Coll, Eudald

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DOSSIER ESPECIAL
Pels volts del 2004,
els partits polítics
espanyols van
començar a controlar
\ amb mà de ferro les
imatges dels mítings
electorals amb el senyal
realitzat.
'•'I *s* >
Set anys després, aquesta
practica s'ha estès a
multinacionals,
institucions i clubs
esportius, mentre
que el Col·legi de
Periodistes i d'altres
organitzacions
professionals segueixen
denunciant-ho.
Un problema afegit és
que no tots els mitjans hi
estan en contra.
Alguns aparquen
consideracions ètiques i
ho veuen com un estalvi
de costos i maldecaps
logístics. Tot i això,
la batalla continua.
El control
sobre el poder
de la imatge
I Eudald Coit
Des de fa poc menys d'una dècada, les
campanyes electorals vénen acompan¬
yades d'una polèmica amb els mitjans
de comunicació arran de la pràctica del
senyal realitzat, que implica que els par¬
tits elaborin en exclusiva la gravació de
determinats actes per després cedir gra¬
tuïtament les imatges i els talls de veu a
televisions i ràdios.
El canvi d'actitud dels partits (que van
anar substituint les càmeres de les tele¬
visions per les seves pròpies) va donar-
se pels volts de les eleccions generals
del 2004. Precisament llavors, comen¬
çava la polèmica pels blocs electorals,
així que la pràctica del senyal realitzat
va sorgir enmig d'aquell ambient enra¬
rit. "El control sobre les imatges dels
mítings i els actes de campanya electo¬
ral ja s'havia utilitzat abans, però el
2004 s'endureixen les restriccions a la
informació de campanya i es genera¬
litza l'edició d'imatges, en directe, totals
o en diferit dels partits per proveir les
televisions", aclareix Juan Varela, con¬
sultor de mitjans i un dels principals ex¬
perts en temes de comunicació
d'Espanya.
Ramon Espuny, redactor de TV3 i pre¬
sident del Sindicat de Periodistes de Ca¬
talunya, vol aclarir que no és cert que
prohibeixin -excepte en algun cas pun¬
tual- l'accés als mitjans i troba una exa¬
geració que es digui que les imatges
arriben editades ("això és mentida").
"El problema -precisa- és que tan sols
donen autorització a les càmeres per
prendre imatges de recurs i com que no
poden col·locar-se on els interessa tre¬
ballen amb limitacions perquè per fer-
ho bé caldria un espai a dalt de la
tarima i aquest no hi és. I les imatges
que interessen són les que ja ens vénen
donades. En aquest cas, la qualitat de
les imatges és clau". Però, què va im¬
pulsar aquest canvi d'actitud? La res¬
posta és que, a grans trets, els
responsables de les campanyes electo¬
rals van aprendre les darreres tècniques
en màrqueting polític. Per això van di¬
rigir la mirada cap als Estats Units, on
anys enrere havien après la importàn¬
cia clau de la imatge.A l'altra banda de
l'Atlàntic, feia temps que havien après
la lliçó. El 26 de setembre de 1960 a
Chicago, la suor de Richard Nixon du¬
rant el primer debat de la història de la
televisió li va fer perdre les eleccions
contra Kennedy en una campanya molt
ajustada. Aquell detall va inclinar la ba¬
lança al costat demòcrata.
A l'estat espanyol, es va tardar molt
més a controlar tots aquests detalls.
"Recordo quan Felipe Gonzalez, al
final del míting i tot suat, havia d'abra¬
çar els joves que pujaven a l'escenari.
Ara això es veu com quelcom ridícul",
explica Gabriel Colomer, expert en
màrqueting polític i professor de Cièn¬
cia Política de la UAB.
PERIODISTES INDIGNATS
En els darrers anys, els partits polítics han posat limitacions al treball de les càmeres en els seus actes. Foto: Xavier Subías
Així doncs, els caps de campanya i as¬
sessors van desplaçar-se als Estats
Units per aprendre tot el possible. L'a¬
nècdota, el 2002, de David Madí -se¬
cretari general de Comunicació de la
Generalitat amb CiU- i Miquel Iceta -
director de campanya del PSC- coinci¬
dint en un curs d'estratègia electoral a
Washington va il·lustrar a la perfecció
aquestes ganes d'aprendre.
Igual que Madí i Iceta, molts responsa¬
bles de campanyes electorals van en¬
tendre que calia canviar coses. "Ara
han après molt de les tècniques dels Es¬
tats Units, on tot està més pensat, guio-
nitzat i analitzat i on es busca l'impacte
visual perquè quan mires la televisió
normalment retens la imatge, no el que
diuen. L'impacte a través de notícies és
molt important, ja que totes les en¬
questes diuen que la gent s'informa de
política a través de la televisió. Per tant,
és molt important controlar les imatges.
Fer-ho és tan senzill com complicat pel
rebot monumental dels mitjans de co¬
municació. Hi ha interessos contrapo¬
sats", admet Colomer. "El control de la
Alhora que la imposició
dels blocs electorals, els partits
comencen a aplicar el senyal
realitzat en mítings electorals
imatge -prossegueix- bàsicament té
lloc en campanya. Intenten evitar el
que passava abans, quan cada mitjà apli¬
cava el seu criteri i podien gravar des
d'un angle per demostrar que el recinte
està buit o agafar el pitjor angle del can¬
didat. Davant d'això, els partits, que
tenen tota una estratègia de campanya
i comunicació, decideixen controlar el
senyal de la imatge i els plans del candidat".
AQUI, PITJOR
"Al començament, els partits tan sols ho
feien en els mítings centrals de la cam¬
panya, però a poc a poc van anar
multiplicant-ho i fent-ho durant
el seguiment al candidat. 1 ara
també ho fan moltes institucions,
des de "La Caixa" al Barça, així
com les grans empreses en les as¬
semblees generals d'accionistes, que
munten el seu sistema de transmissió en
un circuit tancat", explica Rosa Marqueta,
directora dels serveis informatius de TV3,
que explica com el control de la imatge ha
arribat a un extrem que "hi ha producto¬
res que tenen com a negoci oferir aquest
DOSSIER ESPECIAL
Pioners
i combatius
El mes de maig del 2009, quan fal¬
taven poques setmanes per a les
eleccions al Parlament Europeu que
van tenir lloc el 7 de juny d'aquell
any, el Col• legi de Periodistes de Ca¬
talunya va ser un dels impulsors d'un
manifest conjunt amb l'Associació
de la Premsa de Madrid (AMP) i el
Colegio de Xornalistas de Galicia. En
aquell manifest, que portava per
títol En defensa d'una informació
eiectoral lliure i professional i que
constava de sis punts, un d'aquests
era contra la pràctica del senyal re¬
alitzat. Concretament, es demanava
"el lliure accés i gravació dels actes
electorals, que permeti als mitjans
audiovisuals obtenir informació prò¬
pia, més enllà de les imatges selec¬
cionades i distribuïdes pels partits
politics".
Al final del manifest, les tres orga¬
nitzacions professionals sotasignants
informaven que pensaven portar la
seva queixa més enllà de les fronteres
espanyoles, ja que "per defensar el
dret a la informació dels ciutadans, el
Col·legi de Periodistes de Catalunya,
el Colexio Profesional de Xornalistas
de Galicia i l'Associació de la Premsa
de Madrid han manifestat la seva pro¬
testa per aquestes males pràctiques
a la Comissió de Peticions del Parla¬
ment Europeu".
A part del senyal realitzat, el mani¬
fest també criticava els blocs electo¬
rals i les rodes de premsa sense
preguntes.
En la lluita contra el senyaL realitzat,
Catalunya ha esat pionera, ja fos a
través dels comunicats i la pressió del
Col·legi de Periodistes o mitjaçant
l'actitud combativa dels professionals
de TV3.
servei a les institucions".
En realitat, la pràctica del senyal realitzat
està estès a molts països. "El control de la
informació de les campanyes pels equips
electorals augmenta a tot arreu i s'estén
també a Internet i a les xarxes socials",
apunta Varela, qui afegeix, però, que a l'es-
EL Col·legi de Periodistes i altres
associacions professionals han
criticat en nombroses ocasions
aquest control audiovisual
tranger "els partits, normalment, oferei¬
xen imatges sense restringir l'accés i la
informació dels mitjans".A més d'aquesta
limitació, hi ha un altre punt a tenir en
compte. "A Espanya i a Catalunya el sen¬
yal realitzat se'ns barreja amb el pols pels
blocs electorals", incideixMarqueta.
Així doncs, degut a aquestes diferències,
"La gent s'informa de política
a través de la televisió. Per tant,
pels partits és important controlar-
ne les imatges" (Gabriel Colomer)
la polèmica al voltant del senyal realitzat
pren a l'estat espanyol més força que en
altres indrets. Davant d'aquella pràctica
dels partits polítics, les associacions pro¬
fessionals van reaccionar i alguns mitjans
van decidir rebel·lar-se.Així, associacions
com el Col·legi de Periodistes de Cata¬
lunya, l'Associació de la Premsa de Ma-
TV3 va ser el mitjà que
va liderar la lluita contra
aquesta pràctica i TVE, BTV
i Canal Sur s'hi han sumat
drid i el Colexio de Xornalistas de Galicia
han criticat en diferents ocasions el con¬
trol de la imatge per part dels partits.
Quant a mitjans, TV3 és el pioner en
aquesta lluita. La televisió autonòmica ca¬
talana fa anys que té un acord del comitè
professional, acceptat per la direcció de
TV3, segons el qual no donen el senyal re¬
alitzat si no els deixen entrar, com a
mínim, una càmera a l'acte. I en cas d'ac¬
ceptar imatges d'un acte en què les seves
cameres no han accedit a un moment in¬
formativament important, llavors adver¬
teixen els espectadors de la procedència
del senyal. A més, quan emeten imatges
dels partits, opten pels plans tancats
de l'orador, per no mostrar l'entorn
que l'organitzador de l'acte ha
col·locat estratègicament. "És un
pacte que suposa la garantia d'una
manera de treballar i que defensa
el públic, que es queda indefens", explica
Marqueta. "I que ara s'ha concretat en el
Llibre d'estil acabat d'aprovar", afegeix
Espuny.
Després de TV3, altres mitjans públics
n'han seguit l'exemple. El manual d'estil
deTVE, de juny del 2010, no permet eme¬
tre el senyal en directe d'esdeveniments
d'interès informatiu proporcio¬
nada per "entitats interessades".
Segons el Manual, "RTVE haurà
d'esforçar-se en cada circumstàn¬
cia perquè la informació oferta
en directe sigui captada i tractada
amb els seus propis mitjans i personal tèc¬
nic. Quan això no sigui possible, es comu¬
nicarà a l'audiència". Per la seva part, a
BTV, la redacció fa constar quan les imat¬
ges són senyal realitzat pels partits. I, des
del passat abril, a Canal Sur identifiquen
les imatges proporcionades pels partits i
institucions. "Els únics que poden reac¬
cionar davant d'aquest abús són
els grans mitjans de comunicació
amb comitès professionals", es la¬
menta Espuny.
DIFERENTS OPINIONS
Amb tot, no tots són crítiques, sinó que hi
ha una part dels mitjans pels qui el senyal
realitzat no suposa un problema, fins i tot
estan encantats amb el fet de disposar d'a¬
questes imatges. Es tracta de televisions
amb menys recursos i de responsables de
cadenes que valoren poder estalviar-se el
cost d'anar a gravar tots aquests actes. "La
perversió es dóna a les petites o mitjanes
televisions, ja que els va molt bé rebre
totes aquestes imatges gratuïtament,mal¬
grat que perdin la funció crítica de la pro¬
fessió", afirma Espuny.
TV3 pertany a la FORTA, fet que ha per¬
mès Rosa Marqueta comprovar com al¬
tres televisions autonòmiques no entenen
on rau el problema. "Cada cop les em¬
preses ho veuen menys malament. TV3
som els que més mantenim la nostra rei¬
vindicació. Lluitem ambmolta força, si bé
els col·legues d'altres empreses ens miren
com si fóssim bestioles estranyes i les nos¬
tres normes de funcionament intern són
motiu de sorpresa, perquè per als serveis
informatius d'altres televisions és un luxe
accedir a aquesta informació gratuïta¬
ment, ja que s'estalvien els recursos hu¬
mans i tècnics que suposa aquest tipus de
cobertura", afirma.
"Els partits saben que les televisions ac¬
cepten sense protestes unes pràctiques
que els eviten problemes i que fins i tot
utilitzen per reduir despeses de la cober¬
tura electoral" afirma Varela. "El reguit¬
zell de mítings -prossegueix- interessa
poc tant a les televisions com al públic,
així que el conformisme permet un aug¬
ment de control dels partits en campan¬
yes planificades fins a l'extenuació i en
què la política real escasseja".
ELS PARTITS ES DEFENSEN
Davant de les crítiques dels professionals,
els partits asseguren que ofereixen ínte¬
grament les imatges perquè cada televi¬
sió destaqui les declaracions que els
semblen millor i s'excusen en problemes
de logística en els mítings, així com en els
costos que s'estalvien els mitjans.
Mesos enrere, en un article a El País
("Una imagen distorsionada (y tópica)
de la política", 19 de maig del 2011), Car¬
los Hernández, director de comunicació
del PSOE, es defensava de les crítiques.
"No veig què hi ha de dolent en això.
Avui en dia, poques televisions es po¬
drien permetre tenir en un acte polític sis
Els partits, cada cop més, intenten controlar tot el referent a la imatge dels candidats.
cameres, perfectament situades i coordi¬
nades per una unitat mòbil amb un rea¬
litzador avesat. Un desplegament que
s'hauria de multiplicar per tants partits
polítics com concorren a les eleccions.
Sumin càmeres, sumin personal, sumin
pressupost... I una dada en la qual ningú
es fixa o s'hi vol fixar: a Catalunya grà-
Televisions amb pocs recursos
i responsables de cadenes
valoren l'estalvi de costos que
implica el senyal realitzat
cies a la força del sindicat de periodistes,
qualsevol televisió pot entrar i realitzar
amb els seus propis mitjans (i, per tant,
gastant-se els seus diners) la totalitat de
l'acte. Creuen vostès que alguna televi¬
sió, excepte TV3, desplaça unitats mòbils
i personal per donar el seu propi senyal
realitzat? Doncs no és així".
Queda clar, doncs, que les postures estan
enquistades. Gabriel Colomer admet ser
davant un "joc de forces" i veu difícil que
els partits renunciïn a aquesta pràctica.
Els professionals de la informació, però,
no es rendeixen. "Nosaltres hem d'infor¬
mar de la campanya i hem de tenir lli¬
bertat per enfocar des d'on vulguem",
afirma Espuny. "Es un tema molt
delicat -conclou Marqueta- per¬
què si deixem la informació en
mans dels protagonistes de la no¬
tícia estem deixant indefensa la
ciutadania, que és la perdedora
juntament amb la qualitat democràtica
de la societat". Tot i això, la directora dels
serveis informatius de TV3 es mostra de¬
cididament optimista: "Jo sempre he cre¬
gut que el periodisme triomfarà. És una
qüestió de seny que el periodista tingui
accés als actes i als protagonistes de les
notícies". T3
45


El control sobre el poder de la imatge

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert