Carrillo Pérez, Nereida

Diposit Digital de Documents de la UAB

17ara DILLUNS, 10 D’ABRIL DEL 2017  societatFent els deures amb un robotgants, entra la Jana. Vouloutsi ex-plica que han observat algunes dife-rències entre nens i nenes: “Si algu-na cosa falla, el nen diu «Falla»; la nena diu «Què he fet?»”. La Jana no té cap incidència tècnica i el Leo també la felicita per la seva bona fei-na. La nena se sent còmoda, no és el seu primer robot. A casa, té un pe-tit gos robot que l’acompanya. “Li puc dir coses perquè les faci”, afir-ma amb veu melosa.   La visió infantil de les màquines dista molt de la dels grans. Sovint els adults els veuen com una amenaça, una perspectiva alimentada per es-tudis com el de l’OCDE que pronos-tica que l’automatització farà per-dre dos milions de feines a Espanya. “Els nens veuen els robots com una cosa molt pròxima, perquè fan pro-gramació o tenen un petit robot a casa”, explica Blancas. La Jana aca-ba les tasques amb els pesos i en surt satisfeta.  El Leo li ha semblat una criatura divertida. Cada vegada hi haurà més robots com el Leo a les escoles i a tot arreu. Segons la Federació Interna-cional de Robòtica (IFR per les si-gles en anglès), es passarà d’1,7 mi-lions de robots en el camp de l’ense-nyament i l’entreteniment el 2015 a uns 11 milions el 2019. I no és l’úni-ca àrea en què els robots estan en auge. L’IFR augura que d’aquí dos anys hi haurà al món 31 milions de robots a les cases i 2,6 milions a les fàbriques.  El robot no els critica Davant d’aquest horitzó, la UE es-tà preparant un marc legal per a la robòtica. En aquest escenari, les expertes coincideixen a assenyalar que és important saber com els nens perceben els robots i com els tracten. Vouloutsi i Blancas expli-quen que la canalla veu en Leo com un company, una criatura amable, que és jove “perquè està net” i que posseeix intel·ligència “perquè no els critica quan s’equivoquen amb l’exercici”. La relació entre criatu-ra i màquina és cordial i sana.  “Els nens tracten molt bé el robot –assegura Vouloutsi–, però si en al-gun moment el perceben com un es-clau, el tractaran molt diferent”. Unes quantes bates i rialles després, el Leo acabarà la seva feina i torna-rà als cartons i el porexpan. eUn estudi internacional investiga com la intel·ligència artificial  pot ajudar a l’aprenentatge personalitzatHa sortit d’una caixa plena de porex-pan per ajudar els alumnes de l’esco-la Frederic Mistral de Barcelona a aprendre. El Leo és un humanoide d’ulls lluminosos i posat informal que guiarà els nens en els exercicis sobre pesos i distàncies que faran a la tauleta. “Volem saber com es pro-dueix l’aprenentatge”, explica Vicky Vouloutsi, enginyera informàtica i estudiant d’un doctorat en neuroci-ències a la Universitat Pompeu Fa-bra (UPF). El Leo és part de l’experi-ment que Vouloutsi i Maria Blancas estan fent en el marc del projecte EASEL, en què la UPF i altres inves-tigadors internacionals estudien la simbiosi entre humans i màquines i el procés d’aprenentatge amb in-tel·ligència artificial. Amb una bata de quadres taron-ja i una espurna de nerviosisme a la mirada, l’Ian saluda el robot. Co-mença a col·locar els pesos a la ba-lança perquè es decanti cap a la dre-ta. L’humanoide el felicita: “Ex-cel·lent!” Les tasques continuen i l’Ian es grata la barbeta amb posat cavil·lador. La dificultat augmenta i el Leo té preparada una perfor-mance d’estiraments per si el nen s’encalla, cosa que no passarà. “No volen que el nen es frustri, però al mateix temps els exercicis són prou complexos perquè siguin un repte”, explica Blancas.  L’Ian reconeix que algunes tas-ques eren complicades. Li ha agra-dat l’experiència, però no canviaria el seu professor per cap humanoide, perquè “explica millor”. Vouloutsi i Blancas afirmen que l’objectiu dels robots no és desbancar els docents a les aules, sinó acompanyar-los en un ensenyament més personalitzat. El robot obté dades de com aprèn cada criatura i adapta les tasques als seus coneixements i al seu ritme. Més enllà de l’experiment a l’esco-la Frederic Mistral, la robòtica edu-cativa ja és una realitat.  Artur Coll, expert en la matèria, explica que la robòtica educativa ha entrat a les aules, però no amb hu-manoides, sinó amb petits ginys que els infants aprenen a programar. Amb la programació informàtica i el maneig de petites màquines, les cri-atures treballen en equip i entrenen la creativitat. “Són capaços d’afron-tar aquell problema i esmicolar-lo en reptes petits i assolibles. I adqui-reixen autoconfiança”, assegura Coll. L’humanoide espera les cria-tures assegut, reposant els braços sobre els genolls de metall. Amb una cua dansarina i unes grenyes ele-BARCELONANEREIDA CARRILLOUn nen de l’escola Frederic Mistral fent exercicis amb l’ajuda d’un robot. FRANCESC MELCIONAjuda Un robot guia els alumnes  a fer els exercicis sobre pesos  i distàncies

Fent els deures amb un robot

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2017/176364/ara_a2017n2306p17.pdf

Fent els deures amb un robot

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB