Carrillo Pérez, Nereida

Diposit Digital de Documents de la UAB

NÚMERO 20561,30 EUROSDILLUNS 1 D’AGOST DEL 2016DIARI EUROPEU  DE L’ANYJOAN  MAJÓ18enginyer i exministreNo m’oposo a fer una nova Constitució per a una Catalunya independent, però no està demostrat que sigui el millor estiuVIATGES MONUMENTS GLORIA MOURE: “Des del 1990 cada any torno a Grècia”  ANEM ALS PENINS, LA VERDA I ARRODONIDA SERRALADA ANGLESALA PRIORA DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLBONA ENS EXPLICA  ELS SECRETS I LA HISTÒRIA DEL CENOBICULTURALES AMABLES CARICATURES DE LA BURGESIA VUITCENTISTA # 16DILLUNS20160801Cefalòpodes Instruccions d’úsEL QUADERN D’ESTIU  LA MODA DE POPS, SÈPIES I CALAMARS Avui  Aconsegueix  amb el diari una entrada gratis a  Santa Maria de Vallbona P 11250.000 armes de foc en mans de civilsLA SEGURETAT A CATALUNYALa CUP, més a prop del sí a Puigdemont que als pressupostosP 04La formació anticapitalista vol deslligar full de ruta i comptesP 08-09Els turcs alemanys, amb ErdoganColònia va viure ahir, amb la seva emblemàtica catedral de fons, una inèdita manifestació de 20.000 ciutadans d’origen turc a favor del president Erdogan SASCHA STEINBACH / GETTY El Constitucional decideix avui si suspèn ForcadellP 06L’alt tribunal s’estrena amb incomoditat com a sala penal CONTROLS Tot i la legislació restrictiva, el permís es dóna sense consultar l’historial mèdic del sol·licitantVIOLÈNCIA Els delictes comesos amb armes de foc han disminuït dels 579  el 2012 als 276 l’any passatACNsocietat11ara DILLUNS, 1 D’AGOST DEL 2016  SEGURETATEn mans de qui estan les armes?A Catalunya 250.000 armes pertanyen a civils i els experts demanen millorar les proves per obtenir-ne unaA Catalunya hi ha prop de 250.000 armes en mans de civils, segons da-des facilitades per la Guàrdia Civil a aquest diari. A Espanya, l’anuari es-tadístic del 2015 del ministeri de l’Interior comptabilitza 2.798.534 armes entre la població, una quan-titat que l’organisme Gun Policy eleva a 4,5 milions si s’hi afegeixen les armes de forces de seguretat pú-blica i privada i les armes il·legals que s’estima que hi ha en circulació. Les xifres se situen força lluny de les dels Estats Units, on hi ha més ar-mes que habitants, com ja va reflec-tir un estudi fet el 2009 pel Congrés nord-americà, que situava el nom-bre total en 310 milions.  Les normes existents per aconse-guir una arma juguen un paper clau en aquestes xifres, com apunten di-ferents experts i propietaris d’ar-mes, que coincideixen a assenyalar que a l’Estat la legislació sobre aquest aspecte és força restrictiva. Ara bé, aquestes mateixes veus tam-bé consideren que s’haurien de mi-llorar les proves per obtenir una lli-cència. “Controlar que les armes si-guin utilitzades per a alguna cosa acceptada és impossible. Un cop són fora, se’ls perd la pista”, opina Jordi Calvo, investigador del Centre De-làs d’Estudis per la Pau. Per contra, el president de la Federació Cata-lana de Caça, Sergi Sánchez, assegu-ra que es fa una bona feina de pre-venció i que la caça –una de les ac-tivitats que es fan amb armes de foc, juntament amb el tir olímpic, entre d’altres– és força segura. Teresa Morali, presidenta de la secció de psicologia del trànsit i la seguretat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, apunta, per la seva ban-da, que “cal millorar i actualitzar les proves” per obtenir el permís per a armes de foc. Proves senzilles Les proves psicològiques que cal passar per obtenir llicència avalu-en aspectes com ara la impulsivi-tat, la capacitat de discerniment, la tendència a transgredir les normes i la inestabilitat emocional. “No di-agnostiquem, fem un dictamen d’aptitud psicològica”, assegura Morali, que afegeix que l’objectiu de les proves és detectar que no hi hagi “cap trastorn mental ni cap al-teració que afecti la seguretat” de la persona i de tercers. Avaluen tant caçadors o persones que prac-tiquen tir olímpic com també indi-vidus que addueixen necessitats especials de defensa, com ara jo-iers, i també personal de seguretat privada.  BARCELONANEREIDA CARRILLOArmes curtes de foc com les de la imatge són poc habituals a Catalunya, on predominen les escopetes de caça. BEP / NICE-MATIN“El problema –afirma Morali– és que moltes vegades no es fa una ava-luació ben feta, perquè no hi ha temps”. A més de la rapidesa amb què s’acostumen a fer aquestes ava-luacions en els centres de reconei-xement, la psicòloga apunta altres mancances: pocs professionals te-nen una preparació específica i, a més, el fet de no tenir accés a l’his-torial mèdic de la persona els impe-deix detectar malalties que puguin comportar un risc per a la seguretat. “Tenir accés a l’historial ens aniria molt bé, per exemple en el cas de persones alcohòliques, perquè en un test ningú dirà que és alcohòlic”.  Malgrat que la llicència s’ha de renovar periòdicament i, per tant, els psicòlegs tornen a avaluar els posseïdors d’armes, Morali puntu-alitza que de vegades alguna vivèn-cia pot alterar les aptituds psicolò-giques d’aquella persona que, tan-mateix, té el permís per a alguns anys més. “No pots fer una preven-ció absoluta”, remarca la psicòloga. Caçadors experimentats i tenidors d’armes consultats consideren que les proves psicològiques podrien millorar-se i ser més exigents, per seleccionar de manera òptima les persones que obtinguin llicència.  Acceptació de les armes Tant a Catalunya com en el conjunt de l’Estat, la majoria de les armes en mans de civils estan destinades a la caça. Existeixen, però, molts altres tipus de llicències, com ara d’armes SocietatPercentatge En el 12% de les cases de l’Estat hi ha una arma de foc, segons Gun PolicyMancances  Per obtenir un permís d’armes no es té en compte l’historial mèdiccurtes per a particulars, se’n comp-tabilitzen prop de 8.700 a tot l’Es-tat, i permisos especials per a me-nors, se’n van atorgar 3.812 l’any passat. A l’Estat, en un 12% de les cases hi ha armes de foc, segons l’or-ganisme Gun Policy. Malgrat reco-nèixer que la legislació espanyola és considerada de les més restrictives i que el control que fa la Guàrdia Ci-vil és exhaustiu, experts en cultura de la pau advoquen per reduir a la mínima expressió la presència d’ar-mes a la societat catalana.  “Les armes poden donar segure-tat a qui les posseeix, però transme-ten inseguretat a la resta de la po-blació”, afirma Pere Ortega, presi-dent del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Per a Jordi Calvo, les armes “són un símptoma de la cultura vi-olenta que es promou”. “Vivim en una societat –assegura aquest in-vestigador– en què la cultura vio-lenta es manifesta en l’existència d’armes, l’acceptació que han d’existir armes i la naturalització que hi hagi armes per tot arreu”. Calvo apunta que tot plegat emana d’un “plantejament social basat en la competitivitat, en la idea que guanyi el millor”, el més fort, i no tant en l’assoliment d’acords pací-fics com a manera de resoldre els conflictes o de treballar per tal de prevenir-los.eDisminueixen els delictes amb armes de focDurant l’any 2015 les armes de foc es van utilitzar en la comissió d’uns 270 delictes a Catalunya, segons dades dels Mossos d’Esquadra. Ara bé, dels 42 homicidis i assassinats comptats l’any passat, només dos es van cometre amb arma de foc. En el cas dels robatoris amb violèn-cia i/o intimidació en establiments, els malfactors en van fer servir en 203 ocasions, prop del 9% del total de delictes d’aquest tipus. En els robatoris amb violència i/o intimi-dació en domicilis, les armes de foc van ser presents en un 17% dels 363 fets comptabilitzats.  Entre el 2011 i el 2015 els Mos-sos van registrar 2.105 delictes d’aquests tres tipus comesos amb armes de foc. El total, però, ha cai-gut a la meitat des dels 579 delictes comptabilitzats el 2012.

En mans de qui estan les armes?

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2016/171425/ara_a2016n2056p11.pdf

En mans de qui estan les armes?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB