Cardús i Ros, Salvador,

Diposit Digital de Documents de la UAB

Per la ironia a la independènciaEncetem un any tan decisiu com incert en relació al futur polític dels catalans. I és precisament el fet que sigui decisiu i al-hora incert allò que n’accentua el caràc-ter dramàtic i que en farà un curs d’una alta ansietat emocional. Per si no fos prou, les pa-raules que s’empraran per fer pronòstics i amb què es descriuran els episodis més determinants defini-ran la confrontació en termes apocalíptics. Cal, doncs, estar preparats per mantenir la calma, per mobilitzar-se quan calgui i sobretot per no perdre la confiança en la pròpia capacitat per decidir i cons-truir el futur que més ens cal. I és per tot això que és útil recordar quin ha estat un dels instruments de més utilitat en tot aquest decantament de la vo-luntat majoritària dels catalans per la definitiva emancipació nacional: el recurs a la ironia.   AIXÍ, IRÒNICAMENT, mig de broma mig de de-bò, ens hem anat repetint que la màxima confian-ça en l’èxit del procés cap a la independència calia posar-la en la reacció espanyola a les aspiracions ca-talanes. És a dir, que si bé nosaltres mateixos no érem massa de fiar, en canvi “ells no ens fallarien mai”. Per això, ni quan finalment Espanya s’ha pre-sentat amb la cantarella del diàleg, no ha aconseguit portar-nos a vendre. L’altra sortida irònica a la qual hem recorregut per minimitzar els efectes dels pro-pis errors ha estat considerar que les improvisaci-ons, els desacords i els vaivens en les tàctiques i les estratègies de l’independentisme eren un utilíssim factor de desconcert de l’adversari, incapaç així de poder respondre amb eficàcia a les ziga-zagues que ha anat fent el procés.  EL CERT ÉS que han estat les respostes iròniques les que més han ajudat a desdramatitzar els mo-ments més difícils, a riure’ns de les nostres pròpies debilitats i a superar els episodis més difícils de con-frontació dialèctica. L’accelerat decantament dels catalans cap a la voluntat d’independència ha estat definit com a “revolució dels somriures”, una ex-pressió que li confereix un caràcter amable, però també d’una excessiva ingenuïtat. El més exacte se-ria qualificar-lo de “revolució de la ironia”. D’aque-lla ironia que Ferrater Mora qualificava de “revela-dora i transformadora”. Una ironia que, alhora que fa clara la consciència dels propis límits i elimina les temptacions d’arrogància i supèrbia impedint que es caigui en el fanatisme, també transforma la des-esperació en capacitat d’acció. Diu Ferrater Mora a PERE TORDERACANTUS FIRMUS Les respostes iròniques han desdramatitzat els moments més difícilsLes formes de la vida catalana: “La ironia és així un mètode per tal de defugir la desesperació i sobre-viure-la; és una tàctica que assoleix, amb la degu-da paciència, les victòries més insospitades. El res-sorgiment continu de la vida catalana per damunt l’onada de la fatalitat i de la tragèdia prové en gran part d’aquesta actitud irònica, actitud que seria er-roni estimar com a merament negativa, perquè les úniques coses que nega són la falsia i l’aparença”.  TOT I QUE EM RESISTEIXO a donar per bo-na l’existència d’un caràcter nacional, en canvi sí que coincideixo amb Ferrater Mora que és aquest sentit de l’humor irònic el que explica millor tant la resistència en el combat per la independència com la més que previsible victòria. Un particular sentit de l’humor –incomprensible per a l’adver-sari– que ha expressat millor que qualsevol altre relat polític aquesta “voluntat de persistència” i la “flexible fermesa”, per dir-ho en els termes del fi-lòsof, que els catalans hem demostrat aquests dar-rers deu anys.  LA MEVA OPINIÓ és que la ironia no és tan sols allò que ens ha permès arribar sans i estalvis on som, sinó que seguirà sent la millor arma per resis-tir els embats finals d’aquest camí. Per això, m’ha semblat genial que encetéssim l’any amb aquell vi-ral: “Bona entrada d’any 2017, i bona sortida d’Es-panya 2017”.Salvador CardúsDEMÀ Josep Ramoneda

Per la ironia a la independència

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2017/181850/ara_a2017n2209p48.pdf

Per la ironia a la independència

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB