Saula, Laura

Revistes Catalanes amb Accés Obert

OPACITAT,
FATIGA I EMPATIA
Llums i ombres en la cobertura mediática de la crisi dels refugiats
ihxt Laura Saula
La crisi dels refugiats ha sacsejat consciències d'Europa i
ha provocat una important cobertura mediática. Aquesta,
però, no ha estat exempta de crítiques, problemes i,
fins i tot, prejudicis. Alguns dels periodistes que l'han
cobert sobre el terreny, així com diferents experts
d'organitzacions humanitàries, analitzen com s'està
informant d'un dels grans drames que ha viscut el vell
continent en les darreres dècades.
Refugiats sirians arriben a l'illa grega de Lesbos davant la mirada d'un membre de l'ONG IsraAid. Foto: Lior Sperandeo / IsraAID.
• Reportatge ♦
Probablement, la primera imatge que
vingui al cap dels ciutadans quan penseu
en la crisi dels refugiats és la del petit Ay-
lan Kurdi, aquell nen mort a la platja que
va commocionar el món el setembre de
2015. Una instantània que va detonar una
allau informatiu amb epicentre a les illes
gregues i que va esdevenir la icona dels
milers de morts que s'estaven (i encara
s'estan) produint al Mediterrani.
Però, és possible que tots aquells perio¬
distes arribats en veure la imatge, ja ha¬
guessin fet tard? Això es pregunta Miguel
Pajares, president de la Comissió Catalana
d'Ajuda al Refugiat."Els mitjans no es
van fixar en la magnitud de la crisi fins
que els refugiats van començar a entrar
a Europa", es lamenta. De fet, no només
els periodistes es van mobilitzar en massa,
sinó que també van fer-ho organitzacions
humanitàries com Proactiva Open Arms,
"els mitjans no es van fixaren la magnitud
de la crisi fins oue els refugiats van entrar
a europa Miguel Pajares, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat
l'ong de Badalona que va desplegar tot el
seu dispositiu a partir d'aquella lamentable
fotografia.
Ara bé, un cop a la platja grega de Lesbos,
la gent de Proactiva es va adonar que, en¬
tre els periodistes queja estaven treballant
sobre terreny, no n'hi havia cap d'espa¬
nyol. "Els primers que ens van entrevistar
i ens van donar a conèixer van ser la bbc",
explica Laura Lanuza, responsable de
Comunicació de l'organització.
No opina el mateix Javier Triana,
col·laborador d'El Periódico aTurquia,
qui ja cobria la tragèdia des de l'abril
de 2015 en territori turc."Que no hi
hagués tanta demanda d'informació no
vol dir que no ho estiguéssim cobrint des
d'alguns mitjans nacionals", es defensa.
Les limitacions de temps i pressupost són
alguns dels factors que van endarrerir la
cobertura sobre terreny de la crisi, segons
Óscar Gutiérrez, periodista de la secció
d'Internacional d'El País."Això i que als
mitjans espanyols ens costa llançar-nos a la
carretera", admet.
APROVATS, SI BE CAL MILLORAR
Segons l'informe Mooing stories. Interna¬
tional Review ofhow media cover migration,
publicat el passat desembre per l'Ethical
Journalism Network, i en el qual s'analitza
Quan l'ONG proactiva Open Arms va arribar a
Lesbos va adonar-se oue no hi havia
cap periodista espanyol sobre el terreny
i insinuar que tots els refugiats són de
confessió musulmana."Les persones que
arriben dels diferents països tenen moltes
confessions religioses, com la cristiana",
explica.
D'altra banda, el periodista marroquí
remarca com els mitjans europeus
acostumen a fer un discurs molt pater¬
nalista i eurocentrista,"com si els únics
responsables d'arreglar aquesta crisi
fossin els europeus, i
els altres països àrabs
fossin incapaços de
solucionar-ne els
problemes interns".
la cobertura dels fluxos migratoris en
catorze països del món, en indrets com
Alemanya o el Regne Unit els mitjans
s'han mogut entre línies editorials de caire
humanitari i solidari
i altres més oberta-
ment xenòfobes, amb
discursos oportu¬
nistes i estereotipats.
Del nostre país no
s'ha registrat cap
dada, per tant, encara és un tema bastant
inexplorat en el sector.
En aquest sentit, però, Miguel Pajares de¬
tecta als mitjans estatals un discurs "entre
neutre i solidari".Tot i això, adverteix que
els periodistes haurien de demanar més
transparència a la Comissió Europea."Fins
i tot entitats governamentals com I'acnur
estan denunciant fets que no estan essent
reflectits pels periodistes", lamenta.
des oue els mitjans estan centrats en els
desplaçaments ûe refugiats, la cobertura
de la guerra de síria ha disminuí't
Per a Zouhair El Hairan, periodista
marroquí del DowJones especialitzat en el
món àrab i resident a Barcelona, un altre
dels "suspensos" dels periodistes en la co¬
bertura és la tendència a la generalització
La realitat, segons
El Hairan, és que"a països com Turquia,
Iran, Líban o Jordània hi ha molts més
refugiats instal·lats que en tota la Unió
Europea". Precisament, en aquest punt
Cristina Mas, periodista de la secció
d'Internacional del diari ara, fa auto¬
crítica per a la professió, ja que creu
que els mitjans estan donant una visió
d'allau de refugiats en territori europeu
desproporcionada. "I no només això
sinó que els mitjans de comunicació
tenen una tendència a victimitzar els
refugiats", critica. "No se'ls tracta com
a subjectes de dret i com a persones que
han decidit agafar les regnes de la seva
vida per millorar una situació", remarca
la periodista.
Cal contextualitzar i saber més sobre el
rerefons, i per a Mas, un dels problemes
és que "molts mitjans de comunicació
estan cobrint aquesta crisi des de les
seccions de Societat,
i no d'Internacional,
com hauria de ser".
I tot això sense
oblidar una de les
grans diferències,
segons la periodista
de \'arh, entre la guerra de Síria i la de
Bosnia: el desafiament d'informar sobre
el tema dels refugiats sense que afectin
les notícies sobre els diferents atemptats
gihadistes que tenen lloc en sòl europeu.
Capçalera 27
• Reportatge ♦
UNA GUERRA OBLIDADA?
Sovint és fàcil perdre de vista l'origen
dels problemes. En aquest cas, el principal
desencadenant d'aquesta fugida massiva
és la guerra de Síria. Des que els mitjans
de comunicació estan centrats en els des¬
plaçaments de refugiats, la cobertura de la
guerra siriana ha disminuït.Tot i això, per
a Joan Roura, periodista d'Internacional
dels Informatius de TV3, aquest no és un
fet negatiu, perquè "s'ha aconseguit que
molta gent es pregunti per què es des-
ruta dels refugiats entre Jordània, Grècia i
els Balcans, explica com l'autèntica cen¬
sura informativa del moment ha recaigut
en la "dificultat d'aconseguir informació
sobre els punts fronterers del país sirià,
on hi ha milers de persones retingudes
sense cap mena d'ajuda humanitària".Qui
també està patint la falta d'informació és
JavierTriana, instal·lat a Istanbul, qui asse¬
gura que, des de l'acord entre Brussel·les i
Turquia, "hi ha desinformació i molt poca
transparència".
"des de l'acord entre brussel·les
hi ha desinformació i molt poca
TRANSPARÈNCIA Javier Triana, F/ Periódico
placen aquestes persones. Potser es parla
menys de la guerra de Síria, però més de
les seves causes, de manera que se'n parla
amb més coneixement i empatia".
Precisament, una de les grans dificultats
que tenen actualment els periodistes i
fotògrafs que estan cobrint aquesta crisi
és poder treballar no només a Síria, sinó
a les seves fronteres. Edu Ponces, fotògraf
de l'agència RuidoPhoto que va seguir la
Turquia,
En l'altre extrem, els
periodistes afirmen
que des de Grècia i
fins a l'interior d'Eu¬
ropa és molt senzill
treballar sobre el ter¬
reny seguint la riuada de desplaçats. Fins i
tot en alguns punts hi sol haver una gran
concentració de periodistes i fotògrafs,
majoritàriament freelance. Sergi Cámara,
fotògrafd'Eldiario. es i Naciódigital,cat,va
acompanyar durant mesos els passos dels
refugiats des de l'illa de Lesbos passant per
Macedònia, Hongria, Croacia i Eslovènia.
"Hi ha hagut una allau de fotògrafs a Les¬
bos, i en determinats moments fins i tot
m'ha fet una mica de vergonya", confessa
Un grup de refugiats siris dins del territori turc. Foto: I. Prickett / UNHCR
28 Capçalera
CONFUSIONS
EN EL LLENGUATGE
Al Jazlra va publicar, l'agost
del 2015, un article titulat "Per
què Al Jazlra no dirà migrants
mediterranis"(Why Al Jazeera will
not say Mediterranean migrants).
En aquest article,la cadena es quei¬
xava del mal ús emprat per molts
periodistes a l'hora d'etiquetar les
persones que estan vivint aquesta
crisi. El dret Internacional considera
que una persona és refugiada si
fuig d'un país que està en situació
de conflicte I la seva vida corre pe¬
rill. En canvi, un migrant econòmic
surt del seu país per pròpia volun¬
tat I segueix tenint la protecció del
govern. Ara bé, la realitat és que
hl ha molts mitjans que utilitzen
indistintament els termes refugiats
i migrants o immigrants en els
mateixos titulars. Per exemple, el 20
de gener passat, a La Vanguardia
un article deia: "Els països de l'Est
exigeixen a Grècia que retingui els
Immigrants" I com a subtítol: "Unicef
adverteix que el fred de l'hivern
està castigant els nens refugiats".
Una altra confusió habitual dels mit¬
jans és la Incorrecta diferenciació
entre traficants i contrabandistes,
dos termes que han sortit molt en
la cobertura de la crisi. D'una ban¬
da, els traficants són persones que
forcen a altres a fer determinades
coses sense la seva autorització.
En canvi, els contrabandistes són
pagats per oferir certs serveis, com
ajudar a travessar una frontera,
però la seva relació acaba un cop
assolit l'objectlu.
♦ Reportatge •
Una jove refugiada creua la frontera siriana amb el seu fill als braços. Foto: S. Rich / UNHCR
Cámara. Laura Lanuza ho exemplifica
amb el fet que molt sovint es troba grups
de fotògrafs al port de l'illa "esperant per
fer la foto del nen a la barca".
Segons Oscar Gutiérrez, un altre dels
reptes dels periodistes que retraten la
part més humana del conflicte és que, tot
i que la gran majoria de persones estan
disposades a parlar amb els corresponsals,
"molts volen tornar al seu país quan acabi
la guerra, i aparèixer en un mitjà de co¬
municació els pot comportar un risc". Un
fet que els periodistes han de tenir molt
en compte, recorda Gutiérrez.
CAIGUDA INFORMATIVA
Tot i que la crisi dels refugiats se segueix
tractant als mitjans i la gravetat del con¬
flicte està augmentant, Miguel Pajares
considera que el volum d'informació que
es publica ha anat a la baixa en els últims
mesos. Els periodistes que estan en actiu
cobrint la crisi no ho saben veure, ja
que el seu dia a dia no els permet obser¬
var-ho amb perspectiva.Amb tot, Oscar
Gutiérrez reconeix que s'està arribant
a una certa "fatiga en l'audiència i s'està
normalitzant el
tema".Tot i això,
segons aquest pe¬
riodista, encara hi
ha moltes coses per
explicar i, sobretot,
falta narrar el final
d'aquest camí que tantes persones estan
recorrent. Encara s'ha de cobrir el final
d'aquesta gran història. Ç
Més Informació a:
http://bit.ly/lOgYoOA — Informe Moving stories. International Review of how
media cover migration (Ethical Journalism Network desembre, 2015)
http://bit.ly/lrFJEyR — Estudi sobre periodisme I Immigració. Inmlgraclonallsmo 3
(Red Acoge, desembre 2015)
http://bit.ly/lOn6XlH — Revista Migraciones Forzadas (gener 2016).
"Hi HA HAGUT UNA ALLAU DE FOTÒGRAFS A LESBOS,
I EN DETERMINATS MOMENTS M'HA FET UNA MICA
DE VERGONYA Sergi Cámara, fotògraf
Capçalera 29


Opacitat, fatiga i empatia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert