Domingo, Elena

Revistes Catalanes amb Accés Obert

25 anys de Col·legi
2 5 anys de periodisme
Les xarxes revolucionen
la comunicació
EL juliol de 2009, Facebook arribava a 250 milions d'usuaris a tot el món i es convertia en l'exemple
més clar de la influència de les xarxes socials, un fenomen que ha provocat que els mitjans
tradicionals perdin el monopoli dels suports informatius. | Elena Domingo Fotos: Sergio Ruiz
Nascut l'any 2004, Facebook va ser ideat
com una eina de comunicació entre es¬
tudiants de la Universitat de Harvard.
La iniciativa, obra de Mark Zuckerberg,
van anar guanyant terreny, amb objec¬
tius i funcionaments diferents. Es el cas
de Twitter, que ja arriba a 200 milions
d'usuaris mundials, Linkedln, Tuenti,
lliure dels ciutadans. Al mateix temps,
han provocat grans canvis en la manera
d'entendre la comunicació i s'han con¬
vertit en motors de la protesta social.
L'any 2009, les mobilitzacions per la des¬
aparició de Marta del Castillo o les pro¬
testes contra la corrupció del govern
valencià van començar a demostrar el
poder mobilitzador de les xarxes. Només
era el principi d'una tendència creixent.
Dos anys després, Facebook, Twitter i
Youtube van contribuir de manera im¬
portant en les revoltes àrabs. El 15-M es¬
panyol tampoc es pot entendre sense els
més de 200 grups de suport que van sor¬
gir a Facebook. Alguns van aconseguir
més de 300.000 seguidors en pocs dies.
Davant d'aquesta reaütat, els mitjans tra¬
dicionals s'han vist obligats a admetre
que han perdut el monopoli dels suports
informatius.
Facebook es va convertir en molt poc temps
es va obrir a tots els usuaris d'Internet
dos anys després. Des de llavors, el crei¬
xement exponencial de Facebook ha
estat imparable. Avui en dia, té més de
800 milions d'usuaris i està traduït a més
de 70 llengües.
Actualment, un 85% dels internautes a
Espanya són usuaris d'alguna xarxa so¬
cial. Facebook és la més utilitzada, però
no l'única. Poc a poc, altres plataformes
en una eina massivament utilitzada.
Vuit anys després de la
creació, Facebook té més de
800 milions d'usuaris i està
traduït a més de 70 llengües
Hi5, MySpace o l'aposta més recent,
Google Plus.
Tot i les polèmiques sobre privacitat, les
xarxes socials han irromput amb força
en les relacions interpersonal i el temps
FONT I DIFUSORS
Ara mateix, tots els diaris, revistes, emis¬
sores de ràdio o cadenes de televisió han
començat a participar a les xarxes. Ara
bé, de què els serveix, als mitjans,
tenir vida a Facebook o a Twit¬
ter? Segons Lluís Micó, professor
del Departament de Periodisme
de la Facultat de Comunicació
Blanquerna, l'ús de les xarxes so¬
cials per part dels mitjans s'explica des
de punts de vista complementaris. En si
mateixes, les xarxes són un tema que
omple milers d'articles cada dia arreu
del món. "Al mateix temps, s'han con-
68
2009
Plantilles
retallades
La crisi econòmica i La caiguda dels
ingressos publicitaris van sacsejar
molts mitjans el 2009. Alguns grups
empresarials, sobretot de premsa es¬
crita, van reduir personal i van
apostar per prejubilar treballadors.
Un cas controvertit va ser l'ERO de
RTVE, que va afectar 4.150 em¬
pleats. Davant el conjunt d'acomia¬
daments, el Col·legi de Periodistes
va fer un manifest en què es deia
que la reducció de capital humà su¬
posaria "un empobriment de la qua¬
litat dels mitjans de comunicació".
vertit en una font d'informació de pri¬
mera magnitud, perquè tothom hi té un
espai, des de gent anònima fins a perso¬
natges de gran rellevància pública", ex¬
plica aquest professor, membre del grup
d'investigació Digilab, Laboratori de Co¬
municació Digital.
Les xarxes també són una via comple¬
mentària per expressar els continguts.
"Hi ha mitjans que les aprofiten per ocu¬
par-se de temes més lleugers o immediats,
que no solen tractar als suports habitu¬
als", assegura Micó. Amb les plataformes
socials, també es busca interactuar amb
el públic i fidelitzar-lo: "La gent difon la
feina que fan els periodistes i participa
d'allò que escriuen. És un mecanisme
molt eficient de màrqueting".
Un dels dubtes sobre les xarxes socials és
com afecten al rol dels periodistes. "Allò
que es diu a les xarxes neix al carrer, en¬
cara que no podem agafar les bones his¬
tòries directament d'Internet, sense fer el
pas de sortir a buscar-les", argumenta
Micó. Tot i guanyar en immediatesa, en
participació i en difusió de continguts, el
periodisme continua sent una professió
"La gent difon La feina dels
periodistes. És un meca¬
nisme molt eficient de
màrqueting" (Josep Lluís Micó)
"que parla de fets rellevants i que els ex¬
plica amb unes tècniques determinades".
No és estrany que, amb xifres tan altes
d'usuaris arreu del món, més de la meitat
de les empreses espanyoles s'hagi fet un
lloc a les xarxes socials en els últims anys.
Gestionar els perfils és una tasca clau. Per
fer-ho, ha aparegut una nova sortida pro¬
fessional com és el gestor de comunitats
(community manager).
Un dels dubtes sobre
les xarxes socials és com
aquestes afecten
al rol dels periodistes
Aquesta nova figura és un expert que co¬
munica les accions i els valors de l'em¬
presa a través de les xarxes, fidelitzant els
usuaris. Segons Marc Vidal, director del
postgrau sobre Community Manager &
Social Media de l'IL3 de la Universitat de
Barcelona, el gestor de comunitats les
construeix, les estimula i les dinamitza
per aconseguir alguna cosa més que ven-
Per tal de gestionar els
perfils de les empreses,
ha aparegut la figura
del community manager
dre. "Quan es gestionen de manera efi¬
cient i sofisticada les comunitats, apareix
un nou valor: la intel·ligència col·lectiva.
Quan una institució o empresa l'aprofita
aconsegueix un avantatge incalculable",
assegura, H
També va passar...
• El 20 de gener, El País va anunciar la
creació d'una redacció integrada per a
l'edició en paper i els
continguts digitals.
• Un article de Time del
16 de febrer tornar a en¬
cetar el debat sobre el
pagament per accedir a
les pàgines web dels
diaris.
• El 18 de març, fotò¬
grafs i periodistes van ser agredits
pels Mossos d'Esquadra durant el des¬
allotjament dels anti-Bolonya a la
Universitat de Barcelona.
• El 14 de juliol, TVE-Catalunya va
complir cinquanta anys d'emissions.
• L'I de setembre, va entrar en vigor
la Llei de Finançament de RTVE, que
suprimia la publicitat de les cadenes
públiques espanyoles.
• El 16 de setembre, va sortir al car¬
rer el número tres mil de Lecturas, re¬
vista degana de la premsa del cor a
Espanya.
• Durant el curs 2009/2010, es van
posar en marxa els estudis de Comu¬
nicació de la Universitat de Lleida i la
U0C.
• El 2 de novembre, la Comissió de
Gabinets de Comunicació va presentar
el Manual de bones pràctiques per
aclarir la tasca dels "periodistes de
fonts".
• El 26 de novembre, dotze diaris ca¬
talans van publicar l'editorial conjunt
"La dignitat de Catalunya", en de¬
fensa del nou Estatut.
• El 27 de novembre, l'empresa edito¬
rial d'El Punt, Hermes Comunicacions,
va formalitzar la compra del diari
Avui.
69


Les xarxes revolucionen la comunicació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert