Obra ressenyada: Ivet BATET RIUS, 20 anys fent "El Pati": Crònica d'un setmanari comarcal nascut amb la democràcia. Valls: Cossetània Edicions, 2004

Ferré Pavia, Carme,

Diposit Digital de Documents de la UAB

L’equip de futbol de veterans d’un poblede la comarca del Montsià duia unessamarretes patrocinades per un conegutprostíbul de la zona. Això no va compor-tar cap polèmica fins que la fotografia delgrup amb el nom del local al pit va aparèi-xer en una revista local en una crònicagràfica sobre els locals de prostitució a laN-340. Els veterans estaven queixosos dela vinculació, però no els havia generatcap mala consciència acceptar-ne el mece-natge. L’anècdota indica, amb banalitat,quina pot ser la força de les petites publi-cacions locals i comarcals, reflex de la vidade les comunitats i activistes culturals isocials al seu entorn.Amb més de vint anys de rodatge, ElPati de Valls ha estat una de les publica-cions senyaleres d’aquests tipus de prem-sa a les comarques tarragonines. Lamonografia d’Ivet Batet, exalumna de lanostra facultat, retrata aquest setmanari,amb una fugaç vida diària.Una de les primeres notes que desta-caríem de l’estudi és la seua característi-ca híbrida: per una banda, el llibre espresenta com una història en minúsculesque no vol ser «cap estudi científic niminuciós, sinó un relat», potser amb unaarrencada de modèstia però també ambun deix contra el to cientifista o histori-cista que puguen tenir els estudis acadè-mics. D’altra banda, quina forma had’adquirir la història, amb minúscules oamb majúscules, si no és la del relat coma tipus de discurs que articula la vessantcronològica i teixeix la narració com unamanera d’interpretar la realitat?El pròleg, de Josep Maria Figueres,destaca els mitjans de comunicació «quefan ciutat», aquest patró de grup activis-ta que, com en el cas del col·lectiu queintegra El Pati vallenc, munta exposicions,patrocina col·leccions de llibres, organit-za xerrades, premis literaris i, en definiti-va, activa la xarxa cultural i social en elseu àmbit. Sovint és la gent que trobemformant part d’iniciatives comunicativesque funciona com a pedrera de periodis-tes en formació.En el cas de Cossetània, l’activa firmaeditorial que publica aquesta obra, el seufundador és Jordi Ferré, un dels primers aescriure a El Pati i que va ser-ne tambédirector editorial. La monografia té encompte aquesta xarxa quan comenta qui-nes són les relacions amb altres publica-cions de la zona (p. 129).És curiós observar com, a les nostresaules, el model d’estudiant que participaen les publicacions o en les emissores delseu barri o poble ha descendit molt.Sovint, es mira amb un cert desdeny larevista local, quan en realitat dóna unaoportunitat d’exercir en llibertat, d’a-prendre sense pressió i de practicar elperiodisme que sovint no hi ha als gransmitjans, al carrer, en contacte amb la genti amb fonts de primera mà, el periodis-me en essència, que ha deixat de ser clàs-sic per ser trencador. Això, amb elsproblemes de lectoescriptura que es detec-ten en els alumnes de totes les titulacions,ofereix una imatge de paradoxa.El Pati de Valls ha estat un mitjà ambun gran contacte amb la nostra facultat: amés d’entitat formadora de molts dels seusredactors i col·laboradors, el seu profes-sor Josep Carles Rius en va ser un delsfundadors i el responsable del disseny delmodel periodístic del setmanari.Des de 1983La monografia sobre El Pati, en funcio-nament des de 1983, s’inicia amb unpanorama sobre la premsa vallenca, ela-borat amb fonts externes. En poc més246 Anàlisi 32, 2005 RessenyesBATET RIUS, Ivet20 anys fent «El Pati»: Crònica d’un setmanari comarcal nascut amb la democràciaValls: Cossetània Edicions, 2004d’un segle, hi van néixer més de seixantapublicacions, la qual cosa situa la vila comun punt d’alta activitat periodística, i méstenint en compte que han estat les comar-ques gironines, per sobre de les tarrago-nines, les que han concentrat més mitjansen català.El precedent d’El Pati va ser Mestral,un setmanari que es presentava com amitjà «de les comarques meridionals», queresulten difícils d’articular si no es tenenen compte les diferències entre el campde Tarragona, les comarques interiors iles terres de l’Ebre. De fet, Mestral vadurar menys d’un any, 36 números, peròhi trobàvem noms coneguts de la políticai de la professió periodística: Josep-LluísCarod-Rovira, Josep Maria Martí, JosepCarles Rius, Màrius Carol, MargaridaAritzeta…De les lliçons apreses a Mestral, sor-geix El Pati, un setmanari d’informacióde Valls i comarca, que ja presentava unmodel de periodisme possible: en català,seriós i connectat amb la vida ciutadana.Aviat es crea una empresa, una societatanònima, i se’n produeixen ampliacionssuccessives de capital. El 1985, s’inicia unsuplement d’esports i el 1987 es caminacap a la professionalització, amb l’ús d’e-quips d’autoedició, que encara a princi-pi dels noranta eren els anomenats «Mac»,que eren caríssims i comportaven unagrandíssima inversió per a aquest tipus depublicacions. El 1988, El Pati amplia elseu radi d’acció a la Conca de Barberà iel 1994 s’integra a l’empresa editora d’ElPunt, fet que implica canvis en la maque-tació, la professionalització i la contrac-tació del personal i en l’aparició d’algunesedicions diferenciades.Àlbum de famíliaL’estudi s’entreté també en la rebotigadel mitjà: en retrata els accionistes, res-ponsables d’una història afortunada decontinuïtat i professionalització, elscomercials, els dissenyadors de la maque-tació i de la publicitat, dóna dades deltiratge i en relata el procés de produc-ció (p. 168), un apartat interessant quepot ser útil en l’explicació del funcio-nament d’aquest tipus de mitjans decomunicació. No s’oblida dels preus dela publicitat, de les dades de difusió, delspunts de venda ni de la distribució, quesón els punts clau perquè un mitjà fun-cione.L’embranzida que agafa el periòdicli fa fer un salt cap al format diari. L’any2000 s’intenta fer aquest pas, que vadurar poc i del qual finalment es va recu-lar. No deixa de ser un reflex de la difi-cultat de viure en i de la professióperiodística i bregar en el mercat publi-citari, amb la competència ferotge i pelmanteniment en el món de la premsadels col·leccionables, dels regals i de lapremsa gratuïta.La monografia es tracta d’una obraben il·lustrada, amb abundants fotogra-fies de diverses èpoques, que té una volun-tat de testimoniar l’aportació de lespersones que hi han treballat en aquestsmés de vint anys. A més dels accionistes,dels comercials i dels dissenyadors, comja hem comentat, també dedica retrats alscol·laboradors i als dibuixants i deixaconstància de les seccions del setmanari,les portades, els titulars més destacats, elscanvis de local i la feina de la impremta.En total, un bon àlbum de família quehonora la persistència de les revistes localsi comarcals, que irradien activitat perio-dística i cultural allà on funcionen, sovintsense tantes possibilitats de professiona-litzar-se com en el cas d’El Pati. Com entota família, hi ha també un anecdotarique apareix en un apartat de «batalletes»de diversa índole (p. 153).En el cas de Valls, aquesta vida cul-tural passa per la castellera, és clar, i el lli-bre no deixa de prestar atenció a lacobertura dedicada a aquesta activitat tanarrelada a la ciutat.És veritat que l’historiador hi trobaràa faltar un cert rigor, però el llibre ja s’haRessenyes Anàlisi 32, 2005 247disculpat d’avançada, perquè no vol serun estudi, sinó una crònica sentimentalamb abundant informació, ordenada i útilen allò que pretén. El testimoni mésimportant que ofereixen aquestes publi-cacions és el del seu treball diari, en eldesenvolupament del qual toquen temesde periodisme proper al ciutadà de lamanera més rigorosa possible, amb la qualcosa demostren que es poden fer infor-macions econòmiques, socials, polítiquesi culturals en l’àmbit local i comarcal,sovint amb menys frivolitat, espectacula-rització i mimetisme de les fonts que enla premsa generalista. Aquesta, en moltscasos, viu massa de les agències d’infor-mació i massa de cul a les veus particularsque no siguen les de l’agenda partidista.L’obra ret homenatge a tots els que hihan col·laborat d’alguna manera i tambéreflecteix com la crònica de la vida vila-tana no es pot fer sense disposar dels mit-jans de comunicació, sobretot els inde-pendents i no sotmesos al dictats de lesalcaldies, encara massa sovint els directorsde les publicacions municipals.Aquest tipus d’obres, moltes voltesfruit de la tasca de les editorials petites,van ajudant a completar el mapa de lespublicacions en català que trufen el nos-tre territori. És clar que n’hi ha algunesque necessitarien monografies més deta-llades i interpretatives, però amb les difi-cultats de publicació que han tingut moltsestudis acadèmics, com ara tesis docto-rals, és clar que aquests «retrats de família»entretinguts i entranyables són adequatsper a la seua funció i donen fe de la con-tinuïtat d’aquest periodisme ciutadà arre-lat a les comarques catalanes.Carme Ferré PaviaDepartament de PeriodismeUniversitat Autònoma de Barcelona248 Anàlisi 32, 2005 Ressenyes

Ressenyes

https://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n32/02112175n32p246.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB