Casadevall, Laura

Revistes Catalanes amb Accés Obert

25 anys de Col·legi
25 anys de periodisme
El periodisme es
capbussa dins l'era digital
EL naixement dels diaris electrònics, a L'inici del boom digital, marca un abans i un després.
Per fi, La Xarxa arriba a Les Llars dels ciutadans i també a Les redaccions, seguint L'estela de
diaris europeus i nord-americans, Començada anys abans. | Laura Casadevall Fotos: VilaWeb / Arxiu
Vicent Partal, al 1995 en un xat amb Pep Riera (Unió de Pagesos) i Oriol Ferran.
Si bé els inicis d'Internet es remunten a
1969, no és fins l'any 1990 que neix el
World Wide Web, el Web, un sistema que
permet la consulta remota d'arxius
d'hipertext des de qualsevol ordinador
del món amb accés a la xarxa. Un lustre
després, el Web debuta com a nou actor
en el sistema de comunicació de les llars
dels ciutadans. Aquest fet és una fita
històrica, comparable amb el desembar¬
cament de la ràdio i la televisió comer¬
cials a la primera meitat del segle XX.
"El boom digital no es produeix fins a
l'any 1995, moment en què Internet es
pot considerar realment integrada com a
eina de comunicació", indica Virginia
Luzón, professora de la Facultat de Cièn¬
cies de la Comunicació de la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB) al seu
llibre Internet, l'eina inevitable. Peri¬
odistes, mitjans i missatge a la xarxa.
Aquell any apareixen les versions elec¬
tròniques dels diaris Avui -el primer
de l'Estat a disposar d'un web-, El
Periódico de Catalunya, La Vanguardia,
ABC i El Mundo, entre altres. Seguien
models dels grans diaris nord-americans
i europeus fets pocs anys abans.
En la majoria dels casos, els mitjans
tradicionals feien servir Internet per
"traspassar els continguts habituals",
destaca Luis Ángel Fernández Her¬
mana, membre fundador del Grup de
Periodistes Digitals (GPD) a Bits o
paper un recull de les conclusions del
primer congrés de la publicació elec¬
trònica, celebrat al maig de 1998, inclosa
dins de la col·lecció "Ones i Bits", edi¬
tada pel Col·legi de Periodistes i la
Diputació de Barcelona. En la mateixa
línia, apunta David Domingo, professor
de Periodisme Digital de la Universitat
Rovira i Virgili (URV). "EI 1995, els mit¬
jans tradicionals es van abocar a Inter¬
net, però amb una actitud molt prudent,
deixant els webs en mans dels equips tèc¬
nics de l'empresa, no dels periodistes, i
replicant-ne els continguts", recorda.
NOUS MITJANS
Paral·lelament, comencen a sorgir nous
projectes, independents dels mitjans
tradicionals, pensats exclusivament en
clau Internet. A les conclusions del
primer congrés de la publicació
electrònica, Mercè Molist, peri¬
odista especialitzada en temes
d'Internet, posa l'accent en les
publicacions digitals "sorgides
del no-res (...), sense un grup
editorial potent que hi doni suport".
Parla de projectes com ExtralNet, Noti-
cias.com, En.red.ando, Butlletí d'Aquità-
nia o Vilaweb. Aquest darrer és, afirmen
la majoria dels experts, el diari digital pi¬
oner a Catalunya. Vicent Partal i As-
EL boom digital no es dóna
fins al 1995, quan Internet
ja es pot considerar
una eina de comunicació
1995
sumpció Maresma són els responsables
de posar-lo en marxa el 15 de maig de
1995, amb el nom d'Infopista, tot i que
aviat prendria el nom actual. A la publi¬
cació La nova dimensió, el periodista
científic Xavier Pujol descriu de manera
gràfica VilaWeb: "La iniciativa posada
en marxa per Partal, Maresma i Associ¬
ats permet navegar per diferents barris
de l'aldea catalana sense perdre de vista
el veïnatge universal (aldea global)". El
mateix Partal repassa els primers passos
d'aquell nou producte: "En un primer
moment, es tractava d'un directori de re¬
cursos en català, un catàleg de webs, en¬
cara que aviat hi vam introduir petites
notícies, que es limitaven a un titular i a
un petit cos de text". "No sabíem ben bé
què fèiem però vèiem Internet com una
oportunitat per als periodistes", con¬
fessa Partal setze anys després.
La velocitat de transmissió de dades a
través de la Xarxa era lenta i els preus
El fiasco
del cable
A final dels vuitanta, els nord-ame-
ricans comptaven amb una setan¬
tena de canals de televisió gràcies a
La Liberalització del cable. A Espanya
i CataLunya, el panorama es presen¬
tava radicalment diferent, en part
degut a l'interès del Govern centraL
de protegir el monopoli de Telefó¬
nica. Fins a final de 1995, no es va
aprovar La Llei de Telecomunicacions
per cabLe. Alguns ajuntaments es
van avançar a la normativa, com el
de BarceLona, que el 22 de setembre
va adjudicar a Cable i Televisió de
Catalunya (CTC) una prova pilot
a 20.000 llars de la ciutat. La libe¬
ralització de les infraestructures
i L'evolució de La televisió per
satèl·lit i digital van contribuir a
defraudar-ne Les expectatives.
de connexió desorbitats (Telefónica va
posar en marxa al desembre de 1995 In-
fovía per transmetre dades entre ordi¬
nadors a través de la línia del telèfon,
amb una tarifa de 139 pessetes per hora).
Aquell any apareixen
les versions electròniques
de l'Avui, Et Periódico, ABC,
Lo Vanguardia i Et Mundo
Amb aquest panorama, molts diaris di¬
gitals es construïen fora de línia. "No tre¬
ballàvem en temps real, només ens con¬
nectàvem per actualitzar el web",
recorda l'impulsor de VilaWeb.
Els nous mitjans que treien el cap a
la immensitat d'Internet exploraven
camins mai abans recorreguts. De fet, no
va ser fins al març de 1997 que l'Oficina
de Justificació de la Difusió (OJD) va
Al maig, apareix
VilaWeb, que es considera
el diari electrònic
pioner a Catalunya
aprovar un reglament per al seu control.
Ben aviat, aquests mitjans es van ado¬
nar que requerien d'una organització
empresarial específica així com una or¬
ganització de la comunicació basada en
conceptes nous, com l'hiperllenguatge i
la circularitat del coneixement. Així
mateix, es va revelar una organització
dels lectors absolutament innovadora,
que Fernández Hermana descriu amb
"No sabíem ben bé què
fèiem, però veiem Internet
com una oportunitat per als
periodistes" (Vicent Partal)
clarividència a Bits o paper. "Entre tots
dos, publicació electrònica i audiència, si
aquest procés s'aconsegueix, sorgeix una
espècie de llotja de la comunicació, on
l'oferta i la demanda es retroalimenten
mútuament", apunta. H
També va passar...
• EL 5 de gener, es va publicar el nú¬
mero zero d'El Punt del Maresme.
• L'I de febrer, va morir el dibuixant
i humorista Jaume Perich a 53 anys.
• EL 18 d'abril, el fotògraf espanyol
Javier Bauluz va ser guardonat amb
un premi Pulitzer, per una fotografia
captada al camp de refugiats ruande-
sos de Goma (Zaire).
• El 24 de maig, Televisió de Catalu¬
nya (TVC) es va convertir en la pri¬
mera emissora de l'Estat a entrar a
Internet.
• El 2 d'agost, la Generalitat de Cata¬
lunya va concedir la Creu de Sant
Jordi al Col·legi de Periodistes de Ca¬
talunya.
• El 18 de setembre, van començar
les emissions oficials de COMRàdio
amb Josep Cuní com a protagonista.
• El 20 de setembre, es va presentar
L'edició catalana deL diari El Mundo.
• El 31 d'octubre, Radio Liberty,
creada el 1959 en plena guerra freda,
va deixar d'emetre.
• L'I de desembre, Luis del Olmo va
presentar Onda Rambla Catalunya,
que abastava cinc emissores.
• El 22 de desembre va morir a Bar¬
celona el periodista i escriptor Nés¬
tor Luján a 73 anys d'edat.
41


El periodisme es capbussa dins l'era digital

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert