També publicat a: Temps de Franja [Saragossa], núm. 71, 30 de desembre de 2007, p. 3

Sistac, Ramon

Repositori UJI

De tomates i de normes

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I

De tomates i de normesRAMON SISTACUniversitat de LleidaInstitut d’Estudis CatalansHI HA MOMENTS en el decurs de la història que lescoses es giren amb vent d’esquena (o de popa) i,com a conseqüència, la humanitat avança a passesde gegant, a tota vela. No sabem quans anys fa, però calcu-lo que en deu fer ben bé dos-cents, algú va tindre la genialidea d’esclafar una tomata damunt d’una llesca de pa ifregar-la-hi amorosint, així, la seua secor estantissa (ai,aquells pans d’abans!). Est fet, però, és la successió d’unasèrie d’esdeveniments encadenats (la conquesta d’Amèrica,l’aclimatació de la tomatera al  nostre medi mediterrani, lasuperació de la prevenció general que generava el seuconsum entre els autòctons...) entre els quals la casualitatjuga un paper fonamental (al capdavall, algú hi va haverde pensar, algú ho va fer per primer cop i ho va explicarals altres). Gràcies a això, però, els fills d’esta terra dispo-sem d’una potentíssima eina gastronòmica, el pa amb toma-ta, gairebé impossible de superar (si no fos pel foie grasd’oca, el caviar Beluga i les truites d’espàrrecs de marge,bavosetes, que es cruspeix dia sí dia també l’Esteve Betrià).Hi ha una altra mena d’esdeveniments, però, que sónfruit de l’esforç col·lectiu, d’una gran dedicació social. Vanser les avantguardes d’un país en marxa qui van generar laRenaixença, el Modernisme i, ara fa justament cent anys, el171Normes.qxd  06/11/2008  9:00  PÆgina 171Noucentisme, primer programa seriós i calculat de (re)cons-trucció d’un país. Com a conseqüència, l’any 1906 i el 1907,la celebració del Primer Congrés Internacional de la LlenguaCatalana i la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans, respec-tivament. El 1911 es va crear la seua Secció Filològica, ambles funcions d’acadèmia de la llengua, i dos anys més tardesta institució, de la mà de Pompeu Fabra, va redactar lesNormes Ortogràfiques, que van posar fi al desgavell secu-lar del nostre idioma escrit. Malgrat algunes reticències,amb el suport de la Mancomunitat de Catalunya, forenàmpliament acceptades per la societat civil catalana, i tambéper molts escriptors i intel·lectuals valencians, amb l’acti-víssima Sociedad Castellonense de Cultura al capdavant.Gairebé vint anys després mossèn Alcover, a Mallorca,acceptava definitivament l’ortografia fabriana, i els escrip-tors valencians i les institucions, el 1932, signaven les cone-gudes com a Normes de Castelló, aplicació valenciana del’obra de Fabra, amb les quals s’acabava l’antinormisme i escreava un dic de contenció contra el secessionisme lingüís-tic valencià que, si més no fins ara, ha permès el manteni-ment, simbòlic però també real, de la unitat de l’idioma,malgrat els constants atacs que ha rebut i continua rebent.Aquella generositat, aquell esperit de pacte i aquell amora la llengua que va fer que els signants de Castelló de laPlana renunciessen a les seues posicions particulars en bene-fici d’un projecte comú podria ser un bon exemple, setan-ta-cinc anys després, per als nostres veïns i companys deviatge aragonesos. Només així es pot encetar la via queimpedisca que la llengua aragonesa passe a ser un objec-te museístic, record d’allò que va parlar un dia la gent d’unbon bocí de la terra pirinenca.Temps de Franja [Saragossa], núm. 71, 30 de desembre de 2007, p. 3.172Normes.qxd  06/11/2008  9:00  PÆgina 172

http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/107788/37_2008_Sistac_Tomates.pdf?sequence=1&isAllowed=y

De tomates i de normes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Repositori UJI

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I