Cardús i Ros, Salvador,

Diposit Digital de Documents de la UAB

ReconnectarS’ha de ser molt talòs per voler convertir un acte institucional de cooperació en-tre dos estats en una advertència en contra del procés sobiranista català. Ben al contrari, la connexió de la MAT entre França i Espanya, presidida pel primer minis-tre francès, Manel Valls, i el president espanyol, Ma-riano Rajoy, va ser un bon exemple de com es poden relacionar els estats. I no tan sols no havent de renun-ciar a les respectives sobiranies, sinó aprofitant la con-nexió per reafirmar-les amb tota la seva esplendor.   NO M’ACARNISSARÉ ARA amb el fet que Valls arribés cinc minuts abans del previst, mentre que Ra-joy va arribar mitja hora tard. Potser també forma-va part de la voluntat de remarcar, al costat de la ban-dera, la idiosincràsia espanyola. Però és obvi que la pretensió del president espanyol de desqualificar el procés sobiranista era del tot antinòmica amb els fets que l’acte posava en relleu. Rajoy va dir: “Poques ins-tal·lacions com aquesta representen més bé l’ideal europeu de fer caure fronteres artificials o naturals en lloc d’elevar-les, de sumar en comptes de segregar, d’unir en comptes de desunir, de cooperar en lloc d’enfrontar, de connectar i no de desconnectar”. I bé: ¿és que la MAT és el primer pas per eliminar les fron-teres entre Espanya i França?, ¿és que hi ha un pro-cés d’unificació secret entre els dos estats, amb la cor-responent refosa de les dues Constitucions?, ¿ja la permetria, Alemanya, l’aparició d’un nou estat dins la UE de 113 milions d’habitants i un PIB de 4,2 bili-ons de dòlars, davant els seus 80 milions d’habitants i un PIB de 3,7 bilions de dòlars? I ca!   A MI SÍ QUE SE M’ACUT una “instal·lació” que encara mostraria millor que no pas la MAT l’adhe-sió d’Espanya a l’ideal europeu de cooperació: el cor-redor ferroviari mediterrani. I vet aquí la desídia es-panyola davant d’un eix de connexió d’una conveni-ència urgent i indiscutible. A més, la MAT és una es-tructura imposada a Espanya, vulgues que no, per la UE. I, sobretot, Rajoy hauria d’anar amb compte de no predicar això de fer caure fronteres, no fos cas que provoqués una guerra. Perquè, ¿algú es creu de ve-ritat que la suma i la unió d’estats, a la mateixa Unió Europea, no desencadenaria una desestabilització encara més gran que la que hauria pogut provocar la separació d’Escòcia o la que mourà la independència de Catalunya?   TAMPOC NO VA AFINAR gaire més Felipe Gon-zález quan l’endemà tornava amb la cantarella ser-monejadora habitual sobre el progrés de la “malal-tia del nacionalisme”, ell que en arribar al poder el DAVID BORRATCANTUS FIRMUS La connexió de la MAT és un bon exemple de com els estats es poden relacionar sense renunciar a les respectives sobiranies1982 va ser internacionalment qualificat de “jove nacionalista espanyol”. I, en canvi, sí que assenya-lava bé el problema el primer ministre francès, en discutir el sobiranisme perquè “debilita l’estat”. Ara sí: el problema no són les connexions i les descon-nexions, sinó el poder dels estats. Per això, per Valls, la MAT no és ni dissolució de fronteres ni prome-sa d’unitat política franco-espanyola, sinó reafirma-ció de la força de l’estat per negociar i arribar a acords entre iguals.  VET AQUÍ, DONCS, per què no em canso de re-petir que el desafiament del sobiranisme no és per desconnectar d’Espanya sinó, simplement, per se-parar-nos-en. També ho va dir el president Artur Mas a Seva, en afirmar que si bé ens calia estar con-nectats amb Espanya –i amb Europa–, convenia desconnectar de l’estat espanyol. Encara més: cal separar-se’n per, precisament, connectar-hi més i millor. Com ho poden fer França i Espanya, arribant a acords entre actors igualment sobirans, iguals en dignitat política. La independència no és aïllament: és intervenir, negociar i cooperar amb veu pròpia. L’objectiu final és reconnectar amb Espanya i el món, ara sí, a la més alta tensió possible. Salvador CardúsDEMÀ Josep Ramoneda

Reconnectar

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2015/182208/ara_a2015n1536p48.pdf

Reconnectar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB