Cardús i Ros, Salvador,

Diposit Digital de Documents de la UAB

Els informes, la nova propagandaEls informes que fabriquen índexs i ta-xes s’han convertit en grans instru-ments de propaganda de les instituci-ons que necessiten guanyar notorietat. N’hi ha de tota mena. Sobre el risc de pobresa, la desigualtat, la felicitat, la qualitat de la democràcia, l’èxit educatiu... Com més prometi i més trasbalsadora sigui la taxa, més ressò obté. El cas de l’índex de risc de pobresa, convertit en el nombre de pobres, és exemplar de com s’aprofita una confusió conceptual. Altres solen buscar da-tes assenyalades per aconseguir més impacte me-diàtic i emocional. Com el d’Oxfam sobre la desi-gualtat que es publica durant el Fòrum Econòmic de Davos. O per Nadal, per tocar la fibra sensible i passar la safata.   TANT ÉS QUE els experts discuteixin l’interès d’aquests índexs –com és el cas de PISA– o de si me-suren el que prometen. Els mitjans de comunicació els converteixen en notícia, en realitat, amb un ab-solut acriticisme. No tenen en compte si parteixen de bases de dades fiables, ni els artificis comptables en què se sustenten, ni els interessos que tenen els que els paguen. Pot ser una empresa farmacèutica que prepara l’aparició d’un nou medicament. O un mitjà de comunicació, una institució financera o una escola de negocis que es vol convertir en refe-rent de la vida política, econòmica o empresarial. O una ONG, que creix en funció del grau de misè-ria que pot denunciar. I no ens deixem els rànquings d’universitats –sempre descontextualitzats– dar-rere la fabricació dels quals sovint hi ha bons ne-gocis. Puc donar testimoni del cas, quan era degà de la meva facultat, d’un d’aquests instruments que per sortir-hi calia pagar la quota corresponent.  TAMPOC NINGÚ no compara aquests índexs en-tre ells perquè mostrarien inconsistències dramà-tiques... o còmiques. Així, un informe pot dir que els desnonaments són causa de suïcidi –tant és si estableixen causalitats no demostrades–, mentre que un altre ens diu que la xifra fa molts anys que és estable o que va disminuint. O, per a un mateix país, podríem observar que una taxa de desigualtat greu no és incompatible amb un índex alt de feli-citat. I és que els informes obtenen la seva credi-bilitat mediàtica no pas de la seva qualitat tècni-ca, sinó del fet que s’acomodin als prejudicis ide-ològics del mitjà o del periodista. És més: només se solen publicar quan hi coincideixen. FRANCESC MELCIONCANTUS FIRMUS Els informes  i sondejos són eines molt útils, però només  si s’utilitzen   amb sentit críticÉS EL MATEIX CAS dels sondejos d’opinió. En poques ocasions se’n donen les dades tècniques: el mètode d’enquesta, la mostra, les quotes, els marges d’error o qui l’ha fet. De manera que mol-tes de les especulacions –per exemple, al voltant de l’increment o la pèrdua d’intenció de vot– que-darien en no res si es tinguessin en compte aques-tes qüestions. Però llavors ja no hi hauria notí-cia. Per tant, el més pràctic és ignorar-ho, no fos cas que una bona i senzilla informació espatllés una mala gran notícia.  PER RAONS D’OFICI, sóc usuari d’informes i sondejos, i fins i tot he contribuït a fer-ne. Són ei-nes molt útils, però només si s’utilitzen amb sen-tit crític. És a dir, quan es pren consciència tant de les seves possibilitats com dels seus límits. Però convertides en propaganda, llegides com a veri-tats científiques o com a suport de la correcció po-lítica, simplement es converteixen en mentides perilloses. Salvador CardúsDEMÀ Josep Ramoneda

Els informes, la nova propaganda

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2016/181444/ara_a2016n1883p48.pdf

Els informes, la nova propaganda

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB