Miquel, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ELS FOTÒGRAFS
PLANTEN CARA
ALS ABUSOS
Els gràfics s'organitzen per plantar cara
a les pràctiques insultants d'alguns concursos de fotografia
Text Francesc Miquel
Il ·lustració Francesco Cusumano
♦ Reportatge •
El darrer World Press Photo, el català Samuel
Aranda, considera que els mitjans espanyols no
aposten pel fotoperiodisme. No és una opinió
puntual, sinó que cada cop se senten més veus que
reclamen una valoració d'una professió que, a més,
es troba amb situacions abusives com la cessió
dels drets en contractes editorials i en les bases
de concursos fotogràfics, la precarització de les
condicions laborals, l'intrusisme professional, entre
altres. Conscients d'aquesta situació, els fotògrafs
s'estan organitzant per acabar les pràctiques
abusives i defensar els seus drets.
Les bases del 18è concurs de fotografia turís¬
tica que organitza Tarannà Club deViatges
assenyalen que l'organització es reserva el
dret d'utilitzar qualsevol fotografia presenta¬
da al concurs per als seus mitjans de difusió
empresarial.Aquesta clàusula representa un
greuge per als professionals de la fotografia
perquè nega el dret de retribució que
haurien de tenir per fer ús promocional del
seu treball. Encara que sembli mentida, casos
com aquest no són excepcionals.
Fart dels xantatges perquè els professionals
de la imatge cedeixin els drets de les seves
imatges i de les bases abusives per participar
en aquest tipus de concursos, el fotoperiodis-
taTino Soriano va obrir mesos enrere un
grup al Facebook amb el nom "Stop a les
clàusules abusives als fotògrafs", en què no
tan sols es denuncien aquestes pràctiques
desmesurades, sino que els seus membres
també poden compartir informació relacio¬
nada amb els aspectes legals de la protecció
dels drets d'autor.
En poc més de cinc mesos, aquest grup ja
tenia cinc mil amics -5.647 en el moment de
tancar aquesta edició- i ha aconseguit èxits
palpables. En aquest sentit, la mobilització
dels membres del grup ha fet possible que
entitats com Notodo,Efti/Estampa o el diari
EI País (en el concurs d'El Viajero) hagin mo¬
dificat les bases per limitar exclusivament l'ús
de les fotografies presentades a la difusió del
certamen. No obstant això, algunes entitats
s'han negat a modificar les convocatòries
argumentant que
eren legals. Soriano
afirma que aquestes
empreses "sense pagar
ni un euro es fan un
catàleg fotogràfic lliure
de drets", mentre els
professionals "no poden fer servir les seves
imatges ni per fer una exposició".
Però no tot s'acaba aquí. Una altra situació
abusiva que pateixen els professionals de la
imatge és la vulneració que certes institu¬
cions -sobretot les turístiques- fan dels drets
que emparen els fotògrafs en la llei de la
Propietat Intel·lectual. Concretament,se'ls
obliga a signar un contracte que explicita l'ús
exclusiu de la fotografia per l'encàrrec rebut
i la cessió d'ús il·limitat per a la institució.
"Es un xantatge. Si no ho acceptes, no hi
entres", afirma Soriano. Això succeeix a les
Coves d'Altamira, a l'Alhambra de Granada
i el Generalife o a la Catedral de Santiago
de Compostel·la, per exemple. D'acord
amb això, el fotògraf freelance i expresident
d'afore (Associació de Fotoperiodistes i
Reporters de la Comunitat de Madrid),
Juanjo Fernández, té dubtes sobre la legitimi¬
tat d'aquesta pràctica perquè molts dels
espais turístics han estat declarats Patrimoni
de la Humanitat per la Unesco. "Veus com
els turistes fan fotos lliurement i penses: què
faig? Pago el preu de l'entrada i faig les foto¬
grafies sense trípode i sense il·luminar? Quin
tipus de fotos puc fer així?", es qüestiona
Fernández.
Tanmateix, aquests contractes abusius de
cessió de drets també es donen en altres àm¬
bits. Concretament, alguns grups editorials
pretenen que els col·laboradors gràfics signin
Un grup al Facebook ja aplega quasi sis mil
persones que han començat a mobilitzar-se
per evitar algunes pràctiques abusives
Capçalera 31
• Reportatge ♦
Á
UN MON
QUE ES TRENCA
El 9 de febrer, la Comissió de
Periodisme Gràfic del Col·legi va
organitzar un acte que consistia
en la projecció del documental
"Reinventant el fotoperiodisme" i,
posteriorment, una taula rodona
sota el títol "El fotoperiodisme
avui", moderada per Ana Jiménez,
presidenta de la Comissió, i en la
qual van participar-hi el fotògrafs
Robin Townsend (efe) David Airob
(La Vanguardia), Tino Soriano
(National Geographic) i l'editora
gràfica Rosa Maria Vila (Descobrir
Catalunya). La sala d'actes es va
omplir de gom a gom.
A "Reinventant el fotoperiodisme"
Lleixà dóna veu a catorze fotògrafs
de premsa catalans que treballen
en mitjans de comunicació d'àmbit
comarcal, nacional o internacional.
"El meu món s'està trencant i no
sabia per què". Aquesta és la raó
per la qual Lleixà va elaborar el
documental, en què al llarg de
quaranta minuts es reflexiona
sobre el canvi a la fotografia digital,
la precarització, el "periodisme
ciutadà" i la poca unió entre els
professionals de la imatge. A l'acte,
també es va parlar del grup creat
al Facebook per lluitar contra les
clàusules abusives.
un acord que cedeixi els drets d'explotació
dels treballs per a qualsevol ús il·limitat en
el temps i per a tots els països del món que
inclou la capacitat de comercialització a
tercers. Segons "Stop a les clàusules abusives
als fotògrafs", aquestes empreses volen fer-se
un arxiu gràfic per revendre'l sense cap
tipus de limitació; fet que vulnera el dret a la
HI HA CONCURSOS QUE EXPLICITEN L'ÚS EXCLUSIU
DE LA FOTOGRAFIA PER L'ENCÀRREC I LA CESSIÓ
D'ÓS IL·LIMITAT PER A LA INSTITOCIÓ
"protecció dels interessos morals i materials
derivats de les produccions científiques,
literàries o artístiques de què sigui autor"
(Article 27 de la Declaració Universal dels
Drets Humans).
Això, segons Fernández, ha peijudicat
econòmicament la professió. "Abans els
fotògrafs cobraven per la realització de la
fotografia i per cada vegada que aquesta es
publicava. Amb la cessió abusiva de drets, no
tornes a cobrar per la fotografia i aquesta
passa a ser propietat del grup editorial que
la pot comercialitzar, cosa que representa
una pèrdua d'ingressos per al professional",
afirma.
DEVALUACIÓ OE LA IMATGE
De la mateixa manera,Juanjo Fernández
creu que la irrupció de la crisi econòmica ha
comportat un "empobriment de la cultura
de la imatge amb un periodisme de copia
i enganxa i unes fotografies de qualitat
ínfima". A més, les condicions laborals dels
fotògrafs s'han precaritzat.Jordi Gratacòs, se¬
cretari tècnic d'upiFC-Sindicat de la Imatge,
considera que "en els mitjans de comunica¬
ció cada vegada hi ha menys fotògrafs i cada
cop es tira més de fotografies d'agència".
Això ha comportat que la figura del fotògraf
de plantilla sigui gairebé "inèdita" i s'hagi
estès la del "fotògraf
col·laborador". Aquest
sovint ha de cobrir set
o vuit actes al dia i no
té temps de recrear-se
en les imatges."Hi ha
mitjans que paguen
sis euros la foto. N'has de tirar moltes per
arribar a final de mes", diu Gratacòs. Una
altra problemàtica és l'augment de factures
pendent de cobrar: "La crisi ha fet augmentar
els impagats. Cada cop es més habitual que
el client es negui a pagar argumentant que
no està satisfet amb el material (sobretot pel
que fa als concerts de música)",informen des
d'uPiFC-Sindicat de la Imatge.
Paral·lelament, els professionals de la imatge
denuncien que en el context de la crisi
s'ha prescindit de figures com la de l'editor
gràfic adduint que no es necessiten persones
tan especialitzades per escollir fotografies.
Maria RosaVila, editora gràfica de la revista
Descobrir Catalunya, manifesta que aquesta
figura sovint "ha estat suplantada pel director
d'art, el maquetador o, fins i tot, el becari";
quan en realitat l'editor gràfic afegeix "un
plus de qualitat a qualsevol publicació". La
UPIFC sosté que la "tendència actual és omplir
el forat de la foto al preu més assequible". I
per fer-ho, les empreses recorren a imatges
32 Capçalera
♦ Reportatge •
provinents d'agència i fins i tot a les enviades
pels lectors o extretes de la Xarxa.Vila creu
que "Internet és la cultura de la gratuïtat".
En aquest context, es considera que "tot el
que és gratis o barat és bo". Per la seva part,
Soriano assegura que s'ha instal·lat la certesa
que si "una foto es troba a laViquipèdia està
lliure de drets". Així, Fernández creu que
moltes revistes -generalment vinculades amb
els viatges- s'apropien de milions d'imatges
pujades a la Xarxa prescindint d'aquesta
manera de la tasca dels professionals. "No es
tracta de proteccionisme corporatiu, sinó
de constatar que s'està perdent la intenció i
la mirada del fotògraf", afirma. No obstant
això,"Stop..."ha denunciat que algunes
fotografies ha estat utilitzades en pàgines
comportat que molta gent entrés de manera no acaba d'estar organitzat". D'acord amb
massiva a la professió: "Abans havies de tirar això, Soriano alerta de la passivitat d'alguns
molts rodets.Amb la càmera digital tothom companys de professió:"Si et posiciones pots
s'hi atreveix", afirma Gratacòs. En aquest perdre el client. Per això, davant d'aquesta
sentit, Maria RosaVila defensa que "tothom problemàtica molts fotògrafs opten per
fer-se invisibles". Per
hl ha revistes que s'apropien directament incidir en la defensa
d'imatges pdjades a la xarxa
ha de tenir consciència d'autor"; sobretot
els aficionats a la fotografia que regularment
envien imatges als mitjans de comunicació
i que l'ús "peijudica tot un col·lectiu
professional".Vila posa com a exemple les
fotografies que s'envien al programa Espai
Terra de TV3 o a la secció del temps del
Telenoticies i que fins i
Davant la mobilització, alguns cdncursds
. . „ _ de totoerahes. Fer
modificat les seves bases aquest motiu, la upifc
defensa que per acabar
l'intrusisme a la professió es gravi amb una
taxa cada vegada que els mitjans de comuni¬
cació publiquin fotografies gratuïtes; és a dir:
enviades pels lectors o els espectadors. "Amb
el cost zero no poden competir", apunten.
Tot amb totJuanjo Fernández reflexiona
entorn d'aquest seguit de situacions abusives
que han peijudicat un sector "atomitzat en
milers de fotògrafs d'activitats diferents i que
ja
comercials i després de les reclamacions
pertinents les han retirades. "Això implica
que aquestes empreses saben que és un acte
il·legal", afirma Fernández.
INTRUSISME PROFESSIONAL
Un altre aspecte que també ha influït en la
professió de la fotografia és l'adveniment de
la càmera digital. Els canvis tecnològics han
dels interessos dels
professionals de la
fotografia, "Stop a les
clàusules abusives als fotògrafs" vol evolucio¬
nar i constituir-se com a entitat:"Al final, és
tracta d'una qüestió de subsistència i evitar
estar en perill d'extinció com els óssos panda.
Hem de defensar la nostra obra", conclou
Soriano. Ç
Més informació al bloc
www.stopclausulasabusivasalosfoto-
grafos.com
El documental "Reinventant el foto-
periodisme" es pot mirar a http://
vimeo.com/38565574) ¡ al web del
seu autor (www.rogerlleixa.com)
Capçalera 33


Els fotògrafs planten cara als abusos

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert