Cardús i Ros, Salvador,

Diposit Digital de Documents de la UAB

Opinions barates, fets caríssimsLa setmana passada parlava del gravíssim desafiament que viu la llibertat d’expres-sió arreu del món, acorralada per tots costats, a dreta i esquerra. I no tan sols en el terreny polític. També en l’alimenta-ri, l’animalista, l’ambiental i, entre molts d’altres, el de l’art. Estem rodejats d’organitzacions d’ideolo-gia autoritària que no hem de fer callar, sinó com-batre-les coratjosament amb idees, arguments i, quan sigui possible, amb l’evidència dels fets. I si atemptar contra la llibertat d’expressió és una pràc-tica habitual a les universitats, no és menys rar als mitjans de comunicació.  ÉS CERT que a les universitats la coacció sol pre-sentar-se de manera descarnada, i –no sempre– es pot identificar més fàcilment. En canvi, als mitjans de comunicació la censura és més subtil, sovint de-pèn de condicions estructurals i, en definitiva, és més difícil d’observar. Només cal pensar en l’impacte de les xarxes socials i com estan canviant les formes en què ens arriba la informació –i tota la desinforma-ció–, amb tota mena de suports i de camuflatges.   I ÉS QUE UN DELS PUNTS més febles de la de-fensa de la llibertat d’expressió és el de la seva lli-bertat de circulació. D’una banda, tenim grans cor-poracions com Google que apliquen la censura en països no democràtics, fins i tot en continguts de fic-ció, per adaptar-se a les normatives locals. I de l’al-tra, paradoxalment, és la superació de les fronte-res nacionals el que fa que els estats democràtics no tinguin instruments per protegir la llibertat d’ex-pressió de les decisions d’aquestes mateixes corpo-racions. A la xarxa, la llibertat d’expressió és social-ment explosiva. No s’ha confondre la llibertat d’ex-pressió amb el dret a cridar “Foc!, foc!” dins d’una sala de cinema, però ja no va tampoc d’una mera provocació intel·lectual circumscrita a un àmbit lo-cal. En una imatge recent, Timothy Garton Ash ha suggerit que, en qüestió de llibertat d’expressió, els estats són els gossos, les grans corporacions són els gats... i els usuaris som ratolins. Més concretament, després de veure la seva predominança a tot el món, Garton ha definit Facebook com “l’imperi on el sol no es pon mai”. Recordeu el lema?  EN UNA CONFERÈNCIA recent a la Universi-tat de Stanford, Timothy Garton Ash –historiador, professor a l’Oxford University, columnista a la premsa britànica i autor del llibre Free speech: ten GETTYCANTUS FIRMUS Informar correctament dels fets és una qüestió de temps, de capacitat, d’experiència  i, en definitiva,  de costosprinciples for a connected world (Yale University Press, 2016)– afirmava que les condicions de tre-ball als mitjans de comunicació també determinen aquesta llibertat d’expressió i les seves possibili-tats. I que potser caldria reformular el vell prin-cipi que se suposa que els guia, allò de “Les opini-ons són lliures, els fets són sagrats”, i fer-ne una nova versió: “Les opinions són lliures, els fets són caríssims”. És a dir, que informar correctament dels fets és, sobretot, una qüestió de temps, de ca-pacitat, d’experiència i, en definitiva, de costos. En el mateix sentit s’expressava un columnista de The Guardian, Nick Cohen, arran d’un debat sobre la llibertat d’expressió a la BBC, que definia com la televisió “on els fets són cars, i les opinions mas-sa lliures”, jugant amb el terme free, que també vol dir gratuïtes.   I JA SOM AL CAP del carrer. La hiperabundàn-cia d’opinions –massa barates, si no gratis– per so-bre dels fets a tots els mitjans, però sobretot a la xarxa, i la dificultat d’argumentar-les amb raons, acaba banalitzant el principi de la llibertat d’ex-pressió. Un cercle viciós del qual no serà gens fà-cil sortir. (Per aprofundir-hi, consulteu: http://free-speech debate.com/en/) Salvador CardúsDEMÀ Josep Ramoneda

Opinions barates, fets caríssims

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2016/181730/ara_a2016n2134p48.pdf

Opinions barates, fets caríssims

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB