En Fruta podrida y Sangre en el ojo, novelas de la escritora chilena Lina Meruane, los cuerpos enfermos de sus protagonistas se erigen como proyectos propios de resistencia y crítica hacia los métodos, mecanismos y discursos de la medicina contemporánea. Escritura y cuerpos en podredumbre son símbolos del peso histórico, de la presión social y familiar, así como de los traumas y transformaciones que acontecen en la sociedad chilena y norteamericana, ambas igualmente enfermas y caducas, portadoras del pensamiento dominante y administradoras de las vidas que confinan en sus organismos.A Fruta podrida i Sangre en el ojo, novel·les de l'escriptora xilena Lina Meruane, els cossos malalts de les seves protagonistes s'erigeixen com a projectes propis de resistència i crítica cap als mètodes, mecanismes i discursos de la medicina contemporània. Escriptura i cossos en podridura són símbols del pes històric, de la pressió social i familiar, així com dels traumes i transformacions que esdevenen en la societat xilena i nord-americana, ambdues igualment malaltes i caduques, portadores del pensament dominant i administradores de les vides que confinen en els seus organismes
