Cardús i Ros, Salvador,

Diposit Digital de Documents de la UAB

Lliures, és a dir, discrepantsEl manifest sobre la normalització lingüís-tica en una Catalunya independent pro-mogut pel Grup Koiné ha provocat una d’aquestes velles, recurrents i irades tempestes sobre la salut del català i el seu futur. Del manifest Una nació sense estat, un poble sense llengua d’Els Marges de 1979 fins aquí, ha que-dat clar que els debats de llengua sempre tronen. I com que a més de voler ser una anàlisi de la realitat, s’escriuen i es llegeixen des d’una perspectiva ide-ològica i política, cada vegada, baixa la torrentada.   HE DE DIR D’ENTRADA que sóc poc entusias-ta dels manifestos. Són instruments de comunicació obsolets i, com a armes de combat, poden ser fàcil-ment derrotats amb interpretacions malicioses. Aquest l’he signat convençut, però no sent-ne ni au-tor ni promotor, també en matisaria alguns punts. Així, no m’agrada com s’esmenta la immigració, tractada reiteradament en negatiu i culpabilitzant-la. ¿Es pot oblidar el rellevant i imprescindible pa-per positiu de tants catalans, antics immigrants, en la preservació i extensió del català? ¿No ha quedat prou clar que només amb la població autòctona de principis del segle XX la llengua catalana no hauria arribat a tenir la massa crítica que li ha permès el desenvolupament actual? També hauria parlat més del futur que del passat, accentuant el paper social del català com a llengua de cohesió i d’identificació. I, sobretot, no hauria fiat la reversió de la situació a la “presa de consciència” perquè, paradoxalment, aquesta via sempre deriva en una lògica social a la de-fensiva i, per tant, minoritzadora.  EN CANVI, TROBO encertats els aspectes cen-trals que el text denuncia: la ideologia bilingüista que encobreix un procés de substitució lingüísti-ca, eficaç per la seva perversa ingenuïtat; la preca-rietat de la condició del català com a llengua endò-gena del territori i el fet que no sigui la llengua “no marcada”; les limitacions de la immersió i encara els cofoismes estadístics. M’agrada, també, que s’hi de-fensi el multilingüisme com a riquesa, que no s’en-tri en les solucions legislatives i que s’obviï la qües-tió de l’oficialitat de les llengües, controvertida i, a la pràctica, irrellevant. I aplaudeixo que no s’asso-ciï ni una sola vegada la llengua amb la identitat.  ENTENC EL MALESTAR de persones a qui tinc tant de respecte que m’obliguen a repensar-ho tot. Però no és acceptable que al manifest se li faci dir XAVIER BERTRALCANTUS FIRMUS Acusar  el manifest del Grup Koiné de supremacisme moral és una bestiesael que no diu. Parlar d’hegemonisme o acusar-lo de supremacisme moral perquè aspira a fer del cata-là la llengua territorial no marcada, és a dir, perquè defensa allò que està amenaçat, és una bestiesa. Com tampoc no entenc que se’n discuteixi l’opor-tunitat quan líders polítics i organitzacions inde-pendentistes de castellanoparlants s’han llançat a la piscina prometent dobles oficialitats quan –per la raó que sigui– els ha convingut, sense debat pú-blic, ni expertesa, ni consens.   NO SERÀ FÀCIL mantenir la unitat del combat per la independència des de la lògica discrepàn-cia sobre què se’n voldrà fer. Però haurà de ser ai-xí. Potser hi ha qui pensa que els catalans tampoc no sabem caminar i menjar xiclet alhora. Però si la independència, per damunt de qualsevol model de societat, és una aposta per la llibertat, aquests de-bats –sobre el català, els models de defensa o qual-sevol altre– s’han d’encarar sense por i com l’an-ticipació del que serà una societat veritablement plural i oberta. A mi, l’únic que em faria renunci-ar a la independència seria imaginar una Catalu-nya de pensament únic, ni que fos el meu. A més, en el futur, Catalunya no serà com volem els in-dependentistes d’ara, sinó com aniran decidint de-mocràticament les properes generacions. És per això que volem un país lliure, oi? Salvador CardúsDEMÀ Josep Ramoneda

Lliures, és a dir, discrepants

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2016/181475/ara_a2016n1938p48.pdf

Lliures, és a dir, discrepants

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB