Index de l'obra ressenyada: Eduardo GIORDANO ; Carlos ZELLERPolítiques de televisió a Espanya. Model televisiu i mercat audiovisual. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1996

Corominas, Maria,

Diposit Digital de Documents de la UAB

Ressenyes Anàlisi 20, 1997 265Eduardo Giordano i Carlos Zeller estu-dien i analitzen l’evolució del sistema tele-visiu a Espanya entre 1980 i 1995, totadoptant com a òptica preferent d’anàli-si de les polítiques audiovisuals en gene-ral i televisives en particular.Els autors —equipats amb un bonbagatge de recerca en l’àmbit d’estructu-ra i polítiques que, entre d’altres, incloul’obra conjunta España en el juego de lacomunicación global. Monopolios y controlde la información (Madrid: Fundesco,1988), però coneixedors a fons tambéd’altres camps de la investigació comuni-cativa com es posa de manifest en la tascaportada a terme a l’entorn de la revistaespecialitzada Voces y culturas— no es limi-ten a un informe estrictament descriptiu,sinó que incorporen alguns elementsd’anàlisi crítica, explicitats ja des de lamateixa presentació de l’obra. Així, perexemple, a la introducció es presenta elprimer capítol de l’obra com una «aproxi-mació a l’estudi de la televisió com a feno-men social i cultural, feta mitjançant unaexposició crítica d’algunes de les princi-pals idees i visions que s’han donat entornd’aquest mitjà de comunicació» (p. 9).Des d’una altra perspectiva, però en unalínia semblant tendent a definir claramentel punt de partida, Giordano i Zeller reco-neixen els problemes de fonts que sorgeixenen centrar-se en un període temporal pro-per en què, a més, el mitjà considerat expe-rimenta transformacions importants i quasicontinuades. En aquest sentit, manifestenque —especialment pel que fa a l’activitateconòmica dels grups de comunicació—han utilitzat sobretot la premsa de referèn-cia, però simultàniament avisen que «dona-da la imbricació de la premsa en laindústria comunicativa, som conscientsque en certa mesura els principals diarisconstrueixen la informació sobre aqueststemes tenint molt presents els seus propisinteressos estratègics. Sempre que fou pos-sible, les fonts es contrastaren entre mit-jans diferents que tinguessin interessoscontraposats» (p. 11-12).Una característica especialment signi-ficativa de l’obra consisteix a emmarcar—tal com s’apunta des del mateix títolde l’obra— les polítiques de comunica-ció en una cruïlla (els autors parlen devegades de «confrontació» o de «conflic-te») entre la política econòmica —oindustrial— i la política cultural.Tradicionalment, la recerca comunicati-va desenvolupada a casa nostra en aquestàmbit havia tendit a considerar les polí-tiques de comunicació vinculades a lapolítica cultural, per bé que els darrersanys ja hi ha força autors (Miquel deMoragas o Joan Corbella, entre d’altres)que les han relacionades també amb lapolítica econòmica o industrial. Això noobstant, de forma majoritària encara estendeix a estudiar les polítiques de comu-nicació com a resultat —exclusiu o moltpreferent— de l’acció dels diversosgoverns o administracions (en el nostrecontext: Unió Europea, governs centrals oautonòmics, etc.). A Polítiques de televisió a Espanya.Model televisiu i mercat audiovisual, encanvi, el plantejament canvia. Al capítol 2,per exemple, en analitzar el sistema audio-visual i les polítiques de comunicació, sesubratlla específicament el pes del sectorprivat en l’articulació d’aquestes políti-ques, en afirmar (p. 25) que «el sistemade comunicació espanyol, tant en el sec-tor públic com en el sector privat, s’ha anatestructurant a partir d’estratègies empre-sarials específiques i mitjançant les inter-vencions, reflectides o no en l’ordenamentjurídic, de les diferents administracionspúbliques. Aquesta estreta relació es dónaen tots els sectors econòmics, però d’unamanera més pronunciada en la indústriaGIORDANO, Eduardo; ZELLER, CarlosPolítiques de televisió a Espanya. Model televisiu i mercat audiovisual.Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1996. (Col·lecció «Polítiques», núm. 13)Anlisi 20 241-267  21/7/97 11:07  Pgina 265cultural i específicament en la televisió».[Els subratllats són meus]D’acord amb aquests plantejaments,el cos del treball s’estructura a partird’una anàlisi de les polítiques audiovi-suals dins la Unió Europea, en les qualss’emmarca la televisió espanyola (capí-tol 3); l’estudi dels canvis estructuralsocorreguts dins de la televisió espanyolaentre els anys vuitanta i primers delsnoranta, posant una atenció especial en elque els autors defineixen com a «formesde televisió no regulada» (sobretot l’a-nomenat vídeo comunitari i la televisiólocal) i al mercat publicitari (capítol 4);el procés de legalització i l’estructura(econòmica) de la televisió privada (capí-tol 5) i la televisió via satèl·lit i la televi-sió per cable (capítol 6).La transició del sistema públic estatal(TVE) mereix una atenció especial i s’es-tudia sobretot el model bàsicamentcomercial que adopta aquesta televisió apartir de 1990, la descentralització i la«crisi financera i descapitalització de TVE»(capítol 7). El capítol 8 s’ocupa de la tele-visió autonòmica, considerada com aampliació del sistema públic, i amb unadedicació especial al cas d’aquesta moda-litat de televisió a Catalunya. Finalment,es tracta la televisió local per ones terres-tres (capítol 9).L’obra es tanca amb una valoració deles polítiques de televisió (capítol 10) iamb unes conclusions. Els autors hi cons-taten la crisi tant de la televisió privadacom de la pública i esbossen unes líniesd’actuació: «Establir d’una manera ine-quívoca el finançament de la televisiópública amb recursos públics, deixant debanda l’emissió publicitària i la servi-tud que aquesta implica», al mateix tempsque caldria elaborar «una nova concep-ció de servei públic, el més plural possi-ble pel que fa a reflectir en la programacióels gustos, les necessitats i els interessosdels diversos grups que constitueixen lasocietat»; i «facilitar el desenvolupamentde diverses estructures televisives —espe-cialment televisions locals— basades enmodels organitzatius més independentsi aferrades a un teixit social i a una rea-litat geogràfica i cultural determinada»(p. 134-135).Maria Corominas266 Anàlisi 20, 1997 RessenyesEn el panorama bibliogràfic apareixenestudis ben diversos sobre aspectes deri-vats del fet comunicatiu, però no és habi-tual la presència de treballs que analitzinel no-fet, el que seria el contrari al soroll,en la percepció de no brogit sinó d’em-mascarament; d’ací que l’aparició, a curad’un notable filòsof jove, del que és elsilenci hagi de sorprendre agradablementperquè situa la bibliografia catalana al cos-tat de les europees més innovadores.L’autor estudia l’heterogeneïtat lingüísti-ca, les semàntiques del silenci i la pluri-formitat del silenci en una obra, tanmateixdensa i agradable, en la qual mostra aspec-tes que sovint desgranem en relació a lamanca de paraules més que en la no-comunicació. El silenci del poder, perexemple —la no resposta— a quèal·ludeix, precisament el dia que redactemaquesta nota Josep M. Espinàs en la sevacolumna al diari Avui en fer referència alsilenci d’un alcalde en la seva decisió defutur polític, mostra l’actualitat del llibre;ahir se’ns parlava del silenci en una res-posta que motivà un crim pasional, etc.Torralba mostra aspectes variats del silen-ci; així penetra, en un text sec i pur, senseTORRALBA, FrancescRostres del silenciLleida: Pages editor, 1996.Anlisi 20 241-267  21/7/97 11:07  Pgina 266

Ressenyes

https://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n20/02112175n20p265.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB