Enguix, Salvador

Revistes Catalanes amb Accés Obert

MARTIN SCORSESE
VA CREMAR RTVV
El tancament de Canal 9, "crònica d'una mort anunciada"
que va venir precedida per manipulacions informatives
Text Salvador Engulx
Fotos Prats i Camps
Concentrado del 15 de febrer del 2013 a la seu de Canal 9 de diferents treballadors de RTVV afectats per l'ERO.
♦ Reportatge ♦
El tancament en rigorós directe de Canal 9 ha vingut precedit d'un
seguit de manipulacions periodístiques, censures informatives i unes
altíssimes quotes d'amiguisme i endeutament, entre altres nombrosos
escàndols lamentables. Un còctel explosiu que, després de quasi una
dècada de despropòsits, ha acabat amb el tancament del mitjà públic i
s'ha convertit en un fulletó del qual tot apunta que encara falten molts
capítols per emetre's.
Passa a la pel·lícula Goodfellas (1990), de
Martin Scorsese. El trio de protagonistes,
interpretats per Robert de Niro, Ray
Liotta iJoe Pesci, accepten gestionar un
restaurant al propietari del qual prèvia¬
ment han coaccionat. Durant un temps,
la colla de mafiosos regenta el local, a la
seva manera: emmagatzemen mercaderies
robades (principalment alcohol i roba de
luxe),"col·loquen" als seus amics, inter¬
canvien productes prohibits, blanquegen
diners, emeten factures falses i, el més -
important, espanten els clients.Arriba un
moment en què l'organització criminal
comprova que les possibilitats per treure
profit de les seves activitats en aquest
no hi va aparèixer mai el cas gürtel ni
els familiars de les víctimes de l'accident
del metro de València
restaurant estan ja esgotades. En l'última
escena d'aquesta seqüència, ambientada
de nit, Pesci i Liotta, entre rialles, li calen
foc i el destrueixen.
El passat 29 de novembre, la patètica
"apagada" de rtvv, ordenada pel president
valencià, Alberto Fabra, i retransmesa en
rigorós directe, va recordar les imatges
i la història del film d'Scorsese. Perquè,
d'alguna manera, el que feia el grup
mafiós en aquest restaurant guarda certa
similitud amb la gestió desenvolupada
pels responsables de l'ens des de 1995, any
en què el pp va guanyar al pspv-psoe la
presidència de la GenerahtatValenciana:
malbaratament de recursos públics, des¬
mesurat endeutament, enxufisme i sobredi-
mensionament de la plantilla, manipulació
i censura informativa, gestió presump¬
tament delictiva d'alguns contractes (hi
ha diversos ex-alts càrrecs i 1'exdirector
general Pedro García imputats en una
peça separada del cas Gürtel), i episodis
intolerables i indignants com el cas dels
presumptes abusos sexuals de l'anterior
responsable de Recursos Humans de rtvv,
Vicente Sanz, dirigits contra tres dones
periodistes.
Una dinàmica que, amb el pas dels anys, va
aconseguir endeutar Canal 9 fins als 1.300
milions d'euros (el 1995 el deute era de
50 milions d'euros), que va convertir l'ens
en un relat continuat
d'escàndols i va
enfonsar l'audiència
(no arribava a un 5%
mentre, que el 1995
superava el 20%) i, el
més greu de tot, que
el va desprestigiar, amb continguts -majo¬
ritàriament en castellà- més propis d'una
televisió sensacionalista i de paupérrima
qualitat, davant d'una societat civil valen¬
ciana cansada de la manipulació.
Només tres exemples: a rtvv no va existir
el cas Gürtel, mai es va acostar el micròfon
als familiars de les víctimes de l'accident
del metro deValència (ocorregut el 2006,
amb 43 morts i 46 ferits) i els líders dels
partits de l'oposició al pp només apareixi¬
en a la pantalla amb l'objectiu de destacar-
ne els aspectes més negatius.
Uns factors que, per fi, han convergit en
l'objectiu de fer desaparèixer Canal 9 des
de la hipòtesi, instal·lada al pp, que a ningú
h importaria gaire. "És insostenible", ha
estat el missatge reiterat per Fabra per
justificar-ne el tancament. Cal destacar
el drama humà que hi ha al darrere
d'aquesta història: 1.700 treballadors de
la televisió i ràdio públiques, periodistes,
tècnics i administratius, seran acomiadats
en un ero d'extinció.
Aquest és, en síntesi, el relat del que
ha passat. Però és obligat entendre que
tot respon a una manera determinada
d'entendre l'administració i la gestió dels
recursos públics. A tot això, se suma la
gairebé inexistent creença al pp, des d'un
punt de vista ideològic, en els mitjans de
comunicació públics i en valencià.
En el primer punt, cal recordar que quan
Eduardo Zaplana va arribar a la presi¬
dència de la Generahtat va impulsar la
privatització de la sanitat pública (és el cas
del model de l'Hospital d'Alzira, de cons¬
trucció pública, però de gestió privada,
estès després a altres hospitals valencians) i
també en l'educació, facilitant els concerts
amb centres privats, que es van accelerar
sota la presidència de Francisco Camps.
Més encara, va forçar un canvi de llei de
caixes d'estalvis per poder controlar-les:
avui totes han desaparegut (Caixa d'Es¬
talvis del Mediterrani, Bancaixa i Banc de
València). Sobre rtvv, Zaplana ja va inten¬
tar, també, "privatitzar" Canal 9, sense èxit,
per la qual cosa va impulsar l'externalitza-
ció de la programació, una de les causes de
l'enorme deute generat. I va preparar el
terreny legislatiu per a la implantació de
grups privats de televisió al PaísValencià,
un aspecte que Camps consolidaria amb
Capçalera 25
♦ Reportatge •
Agents de la Policia Nacional durant el tancament de Canal 9 del passat novembre.
la concessió de llicències de tdt a mitjans
ideològicament afins.
RECONFIGURAI DEL MAPA
És important entendre la lògica del
model, ja que, paral·lelament a totes
aquestes decisions, a rtvv succeïa tot el
que s'ha assenyalat prèviament. És a dir,
mentre es potenciava la "privatització"
dels continguts i es facilitava la implan¬
tació i les emissions de grups mediàtics
conservadors (en una clara estratègia de
reconfiguració de l'espai radioelèctric),
s'afeblia intencionadament un mitjà de
comunicació que a poc a poc s'estava
divorciant, en sentit metafòric, dels que
podien defensar-lo.
Va passar fins i tot amb els partits de
l'oposició. En el període de màxima
manipulació informativa, de menor ús del
valencià, que hem de situar des de l'inici
del cas Gürtel, l'any 2008, fins a la dimissió
de Francisco Camps, l'esquerra valenciana
no va dubtar a demanar el tancament de
Canal 9. L'ens s'havia convertit en la diana
de totes les crítiques.
Com en el film d'Scorsese, va arribar un
moment en què no es podia "explotar"
IOT RESPON A UNA MANERA D'ENTENDRE LA GESTIÓ
DELS RECURSOS PÚBLICS IA LA QUASI INEXISTENT
CREENÇA EN ELS MITJANS PÚBLICS I EN VALENCIÀ
més rtvv perquè la GenerahtatValenciana
ja no es podia endeutar més (el deute de
l'administració autonòmica és de 30.000
milions d'euros). Això passava en el mo¬
ment en què Alberto Fabra va arribar a la
presidència. Sense capacitat de maniobra
financera (l'administració valenciana ja
feia dos anys que mantenia els serveis
públics gràcies al deute autoritzat per
l'Estat), Canal 9 no podia seguir existint
amb el model generat pel pp.
Així doncs, Fabra va crear una nova rtvv,
va assumir el deute històric de l'ens i va
acomiadar prop de
1.000 professionals
en un ero que el
Tribunal Superior de
Justícia deValència
(tsjcv) va considerar
contrari al dret per¬
què vulnerava els drets fonamentals. Els
últims fets són més coneguts: el president,
un dia després de la sentència del tsj, que
obligava a readmetre els treballadors, va
26 Capçalera
♦ Reportatge •
OFENSIVA CONTRA
ELS MITJANS PÚBLICS
Els impulsors de l'onada neoliberal han anat adaptant el seu
discurs general als sectors econòmics fonamentals. Tot i
haver estat còmplices directes del capitalisme especulatiu
i desregulat, i de l'esclat de la crisi financera, han pogut,
paradoxalment, utilitzar l'impacte de la mateixa crisi a favor
de les seves posicions. Allò que semblava, fa una dècada, una
freda apel·lació al pragmatisme i a l'imperi del mercat, apareix
ara clarament com la nova ideologia conservadora, capaç de
provocar reflexos reaccionaris d'alguns col·lectius davant la
seva pròpia precarietat.
En el camp de la comunicació, un dels més severament per¬
judicats, aquest discurs conservador s'ha utilitzat per dividir
posicions i facilitar les
retallades salarials i la EL DISCURS CONSERVADOR
precarització. Així s'ha HA ESTAT UTILITZAT
pogut confondre alguns PER DIVIDIR POSICIONS I
treballadors mal pagats FACILITAR LES RETALLADES
del sector, convertint-los SALARIALS I LA
en instrument d'erosió de PRECARITZACIÓ
la posició d'altres treba¬
lladors -sovint del sector públic- que són més a prop de les
condicions laborals que caldria reivindicar per a tothom.
El futur sistema català de comunicació necessitarà un sector
públic audiovisual fort, capaç de garantir el compliment de la
missió de servei públic que no és exigible als mitjans privats.
La crisi dels grans operadors públics audiovisuals europeus ha
estat aguditzada per la voracitat d'un nombre reduït de grans
actors privats i els seus aliats polítics: pressió privatitzadora,
apropiació íntegra dels mercats publicitaris, les audiències i
els patrimonis culturals i de continguts, etc. Per això no té cap
sentit posar en risc el futur de la CCMA.
Els seus mitjans han d'ajustar-se al context canviant, però as¬
segurant-ne la viabilitat i l'assoliment dels objectius assignats.
Tenim uns bons mitjans públics, a uns costos situats a la banda
més baixa entre els equivalents europeus que ens fan de refe¬
rència. Això no es pot posar en risc. I qualsevol reestructuració
que vulgui treure profit de l'experiència acumulada durant
aquests anys i tenir èxit ha de comptar amb un ampli consens i
el suport dels mateixos professionals i treballadors.
En una Catalunya emancipada políticament, l'administració
haurà de prendre el control immediat de l'espectre i obrir un
període transitori breu per replanificar-lo i per revisar els
contractes de difusió vigents. La renegociado de contractes
farà necessàriament referència a les condicions de la progra¬
mació de qualsevol canal que s'adreci al mercat català (nor¬
mativa europea, control per l'autoritat reguladora, eventuals
desconnexions, quotes de producció, disponibilitat lingüística,
etc.). El quasi monopoli dels canals estatals haurà d'adaptar-se
a una diversificació que inclogui major presència de canals
catalans i europeus. També caldrà revisar les tarifes per
explotació de freqüències i la contribució al finançament dels
mitjans públics. Simultàniament, en el marc de la revisió de la
legislació en matèria de telecomunicacions i de l'audiovisual,
seria raonable constituir una autoritat convergent que assumís
les funcions anteriors de la CMT i del CAC.
Caldrà, sens dubte, procedir a una revisió profunda del mapa
de la TDT, a la planificació de la difusió de mitjans pels diferents
suports d'ús restringit i subjectes a control públic, i a l'establi¬
ment d'un calendari de convocatòries de concursos per a l'ob¬
tenció de llicències. També caldrà procedir a una nova revisió
de la llei de la CCMA que asseguri mecanismes de participació
dels treballadors en la gestió, i que determini mecanismes
concursáis transparents i públics, sota control parlamentari,
per a l'elecció de quadres
directius i responsables EL SISTEMA DE
dels òrgans de govern. COMUNICACIÓ ÉS
En qualsevol cas, factors L'ESQUELET PRINCIPAL DEL
com el ventall d'opcions SISTEMA CULTURAL I UNA
tecnològiques, els efectes p|ççA BÀSICA DE LA DIFUSIÓ
estructurals de la crisi
SOCIAL DEL CONEIXEMENT
sobre I àmbit o el nous
hàbits d'accés a la informació i als consums audiovisuals, faran
necessari un estudi aprofundit i realista del macrosector
de la comunicació i la cultura. El sistema de comunicació és
l'esquelet principal de tot el sistema cultural i una peça bàsica
de la difusió social del coneixement. I té un paper decisiu en la
ubicació catalana dins la nova divisió internacional del treball,
o en la possibilitat de disposar d'una mirada pròpia, específica,
sobre el món. Es per això que la comunicació, el coneixement i
la cultura, i les institucions públiques que en són les principals
infraestructuras, han de rebre el tractament conjunt de sector
estratègic. Com més aviat millor.
Joan Manuel Tresserras
Professor de Ciències de la Comunicació de la UAB
Capçalera 27
♦ Reportatge ♦
EL PENÚLTIM FRACAS
Al setembre del 2013, l'editorial Publicacions de la Universitat de València va
editar Adéu, RTW. Crònica del penúltim fracàs de la societat valenciana, una obra
col·lectiva escrita per una vintena de professionals de Radio Televisió Valenciana
(rtvv). La majoria dels textos es van publicar originàriament en blocs digitals.
Al pròleg se'l defineix com "un llibre de lluita". Aquests en són alguns extractes:
"Si a Canal 9 existís el Comitè de re¬
dacció desaparegut fa uns anys a força
d'amenaces, dono per fet que hauria
denunciat, per manipulat, el tractament
informatiu que la cadena va donar a la
notícia de l'obertura del judici contra el
president de la Generalitat Francisco
Camps per un suposat delicte de su¬
born impropi. (...) M'avergonyeixo i de¬
mano disculpes a la ciutadania per com
es va oferir la notícia en qüestió, per
tota la desinformació soferta, per totes
les censures perpetrades, per totes les
manipulacions fredament dissenyades."
Julià Alvaro
"Un equip de Canal 9 es dirigeix a un
barri de la ciutat de València. Els veïns
demostren que diverses famílies han
ocupat un edifici en ruïnes i viuen en
condicions insalubres. Els periodistes
comproven la situació, parlen amb els
veïns i amb els presumptes ocupes.
Pretenen escoltar a tothom i decidir si
hi ha un problema. Mentre realitzen la
feina, apareix un cotxe oficial de l'Ajun¬
tament. El vehicle s'acosta mentre des¬
cendeix la lluna tintada dels seients del
darrere. Un regidor es dirigeix a l'equip
per preguntar qui són, què fan allà i
qui els envia. A continuació, els convida
a abandonar el lloc. Els periodistes
se n'aniran, però abans completen el
treball: Graven el material, tornen a la
televisió i editen la notícia. La sorpresa
és que el regidor també ha decidit
completar-ne el seu. Ha trucat a
Canal 9 per censurar el reportatge.
Resultat? Els que tenen capacitat de
decidir què s'emet i què no ja han de¬
cidit. Els periodistes protesten (...) Però
res. El reportatge mai s'emetrà".
Borja Flors
"Els mateixos reporters que havien re¬
corregut les terres valencianes i el món
sencer a la recerca de la notícia o el re¬
portatge van acabar passant les hores
jugant al pòquer a la sala d'espera. Per
als informatius, el centre del món ja no
era a l'Iraq o a Nova York, sinó al carrer
Caballeros (seu de la Generalitat Valen¬
ciana). L'era Zaplana els va convertir en
un gegantesc apèndix del departament
de Relacions Públiques de Presidència"
Paco López Barrio
"DEMANO DISCULPES PER TOTES
LES CENSURES PERPETRADES,
PER TOTES LES MANIPULACIONS
FREDAMENT DISSENYADES"
"Vaig a explicar-los un conte de terror.
L'argument és sòrdid: després d'anys
de (presumptes) vexacions, assetjament
sexual, humiliacions i abús sexual
en tota regla, tres periodistes de
Canal 9, que després d'allò havien
estat convertides en tres despulles
humanes, van denunciar el seu botxí,
el secretari general de RTW, Vicente
Sanz. Avui, les tres són al carrer, vícti¬
mes del mateix ERO pervers i arbitrari
que s'ha endut més de mil treballadors.
I ell, Sanz, està a l'espera de judici,
processat per tres delictes continuats
d'amenaces, assetjament sexual i abús
sexual".
Mariola Cubells
anunciar el tancament i va accelerar el
marc legislatiu per aniquilar Canal 9.
Al pp valencià no van ser poques les veus
que van demanar a Fabra que no tanqués
rtvv. Malgrat els seus defectes, alguns
barons del partit sabien que era l'únic
mitjà públic que podia donar un bon
servei a la GeneralitatValenciana i que, a
més, seguia amb una audiència fidel que
valorava continguts tant informatius com
d'entreteniment. I el més important és
que alguns intuïen que el tancament de
Canal 9 seria un element de polarització
del debat polític a un any i mig de les
eleccions autonòmiques, de reactivació i
unió de l'esquerra, capaç de generar ones
de solidaritat davant la desaparició, per fi,
d'un mitjà públic i en valencià.
Ara bé, sobre Fabra també pesava l'orien¬
tació del Govern Espanyol i de la direcció
nacional del pp, favorable a la desaparició
dels mitjans de comunicació públics.
El president valencià fins i tot va arribar
a consultar amb el ministre d'Hisenda,
Cristóbal Montoro una solució financera
després de la sentència del tsj.Tot i així,
no el varen autoritzar.
La veritat és que el tancament va espero¬
nar l'esquerra i va provocar una destacable
indignació entre amplis sectors de la
societat civil valenciana. Es curiós perquè
justament aquells que més han patit la
manipulació i el maltractament infor¬
matiu de rtvv són els que ara més han
defensat l'existència de l'ens. Ocorre
que, a més, el comitè d'empresa de
Canal 9 ha sabut organitzar-se, mantenint
la tensió en la protesta pel tancament al
carrer i sensibilitzant a un sector de l'opi¬
nió pública sobre la pèrdua que suposa la
seva desaparició.
D'altra banda, l'activitat dels treballadors
també ha servit per alimentar el debat
sobre la necessitat d'una televisió i ràdio
públiques en valencià. I els seus testimonis
han permès conèixer fets ocultats sobre
manipulació, pressions o abusos. Sobre
això val la pena llegir el llibre Adéu,
28 Capçalera
♦ Reportatge ♦
mm
Els treballadors de Canal 9 en la nit del tancament d'emissions, durant la qual van denunciar la situació en què es trobaven.
rtvv (Publicacions de la Universitat de segueixen cobrant la nòmina sense anar
València), amb desenes de relats escrits per a treballar. L'oposició ha recorregut als
tribunals, fins i tot al
, , , \ Constitucional,
MENTRE S AFEBLIA EL MITJA ES VAN ANAR per denunciar
PRIVATIZANT ELS CONTINGUTS I ENFORTINT a»ncame„,de
Canal 9. Alberto
Fabra ha anunciat
que vol arribar a un
acord amb tve per programar continguts
"públics i en valencià" pagats per la Ge¬
neralitat: "és un model que seguiran en
el futur totes les comunitats autònomes",
GRUPS MEDIATICS CONSERVADORS
professionals de l'ens. Una darrera dada:
el pspv-psoe va fer pública una enquesta,
amb un total de 1.200 entrevistes, en què
es confirma que un 64% dels valencians
està en contra del tancament de rtvv.
La situació actual és complexa. El pp ha
de gestionar un ero d'extinció sense
precedents, que de segur també serà
recorregut als tribunals i que pot deparar
moltes sorpreses, mentre els professionals
ha assegurat. I els partits de l'oposició
anuncien que, si governen, el 2015 reo¬
briran Canal 9. Però, avui dia, l'única cosa
certa és que els gestors que des de 1995
han dirigit rtvv han aconseguit el que
els personatges interpretats perJoe Pesci
i Ray Liotta van fer en el film d'Scorsese:
enfonsar, saquejar, desprestigiar i cremar
el local. Ç
Més Informació a:
Adéu, RTVV. Crònica del penúltim fracàs de la societat valenciana.
flors Borja I climent Vicent. Publicacions de la Universitat de València, 2013-
intersindicalrtvv.com — Comitè d'empresa de la rtvv
Capçalera 29


Martin Scorsese va cremar RTVV

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert