Bacardí, Montserrat

Diposit Digital de Documents de la UAB

Miguel de CervantesVisat núm. 5(abril 2008)per Montserrat BacardíLes versions catalanes del Quixot depassen la xifra de la trentena, cinc de les quals són completes,de manera que converteixen aquesta obra literària en una de les més traduïdes al català de tots elstemps.La publicació d’El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, al començament del segle XVII, vaescaure’s en una època de davallada del prestigi de la llengua catalana com a llengua culta, a recerd’un cert declivi polític, econòmic i social. Així, mentre el ressò del Quixot s’expandia arreu i eratraduït a nombroses llengües, al nostre país van haver de passar més de dos-cents anys perquècomencés a interessar anostrar-lo.De la primera traducció del Quixot al català, no podem precisar-ne la data exacta, si bé ha de serentre 1846 i 1850. És obra de l’advocat i polític mallorquí Jaume Pujol, qui en unes Observacionessobre la ortografía mallorquina va incloure la traducció del capítol 12 de la primera part com amaterial didàctic. Magí Pers i Ramona va introduir com a annex en la seva Gramàtica catalana-castellana, de 1847, la traducció d’un fragment del capítol 18 del primer llibre. Era presentada comun exercici de comparació de les dues llengües. Per tant, obeïa també a un propòsit instructiu moltprecís.En les pàgines de Lo Gay Saber, el 1868, i del Calendari Català, el 1873, van aparèixer els trasllatsdel primer i el segon capítol de la primera part, respectivament, sense el nom del traductor. Semblaque podrien ser obra de Francesc Pelagi Briz, fundador de les dues publicacions. El mateix 1873 vansortir a llum a La Renaixença els «Consells de Don Quijote a Sancho Panza», és a dir, una part delcapítol 42 del llibre segon, a càrrec de Gaietà Vidal i de Valenciano, qui va cooperar amb l’editorFrancesc López i Fabra en el projecte de traducció dels famosos consells a cent llengües i dialectes,el qual no va arribar a port.El 1879, a La Renaixença, Ignasi Petit va donar a conèixer la «Cançó a Olalla», un dels poemespreliminars del Quixot. Algunes fonts ens informen que Petit en va traduir els quinze primerscapítols, mentre que altres fan referència a una traducció sencera que va romandre inèdita i que, enqualsevol cas, s’ha perdut.L’historiador i advocat Eduard Tàmaro va traduir el Quixot gairebé complet, però només en va veureimpresa la primera part. Membre de la redacció d’El Principado, va publicar-hi el trasllat, en formade fulletó, els anys 1882 i 1883. El diari va tancar quan només havien sortit els capítols del llibreprimer, i el segon va romandre inèdit. En el breu pròleg que l’encapçalava, Tàmaro es mostravapartidari d’un cert anostrament de l’original.Antoni Bulbena i Tusell sentia una fascinació incommensurable per l’obra de Cervantes i,especialment, pel Quixot, que va reescriure al llarg de cinquanta anys: entre traduccions senceres iparcials, inèdites o publicades, podem comptar deu versions diferents, des de 1887 fins a 1937. Laprimera quasi íntegra data de 1891, i va sortir acompanyada d’un pròleg sucós. Es proposavareproduir els fets principals de la narració, alhora que es prenia algunes llibertats manifestes:l’abreujament o l’elisió d’alguns episodis i del que ell considerava digressions, o la divisió de certscapítols. El 1894 Bulbena va emprendre una Nova traducció abreviada a útil del jovent, unaadaptació juvenil molt més breu de la novel·la.L’any del tercer centenari de la publicació del primer llibre del Quixot, el prevere mallorquí IldefonsRullan, interessat en la paremiologia, va donar a conèixer la tercera traducció íntegra del Quixot, endos volums, el 1905 i el 1906. Va encapçalar-la amb un prefaci en què vindicava, amb un certabrandament, la traduïbilitat de la novel·la de Cervantes, per damunt de les dificultats d’expressió ifins de comprensió. Això li va permetre ometre’n episodis, substituir poemes per cançons populars otransportar algunes aventures a indrets de l’illa de Mallorca.Des de la primera traducció «completa», la de Tàmaro, de 1882, fins a la de Rullan, de 1905, tan solshavien transcorregut vint-i-tres anys. En aquest lapse de temps n’havien aparegut tres. Caldriaafegir-hi les versions parcials i la repercussió social (associacions, publicacions, efemèrides…) dequè el Quixot va gaudir en el tombant del segle XIX al XX. Fins al punt que l’historiador Francesc iCarreras Candi, a Lo cervantisme a Barcelona (1895), donava fe d’una «mania cervàntica». Caldriasumar-hi, com un fruit tardà, la traducció inèdita (i perduda, en la versió definitiva) de l’erudit iadvocat valencià Francesc Martínez i Martínez, iniciada el 1906, i de la qual solament han estatimpresos tres capítols en èpoques i publicacions diferents.En contrast amb aquest fervor per Cervantes i la seva obra cabdal, fins al 1969 no se’n va publicaruna nova traducció completa, a càrrec de Joaquim Civera i Sormaní, periodista i lexicògraf, fundadordel diari El Matí, que va alleugerir el silenci forçós de la postguerra amb aquesta tasca incerta,publicada pòstumament i no gaire difosa. Després de la traducció de Civera, a partir de la dècadadels setanta i, més encara, en la dels vuitanta, quan s’introdueix l’ensenyament del català a l’escola,sorgeixen un grapat d’adaptacions infantils i juvenils més o menys parcials del Quixot: sis de 1971 a1990, a càrrec d’Enric Piferrer i Chafer, Jordi Voltas, Joan Valls, Pere Sans i Falguera, MartaGiráldez i Puvill i Josep Daurella.A la fi del 2004 i el 2005, aprofitant l’efemèride de l’aniversari cervantí, en van aparèixer cincadaptacions més, llibres de gran format i amb nombroses il·lustracions, acomodats per Anna Obiols,Josep Palomero, Pau Joan Hernàndez, Núria Font i Ferré i Jordi Teixidor. Es completava un anyesplendorós de Quixots catalans amb la publicació de la versió íntegra i anotada del cervantistamallorquí Josep Maria Casasayas, una versió en què sovintegen les reformulacions del text originari iles adaptacions al context cultural illenc, amb la voluntat d’acostar la novel·la al lector d’avui dia.

Miguel de Cervantes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB