Bastenier, Miquel Angel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

A 600 KM DEMADRID
OPINIÓ
JUANMA, EL COMPANY
La premsa de Barcelona vista des de Madrid és un bal¬
neari. La part positiva d'aquesta història és que els dife¬
rents diaris, La Vanguardia, ElPeriódico i YAvui es respec¬
ten, compleixen fil per randa la sàvia i immemorial teoria
de la nostra professió que diu que gossos amb gossos no
es mosseguen, el que tampoc no vol dir que s'hagin de fer
favors innecessaris ni que hagin de competir pel mercat.
La Vanguardia és vista com un gran diari senyorívol,
que no escriu per promocionar crispacions, sinó per in¬
formar amb un sentit
especialment moderat
de les necessitats del
lector; amb el seu estil
particular i original, El
Periódico és el tipus de
diari que molta gent
hauria dit a priori que
fins i tot tenia més con¬
dicions aparents per fer
arrels a la capital
d'Espanya que a la ca¬
pital de Catalunya.
Amb un tarannà més
punyent que La Van¬
guardia troba i crea el
seu públic, situant-se
en una espècie de màgica bisectriu entre la densitat infor¬
mativa i l'esbargiment; el diari que, a la vegada, no repug¬
na el lector preocupat en major grau i encara menys ofèn
al de modestes pretensions. És el diari més seriós dels lleu¬
gers i el més lleuger dels seriosos. En aquests últims temps
S£
w í3
£ a
M je
H ^
o o
z"
'<
U
H
D
O
m «•r? «
O -h
a, a
2 g
2
tu
Uh
potser s'està produint una certa convergència entre els dos
models que, si es confirma, apilaria excessivament el cen¬
tre geomètric del mercat català de lectors. L'Avui suscita
menys interès pel fet de publicar-se en català i sense cap
dubte és un diari diferent, amb una càrrega ideològica na¬
cionalista, que de fet és la seva principal raó de ser.
L'aspecte balneari pot tenir, tanmateix, el seu vessant
menys favorable. Amb la percepció que es té, de les coses,
des dels 600 quilòmetres que separen les dues capitals, hi
ha qui pot tenir la sen¬
sació que la premsa de
Barcelona no sotmet a
un marcatge suficient,
ni als poders públics
centrals ni als autonò¬
mics; que el president
Pujol, un dels grans
prestidigitadors polí¬
tics del nostre temps,
ha aconseguit "cloro-
formitzar" en certa
mesura la "seva" prem¬
sa, amb la divisa de la de¬
fensa dels drets de Ca¬
talunya davant un ad-
versari-enemic-asso-
ciat -tot això al mateix temps- anomenat Espanya i que és
tant un govern, com una ciutadania, com una incompren¬
sió secular. Però, en definitiva,Madrid admira Barcelona i
es pregunta per què no podem ser tots tan nets i polits
com els catalans.
Sentimental, fidel, apassionat, rigorós, solidari... Així
defineixo el company JuanManuel Blanco, "Juanma". Però
capturar amb uns mots la personalitat d'un company, d'un
amic, és impossible. Em limitaré a l'esbós de traç gruixut
del Juan Manuel universitari que vaig tenir la fortuna de
tractar. La creació d'una cultura universitària en el camp
de la comunicació no ha estat fàcil. El model americà era
un referent molt distant i la universitat catalana de finals
del franquisme arrossegava un retard històric. La creació
de les facultats de "Ciències de la Informació" no es va pro¬
duir en les condicions més òptimes. Calia una nova cultu¬
ra docent sense una tradició immediata. En aquest context
ell va ser un professor tan significat. Mai he conegut ningú
que assumís amb tanta consistència i convicció la condició
de professor i periodista. Teòric i gestor, docent i "gaseti-
ller", investigador i periodista... I no és estrany. Curiós,
metòdic i àvid de coneixement, entenia el periodisme com
una història de l'immediat: una disciplina difícil i apassio¬
nant, un ofici únic. Per nosaltres era Yanarco i compartíem
la il·lusió d'un món a la mida d'uns ideals que el temps ha
decantat i sedimentat, però que no ha desdibuixat. I una
manera de mantenir-se fidel als compromisos ètics i cívics
de la nostra etapa formativa ha estat la posterior lluita per g
un coneixement crític i una informació lliure, tal i com ell
sempre ho ha entès. El seu record actualitza i renova les
complicitats d'aquests anys. Hola, Juan Manuel. Fins ara, <
fins sempre! Enric Marín i Otto, professor de Ciències de ¿
la Comunicació (UAB) <
17


a 600 km de Madrid

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert