Carrillo Pérez, Nereida

Diposit Digital de Documents de la UAB

societat 26 DIUMENGE, 19 DE FEBRER DEL 2017 ara  mèdic es faci de manera autònoma a casa”. Andrade descriu així la uti-litat del sistema: “L’orina té una quantitat enorme d’informació de com està el cos. Pot donar informa-ció sobre la deshidratació, el funci-onament dels ronyons, la quanti-tat de sals...” Així, després d’orinar a casa seva, una persona podrà sa-ber si cal que begui més aigua o que redueixi el seu consum de sal per millorar l’estat de salut. Alertes per beure més aigua L’investigador Jordi Ferré afirma que, de moment, s’estan centrant a mesurar el nivell de deshidratació, cosa que pot provocar diversos pro-blemes de salut, tot i que sovint les persones no en són conscients. Fer-ré afirma que els infants deshidra-tats “tenen problemes de memòria i obtenen pitjors resultats acadè-mics”, i assenyala les dones emba-rassades, els esportistes, certs grups de treballadors i les persones grans com a col·lectius de risc i que poden patir problemes per la manca d’ai-gua en el seu organisme. “En el dia a dia, el nostre cos és una caixa ne-gra”, assegura Andrade, que espera que amb la tecnologia que estan desenvolupant es pugui avançar cap a una medicina preventiva i perso-nalitzada. L’objectiu, diu l’investi-gador, no és obsessionar-se amb les dades, sinó que sigui com “la llum que s’encén al tauler del cotxe quan alguna cosa no va bé”.  A més de la deshidratació, el la-vabo intel·ligent també podrà ana-litzar el pH, tot i que els investiga-dors encara estan treballant perquè això sigui possible. “Mesurant el pH podem saber si una persona està més àcida o més bàsica com a con-seqüència del que menja. Les dietes dels països desenvolupats són altes en greixos, carbohidrats i proteïnes que acidifiquen el cos. La cronifica-ció àcida pot causar problemes re-nals o metabòlics”, remarca Ferré.  Per tant, si algú descobreix des-prés de l’orina matinal que porta molt de temps àcid, podrà corregir la seva dieta amb la introducció de fruites i verdures per evitar proble-mes en un futur. De moment, això encara no és possible perquè l’apa-rell no està al mercat, però els in-vestigadors preveuen enllestir avi-at la plataforma i el sistema de pro-cessament de dades i que la tecno-logia es pugui comercialitzar. Esperen que sigui a un preu molt assequible, ja que ara mateix el cost de laboratori és de 10 euros.  Sensors a la llar Una altra tecnologia que s’integra també en el nou paradigma de la sa-lut preventiva i predictiva és Ekau-ri, un sistema desenvolupat pel cen-tre tecnològic Eurecat i que consis-teix a col·locar sensors de manera estratègica a la llar per recollir in-formació sobre rutines i estat de sa-lut. El sistema està orientat sobre-tot a persones grans que viuen soles i que tenen algun grau de fragilitat. “Són sensors ambientals molt poc intrusius –explica Felip Miralles, Controlar malalties sense sortir de casaLa medicina preventiva entra a les cases gràcies als sensors i al processament de dades al núvolOrina Un lavabo intel·ligent informa  si hem de corregir la nostra dietaAplicació Aquests sensors són una ajuda per a gent gran, cuidadors i familiarsSALUT¿Us imagineu que algú pugui pre-dir si tindrà pedres al ronyó des-prés d’orinar al lavabo de casa se-va? ¿O que es pugui advertir un principi d’Alzheimer analitzant les dades d’activitat dins la llar? En un futur no gaire llunyà, petits sen-sors repartits estratègicament per la llar ens ajudaran a prevenir ma-lalties i millorar l’estat de salut. Aquests ginys minúsculs però molt valuosos s’estan obrint pas per canviar el paradigma de salut actu-al: de l’atenció reactiva, de posar remei quan ja estem malalts, es vol virar cap a una medicina preventi-va i personalitzada, que no només ajudi les persones a estar sanes si-nó que també estalviï recursos al sistema de salut.  Diversos centres de recerca cata-lans treballen en aquesta línia. A la Universitat Rovira i Virgili (URV), el grup de quimiometria, qualime-tria i nanosensors està desenvolu-pant un lavabo intel·ligent. És una tecnologia que a simple vista s’as-sembla a un ambientador de WC pe-rò que en realitat incorpora uns na-nosensors i una electrònica que per-meten analitzar dades de l’orina que després s’envien al núvol i es poden consultar a través d’una plataforma.  L’investigador Francisco Javier Andrade explica que el sistema que desenvolupen permetrà que “part del que ara es fa en un laboratori BARCELONANEREIDA CARRILLOdirector d’e-health d’Eurecat–. Són sensors de presència, de tempera-tura, de lluminositat i d’altres com poden ser de consum elèctric i d’obertura i tancament de portes”.  Miralles assegura que les dades que recopilen aquests sensors es guarden i es processen al núvol i després es mostren en uns panells a què tenen accés els familiars o els cuidadors d’empreses de teleassis-tència. El sistema permet estudiar les hores de son, les vegades que la persona va al lavabo o si està utilit-zant la cuina. “Tenim un model de cada persona i, a partir d’aquí, de-tectem anomalies: per exemple, si la persona pateix insomni; si la persona no va a la cuina, que vol-dria dir que està deixant els seus hàbits alimentaris, o el fet que hi hagi una davallada de l’activitat fí-sica en el temps, que pot ser un se-nyal de principi d’una malaltia  degenerativa”.  Ekauri no es comercialitza per al gran públic. De moment està ins-tal·lat en una seixantena de cases al País Basc i una quarantena a Cata-lunya i només es ven a empreses de teleassistència. Miralles assegura que aquest sistema i d’altres en què treballen a Eurecat com ara una sa-marreta per detectar l’estrès dels treballadors i un sistema de moni-toratge de pacients crònics perme-ten fer prevenció. “La tecnologia permet augmentar el contacte vir-tual amb el pacient o el ciutadà i prendre decisions preventives i predictives”, recalca Miralles.eLa tecnologia es posa al servei de la medicina personalitzada amb l’objectiu de prevenir malalties però també d’estalviar recursos sanitaris. GETTY 

Controlar malalties sense sortir de casa

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2017/174898/ara_a2017n2256p26.pdf

Controlar malalties sense sortir de casa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB