Vila, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

25 anys de Col·legi
25 anys de periodisme
Els Jocs que van situar
Barcelona al mapa
Els Jocs Olímpics són un gran fenomen de comunicació planetari i multitudinari. No hi ha cap
altre esdeveniment de caràcter pacífic al qual s'hi pugui atribuir aquest caràcter mediàtic
global. I la capital catalana va ser-ne la prova. I Francesc Vila Fotos: Pedro Madueño / Arxiu
Els Jocs van suposar un impacte mediàtic
Entre el 25 de juliol i 9 d'agost de 1992
es van celebrar a Barcelona els Jocs
Olímpics de la XXV Olimpíada. Un es¬
deveniment que, des del punt de vista co¬
municatiu, va servir per situar i projectar
Barcelona i Catalunya al món, així com
per demostrar la capacitat d'organitzar
un dels esdeveniments més complexos
que existeixen. La imatge de Barcelona
va donar moltes voltes al planeta
mostrant la renovació urbana i les in¬
versions realitzades. Aquesta també va
ser una oportunitat única per explicar la
qüestió nacional i el context polític de
Catalunya. I això es va representar insti¬
tucionalment, però, sobretot, de manera
espontània als carrers dels pobles i les
sense precedents.
ciutats de Catalunya, amb el pas de la
torxa olímpica i amb senyeres als bal¬
cons.
Dos anys abans de la celebració dels
Jocs, el director del Centre d'Estudis
Als Jocs de Barcelona es va
batre el rècord dels ingressos
per drets televisius així com
d'hores de televisió produïdes
Olímpics, Miquel de Moragas Spà, havia
presentat en un simposi internacional
l'article "Comunicació, identitats cultur¬
als i Jocs Olímpics: l'experiència de
Barcelona 92", en què assegurava que
"els Jocs representaven l'oportunitat per
a una renovació i un canvi de la imatge
internacional dels tres principals refe¬
rents geopolitics implicats: Barcelona,
Catalunya i Espanya". De fet, les televi¬
sions i la premsa internacionals van in¬
terpretar els canvis i els van transmetre
a una audiència mundial sense prece¬
dents, avaluada finalment entre 700 i
1.000 milions de teleespectadors.
Els Jocs Olímpics de Barcelona també
es van caracteritzar en la història de la
comunicació olímpica per ser els darrers
jocs de l'era del broadcasting. No va ser
fins quatre anys després, a Atlanta 96,
quan es va incorporar la llavors incipient
tecnologia Internet. En canvi, avui en
dia és impensable organitzar un gran es¬
deveniment, ni tan sols una petita acti¬
vitat, sense el suport i l'ús intensiu de la
Xarxa. Per això, un dels mèrits dels Jocs
de Barcelona és que van poder ser uni¬
versals gràcies al desplegament absolut
de la televisió i les tecnologies de difusió
via satèl·lit.
Cal remarcar que a la capital catalana es
van batre el rècord dels ingressos
per drets de televisió (610 milions
de dòlars), del nombre d'hores de
televisió produïda (prop de
2.500), de l'ús de les tecnologies
en les tècniques de producció au¬
diovisual i de la integració de les xarxes
de telecomunicació.
Mai abans, des de Barcelona, s'havia
llançat una campanya de promoció
d'aquesta envergadura. El director de la
Divisió d'Operacions de Premsa del
1992
Informació
ininterrompuda
Catalunya Informació iniciava les
emissions regulars l'li de setembre
de 1992, i va eixamplar l'oferta de
les emissores de la Generalitat de
Catalunya amb la fórmula de 24
hores d'informació. La nova emis¬
sora, la primera a l'Estat espanyol,
continua oferint informació sobre
l'actualitat de Catalunya, amb des¬
connexions per a les quatre demar¬
cacions: de Barcelona, Tarragona,
Lleida i Girona, i per a la resta del
món. Des dels seus orígens, dedica
una especial atenció a la informació
del trànsit, el temps i també als
esports. Progressivament, s'hi han
anat incorporant altres blocs temà¬
tics, així com un informatiu pioner
en llengua occitana per a la Vall
d'Aran.
COOB 92, Martí Perarnau, en una inter¬
venció en el curs universitari sobre olimp-
isme, organitzat pel Centre d'Estudis
Olímpics el mes de febrer de 1992, expli¬
cava que "per als mitjans de comunicació,
els Jocs Olímpics són una fita molt esper¬
ada, en què s'aboquen tots els recursos i
en què la comunicació local, nacional i
global arriben a l'expressió màxima".
En aquest sentit, els Jocs de Barcelona
van suposar un desplegament de rècords,
amb fites inèdites assolides fins aleshores
pels mitjans de comunicació d'àmbit
mundial. Tal i com passa amb cada nova
convocatòria
olím-pica, cada
cop es genera
més expectació
i el desplega¬
ment de recur¬
sos és més
gran que el
precedent.
Als Jocs de Barcelona es van acreditar
uns 13.000 periodistes. De fet, el nombre
de periodistes va superar en milers el
nombre d'atletes olímpics. El detall
d'aquest desplegament de recursos a
S'hi van acreditar
uns 13.000 periodistes,
superant en milers el
nombre d'atletes olímpics
Barcelona també va ser de rècord, si es
té en compte que hi van assistir 135 ca¬
denes de ràdio i televisió, 1.450 diaris i
agències diferents registrades o peri¬
odistes provinents de 150 països.
LA CADENA MÉS OLÍMPICA
A casa nostra, Televisió de Catalunya
(TVC) ¡Televisió Espanyola (TVE) van
signar un acord inèdit per sumar recur-
Hi havia 135 cadenes
de ràdio i televisió,
1.450 diaris i agències, i
periodistes de 150 països
sos i poder cobrir durant quinze dies la
celebració dels Jocs Olímpics de
Barcelona conjuntament les 24 hores.
Les emissions del Canal Olímpic de tele¬
visió en català es van realitzar a la fre¬
qüència del Canal 33 per a les
retransmissions esportives i els infor¬
matius sobre els diferents aspectes dels
Jocs. Els programes que es van emetre
Televisió de Catalunya
i Televisió Espanyola
van sumar recursos amb la
creació del Canal Olímpic
són: Informatiu Olímpic, en versions de
matí, tarda i nit. També, Afany olímpic,
Perfil de campions, Herois, Campions,
Entrevistes a la Vila Olímpica, Els més
grans moments dels Jocs, Rock and Jocs
i L'elegància dels Jocs. H
També va passar...
• El 17 de maig, mor el fotògraf Jordi
Pujol Puente a Sarajevo, a la guerra
de Bosnia. Va ser el primer periodista
estranger a perdre-hi la vida.
• El 20 de maig, el F. C. Barcelona
guanya a l'estadi de Wembley de Lon¬
dres la seva primera Copa d'Europa.
• Al juny, es constitueix l'Associació
de Dones Periodistes de Catalunya,
per avançar en el reconeixement de
la igualtat professional de les dones.
• El 21 de juny, mor l'escrip¬
tor i autor de Nosaltres, els
valencians, Joan Fuster, a
l'edat de 70 anys.
• El 10 de juliol, es va su¬
primir el programa L'orquestra de Ca¬
talunya Ràdio, tertúlia coordinada per
Jordi Vendrell, per unes declaracions
sobre les detencions d'independen¬
tistes.
• A l'estiu, el Diari de Barcelona és
comprat pel grup Dalmau i es conver¬
teix en Nou Diari, capçalera que s'es¬
tendrà per diverses ciutats.
• El 13 de novembre, te lloc la decla¬
ració de Tòquio en la I Conferència
Mundial de Periodistes Científics.
• Al desembre, TVC organitza la pri¬
mera marató televisiva amb l'objectiu
d'aconseguir recursos econòmics per
a la leucèmia.
• Al setembre, el Grupo Zeta treu la
revista Woman i, a l'octubre,
RBA la revista Clara.
• A l'octubre, s'aprova el Codi
déontologie de la professió
periodística a Catalunya en
el marc del II Congrés de
Periodistes Catalans.


Els Jocs que van situar Barcelona al mapa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert