Pérez Oliva, Milagros

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 
Entrevista a Milagros Pérez Oliva, periodista
i Premi Margarita Rivière
"NO QUEDA CLAR
COM SERA EL PERIODISME
DEL FUTUR"
Milagros Pérez Oliva és la primera guardonada amb el Premi Margarita
Rivière al rigor periodístic amb visió de gènere impulsat per l'Associació de
Dones Periodistes de Catalunya amb el suport del Col·legi de Periodistes i
l'Ajuntament de Barcelona. En aquesta entrevista, Pérez Oliva, que fa més
de trenta anys que treballa a El País, repassa, amb mirada lúcida i analítica, el
paper, pioner, que va tenir Rivière en la professió, a més de reflexionar sobre
els problemes amb què topen les diferents generacions de periodistes.
Text Jordi Rovira
Foto Sergio Ruiz
Tu has guanyat altres guardons, però
el Premi Margarita Rivière porta el
nom d'una persona a qui coneixies
i que ha mort recentment. Com et
sents?
Una mica aclaparada. La Margarita
col·laborava amb El País i dos dies abans
de morir vaig trucar-li perquè m'envies
l'article. Al mateix temps, el seu marit
m'estava trucant per dir-me que no ho
podria fer. Realment va ser una pena. Era
una dona molt coratjosa i fins a l'últim
moment va estar amb la pulsió de l'actu¬
alitat. Aquest premi és una responsabilitat
molt gran, perquè era de les pioneres del
periodisme, de les que ha obert camí en la
professió. I també va ser pionera a l'hora
d'assumir responsabilitats i pel periodisme
compromès,ja que era molt inquieta i no
es conformava amb la primera explicació.
Sempre buscava les causes de les coses.
Des d'aquest punt de vista, hem perdut un
referent intel·lectual important.
El jurat destacava la teva"excel-
lència periodística". Ara bé, es pot
aconseguir aquesta excel·lència amb
les condicions laborals actuals? En
una enquesta del Report.cat, un 54%
dels periodistes se sentien explotats...
El clima a les redaccions ha canviat molt.
Venim d'una exuberància econòmica, so¬
bretot als vuitanta i noranta i, de sobte, les
redaccions s'han encongit, han aplicat al¬
gun ERE, etc. I això fa que els periodistes
visquin enmig d'una inseguretat laboral
i tot el que s'interpreti com que poses en
risc la carrera professional, pot ser un fre.
Molts cops inconscientment la tendència
és a no buscar-se problemes i no exercir
un periodisme que molesti els poders.
De totes maneres, la necessitat de
publicitat o els lligams amb els bancs
fan que el periodisme d'investigació
molesti més que mai a la pròpia
empresa.
S'han produït diverses coses. Els periodis¬
tes han de perseguir uns fets que, perquè
estan amagats, no són fàcils de trobar. I
malgrat les moltes eines d'investigació,
amagar és més fàcil fins i tot que abans.
Casos com el Giirtel, el Palau o els Pujol
són de fa anys i, en canvi, el periodisme
d'investigació no ha aconseguit arribar
al cor d'aquestes trames.Tan sols ha estat
possible quan una investigació judicial hi
Capçalera 21
♦ Entrevista ♦
A
PERFIL
Milagros Pérez Oliva (Eriste-Osca, 1955) és llicenciada en Ciències de la Infor¬
mació, especialista en temes biomèdics, professora universitaria i col·laboradora
de mitjans com TV3 o la SER. Des de 1982, treballa a El País, on va arribar a ser
redactora en cap. Va formar part de la Junta del Col·legi de Periodistes, sent
vicedegana de la institució. A part d'aquest darrer Premi Margarita Rivière, tam¬
bé ha obtingut el Premi Nacional de Periodisme, el Premi Unicef o el Grífols de
Bioética, entre altres.
ha entrat. Per tant, és més difícil que abans,
atès que el poder està més blindat i té més
eines de camuflatge.
I les redaccions, menys recursos.
Les redaccions dels mitjans amb equips
d'investigació els van desmantellar, i ara
només en tenen els grans diaris. I, a més, fa
la impressió que algunes grans exclusives
dels últims anys fossin fruit del periodis¬
me d'investigació quan eren filtracions
interessades. I el que també ha erosionat la
credibilitat dels mitjans és que no sempre
som transparents sobre el periodisme que
fem.
Molts quedarien en evidència.
Un dels controls de qualitat més impor¬
tants és que els procediments són tan
importants com els continguts. Com ara
hi ha molta capacitat d'engany i molts
poders intenten manipular l'opinió
pública, és més important que mai que a
les informacions apareguin elements amb
què el lector pugui determinar si la infor¬
mació és fiable o no. Si no és així, aquest
pot arribar a la legítima conclusió que és
una informació interessada, manipulada
i filtrada per erosionar o trencar la car¬
rera política d'algú. El periodisme ha de
clarificar, ajudar a entendre el que passa.
I aquest periodisme de filtració el que fa
és embolicar, és el que es coneix com la
màquina delfang.
Llençar porqueria.
En els últims deu o quinze anys l'arqui¬
tectura de la Transició s'ha fet malbé per
culpa d'un sistema bipartidista que ha
colonitzat les institucions i n'ha partiditzat
el funcionament. I, en una fase posterior,
la batalla política s'ha traslladat al control
dels mitjans. Primer, als públics -amb lleis
que creen dependència governamental-,
però també als privats,ja que la televisió
s'ha mostrat determinant per a la creació
de l'opinió pública. Ho hem vist amb el
fenomen Podemos.
Per crear líders, segur.
Per crear líders però, sobretot, per crear
els frames, els marcs conceptuals que em¬
marquen el debat ideològic. Les batalles
polítiques no es guanyen o es perden
en les votacions al Parlament sinó deu
anys abans, quan s'ha establert el marc de
discussió del problema. Quan els polítics
discuteixen si retallar o no les pensions,
aquesta batalla s'ha anat guanyant o per¬
dent durant deu anys, quan els mitjans han
estat presentant l'envelliment de la po¬
blació com una catàstrofe natural perquè
som massa gent i, per tant, cal retallar les
pensions. I els spin doctors dels partits saben
que la batalla de l'opinió pública és fona¬
mental, i que crear elsframes favorables a
les posicions del partit es fa a través dels
mitjans de comunicació. I això explica,
en part, per què en l'ecosistema mediàtic
espanyol hi ha tants mitjans no rendibles
que es mantenen...
Tu has estat Defensora de lector, una
feina ingrata...
Hi ha molts pocs mitjans que tinguin
aquesta figura de control de qualitat
intern. Per tant, qui ho exerceix ho ha de
fer de veritat. Una altra cosa és que les
coses es poden i s'han de dir bé. I quan els
lectors veuen que et prens el càrrec seri¬
osament, estimules
que t'escriguin més.
Es una figura, però,
que tota la redacció
sap que és ingrata. A
ningú li agrada sortir
al Defensor del lec¬
tor. Poques professions tenen un control
de qualitat no exclusivament intern. A la
policia hi ha mecanismes d'investigació
interna, encara que no ho publiquen.
La merda la netegen a casa.
Es queda a dins. I, en canvi, nosaltres ho
publiquem, fet que li dóna la credibilitat.
I aquesta transparència és molt incòmoda
"Margarita Rivière sempre buscava anar més
enllà, les causes de les coses. hem perdut
un referent intel·lectual important"
22 Capçalera
♦ Entrevista •
per als periodistes que han fet alguna cosa
malament. I el Defensor sap que la seva
feina consisteix, precisament, a causar un
disgust a algú cada setmana.
Parles de redaccions, tot i així, la
majoria d'estudiants de Periodisme
constant actual s'està carregant el
que s'havia après pel camí?
En part, sí.Amb la crisi del 2008, l'Asso¬
ciació de periodistes científics dels Estats
Units va constatar que el primer a retallar
en les redaccions era el periodisme espe¬
cialitzat. Molts grans mitjans espanyols ja
no tenen especia-
"MOLTS COPS LA TENDÈNCIA DEL QUE PATEIX pZZZZ'
INSEGURETAT LABORAL ÉS NO EXERCIR UN .0™,^»
PERIODISME DDE MOLESTI ALS PODERS" Z,Z"°PZ
qual calen perio-
treballaran a gabinets, com a consul¬
tors, etc. Tu treballes a El País des de
1982. Ets sents part d'una generació
d'"últims mohicans"?
No els últims mohicans, però sí l'última
generació de periodistes que exercim en
aquest ecosistema. La meva generació ha
arribat a la maduresa professional enmig
de tres crisis superposades: l'econòmica, la
sorgida arran del paradigma d'Internet i la
crisi de credibilitat.
A l'enquesta del Report.cat, els pe¬
riodistes suspenien amb un 4,52 la
credibilitat dels mitjans...
Es clar! Perquè som conscients del que
passa. Per exemple, molts mitjans ja no
tenen corresponsals a l'estranger. Es pot
fer la mateixa informació sobre els refu¬
giats sense tenir gent sobre el terreny i a
base de fer"retalla i enganxa"? Amb tot,
els canvis són més profunds que això. En
els millors del casos, els diaris que no han
mort pateixen una metamorfosi que can¬
via radicalment les condicions en les quals
es fa el periodisme. El periodisme és més
necessari que mai, seguirà sent necessari,
encara que no queda gens clar com serà
en el futur. Les redaccions pensades per fer
un producte cada vint-i-quatre hores ara
treballen en el continu comunicacional. I
ja no tenen lectors per tenir audiència. I
això és un canvi important.
Tu vas ser de les primeres periodistes
a especialitzar-te en salut a Espa¬
nya. El periodisme científic havia
millorat molt. No sé si la urgència
distes molt polivalents. La tendència a les
redaccions —l'última reforma d'El País va
per aquí— són grans equips queja no estan
dividits per seccions .Vàrem tenir uns anys
de periodisme especialitzat i, ara, tenim la
tendència contrària.
Ens carreguem els corresponsals, els
especialistes...
Sí, i quin és el resultat? A les enquestes
del cis la ciutadania situa el periodisme al
final de tot, i sis de cada deu considera que
no es pot refiar de les notícies. La societat
"FEIA LA IMPRESSIÓ QUE ALGUNES EXCLUSIVES
DELS ÚLTIMS ANYS FOSSIN FRUIT DEL PERIODISME
D'INVESTIGACIÓ, QUAN EREN FILTRACIONS"
percep que els mitjans estan atrinxerats
en posicions ideològiques i ha arribat a la
convicció que per assabentar-se del que
passa cal llegir més d'un diari. Així que
miren més d'un mitjà digital. El problema
és que la veritat dels fets no és el promig
de les diferents interpretacions esbiaixades
sobre aquesta realitat. I, davant d'això, el
ciutadà està indefens, ja que pot creure
que amb aquest promig ja es fa càrrec
del que passa, quan no és així. No és una
qüestió de promitjos, és una altra cosa.
Que el ciutadà hagi de fer aquest tipus de
càlcul és una catàstrofe.
En una professió tant canviant hi ha
coses, però, que semblen que són
immutables. Quan veurem una dona
dirigint un gran diari a Catalunya o
Espanya?
Em va alegrar molt que el NewYork Times
nomenés directora Jill Abramson, tot i
que va durar molt poc. 1 el següent ja ha
estat un home. Fa molts anys que de les
facultats surten més dones que homes, i
molt ben preparades. En canvi, les dones
no estan millor que quan la Margarita
Rivière va començar a acceptar càrrecs de
responsabilitat. Els últims anys, la situació
de les periodistes en les cúpules dels diaris
fins i tot ha retrocedit.
I com expliquem això?
Te a veure, primer de tot, amb el fet que
els mitjans sempre han estat mitjans de
poder. Ara més que mai, hi ha unes siner-
gies entre el poder masculí dels partits i
les entitats financeres i el poder masculí
dels mitjans, que no es vol retirar. D'altra
banda, hi ha les condicions laborals. Els
directius dels mitjans, com a les grans em¬
preses, han d'entregar-se en cos i ànima,
unes condicions competitives que s'estan
estenent més enllà de les àrees de màxima
decisió, perquè degut al procés de desre-
gulació i desorganit¬
zació de les empreses
periodístiques, les
condicions de treball
són cada cop més
d'autoexigència. Els
freelance viuen en
una gran situació d'estrès i s'autoexploten,
sobretot quan estan més actius, entre els
30 i 50 anys. I aquests són els anys en què
les dones han de decidir si volen tenir fills.
Així que, tant si són directives com free¬
lance, entra en contradicció amb les aspi¬
racions a tenir una família, fills, amics...
...vida.
Vida! I, per tant, moltes dones que podri¬
en ser directives han de decidir si volen
estar sotmeses a la feina de manera tant
competitiva perquè després, quan et facin
un ere o et treguin la confiança,ja no pu¬
guis tenir els fills que volies tenir? Per sort,
cada cop hi ha més gent, més homes, que
veuen que aquest sistema porta a l'estrès, a
les crisis d'angoixa, a la infelicitat. Ç
Capçalera 23


"No queda clar com serà el perodisme del futur"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert