Obra ressenyada: Xavier PLA (ed.), Maurras a Catalunya: elements per a un debat. Barcelona: Quaderns Crema, 2012

Vilanova, Francesc

Diposit Digital de Documents de la UAB

És d’agrair que, en aquestes altures del segle XXI, amb les Humanitats al caire de l’abisme, el menyspreu generalitzat pel coneixement històric seriós, el soroll de totò-legs, tertulians i professors universitaris convertits en columnistes de les seves videsprivades dominant el panorama públic del país, algunes persones es trobin per par-lar i discutir sobre una cosa tan exòtica com la presència i la influència d’un perso-natge gairebé oblidat, Charles Maurras, en bona part de la intelligentsia catalana–política, literària, cultural– de finals del segle XIX i  primera meitat del XX; i a més,convencin un editor, Jaume Vallcorba, perquè publiqui un llibre amb alguns dels tex-tos presentats en aquestes discussions. Tot plegat, extremament meritori pels tempsque corren.Perquè això fos possible, va ser necessari que, el març del 2010, el professor Xa-vier Pla convidés un grup de persones, enteses en el personatge i les seves circums-tàncies, a pensar-hi en una trobada a la Universitat de Girona. En aquest escenari, ievocant figures pioneres com Albert Manent, Josep Murgades o Jaume Vallcorba,hom va tractar de posar una mica al dia l’escriptor i polític provençal (o, potser, n’hau-ríem de dir, directament, francès?), la seva obra i la seva presència –i influència, queno sempre és el mateix– a Catalunya. El resultat de tot plegat ha estat un volum d’allò més interessant, d’un alt nivell de continguts, amb una munió de textos que,com a cosa bona, són susceptibles d’interessar tota mena de lectors, segons quinasigui la flaca que tenen per un aspecte o altre de Charles Maurras. En el meu cas, perexemple, puc assenyalar com a molt interessants les aportacions de Sílvia Coll-Vinent, Francesc Montero o Jordi Amat. Tanmateix, em sembla que per als historia-dors de la cultura i de les idees, el conjunt del llibre els ha de satisfer prou.Per tant, es tracta d’un volum col·lectiu que permet entrar i remenar sobre ele-ments molt diversos, però a la vegada entrelligats: Charles Maurras i els felibres; lesrelacions amb Eugeni d’Ors i les d’aquest amb els debats al voltant de la PrimeraGuerra Mundial, els francòfils i els germanòfils (Maximiliano Fuentes). Algú altrepot anar a la descoberta de la presència, no de Maurras, sinó de Maurice Barrès (unaaltra de les columnes de l’Action Française) en el catalanisme conservador del tom-bant del segle XIX (Joaquim Coll), o transitar per camins més elaborats i sofisticats,com és l’aportació d’Antoni Martí Monterde. Tot plegat, però, no ens ha de fer per-Maurras a Catalunya: elements per a un debatEdició a cura de Xavier Pla. Barcelona: Quaderns Crema, 2012.Els Marges 102, Hivern 2014, Barcelona, ISSN 2339-8256, p. 104-130Ressenyes 104Francesc Vilanova: Maurras a Catalunya: elements per a un debatdre de vista que el volum s’inaugura amb dos textos de caràcter fundacional, que sónen els orígens llunyans del col·loqui de Girona: els articles de Jaume Vallcorba Planadel 1982, i el d’Albert Manent, del 1997 (tots dos es poden qualificar de decisius,com assenyala Xavier Pla amb relació al de Manent), on reclamaven de tornar aposar el focus sobre la presència de Maurras a Catalunya.Un dels aspectes que em semblen més interessants de remarcar del col·loqui i delllibre, és que bona part del pes dels continguts va recaure sobre les espatlles d’ungrup de joves investigadors (Joaquim Coll, Jordi Amat, Sílvia Coll-Vinent, Maximi-liano Fuentes, Francesc Montero) que, per generació, per tradició acadèmica, sem-blen una rara avis en el panorama de la recerca històrico-intel·lectual-cultural vigenten el nostre país: quan patim un dèficit crònic en la investigació sobre els mons con-servadors del catalanisme cultural i polític (o, directament, sobre el primer franquis-me català), aquests investigadors aporten una notable quantitat de dades –noves enalguns casos; actualitzades en altres– sobre aspectes poc coneguts o poc tractats dela nostra tradició política i cultural. Certament, en alguns casos, s’hauria pogutampliar el camp de la recerca i saltar una mica per sobre de la tècnica purament des-criptiva, per arriscar una mica. Estic pensant en la perspectiva d’un Charles Maurrassubmergit en el món de la col·laboració francesa de 1940-1945, el seu fracàs i la sevarecepció (el del plantejament inicial, amb la caiguda de la III República, i el fracàsfinal) a la Barcelona franquista. Però aquesta és una dèria que, potser, quedava foradel col·loqui i del llibre.Per altra banda, des dels llunyans estudis de Jordi Casassas (sobre Jaume Bofill iMates) i Montserrat Baras (sobre Acció Catalana), gairebé havíem oblidat (tot i queManent ens ho recordava en el seu text) la llarga polèmica al voltant de si l’AccióCatalana de Lluís Nicolau d’Olwer, Jaume Bofill, Ramon d’Abadal i Antoni Rovirai Virgili (entre d’altres) era deutora, d’alguna manera, de l’Action Française i els seushomes. A Girona, i en els textos recollits en el volum, es va tornar a posar sobre lataula J.V. Foix, Josep Pla, Maurras, els feixismes, el nacionalisme integral, etc. Mirarcap enrere per respirar una mica d’aire fresc; pot semblar una paradoxa, però entemps agitats com els nostres, distreure el cap amb aquesta mena de coses, de tant entant és convenient.Coneixem força bé, doncs, qüestions com Maurras i el que podríem dir-ne la«qüestió llatina», el seu influx sobre intel·lectuals, literats i crítics dels anys deu ivint del segle passat. Potser les novetats més importants de la trobada de Girona vanser la posada al dia i la sistematització de la presència maurrasiana en elements iambients poc coneguts fins fa uns anys: Joan Estelrich, Manuel Brunet, el món genè-ric de la revista Destino, per exemple. Però, en aquest àmbit, caldria ampliar el campde recerca: penso en l’impacte del procés a Maurras, del 1945, sobre el franquismecatalà, amb les lamentacions d’un Aurelio Joaniquet i les valoracions de SantiagoNadal sobre el col·laboracionisme francès (i, per tant, el paper de Maurras en aque-lla situació).Charles Maurras i la seva llarga i complexa trajectòria, i la seva influència aCatalunya, haurien de ser utilitzats com un fil conductor per entendre personatges iRessenyes 105moviments de la primera meitat del segle XX que, fins fa poc, no havien estat prouvalorats (amb les excepcions esmentades i conegudes). El col·loqui de Girona, i elllibre corresponent, han permès de treure-li la pols i tornar-nos a fixar en aquestassumpte. Cal esperar que sigui el començament d’un camí de treball que doni nousresultats i que millori i renovi els nostres coneixements sobre Maurras i Catalunya.Francesc VilanovaUniversitat Autònoma de BarcelonaRessenyes 106Els Marges 102, Hivern 2014, Barcelona, ISSN 2339-8256, p. 104-130

Maurras a Catalunya : elements per a un debat

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2014/181861/marges_a2014n102p104.pdf

Maurras a Catalunya : elements per a un debat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB