Carrillo Pérez, Nereida

Diposit Digital de Documents de la UAB

62 DIUMENGE, 9 D’ABRIL DEL 2017 ara  EstilsRebel·lió pel dret a la intimitatde la conscienciació ciutadana que cal protegir la privacitat i ser gelosos amb les dades personals que donem. Però els experts hi veuen, també, una actitud d’afartament, de resistència, fins i tot de rebel·lia contra el fet que ens demanin les dades per tot i que s’utilitzin de forma fraudulenta i in-vasiva. Cada vegada hi ha més ciuta-dans que desactiven la geolocalitza-ció del mòbil, que fan servir l’encrip-tació com a mode segur per comuni-car-se o que menteixen quan han d’omplir un formulari en una botiga.  L’ofuscació és un mètode cada vegada més habitual. Un terme que Gemma Galdon, professora de la Universitat de Barcelona i sòcia fundadora d’Eticas Research & Consulting, una consultoria especi-alitzada en seguretat i privacitat,  defineix com a “mentir de forma sis-temàtica quan dones les teves dades perquè les bases de dades creades pel big data no tinguin cap mena de qualitat”. Galdon demana que quan donem informació de caràcter per-sonal pensem si és una dada neces-sària o no i si ens aportarà algun be-nefici: “Si l’únic que rebem a canvi són uns cèntims de descompte quan comprem el pollastre, potser no cal donar la nostra data de naixement”.  Vigilància subvertida El rebuig a la vigilància constant no és nou. Algunes de les primeres cà-meres de videovigilància que es van instal·lar a l’espai públic van acabar destrossades per actes vandàlics. A Els internautes actuen contra la falta de privacitat mentint sobre les seves dades personals quan les han de facilitar Madrid, l’any 2010, els veïns de La-vapiés van empaperar el barri amb missatges crítics amb la càmera ins-tal·lada pel consistori. “Lavapiés, 1984”, deien els pòsters, en referèn-cia a l’obra de George Orwell. Més enllà del vandalisme i la protesta, l’activisme també ha explorat fór-mules per protegir la privacitat. “Hi ha molta gent investigant com sub-vertir la tecnologia i com mantenir la privacitat en un món de vigilància continuada”, explica la professora de la UB. En aquest sentit, l’artista i tecnòleg Adam Harvey ha creat formes de maquillatge, pentinat i roba per enganyar els sistemes de detecció facial i també una col·lec-ció tèxtil que impedeix ser detectat per drons.  Davant de situacions d’abús, Si-mona Levi, fundadora del partit X i activista per a la democràcia a inter-net, insta a “no signar sessions de dades massa invasives”. Però això L’escuma de la cervesa rellisca fins a la barra pigmentada de molles de pa i volves de cel·lu-losa. La noia de l’uni-forme agafa el micròfon: “Harry Pot-ter ja pot venir a buscar els seus entre-pans”. Mentrestant, en un altre esta-bliment, sona, repetitiva i enèrgica, una música de piano infantil i un os-set amb epidermis de cotó i panxa in-candescent atreu els compradors amb intermitències. A la caixa, una persona emplena el formulari per ob-tenir la targeta client. En arribar a la casella de la data de naixement, acos-ta el bolígraf a la comissura dels llavis, decidint què hi posa, com si pensés a inventar-se la dada.  Escenes com aquestes resulten cada vegada més habituals. Són fruit BARCELONANEREIDA CARRILLOEmpreses Uber té més dades de mobilitat  a Barcelona que l’Ajuntament01 03 63ara DIUMENGE, 9 D’ABRIL DEL 2017  estilsno és possible gairebé mai: les apli-cacions, les xarxes socials i altres productes d’internet exigeixen a l’usuari les seves dades o li dene-guen el servei. “L’escenari que de-fensem –explica Galdon– és aquell en què tu puguis decidir si dones les dades o no. Això ara mateix no exis-teix”. Amb aquest horitzó (que l’usuari tingui el control sobre les seves dades) treballen en el projec-te Decode l’Ajuntament de Barcelo-na, investigadors de la UOC i ex-perts d’altres institucions del Reg-ne Unit, Suècia i França.  Dades públiques i incorruptibles Mayo Fuster, directora del grup de recerca Digital Commons de la UOC i investigadora del projecte, explica que estan treballant, a diferents ni-vells, per millorar la gestió de la pri-vacitat dels ciutadans. Així, impulsa-ran maquinari “que no tingui com-ponents que permetin l’espionatge”, però també plataformes en què l’usuari sigui més conscient de qui utilitza les seves dades i per què i que pugui aturar usos inadequats. El projecte, amb un finançament euro-peu de cinc milions d’euros, fa servir tecnologia blockchain. “Tothom qui hi participa té accés a les dades en les mateixes condicions i ningú pot cor-rompre-les. Perquè hi hagi un deter-minat ús de les dades, tothom ho ha de validar”, explica Fuster. Aquesta situació de transparèn-cia i de poder de l’usuari està lluny de la situació actual. Els gegants tecno-lògics abusen de la informació per-sonal. Ho ha provat recentment Pro-Publica, una agència i pàgina web de periodisme d’investigació guardo-nada amb el premi Pulitzer. Segons una investigació seva, Facebook compra informació a brokers de da-des sobre la vida offline dels seus usuaris per creuar-la amb les seves pròpies dades. Levi assegura que tothom que està a Facebook està “hipervigilat” i aplau-deix que els adolescents emprin alternatives com ara Snapchat o Te-legram. El recel a aquest gegant tecnolò-gic ve de lluny. Així, el 2009, l’artista Owen Mundy va crear l’eina Give Me My Data per ex-portar les dades de Face-book. Es van popularitzar ei-nes similars com la Suicide Machi-ne o l’Account Killer, per esborrar els comptes de xarxes socials.  Drets i lliure competència Entre el tot o res, cal trobar solucions intermèdies a favor de la privacitat. Fuster explica que Decode té aques-ta intenció. Afegeix que s’aplicarà so-bretot a l’economia col·laborativa i a processos de participació. La idea és resoldre problemes actuals de priva-citat, però també evitar la privatitza-ció del coneixement. “En aquests mo-ments –lamenta Fuster–, Uber té més dades de mobilitat a Barcelona que l’Ajuntament. Per això, té una si-tuació de privilegi respecte a l’admi-nistració i respecte als competidors”. Per a la investigadora de la UOC, ara mateix tant els usuaris com l’admi-nistració i les altres empreses estan en una situació vulnerable. L’indivi-du, perquè desconeix si s’estan vulne-rant els seus drets; l’administració, perquè “no pot tenir accés a dades que són molt rellevants per a la gestió pública i no pot vetllar pel compli-ment dels drets dels ciutadans”, i les empreses, perquè “es creen conglo-merats de dades que no permeten la lliure competència”.  “Les dades personals –opina Le-vi– han d’estar molt protegides; pe-rò les dades massives haurien de ser accessibles i no només propietat de les empreses o els ajuntaments sinó de tots els ciutadans”. Les expertes consultades advoquen per empode-rar l’usuari, no només perquè con-troli les dades que tenen d’ell els ge-gants tecnològics sinó també perquè pugui decidir sobre la tecnologia. “La indústria actual crea mecanis-mes de dessobirania”, es queixa Fus-ter. I adverteix: “La tecnologia està tan articulada en tots els àmbits de la societat que difícilment tindrem sobirania en qualsevol àmbit si no tenim sobirania tecnològica”.eConsells per recuperar el control sobre les pròpies dadesNo deixis rastre Pots desactivar la geolocalització del teu telèfon mòbil o fer servir fundes de mòbil amb protecció d’ones que eviten que t’agafin dades.Vigila que no t’escoltin Cal tapar la webcam i les sortides del so dels dispositius. Les últimes revelacions de Wikileaks van provar que la CIA espiava a través de televisors intel·ligents.Només wifis segurs Connectar-se a wifis de restaurants o hotels pot comportar riscos; altres persones poden accedir a les nostres dades. Busca, però que no et trobin Hi ha alternatives a Google, com ara els cercadors Duck Duck Go o Startpage, que no compilen ni comparteixen informació dels usuaris.Encriptar, una bona opció L’encriptació està guanyant pes com a opció de transmissió segura. Es pot encriptar el correu electrònic o la informació de l’ordinador. El sistema de navegació Tor utilitza connexions encriptades. 01 i 02. L’artista i tecnòleg  Adam Harvey ha creat una col·lecció tèxtil que impedeix  ser detectat per drons.  03 i 04. Harvey també ha inventat formes de maquillatge, pentinat  i roba per enganyar els sistemes de detecció facial. ADAM HARVEY  02 04 

Rebel·lió pel dret a la intimitat

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2017/176349/ara_a2017n2305p62.pdf

Rebel·lió pel dret a la intimitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB