Nieto, Josep

Rovira, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ENTREVISTA a Josep Martí, Secretari
de Comunicació del Govern de la Generalitat
Des del febrer,
Josep Martí és el
Secretari
de Comunicació
del Govern de la
Generalitat, càrrec del
qual depenen les
direccions generals
d'Atenció Ciutadana,
Difusió i Comunicació,
i Mitjans de
Comunicació.
Martí, que no s'ha
prodigat donant
entrevistes, repassa per
a Capçalera els
aspectes claus sobre els
quals pivota el seu
mandat, convida a
reflexionar sobre la
política d'ajuts, deixa
clara l'aposta pels
mitjans en català i no
estalvia crítiques ni al
periodisme ni a
la política.
"La comunicació
és una eina, no
el fi de la política"
I Josep Nieto /Jordi RoviraFotos: Stefano Buonamici
Quin són els reptes i prioritats del seu
mandat en la situació de crisi actual?
Al ser nomenat per al càrrec ja s'intuïa
la situació financera i vam ser conscients
que la primera prioritat era tornar a de¬
dicar molta atenció a la presa de deci¬
sions. Hem viscut un temps en què
semblava que amb la voluntat n'hi havia
prou. I de cop i volta la voluntat s'ha ma¬
nifestat insuficient perquè tard o d'hora
s'ha d'obrir un calaix on hi ha els recur¬
sos econòmics que acompanyen aquesta
voluntat. Com que l'escenari es capgira,
l'Administració per primer cop en molt
de temps se n'adona i ha d'actuar d'una
altra manera. I en paral·lel els ciutadans
i els mitjans també en som conscients.
Així, un primer repte és aquest nou pa¬
radigma d'optimització dels recursos
que no ha vingut per marxar, sinó per
quedar-se durant un temps. I això passa
per revisar tot el que es fa des de la Se¬
cretaria, apuntalant bé aquelles coses in¬
negociables, que hem de fer optimitzant
recursos, i ser molt agressius a no dedi¬
car recursos a coses que el Govern no ha
de fer perquè no són substancials. Per¬
què hi ha coses que si no les fem, no
passa res.
Podem posar nom a aquestes "coses"?
El Govern ja ha anunciat que TV3 i Ca¬
talunya Ràdio tenen un paper cabdal en
el nostre espai de comunicació i que ho
defensarem a capa i espasa, sense tancar
la porta a fer-ho més eficientment. De
les coses que aporten un valor, però que
s'ha de racionalitzar, hi podem posar,
per exemple, el Baròmetre de la Comu¬
nicació, una eina que situa sobre el
mapa molts mitjans de proximitat, en¬
cara que, atès el moment actual, pot op-
timitzar-ne la gestió.
I quines iniciatives no són substancials?
No em refereixo a res en concret, sinó al
fet que molts cops es posa a l'esquena
del Govern la responsabilitat de salvar
tota classe d'iniciatives. I això és espe¬
cialment aplicable al món dels mitjans
de comunicació quan, en realitat, la plu¬
ralitat i la llibertat d'opinió i d'expressió
no estan amenaçades. No n'hi ha prou
de dir que les coses aporten valor afegit,
sinó que l'han d'aportar. En aquest ter¬
reny, fa mal posar noms i cognoms a un
projecte determinat. Em refereixo so¬
bretot a iniciatives que, pel que sigui, no
han rebut l'aprovació del mercat i con¬
sideren que el Govern hi ha de dedicar
recursos. Ara bé, igual que passa als al¬
tres sectors, això no va així.
Hi ha sectors inviables econòmicament
que han de ser-hi?
No estic dient que els governs prenguin
les decisions únicament a partir de va¬
riables econòmiques.Això ho fan les em¬
preses. El governs també tenen en
compte els intangibles i el valor afegit.
Josep Martí, nou Secretari de Comunicació del Govern des del passat mes de febrer, durant l'entrevista amb Capçalera,
Però és impossible fer una política que
menyspreï aquesta variable. I no serveix
utilitzar coartades per donar a algunes
coses un valor afegit incalculable, com si
fos una eina imprescindible per al país.
No tothom fa les mateixes coses i no tots
els projectes són igual d'importants.
El president Mas va admetre que en el
futur seguirien les retallades. El mis¬
satge des de la Secretaria de Comunica¬
ció va en la mateixa línia?
No tinc la pretensió de convertir la Se¬
cretaria de Comunicació en una illa al
marge de les decisions de la resta de de¬
partaments. La situació de restricció
pressupostària que s'ha anunciat que es
mantindrà en el proper exercici també
afectarà la Secretaria de Comunicació,
com no pot ser d'una altra manera. No
em sentiria còmode si quedéssim al
marge de les retallades havent departa¬
ments tan sensibles per a la cohesió so¬
cial i per al benestar de la ciutadania
com Ensenyament, Salut o Benestar So¬
cial que també tenen restriccions, tot i
que menors. Perquè així ha de ser. Si
"L'ACN, la XAL i el Consorci
de Comunicació Local estan
destinats a agafar més
relleu en el moment actual"
algú ha de fer un esforç gran han de ser
unitats directives com la Secretaria de
Comunicació.
Després del tancament de Comunicàlia,
el sector es pregunta que passarà amb
organismes que donen suport a mitjans
locals com la Xarxa Audiovisual Local
(XAL) i ComRàdio.
La COM i la XAL escapen al nostre
àmbit competencial, per tant, donaré la
meva opinió personal. Sobre el tanca¬
ment de Comunicàlia, en unmoment en
què les administracions han de priorit-
zar, si la pregunta és si hi ha d'haver
recursos públics destinats a garantir
als mitjans locals uns màxims de qua¬
litat mitjançant la producció sindi¬
cada de continguts, la resposta és sí.
Si la pregunta és si s'ha de garantir
l'existència de dues xarxes de distribució „
de contingut pagades amb diners públics, S
LU
la resposta és que potser ja fem amb una. g
=)
I tant la XAL com el Consorci de la Co- £>
o
municació Local garanteixen poder fer <
coses ambicioses a la televisió i la ràdio, -<c
respectivament, gràcies al treball en J
23
Martí defensa tenir clares les prioritats i l'optimització de recursos en plena crisi
"No serveix utilitzar coartades per
donar a algunes coses un valor
afegit incalculable, com si fossin
imprescindibles per al país"
xarxa. I de la mateixa manera que l'A¬
gència Catalana de Notícies (ACN),
-que sí que depèn de la Secretaria i que
des del primer dia entenem que forma
part del nucli dur de coses que no es
poden deixar de fer-, la XAL i el Con¬
sorci de Comunicació Local són tres
potes que fan una feina important i
estan destinades a agafar
una mica més de relleu en
un moment que part de l'a¬
jut directe desapareix per li¬
mitacions pressupostàries. 1
hem de trobar maneres de fer coses con¬
juntament i que sigui tot el país, i no
només el Govern i una Diputació, els
que s'impliquin en la comunicació de
proximitat.
Vostè ha parlat de racionalitzar el mapa
de la TDT local. Pot ser més concret?
24
El sector ha d'estar tranquil perquè, per
fortuna, els governs no fan i desfan, ja
que hi ha uns marcs jurídics establerts. I
tampoc no volem ni estem en disposició
de prendre decisions arbitràries en
aquest sentit. Amb reflexions així, poso
sobre la taula que si ho féssim d'una de¬
terminada manera tot seria més fàcil, mi¬
llor i tindríem un mapa de la TDT local
sostenible. De la mà del CAC i del sec¬
tor, hauríem de caminar cap a un nou
mapa. Nosaltres hi donarem suport i fa¬
cilitarem acords per alterar demarca¬
cions, entre iniciatives públiques i
privades, que no hi hagi estructures
paral·leles, etc. Amb tot, això la Secreta¬
ria no ho pot fer tota sola ni tenim la in¬
tenció de fer-ho.
I què pot dir de les pressions perquè es
tregui la publicitat a TV3?
És bo que es pressioni el Govern perquè
vol dir que la societat civil està viva. Ara
bé, l'interès dels governs es deu a l'inte¬
rès general. I en aquests moments, no té
Perfil
Josep Martí Blanch (Ametlla de
Mar, 1970) és llicenciat en Peri¬
odisme (UAB) i ha cursat un pro¬
grama de Direcció General a l'IESE.
Va fundar i dirigir l'agència de co¬
municació Mapa Comunicació. Ha
estat director de comunicació de la
subdelegació del Govern espanyol
a Tarragona i relacions públiques
de Schneider Electric. Professor de
la Facultat de Comunicació Blan-
querna (URL), ha participat en
tertulies radiofòniques i ha escrit
en premsa, tot i que des que és
Secretari de Comunicació ha
aparcat La docència i les col·labo¬
racions. És autor d'Ets de dretes i
no ho saps (Editorial Mina, 2008).
sentit parlar d'això. Volem una televisió
de qualitat, potent, que cohesioni i amb
capacitat de disputar el lideratge? Doncs
si volem això hi ha uns recursos deter¬
minats i està bé que el finançament sigui
mixt.
Parlem del català als mitjans. Quina po¬
lítica s'impulsarà i quins canvis es po¬
dran veure respecte al Tripartit?
Tots els governs catalans han entès que
el català necessita suport, que no està
normalitzat. I aquest govern nacionalista
entén que està minoritzat als mitjans,
que conviu amb la pressió dels mitjans
en castellà, etc. i per això tenim una po¬
lítica de suport actiu als mitjans en ca¬
talà. Per tant, tot i que amb un
pressupost més reduït,mantenim les sub¬
vencions de l'anterior govern. A mig ter¬
mini hauríem de fer una reflexió
acurada sobre si en la política d'ajuts es
poden introduir noves fórmules que els
facin més eficaços i ajudin a consolidar
iniciatives que a la llarga puguin volar
soles. Perquè l'ajut no pot ser la força
motriu. Les subvencions estructurals per
qüestions de llengua formen part del pai¬
satge, encara que haurem de reflexionar
sobre les subvencions a projectes perquè
no acabo d'estar satisfet de com funcio¬
nen ni del rendiment que donen.
Sembla una paradoxa que ara que el ca¬
talà viu una situació òptima als mitjans,
es facin retallades i es gestioni perquè
no...
... s'espatlli tot això. Efectivament, el mo¬
ment és òptim. Ha sortit YAra, El Punt
Avui han unificat capçaleres, El Per¬
iódico fa deu anys que s'edita en català
i s'hi ha sumat Ea Vanguardia, diaris es¬
campats pel territori, etc. Tot està en
mans d'iniciatives empresarials prou sò¬
lides per suportar un reajustament de les
subvencions. Perquè si no suportessin la
més lleugera restricció pressupostària
voldria dir que no hauríem fet bé alguna
cosa, que tot plegat és artificial.
Un cas diferent és el del Baròmetre de la
Comunicació, que s'ha redimensionat.
Vàrem determinar que s'havia de treba¬
llar amb un 45% menys de pressupost.
Al ser una entitat privada és sobirana de
prendre decisions, tot i que en rebre una
aportació tan important de fons públic
entenc que escoltin als responsables ins-
responsabilitat de Govern amb el fet de
dir el que la gent vol escoltar. Cal que la
política recuperi l'ànima i en el meu
àmbit passa perquè la comunicació sigui
una eina i no una finalitat en si mateixa.
I els mitjans de comunicació?
Els mitjans s'haurien de plantejar la fi¬
nalitat del periodisme. El món
"La restricció pressupostària es cada vegada és més difícil d'ex-
mantindrà en eL proper exercici plicar i es demana fer-ho més
i també afectarà la Secretaria ràpid, però estem en una dinà-
de Mitjans de Comunicació'
titucionals i facin una redefinició per op-
timitzar-ne el funcionament i fer que el
mercat el valori més. També seria im¬
portant que alguna gent que es benefi¬
cia d'instruments com el Baròmetre hi
contribuís econòmicament. Perquè les
coses valen diners i s'han de pagar.
"Seria important que alguna
gent que es beneficia d'instru¬
ments com el Baròmetre hi
contribuís econòmicament"
Com a expert en comunicació corpora¬
tiva, voldríem preguntar-li per la causa
de la mala imatge que tenim tant polí¬
tics com periodistes.
Hi ha un excés d'embolcall. En política
hi ha la política "vampir". Els vampirs
no tenen ànima i no es reflecteixen al mi-
"No acabo d'estar satisfet
de com funcionen ni del
rendiment que donen
les subvencions a projectes'
rail. I la crisi econòmica ha posat al da¬
vant del mirall un tipus de política, la
que confon les eines amb la finalitat. Du¬
rant massa temps s'ha abusat de la co¬
municació política, pensada com una
eina al servei de l'acció i del lideratge po¬
lític i que ha quedat segrestada per l'em¬
bolcall, per l'aparença. S'ha confós la
mica en què una eina pensada
per explicar al món el que passa i
donar-li unes claus d'interpretació fa
temps queja és una altra cosa. I quan un
no fa el seu mandat natural comença a
patir-ne les conseqüències.
Com afecta a la comunicació del Go¬
vern l'Internet 2.0?
Els Governs i l'Administració
són eines garantistes que poden
anar més ràpides i es poden fer
millor, si bé necessiten temps. I
sembla inviable que la velocitat
de les noves tecnologies s'equi¬
pari al ritme de l'Administració.
Per tant, hi ha un element de distorsió
bastant gran en la gestió de la informa¬
ció. El 1998, les rodes de premsa del Go¬
vern es feien dos dies després de la
reunió, i ara es fan mitja hora després.
Més ja no podrem córrer! Una altra cosa
que no acaba de funcionar és que, de
nou,confonem una eina amb una
finalitat perquè la velocitat passa
per davant d'altres variables. I lla¬
vors qui elabora la informació no
pot digerir-la, contrastar-la, etc.
Aquest és un terreny on no s'ha
reflexionat prou i mereix l'atenció de
tots els actors del món de la comunica¬
ció. Perquè per moltes facilitats que doni
una eina, estàs obligat a feines bàsiques,
com contrastar la informació, etc. Això
afecta els mitjans, però també els go¬
verns, que han d'emetre la informació
molt ràpidament. H


"La comunicació és una eina, no el fi de la política"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert