o partit, i el que viu tancat a la torre d’ivori gelós de preservar l’asèpsia del seu pensament, també hi cap l’intel·lectual indepen-dent de criteri i alhora compromès amb la veritat i lli-bertat universals i la justícia i el benestar particulars, un model proper al defensat per Mannheim.   DE LA DIFICULTAT del paper de l’intel·lectu-al crític i alhora compromès ja n’havia escrit amb encert Jean-Paul Sartre a Plaidoyer pour les intellec-tuels (Gallimard, 1972), publicat en català amb el tí-tol Defensa dels intel·lectuals (PUV, 2006). Sartre posa l’accent en la “soledat” de l’intel·lectual, un “home sobrer” i amb un paper “inassimilable”, “sos-pitós per a les classes treballadores, traïdor per a les dominants”. I recorda que “el poder, sigui quin si-EMILIO NARANJO / EFECANTUS FIRMUS És una molt mala notícia  que la tensió entre pensament  i acció no se sàpiga buscar  i mantenirgui, vol fer servir els intel·lectuals per a la seva pro-paganda, però se’n malfia i sempre comença les purgues per ells”. I en aquest “sigui quin sigui”, po-sem-hi el poder polític, l’econòmic, el mediàtic o el d’una ONG o la societat civil en general.  SOSTINC, DONCS, QUE si bé és cert que la re-lació entre pensament i acció, entre intel·lectual i polític, és inevitablement tensa, és aquesta matei-xa dialèctica la que garanteix el compromís del pri-mer i l’autocrítica del segon. I sostinc que és una molt mala notícia que aquesta tensió no se sàpiga buscar i mantenir. En el cas d’Iglesias i Monede-ro, la ruptura ha estat explícita i radiada en directe. Però en la majoria d’altres partits, existeix de ma-nera poc o molt soterrada. La crítica d’una acció po-lítica envia els intel·lectual a les llistes negres, amb la mateixa celeritat que una aprovació els conver-teix en propagandistes sense haver-s’ho proposat.  LA RUPTURA de la tensió entre Iglesias i Mo-nedero, doncs, és símptoma de la reculada de Po-dem cap a la vella política. Un lloc del qual, els que ja hi són, tampoc no donen senyals de saber-ne o voler-ne sortir. Salvador CardúsDEMÀ Josep Ramoneda

Nova política, vells intel·lectuals

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2015/182311/ara_a2015n1605p48.pdf

Nova política, vells intel·lectuals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB