A Avel·lí Artís-Gener, conegut amb el sobrenom de Tísner, sovint se l'ha definit com un home de lletres complet, capaç de servir la llengua i la literatura de maneres diferents. Per a Artís-Gener la traducció va ser una més d'aquestes activitats intel·lectuals amb què podia ser útil a la llengua catalana

Galera, Francesc

Diposit Digital de Documents de la UAB

Avel·lí Artís-GenerVisat núm. 15(abril 2013)per Francesc GaleraA Avel·lí Artís-Gener, conegut amb el sobrenom de Tísner, sovint se l’ha definitcom un home de lletres complet, capaç de servir la llengua i la literatura demaneres diferents. Per a Artís-Gener la traducció va ser una més d’aquestesactivitats intel·lectuals amb què podia ser útil a la llengua catalana.Artís-Gener no va dedicar-se a la traducció literària al català de manera continuada, sinó que va dura terme encàrrecs puntuals en moments puntuals, sovint molt allunyats en el temps els uns delsaltres. Si tenim en compte el nombre d’obres literàries traduïdes per Artís-Gener veurem que no vanser gaires, només vuit, però sí prou variades. Dins del camp de la traducció literària Tísner va tenirla possibilitar de traslladar al català obres escrites originàriament en espanyol, anglès i francès,d’autors ben diversos i de gèneres variats.La primera traducció la va fer tot just arribat del llarg exili a Mèxic, l’any 1966, com una de lesprimeres feines fetes a la Catalunya tot just retrobada. L’original de In Cold Blood: a true account ofa multiple murder and its consequences, de Truman Capote, havia aparegut el 1965, i es va publicaren  català  amb el  títol  A sang freda:  veritable  relació  d’un  assassinat  múltiple  i  de  les  sevesconseqüències un any més tard a la col·lecció «A tot vent» de l’editorial Proa. Des de llavors la sevaversió s’ha mantingut dins del circuit editorial gràcies a diverses reedicions.No va ser fins al cap de quatre anys, el 1970, que va lliurar a la impremta Cent anys de solitud,l’obra més destacada de Gabriel García Márquez. L’encàrrec va sorgir de l’amistat entre autor itraductor, que havien coincidit a Mèxic anys enrere, i que era una petició explícita del propi GarcíaMárquez.  El  seu editor,  Antoni  López-Llausàs,  havia demanat a l’autor colombià què volia percelebrar l’edició de l’exemplar un milió de Cien años de soledad, i aquest li havia respost que voliaveure la seva novel·la en català, perquè en aquell moment vivia a Barcelona i li semblava lògic que hihagués una versió en la llengua de la ciutat. Sembla, doncs, que més que un encàrrec comercial ésuna mena de declaració d’amor a la terra catalana. L’anècdota per a aquesta traducció en concret,publicada per Edhasa, va obrir el camí a altres versions d’alta literatura de l’espanyol al català,àmbit en què Tísner es va destacar especialment.El salt fins al proper encàrrec encara va ser més gran, perquè fins al 1979 no es va publicar, a Clubdel Llibre, Holocaust, de Gerald Green. L’obra és la reescriptura en format de novel·la del guió queGreen va escriure per a una sèrie de televisió homònima que al seu moment va atraure milionsd’espectadors en diversos països del món. De totes les obres literàries traslladades per Artís-Gener,aquesta té un perfil més purament comercial, i de fet Artís-Gener ni tan sols la menciona quan, a lesseves famoses memòries Viure i veure, repassa les obres que ha traduït.Al cap de tres anys Artís-Gener tornà a la traducció amb Crònica d’una mort anunciada, també deGabriel  García  Márquez,  que va publicar  l’editorial  Grijalbo.  Amb aquest  encàrrec Artís-Generreafirmava, d’una banda, la seva dedicació a la traducció de l’espanyol i, de l’altra, la dedicació al’obra del seu amic García Márquez, que va guanyar el Premi Nobel de Literatura el mateix any enquè s’havia publicat aquesta traducció catalana, el 1982.A partir d’aquest moment la seva dedicació a la traducció va augmentar, i amb una cadència gairebéanual van anar apareixent les darreres quatre obres que va dur al català: L’Aleph, el 1983; Elscadells i  altres narracions  i  El temps, aquest gran escultor,  el 1984, i  finalment La solitud delcorredor de fons, l’any 1985.La versió catalana d’El Aleph, el conjunt de narracions de Jorge Luis Borges, es va publicar el 1983 aGedisa. En el pròleg Artís-Gener justifica aquesta traducció com un acte de justícia cap a un autorcapaç de dur la llengua literària a cotes altíssimes, així com una necessitat imperiosa si l’objectiu deles traduccions és, també, la de fornir la llengua catalana d’un cabal de llibres de procedències iestils ben diferents. S’hi entreveuen, un cop més, la veneració del traductor cap a l’autor i  lafermesa de la convicció de servei a la llengua i al país.El volum que duu per títol Els cadells i altres narracions, de Mario Vargas Llosa, el conformen elrecull de relats Los jefes i la novel·la curta Los cachorros. La versió d’Artís-Gener va aparèixer l’any1984 a Grijalbo, on ja s’havia publicat anteriorment Crònica d’una mort anunciada. Aquesta va ser ladarrera traducció des de l’espanyol de Tísner,  que d’alguna manera s’havia fet especialista enaquest camp. Amb la incorporació al patrimoni literari català d’unes obres tan apreciades per lacrítica  i  pels  lectors,  i  que formaven part  de l’anomenadíssim boom llatinoamericà,  la  culturacatalana es posava al nivell d’altres cultures que, en aquells mateixos moments, també anostravenaquestes obres d’interès universal.Avel·lí Artís-Gener només va traslladar una sola obra del francès: Le Temps, ce grand sculpteur, deMarguerite Yourcenar. Amb aquesta traducció Artís-Gener va fer un tast d’un altre gènere literaridiferent, perquè és una obra d’assaig literari, publicada per primer cop el 1983 i apareguda l’anysegüent en català amb el títol El Temps, aquest gran escultor. El volum, editat per Editorial Laia,recull un seguit de textos en què Yourcenar, amb una gran força poètica, reflexiona i investiga sobreuna multitud de temes diversos i dispars.La darrera traducció literària al català d’Artís-Gener data de l’any 1985 i va ser de l’anglès, lanovel·la curta The Loneliness of the Long Distance Runner. Tísner, home d’anècdotes, explicava elsegüent: «tot just acabava de llegir una novel·la anglesa, anomenada La solitud del corredor de fons,d’Alan Sillitoe, que me’n van encarregar la traducció. No cal dir que el fet de tenir l’argumentencara fresc em va anar d’allò més bé».Per saber-ne més

Avel·lí Artís-Gener

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB