Bernad, Clemente

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DOSSIER ESPECIAL
L,a representació visual
ciel que passa al Pais
Basc té, després de
quaranta anys de
violència, nombroses
carències. En aquest
article, el fotògraf
Clemente Bernard
reflexiona sobre la
manca de discurs
fotoperiodístic que
expliqui les claus d'un
dels conflictes més
importants de
l'Europa dels darrers
anys. A diferència
d'altres conflictes
armats que han estat
profusament
fotografiats, Euskadi
segueix explicant-se a
través d'imatges
estereotipades,
simplistes, que no
permeten entendre el
que succeeix en tota la
seva complexitat.
Euskadi:
un conflicte
sense rostre
;j Text i fotos: Clemente Bernad
Podem dir sense empatx que la guerra
com a objecte de la representació visual
neix amb la invenció de la fotografia.
Fins llavors, les representacions pictòri¬
ques només aconseguien evocar uns
camps de batalla massa llunyans i unes
gestes massa idealitzades. La fotografia
posa de sobte sobre la taula l'horror de
les batalles, l'espant, el patiment dels sol¬
dats i, sobretot, la certesa de la mort. I
planteja, de manera immediata, nom¬
brosos problemes ètics que perseguiran
el fotoperiodisme al llarg de tota la seva
curta vida, d'ençà que Roger Fenton va
fotografiar la guerra de Crimea de ma¬
nera interessadament falsa. La situació
no ha canviat gaire, malauradament. La
història del fotoperiodisme que s'ocupa
dels enfrontaments bèl·lics és un reflex
especular d'aquests: un univers complex
farcit d'interessos, de mentides i de ma¬
nipulació, però també de compromís,
dignitat i honradesa. Si el mateix foto¬
periodisme planteja problemes ètics des
del moment que utilitza un artefacte tan
voluble com la imatge fotogràfica per in¬
tentar testimoniar el que succeeix a
qualsevol racó de les nostres vides, no és
agosarat pensar que aquests problemes
es multipliquen si es tracta de mostrar
un conflicte violent en què hi ha en joc la
raó, el poder, el futur i la vida de milers
de persones. No hi ha hagut cap conflicte
en què el fotoperiodisme practicat no
hagi estat objecte de greus controvèrsies
ètiques i morals.
No és fàcil endinsar-se amb una càmera
fotogràfica en un escenari on es mani¬
festa el pitjor de la condició humana. Per
això, la majoria dels fotògrafs proclamen
la seva neteja moral quan fotografien les
guerres i manifesten que la intenció ín¬
tima és que les imatges serveixin justa¬
ment per lluitar contra la seva existència,
imbuïts per un sentiment de ràbia com¬
prensible i de voluntat de canviar les
coses. No obstant això, ens hauríem de
preguntar si és legítim voler anar més
enllà de les nostres íntimes conviccions i
capacitats, i oblidar-nos de la certesa que
només posem, humilment, en joc el nos¬
tre propi punt de vista i que difícilment
les fotografies poden arribar a ser ins¬
truments fiables sobre els quals es cons¬
truiran versions veraces o referencials.
Es possible que assistir com a testimoni
a l'horror exigeixi afirmar constantment
un posicionament ètic que realment
ningú no demana.
És possible que cada conflicte tingui les
imatges que es mereix. Probablement,
les imatges de cada guerra depenguin de
quin sigui el grau de brutícia, de mort,
d'odi, de rancúnia i de patiment dels qui
combaten i dels qui s'hi veuen immersos.
També depenen del moment històric, de
les característiques socials, econòmiques
i polítiques del lloc on es desenvolupa i
dels grups socials implicats; de la impor¬
tància geoestratègica i de l'interès me-
EUSKADI
Donostia, 1992. Cerimònia de condecoració del comissari francès Roger Boisé a la caserna d'Intxaurrondo. A l'esquerra, el coronel Máximo
Blanco, processat i condemnat el 1999 per tràfic d'estupefaents. Al centre, l'exgeneral Enrique Rodríguez Galindo, empresonat el 2000 pel
segrest i assassinat de Josean Lasa i José Ignacio Zabala.
diàtic que desperti. Visualment, el con¬
flicte del País Basc gairebé no ha existit
ni existeix. Ni se l'espera. No hi ha un
discurs fotoperiodíslic que mostri quines
han estat o quines són les claus d'un dels
enfrontaments polítics més importants i
més llargs de l'Europa occidental dels
últims anys. Parlem d'un conflicte de ca¬
ràcter nacionalista amb més de mil víc¬
times mortals, gravíssimes conseqüèn¬
cies econòmiques, problemes de convi¬
vència social, discrepàncies profundes
en afers de territorialitat, cultura, llen¬
gua, etc., amb centenars de presos i amb
la dificultat que suposa la convivència
diària de grups socials de posicions polí¬
tiques irreconciliables. Un conflicte en el
qual s'aboquen rius de tinta i que conti¬
nua sent un dels principals problemes
polítics a l'agenda de qualsevol gover¬
nant, però en el qual no es pot aprofun¬
dir a través d'un discurs visual docu¬
mental simplement, perquè els materials
fotogràfics no hi són o no es posen en
circulació de la manera adequada. Hi ha
una por cerval entre determinats esta¬
ments i grups de pressió que la visualit-
Visualment, el conflicte
del País Basc gairebé no
ha existit ni existeix, no hi
ha un discurs fotoperiodístic
zació del conflicte basc contribueixi
precisament a la seva materialització
com a tal. Mentre no hi hagi cap mate¬
rial que testifiqui la manera com el con¬
flicte ha tingut i continua tenint lloc, és
més fàcil per a ells elaborar discursos de
prestidigitació política. Allò que no es
veu. no existeix. I si per a això cal prohi¬
bir, il·legalitzar, retallar, censurar o ma¬
nipular, gairebé no troben obstacles per
aconseguir-ho. L'ombra dels instru¬
ments del poder és allargada.
Hi ha conflictes que han estat visitats
profusament per professionals que els
han fotografiat amb més o menys
èxit, sempre treballant per a agèn¬
cies de premsa o mitjans de comu¬
nicació. Des de la Guerra Civil
espanyola -que va inaugurar el gè¬
nere- passant per la Segona Guerra
Mundial, el Vietnam, Corea, Indoxina,
Angola, Irlanda del Nord, Pròxim
Orient, les guerres de l'ex-Iugoslàvia, El
Salvador, Nicaragua, l'Afganistan,
Rwanda, Txetxènia, l'Iraq, etc., els con¬
flictes armats han estat fotografiats per
reporters d'arreu del món, de formes di-
97
Zizurkil, 1999. Enterrament de Joselu Geresta, àlies Ttotto, militant d'ETA, mort a Orereta en circumstàncies encara no aclarides,
verses i amb resultats desiguals. No ha
estat el cas del conflicte basc. Potser la
seva inexistència visual enfonsi les arrels
en la continuïtat de la política d'oculta¬
ció informativa que es va practicar du¬
rant la dictadura franquista, els
responsables de la qual preferien esca¬
motejar tot allò que no encaixés en la
seva particular concepció de la vida po¬
lítica i social. El cert és que mentre al
País Basc es teixia un conflicte espès i
sagnant, de gran impacte social i em¬
marcat en un procés polític que atreia
l'atenció internacional, la premsa espa¬
nyola preferia no furgar en les seves
claus més íntimes. Potser va ser també
l'actitud més còmoda i fàcil de suportar,
perquè el conflicte basc és un conflicte
difícil de veure, encara que es miri amb
atenció. No és obvi, ni espectacular, ni
fàcil d'interpretar i, per tant, la contem¬
plació no encaixa amb els arquetips vi¬
suals que lamentablement necessitem
com a lectors d'imatges. Al llarg de la
seva existència, la identitat visual del
conflicte únicament s'ha manifestat de
manera llegible en les característiques
més estereotipades i fàcils de consumir,
normalment les que succeeixen justa¬
ment per tal que els uns i els altres mos¬
trin aquella imatge que volen ensenyar.
Manifestacions, conferències de premsa,
desfilades, processons, festes, homenat¬
ges, actes polítics i tots els esdeveni-
Hi ha una por cerval en certs
estaments que la visualització
del conflicte basc comporti la
seva materialització com a tal
ments que tinguin la capacitat d'esce¬
nificar adequadament com i per què es
combat. Sembla com si tots els anys de
patiment, tots els morts, tots els presos i
totes les paraules es poguessin resumir
mostrant les fotografies d'unes banderes
al vent, d'alguns agents antidisturbis o
d'uns quants aldarulls recurrents en què
es pot fer descansar el pes simbòlic del
conflicte. Amb tot, les raons profundes,
els patiments sords i constants de les víc¬
times, les injustícies seculars i els odis en¬
quistats sempre s'han desenvolupat de
manera subterrània, allunyats dels focus
i de l'interès dels mitjans de comunica¬
ció, preocupats majoritàriament per ofe¬
rir només la imatge del conflicte que
satisfaci els seus interessos.
Aquest és un conflicte que es
mostra a través d'imatges anqui¬
losades. S'opta sistemàticament
per fotografies que serveixen
només com a il·lustració d'esde¬
veniments que ningú no fotogra¬
fia perquè no interessa fotografiar.
Parets de pobles elevats -o reduïts- a la
categoria de símbol, a còpia de fotogra¬
fiar una i mil vegades les pintades per
guarnir qualsevol mena d'informació.
Un conflicte que s'expressa visualment a
través de símbols que n'abarateixen el
discurs: màscares, banderes, punys, mans,
98
llàgrimes, pancartes, crespons. Si bé els
símbols no permeten penetrar en l'à¬
nima de les persones. És un conflicte
sense rostres o, encara pitjor, amb uns
rostres que només són els de les víctimes
de la violència quan malauradament ad¬
quireixen una trista i involuntària di¬
mensió pública; o els rostres que
distribueix la policia d'aquells que la jus¬
tícia busca. Un conflicte que s'intenta
representar arterosament a través d'a¬
quells successos que només mostren el
folklore i l'exotisme de certs costums
populars, justament aquells factors que
més ràpidament exhaureixen el discurs i
el tanquen sobre si mateixos i que
menys permeten reflexionar sobre els
problemes reals.
El conflicte basc no ha cridat l'atenció
de fotògrafs internacionals, com ha pas¬
sat amb altres conflictes, per causes di¬
verses. Potser per l'extraordinari esforç
que requereix treballar en un conflicte
que no ha mantingut un nivell sostingut
del tipus d'imatges que més es valoren
en el reportatge de guerra tradicional, de
manera que la inversió en temps i ener¬
gia era excessiva. Potser pel mateix ca¬
ràcter impenetrable de tots els implicats
en el conflicte, que mai no van sentir la
necessitat de mostrar manifestament les
cartes als mitjans de comunicació, per
raons més que probables de seguretat i
discreció. Potser per desinterès cap a un
conflicte considerat de menor rang. El
cas és que, potser a causa de tot plegat i
de molts altres factors, ha retingut una
aura inexpugnable de misteri, de duresa
i de foscor, d'acord amb el propi caràcter
del país, poc donat a exterioritzar-lo.
Això també ha significat un esforç addi¬
cional per a tots aquells professionals lo¬
cals que han hagut o han decidit mirar
el conflicte des dels carrers, i que han
estat sovint acusats d'afavorir, amb les
seves fotografies, uns o altres interessos,
així com de col·laborar activament amb
la violència. Això no vol dir res més que
ens oblidem interessadament que un fo-
toperiodista és algú que -tret que declari
el contrari- procura oferir una visió
ajustada dels fets que es desenvolupen
allà on exerceix la feina i que, indepen¬
dentment de les seves idees o opinions
sobre la qüestió, intenta mantenir-se aliè
a les parts en conflicte. No ens podem
oblidar que la complexitat del treball i
És un conflicte que
es mostra a través d'imatges
anquilosades, d'estereotips
fàcils de consumir
el risc assumit pels professionals locals
són infinitament més elevats que els d'a¬
quells que no hi tenen implicacions per¬
sonals, polítiques, familiars o emotives.
Les imatges documentals molesten. És
inevitable. Són imatges de referent real
que retenen el que va ocórrer, que par¬
len del passat, del que es va fer, que ofe¬
reixen la possibilitat de mirar amb
deteniment allò que potser va succeir
sense massa reflexió. Sempre acusen,
sempre assenyalen, sempre posen al des¬
cobert una responsabilitat, un fet, una
omissió, quelcom que queda inscrit en la
memòria i que pot arribar a ser perillós.
Malgrat viure temps de simulacre i de
versions alleugerides de tot, les imatges
documentals continuen tenint l'estrany
poder de mostrar amb eficàcia el que va
passar. Qualsevol imatge documental
que ens confronti amb la realitat en què
vivim interpel·larà, de manera ineludi¬
ble, la nostra posició social o poh'tica. Per
això els bons discursos documentals són
constantment perseguits, censurats, ocul-
tats i menystinguts. El cas del País Basc
no n'és una excepció. Però per molt bo
que sigui un discurs fotoperiodístic,
sabem que només adquireix sentit en
funció del context on se situï, de l'ús que
se'n faci, de la presentació en societat.
Les fotografies -com diu un bon amic-,
mostren, no demostren, i la capacitat per
construir per si mateixes missatges amb
significats estables és molt escassa, gai¬
rebé nul·la. Només el context i la nostra
particular interpretació com a lectors
els atorgaran un sentit o un altre.
Però per a això necessitem mirar-les,
llegir-les, contemplar-les, encara que
ens horroritzin o ens produeixin una
repugnància visceral; sense oblidar
que els fets són anteriors a les imatges, i
que les segones no existeixen sense els
primers. Massa sovint hi descarreguem
la responsabilitat dels nostres actes, com
si el fet de convertir-les en boc emissari
pogués exorcitzar les desgràcies que ens
envolten.
En la difusió del conflicte basc s'han
posat i es posen en joc tots els ressorts
de control informatiu possibles, des de
tots els angles possibles, fins a convertir-
lo en un tema menor, anecdòtic, gairebé
de postal o de banc d'imatges, la qual
cosa fa necessària, per a la seva com¬
prensió, un esforç suplementari i estèril
que provi de completar totes les el·lip¬
sis, totes les visions esbiaixades, totes les
absències.
Per això ens calen totes les foto¬
grafies periodístiques, fins i tot
aquelles que ens mostren allò que
no desitgem veure, per créixer
com a persones i tenir consciència
del nostre lloc en el món i del
temps en què vivim, per saber què va
ser el que vam fer i quins van ser els pa¬
timents que van marcar les nostres
vides. Però, per enfrontar-nos-hi, són
imprescindibles espais on la llibertat i la
democràcia estiguin plenament garanti¬
des, on no s'atorgui al totalitarisme cap
oportunitat per imposar la seva versió
erma i amputada de les coses, fi
Els diferents ressorts de
control informatiu possibles
l'han convertit en un tema
de postal o de banc d'imatges


Euskadi: un conflicte sense rostre

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert