Des de la comarca del Maresme (Catalunya), s'estudia la percepció del risc d'incendi forestal a la zona d'interfase urbana forestal, desenvolupada a finals del segle XX. Aquest entorn ha comportat l'ocupació de l'espai de l'anterior massa forestal. Una ocupació que ha desenvolupat un risc per la població en cas d'incendi forestal, degut a l'exposició dels seus habitants, i a la vulnerabilitat davant aquest fenòmen. La proximitat amb el bosc, la desconnexió amb el passat agroforestal i l'oblit de l'ús del foc com a eina de gestió, han augmentat el risc amb l'actual urbanització i de forma inconnexa amb perill de l'entorn. Per tant, gràcies al treball qualitatiu i quantitatiu, s'ha pogut afirmar com la població no té percepció del risc ni connexió amb l'entorn
