Cardús i Ros, Salvador,

Diposit Digital de Documents de la UAB

17.10.2017Poder contra dignitatAmesura que ha crescut la tensió políti-ca s’ha fet més clara la naturalesa pro-funda del conflicte. Vull dir que els cops de porra de l’1-O no van ser resul-tat d’un excés o d’un descontrol, sinó l’expressió extrema i crua del comportament del maltractador que condiciona un tracte aparent-ment cordial a la docilitat de la víctima. O de l’amo, que pot arribar a estimar l’esclau sempre que es resigni a la seva condició d’inferioritat. És indig-nant, doncs, que l’actual demanda de diàleg, di-rigida al president Puigdemont, s’assembli tant a un “No els facis enfadar, que hi sortiràs perdent”.  TANMATEIX, la intensitat dels fets, l’atenció que reclamen i la rapidesa amb què queden su-perats poden fer perdre la perspectiva d’anàlisi. I, en aquest sentit, és necessari insistir en el fet que la petició –i l’oferta– de diàleg no pot obviar ni les condicions en què és possible, ni el necessari reconeixement que es deuen les dues parts. No s’ha de confondre dialogar per resoldre un con-flicte amb pactar les condicions d’una rendició.  I QUÈ FA tan difícil aquest diàleg que es dema-na? Doncs ben senzill: que cada part parla de co-ses distintes. Així, la part catalana parla de drets i dignitat. De dret a l’autodeterminació i de dig-nitat com a subjecte polític sobirà. El clàssic “Som una nació”. A l’altra banda, l’Estat –amb tots els seus aparells perfectament alineats– par-la de llei i ordre, i en definitiva, de poder. De con-servació de tot el seu poder.  EFECTIVAMENT, l’estat espanyol defensa una estructura de poder no tan sols centralitza-da, sinó vinculada a una elit relativament peti-ta de famílies, amb un sòlid entramat que articu-la de manera estreta interessos econòmics amb control de l’administració pública i del territori, i amb la complicitat de la justícia, les forces de seguretat –clavegueres incloses– i els mitjans de comunicació. D’aquí les eternes dificultats de modernització econòmica i la feblesa democrà-tica. No és estrany, doncs, que es repeteixin els mateixos noms a les diverses institucions, on treballen tota una plaga de familiars, i al marge de l’alternança de partits al govern.   LA PART CATALANA no és que no aspiri a te-nir poder. Però essent que el model autonòmic CRISTINA CALDERERCANTUS FIRMUS L’Estat,  sabent on rau la força de la part catalana, posa tota  la seva energia a dividir  la nostra societatno ha satisfet mínimament les necessitats d’au-togovern, ni en el pla material ni en el simbòlic, ara reclama el dret a l’autodeterminació. De les molles al pa sencer, que deia l’Ovidi. L’insos-tenible dèficit fiscal, el greuge d’una escassa in-versió en infraestructures o la permanent temptació d’imposar una cultura unitarista, i vist el fracàs d’una reforma no ja de la Consti-tució sinó del mateix Estatut, han conduït a una vella aspiració radical: l’estat propi.  SÓN DOS PLANS que no es reconeixen en-tre ells. És per aquesta raó que qualsevol pe-tició de diàleg o de mediació hauria de comen-çar per fer trobar els dos plans. D’una banda, caldria que l’estat espanyol atengués les raons dels drets i la dignitat, que és tant com reconèi-xer que Catalunya és una nació. De l’altra, el govern de Catalunya i el seu Parlament hau-rien d’actuar com a poder, si més no, en potèn-cia. Un poder que, ara com ara, no emana d’un Salvador CardúsDEMÀ Josep Ramonedacontrol efectiu dels instruments que habitual-ment el proporcionen, sinó de les mobilitzaci-ons populars.   L’ESTAT, SABENT on rau la força de la part catalana, posa tota la seva energia a dividir la nostra societat. Ara embrutant els líders, ara atemorint i pegant al ciutadà, ara ofegant eco-nòmicament el país, ara mentint sobre la nos-tra policia, els mitjans públics, l’escola o les or-ganitzacions civils. La part catalana obté la se-va força de la promesa d’un país millor, de man-tenir la confiança que empeny el compromís i la unitat dels líders, i de la determinació a fer efec-tiva de manera pacífica la declaració d’indepen-dència. Tot, menys buscar la condescendència del maltractador.   POTSER SÍ QUE l’exigència de dignitat és una aventura. Però ho és en contra del refugi en la indignitat.17 D’OCTUBRE DEL 2017

Poder contra dignitat

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2017/182158/ara_a2017n2494p48.pdf

Poder contra dignitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB