Sulé, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

REPORTATGE
La digitalització del
consum d'informació
comporta noves
maneres de treballar
a les quals els gabinets
de premsa estan
trobant com
donar resposta.
Més enllà del canvi
tecnològic,
la desintermediació
provocada per la
Xarxa planteja nous
reptes. Els periodistes
de fonts hauran de
tenir en compte
les xarxes socials i
posicionar de manera
correcta la seva
organització
a Internet. Adaptar-se
al nou model
és qüestió de present,
més que de futur.
Els gabinets
de premsa
a l'era 2.0
I Text i fotos: Xavi Sulé
El nou entorn digital de comunicació
obliga també els gabinets de premsa a
adaptar-s'hi i a tenir la capacitat de re¬
orientar les estratègies comunicatives.
"El consum d'informació ha canviat
perquè és digital, en temps real i perso¬
nalitzat, i perquè és multimédia i multi-
plataforma. Els ciutadans han canviat
els hàbits, els mitjans també ho estan
fent, però les fonts no, ho comencen a
fer ara. I també és veritat que els diaris
ja no tanquen a les vuit de la tarda, sinó
que tenen tancaments constants. El pe¬
riodisme de fonts ha de saber respon¬
dre al nou model", afirma el periodista
JavierVelilla, soci-director de l'empresa
Comuniza, dedicada a consultoria es¬
tratègica de comunicació.
A l'altre costat, els periodistes dels mit¬
jans són cada cop menys i molts d'ells
es queixen d'haver-se convertit en es¬
claus del correu electrònic pel gran
volum d'informació que reben en
forma de notes de premsa, tot dema¬
nant sovint tant a empreses com a ins¬
titucions més transparència i menys
propaganda.
Un estudi del 2007 elaborat per Estu¬
dio de Comunicación amb el suport de
diferents associacions de premsa deia
que només un 12% de les notes de
premsa que reben els mitjans es consi¬
deren publicables. "En un context de
sobreabundància d'informació, l'im¬
portant serà aportar contingut de valor
per a la persona adequada en el mo¬
ment adequat. I per generar valor s'ha
d'estar adaptat als nous llenguatges i als
nous ritmes. No té cap sentit l'envia¬
ment massiu i indiscriminat de correus
electrònics o enviar fotos a una emis¬
sora de ràdio", considera Velilla.
Ara mateix, la Xarxa és com un cotxe
amb moltes prestacions, si bé els gabi¬
nets de comunicació que en treuen pro¬
fit són més aviat escassos. El procés de
canvi, amb honroses excepcions, és lent
i en el panorama general abunden més
els ressagats i els escèptics que els in¬
novadors. La gestió de xarxes socials
hauria de ser igualment una tasca pe¬
riodística clau per a un gabinet de co¬
municació. Amb tot, moltes empreses
continuen alienes als canvis, malgrat
que Facebook i Twitter s'han revelat
com a molt bons dinamitzadors de con¬
tinguts.
En el cas de Twitter, no només permet
retransmetre actes en temps real o tre¬
ballar la capacitat de reacció per saber
donar resposta immediata davant d'una
situació determinada, sinó que també
genera un altre tipus de relació. "El
compte de Twitter de la Cambra de Co¬
merç de Barcelona té més de mil segui¬
dors. Es tracta de persones que de
manera voluntària han decidit escoltar-
te. Si la Cambra segueix periodistes eco¬
nòmics i ells segueixen la Cambra es
genera una relació digital molt estreta i
Yo uEES
■HHBHHMBMNm
J Buscar j Explorar Subir video .rear cuenta
11 H P Universitat Oberta1 Uü W de CatalunvaCatalunya
El canal audiovisual de la UOC - The UOC's audiovisual channel
Universitat Oberta de Catalunya
La Universitat Oberta de Catalunya és un exemple de gabinet que juga amb les diferents possibilitats que ofereix la Xarxa.
una connexió molt més sòlida que la
que es pot aconseguir mitjançant el cor¬
reu electrònic", argumenta Velilla.
BONES PRÀCTIQUES
I és que la nova sala de premsa virtual
d'una de les fonts més importants de
l'economia catalana, com és la Cambra
de Comerç, ja és tot un referent. El seu
objectiu ha estat potenciar la visibilitat
i la utilitat de les comunicacions de la
institució. A més de facilitar l'accés a la
informació, tenir un enfocament més
personalitzat, millorar el seu posiciona-
ment a Google, fidelitzar la difusió de
continguts especialitzats mitjançant
subscripcions de RSS, s'ha dotat d'una
identitat digital en diferents platafor¬
mes. "La Cambra genera un volum d'in¬
formació econòmica molt important i
volíem que hi hagués més camins per
trobar-la. Vam optar principalment per
utilitzar eines com Delicious, Slides-
hare, Youtube, Flickr o Netvides, que
ens permetien distribuir tots els contin¬
guts en el màxim de llocs possibles. Par¬
tíem d'una sala de premsa cronològica
Molts periodistes de fonts
encara continuen sent aliens
a les possibilitats que
ofereixen Facebook i Twitter
en l'exposició de continguts, la qual
cosa complicava que poguéssim oferir
tot el ventall d'opinions, estudis i anàli¬
sis d'un tema qualsevol. Tenir tot bolcat,
que es el que vam fer, ens va facilitar
que les cerques que fossin més de back¬
ground les pogués fer el mateix perio¬
dista i que el servei que nosaltres li po¬
guéssim donar fos més de valor afegit,
ja sigui facilitar-li parlar amb el director
d'un àrea per completar un tema o
donar-li els contactes de casos concrets
per fer un reportatge", explica Silvia
Majó, una de les cinc periodistes de l'e¬
quip de premsa de la Cambra
que va donar vida al nou pro¬
jecte de sala de premsa amb l'a¬
companyament de Javier Velilla
en tot el procés.
Un altre exemple de bones pràc¬
tiques, és el de la Universitat Oberta de
Catalunya (UOC), la primera universi¬
tat creada a Internet i que després de
quinze anys de vida és avui la segona
del país en nombre d'estudiants. Unes
vint persones treballen a l'àrea de co¬
municació. L'aposta per una manera de
15
REPORTATGE
Tant Facebook com Twitter estan canviant la manera d'entendre la comunicació.
comunicar diferent ha donat com a re¬
sultat un web obert que dóna cabuda,
en tots els formats i tots els suports pos¬
sibles, al moltíssim coneixement que ge¬
nera la institució. "El nostre portal
canvia cada dia i no per pur capritx,
sinó perquè a la Universitat passen mol¬
tes coses. Tot el coneixement és inte¬
ressant i hi ha de ser, si bé hem de
donar prioritats i ens adonem que no és
que hi hagi menys interès, sinó que cada
vegada hi ha menys espai als mitjans.
Llavors, has de buscar espais alterna¬
tius, aprofitar tots els canals i espais que
possibilita la Xarxa", explica Eric
Hauck, director de comunicacions de la
uoc.
La UOC té actualment uns quaranta ca¬
nals de comunicació diferents. Cada
canal que obren té un llenguatge, un pú¬
blic específic, un equip que l'alimenta i
una estratègia definida. El seu web és
ben bé un mitjà de comunicació en si
mateix, tot i que per a Lluís Rius, direc¬
tor de publicacions a Internet de la
UOC, comunicar cada vegada més és
segmentar la informació que tens. "El
Les xarxes socials
permeten arribar a clients
i ciutadans sense passar
pels mitjans de comunicació
portal és important que sigui viu, però
si volem tenir més impacte, l'estratègia
a Internet passa per tenir la màxima
presència en els espais segmentats dels
altres, com pot ser una revista científica,
un espai de reflexió d'estudiants o un
fòrum", assegura.
A l'administració catalana, hi ha també
bons exemples de comunicació digital.
La Cambra de Comerç
ha millorat el seu posiciona-
ment a Google i ha reforçat
la identitat digital
"La Generalitat i Ajuntaments com els
de Barcelona, Terrassa, Sabadell, Cor¬
nellà, El Prat, Mataró, Gavà, la Seu
d'Urgell i Girona, entre molts altres,
són capdavanters i molt innovadors, en¬
cara que si mires les diputacions o els
consells comarcals veus que continuen
fent comunicació del segle XX", afirma
Jordi Navarro, president de l'Associa¬
ció Comunicació Pública, que agrupa
periodistes i professionals de la comu¬
nicació que treballen a les administra¬
cions i a les empreses públiques de
Catalunya.
Navarro té clar que l'era digital hauria
de canviar les relacions contractuals i
laborals dels periodistes de fonts de les
administracions. "Als Ajuntaments
grans i mitjans sempre succeeixen coses
i, per tant. un gabinet de premsa d'una
administració haurà de funcionar com
qui diu vint-i-quatre hores els set dies
de la setmana. Ens tocarà fer feina pre¬
sencial amb horari i també virtual en
qualsevol moment del dia, cobrant
menys i en precari", assenyala.
D'altra banda, per a Pilar Casanovas,
responsable de la comissió de gabinets
de comunicació del Col·legi de
Periodistes de Catalunya, l'era
digital comporta també un es¬
forç extra de transparència, es¬
pecialment per a organismes
públics i empreses grans. "La tec¬
nologia et dóna més eines per saber i es¬
brinar qui et diu la veritat i qui no, tot i
que aquí encara som a anys llum pel
que fa a transparència administrativa
respecte d'altres països", afirma.
Amb tot, per a Eric Hauck, des de la
UOC, iniciar una política de comunica¬
ció i no ser transparent és un suïcidi.
"El gabinet de comunicació ja no con¬
trola la comunicació corporativa.
Abans hi podia haver filtracions,
però és que ara les filtracions es
donen al minut. Qualsevol cosa
que es diu en un acte a l'instant
serà piulat ("twitejat"). Qualse¬
vol intent que facis per amagar alguna
cosa només farà encendre el foc. Una
mentida a la Xarxa que comença a fer
viralitat destrossa qualsevol campanya
de comunicació", assenyala el director
de comunicacions d'aquesta universitat
virtual.
La Cambra de Comerç de Barcelona és una de les institucions que ha potenciat la seva presència dins l'ecosistema digital.
DIRECTES ALS USUARIS
A banda del canvi tecnològic, el gran
canvi que ha provocat la Xarxa ha estat
l'accés directe sense mediació. L'usuari
final i la font hi són només a un clic i les
xarxes socials s'han convertit en un ve¬
hicle excel·lent perquè empreses i insti¬
tucions es comuniquin directament
amb els clients i ciutadans sense haver
de passar pels mitjans de comunicació.
Som davant d'una nova realitat i d'un
entorn més complex en què sembla evi¬
dent que un gabinet de comunicació ja
no es dirigirà només als periodistes.
"Les marques periodístiques han per¬
dut importància i hi ha altres fonts d'in¬
formació que els gabinets hauran de
valorar si resulta convenient atendre-
les. El cert és que avui a Espanya exis¬
teixen blocs que tenen més visites
diàries que El País, encara que no
penso que s'hagi de renunciar a la
premsa, que té uns criteris de credibili¬
tat que no sempre compleixen els
blocs", considera Javier Velilla.
Xavier Vila, cap de premsa de l'ONG
Intermón, pensa el mateix: "la credibi¬
litat dels mitjans serà molt important en
el futur a la Xarxa. Sense renunciar als
nostres particulars canals de comunica¬
ció, un mitjà seriós i un periodista se-
"Cada vegada hi ha menys
espai als mitjans. LLavors, has
de buscar espais aLternatius"
(Eric Hauck, UOC)
riós li dóna sempre un valor extra al
que estàs dient". Per a Esther Medico,
cap de premsa de la UOC, el nou esce¬
nari és molt més ric. "Abans, la media¬
tització feia que els gabinets de premsa
fóssim més esclaus de si un diari et pu¬
blicava o no un breu. Ara és diferent,
perquè et pots adreçar als públics que
vols mitjançant altres canals. Això no
vol dir que els mitjans no continuïn sent
importants", afirma.
Així, en el context actual de desinter-
mediació la pregunta típica de si "m'ho
publicaràs" pot deixar de tenir sentit en
un nou ecosistema digital on el retorn
ja no es mesurarà només per sortir a la
premsa, sinó més aviat per cop¬
sar la temperatura a la Xarxa.
Les eines que Internet dóna per¬
meten veure per on viatja un
contingut i si té interès o no en
funció de quanta gent es descar¬
regui una nota de premsa, vegi un vídeo,
o bé de quanta gent incorpori aquella
informació a un bloc. "La mesura és en
funció també de l'impacte que tens a
Twitter, per exemple. El monopoli de
qui parla de tu ja no és d'un diari de¬
terminat", diu Hauck. H


Els gabinets de premsa a l'era 2.0

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert