Carrillo Pérez, Nereida

Catalan

Diposit Digital de Documents de la UAB

40 DILLUNS, 26 DE JUNY DEL 2017 ara  Estilsgut reconegut oficialment com a cí-borg pel govern britànic. Amb aquesta antena que per a ell és un nou òrgan, Harbisson, que hi veu en blanc i negre, pot percebre els colors que tots veiem i fins i tot els invisi-bles a l’ull humà, com l’infraroig i l’ultraviolat. Per a ell no és cap pro-blema no veure colors. Tot plegat ho fa amb una finalitat artística: les vi-bracions que l’acompanyen són un constant concert interior.  Art i identitat “L’art forma part del cos i de la ment de l’artista. No separem art i vida, ni artista i obra”, afegeix Harbisson, assegut ara en un sofà amb Ribas i Manel Muñoz. Tots tres es conside-ren artistes cíborgs. “Per a mi, la meva obra d’art és el sentit sísmic: aquest xip que va connectat a sismò-grafs online i que vibra cada cop que hi ha un terratrèmol”, explica Ribas, una coreògrafa que, des del 2013, ha incorporat un dispositiu electrònic per notar com la Terra batega. Ribas comparteix la seva obra d’art a tra-vés de coreografies com Waiting for earthquakes [Esperant terratrè-mols], on convida el públic a esperar un terratrèmol i, quan això passa, l’artista es mou en funció de la seva intensitat. “Hi ha gent que plora”, assegura Ribas. “Ara que soc cíborg, em sento més pròxima a la natura i als altres animals”, confessa.  Quan es parla de cíborgs, molts veuen tecnologia i excentricitat, pe-rò per a ells el ciborgisme és art i identitat. De fet, no se senten més màquines per haver incorporat dis-positius electrònics al seu cos. “Ens sentim més animals, perquè com-partim sentits i òrgans amb altres espècies”, explica Harbisson, que afegeix que ara sap quan un animal està mirant un infraroig a la paret. Es defineixen com a transespècie i dibuixen un horitzó en què els hu-mans es podran dissenyar a ells ma-teixos; triar i incorporar nous òr-gans i sentits. “De vegades no cal imaginar res –recalca Ribas–, no-més observar i inspirar-nos en els sentits que tenen altres espècies. La immortalitat ja existeix a la natura. Defensen que es podrien incorporar sentits com ara la capacitat dels ele-fants de comunicar-se amb infra-sons o la capacitat de les serps de veure infrarojos.  Els cíborgs no només incorporen nous sentits o habilitats, sinó que escampen els sentits que ja tenen. “Pots tenir una percepció del món que no està al costat del teu cos”, ex-plica Ribas. Ella pot notar els movi-ments sísmics d’arreu del planeta i Aroma de cafè, brogit de retalls de converses i dringar de vaixella. A més del que tots podem percebre en un bar, Neil Harbisson pot sentir la música dels colors dels quadres decoratius i no-tar si hi ha infrarojos. Vermell d’un homínid luminescent immòbil, so-rolls de clàxons emprenyats, suor que rellisca pel tobogan del clatell. En una estampa d’un moment d’es-tiu a Barcelona, a més del que tots podem veure o sentir al carrer, Mo-on Ribas pot percebre si un terratrè-mol s’acaba de produir aquí, a Cali-fòrnia o al Nepal. Neil Harbisson i Moon Ribas poden sentir més. I ho fan gràcies a la tecnologia implanta-da al seu cos. Són cíborgs sensorials, criatures en què la cibernètica i l’or-ganisme es fusionen per ampliar els sentits humans.  La música de Per a Elisa, de Beethoven, puja les escales d’uns baixos al Poble-sec. Allà, Neil Har-bisson toca mentre Moon Ribas l’esguarda tombada en un matalàs sobre el piano, situat allà per des-pertar harmoniosament els hostes. La partitura de Harbisson és singu-lar: un cartró amb quadrats concèn-trics de colors. L’antena que porta implantada al cap l’ajuda a traduir aquells colors en notes musicals. “El xip va vibrant en funció de la fre-qüència de la llum. Aquestes vibra-cions es converteixen en sons inte-riors”, explica Harbisson, que ha si-BARCELONANEREIDA CARRILLO Nanorobots al cosNo només xips i connexions a internet poden canviar el futur dels éssers humans. La nanotec-nologia i els nanorobots també seran claus. El professor Icrea Víctor Puntes, investigador de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i de la Vall d’Hebron, explica que les nanopartícules s’estan introdu-int progressivament a la pràcti-ca clínica. Ja s’utilitzen per mi-llorar el diagnòstic i la teràpia, per l’anèmia i per entregar fàr-macs, una aplicació, aquesta úl-tima que es preveu que millori i que pugui ser clau en el tracta-ment de malalties com el càn-cer. “El dia que puguem portar el fàrmac fins a destí, s’elimina-ran els efectes secundaris i se’n podrà augmentar la dosi”, asse-nyala Puntes. L’escriptor Yuval Noah Hara-ri recull al seu llibre Sàpiens les visions d’alguns científics que suggereixen que, gràcies a algu-nes innovacions com ara nano-robots que viuran al nostre cos i podran combatre virus i elimi-nar cèl·lules canceroses, cap al 2050 l’home arribarà a l’amor-talitat –només moriria per acci-dents–. Puntes discrepa, creu que cal anar cap a una medicina correctiva: “La immortalitat de l’home acabaria amb el planeta en cinc minuts”, conclou.Cíborgs: l’art de dissenyar-se  a un mateixLa introducció de tecnologia al cos pot ampliar les habilitats humanes però encara no és una pràctica acceptada01. El cíborg Neil Harbisson tocant el piano amb una partitura de colors. 02. Manel Muñoz, Moon Ribas i Neil Harbisson. MANOLO GARCIA  02 01 41ara DILLUNS, 26 DE JUNY DEL 2017  estilsfins i tot de la lluna, gràcies a inter-net. Harbisson es connecta amb cà-meres de la NASA per explorar els colors de l’espai. A més, té cinc amics que li poden enviar senyals cromàtics a través d’internet i “aco-lorir els somnis” si ho fan de nit. El músic cíborg està convençut que la tecnologia enriquirà cada cop més les experiències. Col·laborant amb Déu Tot plegat no és jugar a ser Déu? “No estem contra Déu, hi estem col·laborant”, respon Harbisson. La coreògrafa i cíborg afegeix: “Ho ve-iem com un procés natural. No sem-pre hem sigut humans. L’ésser hu-mà continua evolucionant”. Mal-grat la naturalitat amb què parlen, el ciborgisme està lluny de ser nor-malitzat per la societat i acceptat pels comitès de bioètica. De fet, les operacions a què s’han de sotmetre per implantar-se tecnologia no es-tan acceptades per la comunitat mèdica. Els cíborgs reconeixen que poden ser perilloses, però recalquen que utilitzen materials biocompati-bles. Per tot aquest rebuig i per la complicació del procés per esdeve-nir cíborg, des de la seva fundació, Harbisson i Ribas ajuden persones que volen “sortir de l’armari” i for-mar part d’aquesta transespècie. És el cas de Manel Muñoz, un estudi-ant de fotografia que vol convertir-se en una càmera humana per tal de plasmar, a través d’encefalogrames, la seva experiència. Podria immor-talitzar, diu, l’avorriment d’una tar-da o un enamorament. “Podríem parlar d’un nou concepte: la senso-grafia, que seria la grafia dels sen-tits, l’art de la vivència”. El Manel, que encara està estudiant com dis-senyar el seu nou òrgan, confessa que ha sentit rebuig del seu entorn cap a la seva decisió d’esdevenir cí-borg. “És una decisió que prens per tu i la gent del teu entorn ha de con-viure amb això”, explica.  Els cíborgs que amplien els seus sentits no són els únics que introdu-eixen tecnologia al seu cos. També ho fan cíborgs que volen ampliar les se-ves habilitats, amb intel·ligència ar-tificial, per exemple, incorporant una càmera de vídeo a l’ull. El fun-dador de Tesla, Elon Musk, crida els humans a esdevenir cíborgs per po-der competir laboralment amb els robots. A tot plegat s’hi sumen tam-bé les persones que incorporen exo-esquelets o alguna altra tecnologia per recrear un sentit que han perdut. En alguns casos, els comitès de bio-ètica sí que ho accepten. Aquests cí-borgs estan convençuts que aviat ells també seran reconeguts. “Pots fer el que vulguis, però sense afectar els al-tres”, opina Ribas. Per a aquests ar-tistes cíborgs, tenir dret a decidir qui volen ser és important. “És més emo-cionant. Si perceps coses diferents, entendràs el planeta d’una manera diferent”, subratlla Ribas. “La nostra espècie, durant milers d’anys, ha es-tat canviant el planeta per viure-hi millor. Creiem que és molt millor que ens modifiquem a nosaltres”, conclou Harbisson.e

Cíborgs: l'art de dissenyar-se a un mateix

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2017/176370/ara_a2017n2382p40.pdf

Cíborgs: l'art de dissenyar-se a un mateix

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB