Altés, Elvira

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ANÀLISI
El Projecte de
Monitoratge Global de
Mitjans (GMMP) és la
investigació de gènere
en els mitjans més
extensa que existeix.
Aquesta iniciativa,
amb quinze anys
d'història, realitza
el retrat d'un dia
als mitjans de
comunicació a tot el
món i ofereix la
imatge dels homes i
les dones que hi
apareixen com a
subjectes o bé com a
periodistes. En aquest
reportatge s'ofereix el
resultat de la quarta i
darrera edició del
monitoratge en que
es conclou que
les notícies actuals
reforcen els
estereotips existents.
Qui són els
protagonistes
de les notícies?
I Elvira Altés
Cada cinc anys, des de 1995, el Projecte
de Monitoratge Global de Mitjans
(GMMP) dedica un dia a fer el segui¬
ment de l'agenda mediática en què
analitza diaris i noticiaris de ràdio i te¬
levisió. Si bé van començar amb se-
tanta-un països, en la quarta edició ja
n'hi han participat més d'un centenar.
Aquest és el projecte més ampli i de
més trajectòria que aborda el tema de
gènere a les notícies, tant perquè
aporta dades des de totes les regions
del planeta com perquè permet com¬
parar i avaluar els canvis produïts.
Cada participant s'encarrega del se¬
guiment d'un mitjà en el dia escollit uti¬
litzant la metodologia i el material que
elabora l'organització promotora del
projecte. Es tracta d'un esforç que en¬
tomen de manera voluntària individus
0 col·lectius liderats a cada país per
una coordinadora nacional. L'Associa¬
ció Mundial per a les Comunicacions
Cristianes (WAAC), una ONG inter¬
nacional que promou la comunicació
pel canvi social, és la impulsora del
GMMP, amb el suport d'UNIFEM i
MediaMonitoring Àfrica.
El GMMP pretén fer una instantània
que expliqui quins subjectes apareixen
1 en funció de què, com se'ls identifica,
i també quina influència exerceix el fet
de ser home o dona periodista en la
producció de les notícies. Les dades
que se n'extreuen fan referència tant
als continguts com a les i als professio¬
nals que els elaboren.
El 10 de novembre 2009 va ser un dia
com qualsevol altre a les redaccions,
però molt especial per a aquelles per¬
sones que participaven, a tot el món, en
el projecte de seguiment dels mitjans:
era el dia escollit per observar els dife¬
rents ítems de l'agenda informativa.
A l'Estat espanyol es va fer el segui¬
ment de 13 mitjans (ABC, El País, Las
Provincias, Ideal, La Vanguardia, La
Ser, Catalunya Ràdio, RAC1, ComRà-
dio, TV1, Tele 5, TV3, Euskal TB i
TVG). Tot plegat eren 5 diaris, 4 infor¬
matius radiofònics i 5 de televisió. Hi
van participar 12 persones d'arreu de
l'Estat amb el suport de l'Associació
de Dones Periodistes de Catalunya i
d'altres xarxes de comunicadores.
En les 315 notícies codificades es van
identificar 570 persones, de les quals hi
ha 420 homes i 150 dones, és a dir, que
la representació femenina als mitjans
és d'un 23%, un punt més que en l'an¬
terior seguiment del 2005. De fet, des
de 1995, que el percentatge de presèn¬
cia femenina va ser d'un 17%, l'incre¬
ment ha estat de només sis punts.
Per mitjans, els informatius de televisió
mostren un 34% de dones i un 66%
d'homes, mentre els noticiaris de ràdio
emeten un 23% de veus femenines i un
77% de masculines, i la premsa publica
un 22% de mencions de dones i un
Dues periodistes a la seu barcelonina de l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Foto: Sergio Ruiz.
78% d'homes. És destacable l'augment
de presència radiofònica femenina ob¬
tinguda des del darrer seguiment de
2005, que se situava en un 12%.
El GMMP classifica les notes periodís¬
tiques en set àrees temàtiques que in¬
clouen cadascuna diferents ítems:
política/govern; economia; ciència/salut;
crim/violència; celebritats/art/mitjans/es¬
ports, social/legal i infància. Són desta-
cables les diferències que existeixen
entre cadascun dels tipus de suports i
l'atenció que dediquen a cada àrea te¬
màtica, excepte en l'àrea del crim i la
violència, a la qual tant els audiovisuals
com la premsa li dediquen força atenció:
28% la televisió, 20% la radio i 22% els
diaris. Per exemple, a l'àrea de les cele¬
britats/art/mitjans/esports, els audiovi¬
suals li dediquen bastant espai (28% la
televisió i 27% la ràdio), mentre que la
premsa se n'ocupa en un minso
4%. La política també presenta
diferències substancials: mentre
la televisió emet un 14% i la
ràdio un 19% de notícies políti¬
ques, la premsa li dedica un 35%.
PRESÈNCIA I ABSÈNCIA
És curiós observar com la presència
d'homes i dones en els diferents temes
presenten precisament un ordre invers
per a cada sexe. Per exemple: el tema
de la infància, en què es registren més
El Projecte de Monitoratge
Global de Mitjans analitza
diaris i noticiaris de ràdio
i televisió en clau de gènere
Una agència amb
visió de gènere
L'li de setembre es va posar en
marxa La Independent. Agència
de Notícies amb Visió de Gènere
(www.laindependent.cat) que faci¬
litarà material als mitjans. L'agèn¬
cia. ubicada al barri gòtic, té un
nucli de vuit persones (l'exdegana
Montserrat Minobis, Tona Gusi,
Joana Garcia, Fabiola Llanos,
Jaume Piqué, Elena Tarifa, Lídia
Vilalta i Teresa Carreras, excap
d'Informatius de TVE, que n'és la
directora) i uns trenta col·labora¬
dors. L'Agència vol acabar amb els
estereotips i el sexisme imperant.
41
ANÀLISI
1995 2000 2005 2010
% dones % homes % dones % homes % dones % homes % dones % homes
Subjecte a les notícies
Tots els mitjans 17 83 18 82 21 79 24 76
Televisió 21 79 22 78 22 78 26 74
Ràdio 15 85 13 87 17 83 19 81
Diaris 16 84 17 83 21 79 24 76
Quadre comparatiu amb algunes dades extretes de les quatre edicions d'aquest estudi que té ILoc cada cinc anys. Font: GMMP
mencions femenines, se situa en darrer
lloc en el que respecta a les referències
masculines.
Un altre exemple el trobem en els tres
ítems de presència femenina situats en
darrer lloc en el rànquing de l'estudi:
política (21%), economia (17%) i cele¬
britats/art/mitjans/esports (11%). Pre¬
cisament són aquests tres temes en què
els homes són al·ludits als mitjans de
comunicació de manera majoritària,
amb el percentatge més gran per cele¬
britats/art/mitjans/esports (89%), se¬
guit per l'àrea econòmica (83%) i la
política (79%).
IDENTIFICACIONS DIFERENTS
Es produeix una marcada diferència,
segons el sexe, entre l'ocupació i/o el
càrrec amb què s'identifiquen les per¬
sones que es descriuen en els relats in-
La representació femenina
de Les 315 notícies
codificades en l'estudi
és d'un 23%
formatius. El 10 de novembre de 2009
les úniques persones que els mitjans
van denominar en la posició de des¬
ocupades o sense professió, com a tre¬
balladores del sexe o prostitutes i com
a estudiants, varen ser dones. Tot se¬
guit, i per aquest ordre, les descrip-
Tan soLs en un 9%
dels casos eLs experts
consultats a les notícies
són dones
cions femenines als mitjans les
presenten com a treballadores d'ofi¬
cina, personatges de la monarquia,
mestresses de casa, veïnes, activistes
socials i famoses. Les identificacions
de les dones com a polítiques vénen a
continuació, seguides per les educado¬
res, acadèmiques, treballadores del
camp de la salut o del dret.
En les identificacions de les figures
masculines també trobem aspectes sor¬
prenents. Així, les úniques persones
que els mitjans categoritzen com a pro¬
fessionals de la ciència i la tec¬
nologia, com a figures religioses
i com a delinqüents són homes,
seguits molt de prop pels espor¬
tistes. A continuació, en les po¬
sicions següents ja hi vénen
empresaris i executius, policies i
militars, els periodistes i els empleats
del govern i adjudiquen un 75% de les
mencions als polítics i a les celebritats,
Val a dir que mentre que als homes
se'ls identifica a les notícies pel seu càr¬
rec o professió, de manera que aparei¬
xen com a científics, metges, advocats,
etc., en cap cas s'esmenta un
home sense ocupació o càrrec,
situació en la qual les dones
estan en el primer lloc.
Pel que fa a la funció que exer¬
ceixen en la notícia, la d'expert
és la més habitual per als homes (91%).
mentre que a les dones se'ls demana
l'opinió experta en un exigu 9% dels
casos. El que l'estudi categoritza con a
"opinió popular" (aquella que apareix
sovint com una enquesta a peu de car¬
rer) és l'apartat on la presència feme¬
nina és notable, però si anem al detall-
Portada de
l'edició del 2005 deL GMMP
a les dones se'ls pregunta sobre les
qüestions domèstiques i familiars i, so¬
bretot, allò relacionat amb criatures i
joves. Un altre punt interessant és en la
funció de portaveu amb un 82% d'ho¬
mes i un 18% de dones.
Els homes són protagonistes
d'un 73% de les històries
que surten als mitjans,
les dones d'un 27%
ELS HOMES, PROTAGONISTES
Si observem a qui s'adreça el focus in¬
formatiu, els homes protagonitzen un
73% de les històries i les dones un 27%,
una dada que cal creuar amb el nom¬
bre de mencions, que són 420 per als
homes i 150 per a les dones. Això vol
dir que en l'escassa quarta part (23%)
Les dones condueixen
un 58% dels informatius,
un percentatge similar
a la resta d'Europa
de les al·lusions a les dones, el prota-
gonisme femení no arriba ni a la ter¬
cera part. Cal afegir, a més, que la
major part de dones que apareixen als
mitjans tenen entre 19 i 49 anys, des¬
prés decreix la presència fins que des¬
apareixen a partir de 65 anys.
La gran majoria de
les històries que s'expliquen
tendeixen a reforçar
els estereotips socials
VÍCTIMES I SUPERVIVENTS
No cal dir que la construcció de la fi¬
gura de la víctima està molt relacio¬
nada amb els estereotips, així no
sorprèn que les dones apareguin com a
víctimes de la tradició cultural, de la
guerra i el terrorisme, de la violència
de gènere, així com dels desastres na¬
turals, mentre que la víctima masculina
es relaciona amb la discriminació per
raça i religió, amb els delictes de roba¬
tori i assassinat i, en menor mesura,
com a afectats pels desastres naturals.
En el mateix sentit, la representació
masculina con a supervivents de guer¬
res, terrorisme, accidents i, en
darrer lloc, de conflictes armats
és superior a la femenina, en
què es mostra a les dones com a
supervivents de delictes, supe¬
rant situacions de desastres i ac¬
cidents i, per últim, de conflictes armats
i terrorisme. És significatiu, amb tot,
que no es destini ni un sol predicat per
a les supervivents de les situacions de
violència de gènere.
MÉS PRESENTADORES
La presentació dels noticiaris audiovi¬
sual arriba a la paritat, ja que les
dones condueixen un 58% i els
homes un 42% dels informatius.
Un percentatge força similar a
tot Europa. Quan s'observa Fau¬
toría de les informacions, els per¬
centatges es capgiren: les
periodistes firmen un 34% de les histò¬
ries mentre un 66% que resta és repor¬
tat pels periodistes. Cal dir que les dones
produeixen més per a la televisió que els
homes, els quals firmen més treballs per
a ràdio i premsa. Les dones reporten un
28% dels relats de premsa i els homes
un 73% ; pel que fa a la ràdio, s'e¬
meten un 32% de treballs d'auto-
ria femenina i un 68% de
masculina i, a la televisió, un 62%
de reportatges estan firmats per
dones i un 38% per homes.
INFLUÈNCIA EN EL PRODUCTE
L'estudi valora els temes tractats segons
el sexe de qui reporta. És curiós adonar-
se que les periodistes van estar molt in¬
teressades en els temes que apareixen
en l'àrea de Societat, com ara salut, cièn¬
cia, infància, crisi econòmica i les conse-
Ni criminals
ni enginyeres
Si et sents afortunada d'haver nas¬
cut dona no serà pas per com ens
reflecteixen els mitjans, on hauràs
de passar per 77 mencions d'home
abans no sentis esmentar una dona.
I és que la presència femenina als
mitjans està molt per sota de la par¬
ticipació real de les dones en els
afers públics, que ja se situa a l'en¬
torn d'un 52%. Si ets esportista, en¬
cara ho tens més magre; que hauràs
de sentir a parlar de 99 homes es¬
portistes abans no arribi una refe¬
rència femenina. I si t'has format en
alguna branca del saber ja pots es¬
perar asseguda que et demanin l'o¬
pinió, abans li preguntaran a 91
homes que a una experta.
En una cosa tenim sort; els mitjans
no ens descriuen com a criminals,
clar que tampoc no apareixem com
a figures religioses ni enginyeres o
científiques, i això que tothom co¬
neix o ha sentit anomenar dones
en aquest posició.
Que un 80% de les històries que
narren els mitjans en reforcin els
clixés (l'absència dels espais de
prestigi n'és el més significatiu), i
que en cinc anys la presència de
dones només augmenti un punt,
fins i tot per sota de l'índex inter¬
nacional (24%), són dades contun¬
dents que haurien de remoure
consciències. Si em pregunten, pre¬
fereixo que sortim com a delin¬
qüents de tant en tant, i que no es
faci fonedissa la nostra participació
en l'àmbit públic, així també sorti¬
ria com a empresària, ciclista, pa¬
gesa, inventora, llevadora...
Elvira Altés,
coordinadora nacional
del GMMP
qüències, pobresa, atur, consum, entre al¬
tres, a més de les qüestions socials i legals.
Cal dir que és aquí on també es registra
el major nombre d'al·lusions femenines.
En canvi, de l'àrea de les
celebritats/art/mitj ans/esports són els
homes periodistes els que firmen la
major part de treballs periodístics (61 % )
que aborden aquests aspectes.
Si la tria temàtica es manifesta diversa,
segons el sexe, el seguiment permet
veure també si, a l'hora de triar les fonts,
homes i dones periodistes es decanten
per informants del seu mateix sexe.
Així, segons es desprèn del treball del
GMMP, les dones periodistes consulten
un 45% de fonts femenines enfront d'un
32% d'informants masculins. Un 13% de
complicitat de gènere que també obser-
jans segueixen oferint de les dones. En
el llistat apareixen, en primer lloc i en
igual proporció, les polítiques com a can¬
didates electorals; els esdeveniments de
moda i bellesa; els canvis en les relacions
de gènere, i qüestions relacionades amb
el sistema legal. A continuació, els
Les dones periodistes (78%)
contribueixen més que eLs
homes periodistes (72%) a
sostenir els clixés existents
homes i les dones periodistes han ator¬
gat el focus principal a les famoses i als
esdeveniments familiars i, en darrer lloc,
però molt per sota, a les accions femeni¬
nes en la cultura i l'entreteniment.
Un moment de la reunió de l'equip d'anàlisi al Col·legi de Periodistes. Foto: ADPC
vern que es manifesta en la tria que fan
els professionals masculins, els quals con¬
sulten un 68% de fonts del seu mateix
sexe i un 55% d'informants femenines.
De les històries en què les dones han
estat protagonistes, les periodistes en
són autores d'un 28% i els periodistes
d un 72% (cal recordar que les periodis¬
tes firmen un 34% dels treballs).
D altra banda, els temes pel quals han
cridat l'atenció dels mitjans són il·lustra¬
tius de les representacions que els mit¬
MITJANS I ESTEREOTIPS
El GMMP ha previst més de cinquanta
tòpics diferents per codificar les notícies
i com a conseqüència de l'anàlisi es con¬
clou que la gran majoria de les històries
que es relaten tendeixen a reforçar-ne
els estereotips.
Aquesta tendència es produeix en tots
els àmbits, on ressalten els clixés socials,
com també es plantegen des d'una visió
anacrònica aquells que compten amb el
protagonisme tradicional de les dones,
com la representació de famoses, d'es¬
deveniments familiars, en l'art i l'entre¬
teniment. Fins i tot, les poques infor¬
macions que apareixen de l'activisme fe¬
mení i els moviments de dones mostren
igualment un biaix androcèntric.
L'estudi conclou que els mitjans de¬
safien els enfocaments tradicio¬
nals en els àmbits següents: les re¬
lacions familiars o intergenera-
cionals, els temes legals, els drets
humans, algunes polítiques eco¬
nòmiques, determinades notícies
sobre desastres naturals o histò¬
ries sobre nenes. Si observem el sexe de
qui reporta la informació, les periodistes
contribueixen amb un 78% dels treballs
a sostenir els estereotips existents, men¬
tre que els homes aporten una visió tra¬
dicional en un 72% de la feina.
Pel que fa a aquells treballs que desafien
0 qüestionen la visió androcèntrica, les
dones en firmen un 8% i els homes un
5%. Les informacions neutres, és a dir
aquelles que ni desafien ni reforcen els
clixés, constitueixen un 20% del treball
masculí i un 12% del femení.
Tenint en compte que en un 80% dels re¬
lats es reforcen els estereotips, els nous
abordatges semblen tries fetes des de la
sensibilitat individual, més que no pas
contribucions al canvi assumides per
una gran part de la professió. Les dades
que aporta el GMMP indiquen que les
rutines periodístiques no tenen en
compte els canvis que s'estan produint a
la nostra societat i segueixen mantenint
1 perpetuant una visió dels gèneres to¬
talment caduca i periclitada.
Les persones que voluntàriament han
participat en aquest projecte volen con¬
tribuir, mitjançant una devolució dels
resultats assolits, a promoure, d'una
banda, una reflexió entre els i les res¬
ponsables dels mitjans de comunicació
i, de l'altra, afavorir una actitud crítica
entre la ciutadania per tal d'anar cap a
una societat que sigui molt més justa i
democràtica. H


Qui són els protagonistes de les notícies?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert