Francis, Aretha

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diàleg entre SamirAita i Joan Roura
El 24 d'octubre, el sirià SamirAita, redactor en cap de les edicions àrabs
de Le Monde Diplomatique, va participar al cicle de Conferències "Futur",
que organitza el Col·legi de Periodistes. Abans de la seva intervenció,
Aita va conversar amb Joan Roura, periodista de tv3 i especialista en el
Pròxim Orient. Ambdós reflexionen sobre la primavera àrab i el paper
que hi van tenir els mitjans de comunicació.
Text Aretha Francis
Fotos Jordi Salinas
♦ DiXleg •
Ç- La primavera àrab ha estat un
fenomen social i mediàtic. Però quin
paper hi van tenir el periodisme i les
xarxes socials?
j.R. Feia molts anys que la situació al món
àrab era la ideal per a una revolució. Per
tant, no crec que sigui tant un tema de
periodisme o Facebook, sinó del canvi
que la gent volia. Amb el canvi de Bush
per Obama tothom era conscient que
podia passar alguna cosa en la relació
Orient-Occident. I així va ser. Es cert que,
al començament, a la plaçaTahrir hi havia
joves, gent d'esquerres, tots connectats
a les xarxes socials.Tot i així, eren 5.000
0 8.000, mentre que tot el país estava
preparat per al canvi. Per això, en pocs
dies, el país sencer va unir forces.
s.A. Jo vull donar-vos una perspectiva di¬
ferent. Crec que hi ha dos factors princi¬
pals que impulsaren les revolucions àrabs.
El primer és demogràfic i econòmic. Els
àrabs estàvem en la mateixa situació que
Europa als anys seixanta, quan la genera¬
ció del baby boom -posterior a la Segona
Guerra Mundial- va complir vint anys i
van fer la Primavera de Praga, el Maig del
68, etc. Als països àrabs, el baby boom va
donar-se dues dècades més tard, així que
són precisament aquests joves -que avui
tenen vint anys- els que no tenen feina o
bé estan en una situació molt precària. No
tenen perspectives de futur, i aquesta era
una situació explosiva.
Ç- I el segon factor?
s.A. El segon factor és la presa de
consciència de la població. Hi havia tot
un moviment social que en països com
Egipte o Síria havia anat preparant el camí
1 havia aportat les eines que permetien
lluitar per la democràcia.
Ç- En aquest procés, quin rol van
tenir els mitjans internacionals?
j.R. Jo crec que vam ajudar una mica
perquè vàrem explicar que els àrabs són
i volen el mateix que nosaltres: millor
educació, llibertat de premsa, etc. I això
tan fàcil d'entendre no tots els periodis¬
tes ho havien explicat a les respectives
audiències abans de la primavera àrab.Jo
ho havia intentat fer, igual que Le Monde
Diplomatique, però érem una excepció.
s.A. Els àrabs són humans i tenen aspira¬
cions com qualsevol persona, malgrat que
la majoria siguin musulmans i se'ls vegi
com a persones de mentalitat tancada. Els
països àrabs tenen fam d'informació per
culpa del tancament informatiu sofert.
La prova és que on hi ha obertura de la
premsa, la gent la consumeix. A Egipte,
per exemple, la gent compra diaris a les
dotze de la nit o fins i tot de matinada! Ja
volen les notícies de l'endemà. I això és
molt bonic. Els egipcis compren molts
més diaris que qualsevol país europeu.
Evidentment, les xarxes socials tenen el
seu rol i els blocs durant anys han preparat
"ELS ÀRABS VOLEN EL MATEIX QUE
PERÒ NO TOTS ELS PERIODISTES H(
EXPLICAT ABANS DE LA PRIMAVERA
l'ambient a Egipte, Síria, etc., aportant
eines per lluitar. La pitjor situació es
donava a Tunísia, amb un gran control
dels diaris i amb diaris sensacionalistes que
deien autèntiques estupideses.Amb tot,
els tunisians són gent desperta, entenen
molt de webs i consumeixen premsa
internacional.
j.R. I tenen parabòliques!
s.A. En determinats períodes, aquesta va
ser una lluita important.A Síria, el govern
va intentar prohibir les parabòliques, però
tothom en feia servir. Per contra, també
hi ha perill perquè alguns canals estan en
una situació de monopoli. No tothom es
pot permetre fer publicitat per a milions
de persones,ja que necessites molts diners.
Tan sols s'ho poden permetre països com
Qatar o l'Aràbia Saudita i el temor és que
es faci ús d'aquesta situació monopolística,
com passa amb Al-Jazira.
Ç— Diferents experts europeus no
s'expliquen la primavera àrab sense
el paper jugat en els darrers anys per
la televisió Al-Jazira.
s.A. A l'inici de la primavera àrab, a
Tunísia i Egipte,Al-Jazira va limitar-se
a seguir-ne la revolució. A Líbia, va
alimentar el conflicte. Però a Síria, en
canvi, és una arma que fa trampa animant
els ciutadans siris a ser sectaris, amagant al¬
gunes informacions i mostrant-ne d'altres.
Hi ha un proverbi àrab que diu "qui no
té res, no pot oferir res". Doncs,Al-Jazira
és Qatar, un país que
no és democràtic,
NUuALI Khu, per tant, tampoc no
) H AVIE N ^ot Promoure 'a ^e~
X n a n " mocràcia. En canvi,ARAB Joan roura sí que juga amb les
imatges i converteix
una revolució en una guerra civil. Això,
que també passa amb el canal Al-Arabya,
era el que la CNN va fer durant la primera
guerra de l'Iraq, on es va convertir en una
arma nord-americana a la regió. Al-Jazira
ara és important, si bé no serà així quan
la tecnologia permeti als països àrabs dis¬
posar de molts canals. Al Líban i a Egipte,
per exemple, on hi ha canals amb diferents
Capçalera 21
♦ DiAlec; ♦
opinions, Al-Jazira té poca audiència, a
ningú li importa el que digui. A Síria,
en canvi, com que té un gran poder de
decisió, la gent se la mira.
j.R. De totes maneres, Al-Jazira ha estat
un factor important de tot plegat,ja que
milions de cases s'han informat a través
d'aquest canal, atès que la gent no confia
en els canals oficials locals.
"aon hi ha canals amb diferents opinions,
Al-Jazira té poca audiència, a ningú li
importa el que digci" samirAÍTA
s.a. Jo discrepo. Estic d'acord en què ha
tingut un rol important al ser el primer
canal a jugar un paper a través de grans
notícies, però no estic segur que la gent
confiï en Al-Jazira. Són poderosos i els
ciutadans han d'escoltar-los, encara que
saben que juguen amb la informació. La
PERIODISME I POLITICA
Samir Aita (Damasc, 1954) és
economista, president del Cercle
d'Economistes Àrabs, fundador i
editor de les edicions àrabs de Le
Monde Diplomatique i fundador
de www.mafhoum.com, una base
de consulta d'informacions econò¬
miques i tecnològiques dels països
àrabs. Es el cofundador del Fòrum
Democràtic Sirià.
EXPERT DEL MON ARAB
Joan Roura (Badalona, 1959) és perio¬
dista. Des de 1985, treballa a la secció
Internacional de TV3. Ha estat enviat
especial al Pròxim Orient en diverses
ocasions. Ha guanyat el Premi Ciutat
de Badalona de la Comunicació
(2001) i l'Ortega y Gasset (2003) per
la cobertura de la guerra de l'Iraq.
meva mare, per exemple, abans buscava
informació en diferents canals i des que
s'ha fet gran i està malalta mira molt
Al-Jazira. Sento com si hagués perdut la
meva mare!
j.R. (riu) Però se'ls mira!
s.A. Perquè la producció està ben feta.
Ara bé, fixem-nos en què passa a Síria, on
Al-Jazira ha finançat dispositius infiltrats
a alguns comandos
perquè els transmetin
imatges. A vegades,
en determinades
ciutats provoquen
problemes que no
existien. Donen
informació manipulada i és utilitzada com
una arma. Cal jutjar entre informació i
manipulació. I Al-Jazira està fent totes
dues coses.
j.R. Estic d'acord amb tu que han tractat
de manera diferent el conflicte de Líbia,
Síria o Egipte i que no han informat, per
exemple, sobre Bahrein.
s.a. Sí que ho han tractat...
j.R. ...però d'una altra manera.
s.A. Perquè ho han manipulat. Allà no
han provocat que passés res.
Ç- I què en pensen de l'ús del
llenguatge, dels eufemismes, quan es
parla de guerra, revolució, conflicte...
j.R. Jo mai he utilitzat la paraula guerra per
informar de Síria. No penso que sigui una
guerra. El que hi ha és un règim que està
matant gent i uns ciutadans que intenten
organitzar-se militarment.
s.a. Jo tinc molts problemes amb la
terminologia. Perquè l'única cosa que
transformaria una fractura en una revolució
és una lluita per grans valors que canviïn
la societat, com la llibertat o la democrà¬
cia. No es tracta tan sols d'estar enfadat
amb el poder. Una revolució no pot tenir
com a finalitat solament la caiguda d'un
règim.
Ç— Molts d'aquests valors dels que
està parlant han sigut la bandera
d'Occident. Quina imatge arriba als
països àrabs d'Occident, i aquesta és
real o està deformada?
s.a. Aquests no són valors d'Occident,
sinó de la humanitat! I a més, Europa
està perdent-los. Els diners s'han infiltrat
en la política europea i han destruït la
democràcia. Durant vint, trenta anys, el
món àrab ha viscut grans discussions sobre
valors com la democràcia i la llibertat. La
gent era crítica amb l'ús que Occident
fa de la democràcia. La democràcia no és
tan sols poder parlar, sinó lluitar contra
monopolis, contra la influència dels diners
en la política, etc. I en aquesta lluita que
està vivint el món àrab es donen aspectes
curiosos, com que en la revolució egípcia
hi hagi anarquistes, com a la Barcelona
dels anys trenta! I això és sorprenent, tot i
que potser és necessari per al debat públic.
Ç— Potser és part d'un procés que
s'ha de passar?
s.a. Hem de qüestionar-ho tot. En
economia política es diferencia entre
l'Estat i el sistema del poder. El govern es
canvia amb unes eleccions, però el sistema
del poder exerceix el control a través dels
diners i d'alguns mecanismes de l'Estat.
I sovint no ho podem canviar. Si no es
pot desenvolupar una premsa lliure per
culpa dels monopolis, llavors què és la
democràcia? Res. Perquè llavors no tens
veu, especialment en televisió. Si no pots
lluitar contra Al-Jazira i el seu discurs,
estàs perdut.
j.R. Això no és gaire diferent del que
passa aquí. En aquest sentit, també som
àrabs. Sabem el que volem, els valors que
volem defensar, encara que no sabem quin
sistema ens ho garanteix. La diferència és
que ho estem fent des d'una democràcia.
s.a. La diferència és que la gent dels
països àrabs, majoritàriament jove, ja no té
por. La por ha desaparegut, mentre que a
Europa sí que en tenen. A Espanya, teniu
una gran taxa d'atur i la por és perdre la
feina. La desaparició d'aquesta por és la
gran característica de les revolucions. La
gent no té res a perdre.
Ç— Creieu que nous canals de comu¬
nicació comYouTube, que permeten
mostrar què passa a Síria cada dia,
han ajudat a la pèrdua de la por?
22 Capçalera
♦ Diàleg •
Aita i Roura, durant la seva xerrada al CaixaForum, on van coincidir en les ànsies de llibertat del món àrab prèvies a la Primavera Àrab.
canvi, hem rebut imatges cada dia, des del
15 de març de 2011, quan començaren les
protestes.
s.A. Les noves tecnologies han unificat
el món i la gent assedegada d'informació
l'aprofita per a la lluita. A Síria, això s'ha
donat més que en els altres països àrabs.
Però sóc escèptic en aquest sentit, perquè
una imatge no és informació, sinó tan sols
part de la mateixa. Si només tens infor¬
mació d'un bàndol, com a periodista has
d'estar preocupat, ja que cada bàndol vol
mostrar que l'altre és el dolent. I alguns
mitjans poden fer-ne un ús determinat. Ç
Més informació a:
http://futur.periodistes.org/llibertat-
dexpressio-durar\t-i-despres-de-les-
revoltes-arabs
Vídeo de la conferència "Llibertat
d'expressió durant i després de les
revoltes àrabs" de Samir Aita, que
va tenir lloc el 7 de novembre al
CaixaForum dins el cicle "Futur".
j.R. En això, el sirians ho han fet molt
bé. Els activistes siris cada dia han penjat
molts minuts d'imatges aYouTube, Ugarit
News o altres webs d'aquest estil. A TV3,
quasi cada dia parlem de Síria gràcies a
activistes joves, que vaig conèixer quan era
allà, que se'n van a prop de la frontera, on
hi ha satèl·lits, i pengen a la Xarxa imatges
d'Homs, Alep, Damasc... Es una feina molt
ben feta, millor que no pas a Egipte, on es
parlava de la "revolució Facebook"...
Ç- De totes maneres, aquestes imat¬
ges no responen a la situació global.
j.R. El 1982, Hafez d'Al-Assad va matar
20.000 persones a Hama i no en vam
saber res fins dues o tres setmanes després.
I no va passar absolutament res. Ara, en
Capçalera 23


"Els països àrabs tenen fam d'informació"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert