Jiménez, Cinta

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SOSTRE DE VIDRE
ODEFORMIDÓ?
La presència de dones directives en la professió
periodística catalans se situa en un 30%
Les facultats de Ciències de la Comunicació, tant a Catalunya com a la resta
del món, constaten que les dones són majoria a les aules, des de fa força anys.
Tanmateix, això canvia radicalment quan es parla de la incorporació de les
dones a la professió, i encara més si es tracta dels càrrecs de responsabilitat. Un
estudi ha recopilat la presència de les directives en els mitjans de comunicació
de casa nostra i ha confirmat, de nou, aquesta paradoxa.
Text Cinta Jiménez
Fotos Sergio Ruiz
La poca representativitat de les dones en les redaccions també es reprodueix quan s'arriba al nivell directiu. A la foto. una redactora d'El País.
♦ reportatge •
Segons el Llibre blanc de la professió periodís¬
tica, publicat el 2006, les xifres d'alumnat
femení a les facultats de comunicació
catalanes és d'un 70%. En canvi, segons
dades del 2013,3 les redaccions dels mit¬
jans de comunicació a Catalunya les dones
tan sols representen 1111 45%. Per tant, tot i
que a les facultats 011 es preparen els futurs
periodistes són majoria, tot apunta que
més de la meitat de les noies no acabaran
treballant en allò que han estudiat.
Un estudi -que ha estat elaborat per
l'autora d'aquest text- ha comptabilitzat
la presència de dones directives en els
mitjans de comunicació catalans. En els
vint mitjans amb seu a Catalunya, les
plantilles dels quals s'han analitzat per a
aquest article, hi ha un total de 232 càrrecs
de responsabilitat, dels quals només 69 els
exerceixen dones.
L'informe ofereix una xifra d'un 30%
de dones enfront d'un 70% d'homes,
tenint en compte el sector de les revistes
femenines, que són les que inverteixen la
presència de dones en els càrrecs directius
en relació amb els homes. Si l'anàlisi tin¬
gués lloc sense tenir en compte aquestes
revistes femenines, la proporció seria d'un
23% de dones i un 77% d'homes, una xifra
encara més contundent.
La premsa diària és un dels mitjans amb
més història però, 110 obstant això, els
anys no han aconseguit fer augmentar
gaire la presència femenina entre els
seus càrrecs. Només un de cada quatre
llocs de responsabilitat estan ocupats per
homes. Dels quatre diaris de gran tirada
de Catalunya, YAra és el mitjà més equi¬
tatiu, ja que cada gènere ocupa la meitat
dels càrrecs. A l'altre extrem hi trobem
El PuntAvui, amb només un càrrec de
deu exercit per una dona.
La ràdio i la televisió presenten xifres
similars. Són dos mitjans que van obrir les
portes a les periodistes; primer, la ràdio
per incorporar la veu femenina i, més tard,
la televisió per incorporar-hi la imatge.
Malauradament, la seva entrada i expansió
dins d'aquests mitjans ha quedat força lluny
d'arribar a les dels llocs de més alta jerarquia.
Si ens centrem en les plantilles de televisió,
només una dona ocupa 1111 lloc de respon¬
sabilitat de les tres televisions analitzades
(tv3,tve-Catalunya i btv). La presència fe¬
menina no arriba ni a un 15% dels càrrecs.
Pel que fa a la ràdio, les dones que exercei¬
xen els llocs de responsabilitat no arriben
a un 25%. O el que
és el mateix, gairebé
un de cada quatre
càrrecs és ocupat
per una dona. De
les quatre emissores
analitzades, tan sols
Ràdio Barcelona (ser) és prop d'assolir
l'equitat, amb un percentatge d'un 41%
de dones en càrrecs directius. La resta, no
arriben ni a un 20%.
D'altra banda, les agències de notícies, en
canvi, sí que han millorat en aquest sentit
i han aconseguit una proporció de 44%
de dones i 56% d'homes, sent així el mitjà
de comunicació més pròxim a l'equitat.
Cal tenir en compte que de les tres
agències analitzades, només una treballa
exclusivament en l'àmbit de Catalunya,
l'anc, i té una història recent, a més d'un
desplegament i potencial més reduït. Pot¬
ser per aquesta raó l'agència compta amb
el mateix nombre de dones en càrrecs de
responsabilitat que d'homes.
La premsa esportiva, en canvi, no ha evo¬
lucionat gaire en termes d'incorporació
de dones, especialment per prendre deci¬
sions. Per això és el cas més desequilibrat,
amb un 3% de presència femenina als llocs
de responsabilitat. Del total de 36 càrrecs
directius en els tres diaris esportius prin¬
cipals de Catalunya,
només un és exercit
per una dona.
El cas invers el tro¬
bem en les revistes
per a dones que, igual
que ho feien fa més de setanta anys, conti¬
nuen tenint plantilles eminentment feme¬
nines. Pel que fa a les revistes analitzades,
quatre de cada cinc llocs de responsabilitat
són ocupats per dones, amb el cas destacat
de Clara, en què la presència de dones és
del 100%.
RAONS DIVERSES
Aquestes dades posen de manifest la
desigualtat en la presència de les dones en
els càrrecs directius dels mitjans de comu¬
nicació de Catalunya. Les dones ocupen
1111 30% dels càrrecs de responsabilitat,
però en cap cas, a excepció de les revistes
femenines, ocupen el lloc de directora.
Si busquem quin és l'estat de la qüestió a
nivell mundial, segons The Global Report
011 Status ofWomen in the News Media
(2011), d'un total de 159 països en un 44%
dels casos les dones estan infrarepresenta-
des. Hi ha 20 països on existeix el sostre de
vidre—expressió que s'utilitza per il·lustrar
la dificultat que les dones passin d'un
determinat nivell de responsabilitat—, i en
13 països hi ha paritat relativa.
Els països amb una menor represen-
tativitat femenina es troben a totes les
regions del món, si bé especialment a
l'àrea subsahariana, l'Amèrica del Nord i
del Sud, l'Àsia i Oceania. Els països amb
major presència de dones són a l'Europa
del Nord i de l'Est. El total de presència
femenina a les empreses dels 159 països
se situa en un 35%, enfront d'un 65%
d'homes. Si ens referim als llocs de més
alta governança dels mitjans, les dones re-
ALS VINT MITJANS DE COMUNICACIÓ CATALANS
HI HA UN TOTAL DE 232 CÀRRECS OE
RESPONSABILITAT. TAN SOLS 69 SÓN DONES
LES AGENCIES DE NOTICIES, AMB ONA
PROPORCIÓ DE 50-44%, SÓN EL MITJÀ DE
COMUNICACIÓ MÉS PRÒXIM A L'EQUITAT
Capçalera 27
♦ Reportatge ♦
EN CLARA MINORIA Homes B Dones
Presència d'homes i dones en càrrecs
directius en el conjunt dels mitjans
Presència d'homes i dones en càrrecs
directius en premsa diària
Presència d'homes i dones en carrées
directius a la televisió
80%
Premsa Televisió Ràdio Revistes Agències Premsa Total
diària esportiva
Diari El Periódico El Punt La
Ara de Catalunya Avui Vanguardia Total
tv3 TVE
Catalunya
BTV Total
Presència d'homes i dones
en càrrecs directius a la ràdio
Presència d'homes i dones
en càrrecs directius
a les agències
Presència d'homes i dones
en càrrecs directius a la
premsa esportiva
Presència d'homes 1 dones
als càrrecs directius a la
premsa femenina
90%
80%
60%
50%
30%
80%
70%
óo%
50%
30%
80%
60%
50%
30%
Catalunya Ràdio RNE Onda
Ràdio Barcelona Cero
-La Ser
Total ACN EFE Europapress Total Mundo Sport El 9 Total
Deportivo Esportiu
Clara Grazia Woman Total
28 Capçalera
• Reportatge •
NOU MASTER GENERE
! COMUNICACIÓ
La problemàtica de la qual parla
aquest article no és massa estudiada
en àmbits acadèmics. La Universitat
Autònoma de Barcelona, però, co¬
mençarà a impartir al curs 2015-201Ó
el nou màster Gènere i Comunicació,
impulsat pel Departament de Mitjans,
Comunicació i Cultura de la Facultat
de la Comunicació. Serà el primer
de tot l'Estat d'aquesta especialitat
i vol omplir un buit en els estudis
sobre gènere i comunicació en
l'ensenyament superior, ja que no hi
ha cap màster específic centrat en la
comunicació i en el seu impacte per
perpetuar, reproduir o canviar els
rols i estereotips de gènere.
Coordinat per les professores
Joana Gallego i Isabel Muntané, està
destinat a periodistes, publicistes,
graduats en comunicació audiovisual
o en disciplines afins (sociologia, polí¬
tiques, ciències socials o humanes).
