Població estrangera versus invasió mediàtica: Catalunya, 1975-1996 L'any 1996 hi havia enregistrats a Catalunya 114.264 residents estrangers, xifra que representava l'1,9% de la població total. Tot i que aquest percentatge sigui lleugerament superior al d'Espanya (1,4%) no és comparable amb la proporció de població estrangera a d'altres països europeus (10,7% a Bèlgica, 9% a Àustria, 8,6% a Alemanya o 6,4% a França, per exemple). Aquesta proporció doncs, no sembla justificar l'alarma i el ressò amb el que es tracta la immigració estrangera. Diguem-ho des d'un bon començament: la imatge estadística que tenim de la població estrangera està mediatitzada per la legislació i pels criteris de recompte d'aquesta població. Allò que els mitjans de comunicació solen presentar com l'evolució de la població estrangera i en general de la immigració és el reflex de la incidència de les diferents mesures polítiques en la immigració i en els criteris de nacionalització, que al seu torn afecta el registre dels residents estrangers. Per a donar suport a aquesta contundent afirmació haurem de dir dos mots sobre les fonts estadístiques. El registre estadístic de la població estrangera al nostre país compta amb dues fonts principals: la resultant de censos i padrons; i l'obtinguda a través dels permisos de residència. Habitualment s'utilitzen aquestes segones dades. La raó que ho justifica és que, sobre les primeres, tenen l'avantatge de demostrar-se més exhaustives i la de ser recollides i publicades anualment. Quin és doncs el problema
