Carrillo Pérez, Nereida

Diposit Digital de Documents de la UAB

40 DILLUNS, 12 DE DESEMBRE DEL 2016 ara  està dormint plàcidament pot ser in-terceptat. Segons el baròmetre del 2015 sobre el risc a internet elaborat per ISACA, una entitat internacio-nal que audita els sistemes d’infor-mació, un 64% dels consumidors dels Estats Units asseguren que con-fien en les dades transmeses per aquests dispositius. Aquesta xifra contrasta amb una altra: el 78% dels professionals enquestats asseguren que els estàndards de seguretat d’aquests aparells són insuficients.  “Qualsevol problema que puguis trobar en un ordinador o telèfon el pots trobar en els objectes connec-tats”, assegura el professor de la UOC. Serra i Asensio diuen que els problemes de seguretat més fre-qüents en els objectes connectats són que tenen configuracions per de-fecte en què hi ha un usuari i una con-trasenya molt febles, que no s’actu-alitzen de forma correcta i que no xi-El televisor intel·ligent, els sensors dels garatges, la polsera que mesura quant es camina, la cafe-tera connectada, els cot-xes intel·ligents, els vigilanadons... Tots aquests aparells poden recór-rer el camí que hi ha entre ser mà-quines útils i convertir-se en soldats obedients d’una mena d’exèrcit ro-bot. Aquest escenari, opina Jordi Serra, professor dels estudis d’infor-màtica, multimèdia i telecomunica-cions de la UOC, “pot passar, no és ciència-ficció”. L’internet de les co-ses pot convertir-se en un malson. La prova que fets com aquest són possibles la vam tenir en l’atac mas-siu de finals d’octubre que va fer caure gegants com Twitter, Netflix, Amazon i The New York Times, i que va afectar, durant gairebé onze ho-res, més de mil milions de clients ar-reu del món. Va ser un atac que, se sospita, es va produir des de dispo-sitius connectats a la xarxa, princi-palment càmeres de videovigilàn-cia. “Estem connectant moltes co-ses a internet, però no ho estem fent de manera segura –afirma Gonzalo Asensio, director d’IT Security d’Eurecat–. Els ciberdelinqüents ho aprofiten per fer atacs de denegació de servei amb uns trastos que, tots junts, tenen una força molt gran”.  Els experts en ciberseguretat es-tan preocupats per l’internet de les coses, tota mena de dispositius con-nectats a la xarxa dels quals no s’ha garantit prou la seguretat. Segons càlculs de la consultora Gartner, l’any 2020 s’arribarà a 20.000 mili-ons d’objectes connectats; una xifra que des de Cisco, més optimistes, eleven als 50.000 milions l’any 2020. Mentre aquests sensors i dis-positius s’estenen tant entre usua-ris i empreses com en la gestió de les ciutats, els experts alerten de les seves vulnerabilitats. Amb xifres com aquestes, el problema no és in-transcendent. Usuaris massa confiats  Malgrat els missatges d’alerta dels experts, l’usuari sovint és poc cons-cient dels defectes d’aquestes mà-quines, sobre les quals només sent bondats. Pocs pensen que l’aparell que els ajuda a veure si el seu nadó BARCELONANEREIDA CARRILLO fren de manera apropiada les dades que emmagatzemen i transmeten. “Si la comunicació no és xifrada o el xifrat que porten no és del tot segur, es pot agafar la informació i generar conseqüències”, adverteix el direc-tor d’IT Security d’Eurecat. Per la se-va banda, el professor de la UOC ex-plica que “els fabricants no tenen la política d’anar actualitzant el siste-ma, i a mesura que passa el temps apareixen forats de seguretat”. Asensio explica que dispositius com ara el televisor, el router, els re-llotges intel·ligents i els cotxes con-nectats es poden utilitzar per atacar webs i serveis i també poden ser hac-kejats per accedir fraudulentament a informació personal. En aquest cas, són especialment sensibles els objectes connectats que es van obrint pas en el camp de la salut i la monitorització personal. Però tam-bé és possible atacar infraestructu-EstilsEl malson de   l’internet de les coses Els experts en ciberseguretat alerten dels perills dels    objectes connectats i exigeixen a la indústria més proteccióres o sensors de les ciutats. “La in-dústria és la responsable que aquests dispositius siguin segurs i de mantenir-los segurs amb actualitza-cions. Però necessita vendre”, la-menta Serra, que es queixa que, so-vint, les empreses productores d’ob-jectes connectats sacrifiquin la se-guretat per augmentar els beneficis.  Bloquejar cotxes connectats El director d’IT Security d’Eurecat pronostica que els pròxims anys crei-xeran els atacs als cotxes connectats: “Manipular un sensor d’IoT d’un cot-xe connectat pot tenir un impacte molt negatiu per a la seguretat física, però també, en el cas del ransomwa-re, et pot deixar el cotxe bloquejat”. El ransomware és un programari mali-ciós que infecta l’ordinador i xifra la informació, de manera que els ciber-delinqüents exigeixen a l’usuari que pagui per recuperar les dades.  Emergents El 2020 al món hi haurà 20.000 milions d’objectes connectats Risc Els cotxes connectats són especialment vulnerablesGETTY41ara DILLUNS, 12 DE DESEMBRE DEL 2016  Malgrat que, segons vaticina Asen-sio, aviat veurem un increment dels atacs a cotxes connectats, ara mateix els dispositius més vulnerables són les càmeres de videovigilància. “Set de cada deu càmeres connectades a internet no tenen cap tipus de protec-ció i la resta la tenen feble”, alerta Asensio, que afegeix que “molts cops els ciberdelinqüents poden usurpar-ne les imatges”.  Al laboratori de ciberseguretat d’Eurecat han fet un simulacre de com serien aquests atacs adreçats als dispositius de l’internet de les co-ses i en tenen clares les conseqüèn-cies. Per això ajuden les empreses a descobrir i prevenir aquestes ame-naces. El laboratori, que s’ha posat en marxa enguany, compta amb un equip multidisciplinari integrat per enginyers de telecomunicacions, electrònics, matemàtics i informà-tics, tots ells membres de comitès tècnics internacionals que definei-xen estàndards en tecnologies clau. Coresponsabilitat Els experts avisen que sovint els usuaris no són conscients dels fo-rats de seguretat en els seus televi-sors intel·ligents, vigilanadons o bombetes connectades a internet, ni tampoc de la informació que que-da desprotegida. “Tothom entra en el joc. No hem de pensar que pel fet de ser anònims no serem atacats o coresponsables d’un atac que han fet des de casa nostra amb els nos-tres dispositius”, adverteix Serra.  Com a mesures per combatre els perills de l’internet de les coses, els experts recomanen introduir un usuari i contrasenya nous que si-guin difícils de trencar. També aconsellen actualitzar el programa-ri de manera periòdica i no deixar aquests dispositius contínuament connectats a internet si no els estem fent servir. Tanmateix, recalquen que, tot i la prudència dels usuaris, la màxima responsable de garantir la seguretat és la indústria.  “Quan surt una nova tecnologia, si no s’ha pensat en la seguretat des del principi, al final el resultat és ne-gatiu”, afirma Asensio. “La segure-tat informàtica s’hauria de regular per llei i obligar les empreses a man-tenir els sistemes”, conclou sobre aquesta problemàtica Serra. Els ex-perts també alerten que cal més conscienciació entre els ciutadans, que sàpiguen què és ciència-ficció i què es pot convertir en realitat.e 

El malson de l'internet de les coses

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2016/171435/ara_a2016n2188p40.pdf

El malson de l'internet de les coses

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB