Rimbaud és, sens dubte, el poeta més comentat: "vident" per a Rolland de Renéville, un "sistema solar o forat negre" per a Étiemble, "esclatant desastre" segons Pierre Brunel, l'exemple de "poeta maleït" per a Verlaine, "un meteor encès sense cap altre motiu que la seva presència" segons la definició de Mallarmé, "l'ull de la catàstrofe" per a Pierre-Jean Jouve, "un poeta armat" per a Alain Borer, "surrealista en la pràctica de la vida i arreu" com el definí André Breton, "l'home de les soles de vent" segons la bella sentència de Verlaine, "un místic a l'estat salvatge" per a Paul Claudel o "un monstre de puresa" segons Jacques Rivière"... I la llista seria molt més llarga, entre definicions de genialitat i, també, frases de menyspreu. Rimbaud no deixa mai indiferent