Amb un professorat de més de qua¬
ranta persones, consta d'assignatures
teòriques i pràctiques que van des
d'una panoràmica general sobre
què és informar amb perspectiva de
gènere, passant pels nous formats i
les tècniques més innovadores de la
informació i la comunicació amb una
visió no androcèntrica.
Més informació a www.mastergenere-
comunicacio.org
presenten un 27% i els homes un 73%. En
canvi, en els àmbits professionals-sènior
(on se situen la majoria de periodistes), la
distància es redueix: 59% d'homes i 41%
de dones.
Podem reafirmar, doncs, l'existència i
permanència d'aquest sostre de vidre, entès
com una trava invisible. No es pot dir que
existeixi una causa única que expliqui
aquesta situació, sinó que es tractaria de
la confluència de molts factors. Per una
banda, la dificultat per conciliar la vida
laboral amb la vida personal. Per altra
banda, hi ha una cultura professional molt
poc regulada, que arrossega tradicions
i costums molt difícils d'eliminar i que
van en contra dels interessos de les dones
(reunions a deshores, viatges imprevistos,
disponibilitat absoluta, etc). Un darrer fac¬
tor que ha de tenir-se en compte és que
la identitat masculina ha descansat més en
valors associats al prestigi, als diners o a
la posició mentre que, en les dones, això
acostuma a donar-se en menor grau.
Vist aquest panorama, queda clar, doncs,
que és necessari un canvi de mentalitat i
d'organització professional urgentment.
Cal superar aquestes dificultats tradicio¬
nals perquè les dones puguin accedir als
càrrecs de responsabilitat en igualtat de
condicions que els homes, en què la vàlua
professional sigui l'únic barem a l'hora de
promocional" en les empreses, sense preju¬
dicis ni valors ancorats en el passat.
Certament, els països on hi ha lleis
d'Igualtat i Plans d'Igualtat a les empreses
ajuden a incrementar la presència de
dones en tots els nivells. En aquest sentit,
i amb les dades a la mà, es constata que a
Catalunya calen encara molts canvis per
complir amb la Llei orgànica 3/2007, que
sembla haver-se quedat en paper mullat.
Cal donar resposta a les inquietuds de
tantes noies estudiants de Periodisme que
hi ha actualment a les facultats. Què passa
amb les dones que acaben la carrera? On
s'integren? Com és que, tot i l'àmplia ma¬
joria a les facultats, els mitjans semblen ser
impermeables a aquesta realitat? Aquestes
qüestions mereixen una reflexió en pro¬
funditat per tal de saber per què, malgrat
tots els avenços, les dones segueixen estant
infrarepresentades en la direcció dels
mitjans de comunicació. 1 és necessari que
ja no ho siguin, per justícia social i per
igualtat democràtica. Ç
A
m í
CANVIAR L'ORGANITZACIÓ
EMPRESARIAL
Malgrat la gradual incorporació de
dones al món laboral, i en aquest cas
al periodisme, en què ja representen
un 45%. sorprèn que continuï havent-
hi problemes per arribar als llocs de
responsabilitat. Es necessari reflexio¬
nar sobre per què persisteix aquesta
considerable asimetria.
Són les dones menys competitives?
No els interessa promocionar-se?
Renuncien a càrrecs per conciliar la
vida professional amb la familiar? No
valoren igual el prestigi i l'estatus d'un
càrrec directiu? Hi ha discriminació?
No hi hauria d'haver cap raó objectiva
que justifiqués que les dones, després
de tants anys d'igualtat formal i legal,
encara constitueixin una minoria en
les empreses informatives i en els
llocs de decisió d'aquestes.
Les dones ja no poden fer més del
que fan per incorporar-se al mercat
laboral. Estic fermament convençuda
que cal qüestionar les estructures
empresarials, els sistemes de produc¬
ció, els horaris laborals, en poques
paraules: el model de dedicació pro¬
fessional. Si no es canvia l'organització
tradicional empresarial, les dones mai
no tindran les mateixes oportunitats
de desenvolupar una vida laboral
plena. Però això serà impossible men¬
tre l'organització empresarial estigui
pensada amb un model -en declivi-
per a un home sense responsabilitats
domèstiques i una dona que continua
tenint-les en exclusiva.
Joana Gallego
Professora de Periodisme a la uab
Coordinadora del Màster Gènere i
Comunicació
Capçalera 29
Nous mitjans d'arreu del món centren l'interès en les bones notícies
Text Laura Saula
Il·lustració Paula Castel


Sostre de vidre o de formigó?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert