Pascual, Roger

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El tractament de
l'agonia i mort de
Rocío Jurado va
tornar a evidenciar la
tendència dels mitjans
de comunicació a
l'éspectacularització.
Professionals del
sector adverteixen
del risc que els espais
informatius es vegin
cada cop més envaïts
per la premsa rosa i
de l'estratègia de les
cadenes privades
de desdibuixar les
fronteres que separen
programes
d'entreteniment i
informatius.
I REPORTATGE
Quan
la informació
es plega a
l'espectacle
I Roger Pascual
L'I de juny el president del Govern
espanyol, José Luis Rodríguez Zapa¬
tero, intentava justificar la trobada
entre el PSE i Batasuna; el jutge de
l'Audiència Nacional Fernando
Grande-Marlaska deixava en lliber¬
tat el líder de la il·legalitzada Bata¬
suna, Arnaldo Otegi, i set membres
més de l'esquerra abertzale als quals
havia acusat de reiteració delictiva en
la integració a banda armada; la
consellera d'Interior de la Generali¬
tat, Montserrat Tura, reconeixia que,
respecte al primer semestre de l'any
anterior, s'havia duplicat el nombre
de robatoris silenciosos a llars cata¬
lanes; Luis Aragonés convocava
Mariano Pernía per substituir el
lesionat Asier del Horno a la convo¬
catoria de la selecció espanyola per al
Mundial d'Alemanya. Però tots els
noticiaris de ràdio i televisió i els
diaris de l'endemà coincidien en prio-
ritzar la mort de Rocío Jurado. L'ago¬
nia i la mort de la cantant de
Chipiona -afectada des de feia temps
per un càncer de pàncrees- va donar
lloc a moltes hores i pàgines d'infor¬
mació que, per moments, va adquirir
caires necròfils.
"Personalment penso que es va donar
un tractament desproporcionat a la
notícia, atesa la importància i la
transcendència de la mateixa", asse¬
gura Jordi Casino. Per al cap de
Societat i Cultura de COMRàdio el
fet que se seguís des d'una setmana
abans del succés el patiment d'una
malalta i de la seva^família des d'una
òptica "morbosa" no està informati¬
vament justificat. La seva emissora,
com la majoria de ràdios i televisions,
es va veure arrossegada per l'espiral i
va acabar donant més minuts dels
que haurien donat en condicions
normals. Casino reconeix obertament
que el principal escull amb el qual
xoquen els mitjans de comunicació
és que, massa sovint, prefereixen
rebaixar la seva personalitat pròpia i
amagar-se en el ramat per desmarcar-
se de la resta: "El que més m'inquieta
és que m'adono que, en alguns casos
concrets, no som conscients del que
estem fent; més que d'acord amb
criteris informatius, estem funcionant
des del seguidisme. Hi ha fenòmens
d'un component totalment morbós
que acabes veient-te obligat a donar
per la competència entre mitjans. I a
remolc els uns dels altres acabem
inflant notícies i entrant en aquest
circ".
Això sí, tot i admetre que és molt difí¬
cil poder abstreure's de la pressió de
les televisions privades, que, cada cop
més, semblen marcar la línia com a
creadors d'opinió sobre què es o no
notícia, revela que el secret es troba
en poder brindar un enfocament de la
Roda de premsa de Rocío Jurado el día que va anunciar als mitjans de comunicació que patia de càncer. Foto: agències
matèria diferent dels que viuen de les
bilis i misèries alienes: "Ja que no et
queda més remei que parlar de
segons quins temes, almenys hem
d'intentar ser molt curosos i respec¬
tuosos, informar estrictament del que
està passant". A Casino li resulta
molt preocupant constatar que el cas
Jurado és només un símptoma d'una
malaltia cada cop més estesa a la
professió i que amenaça amb desbor¬
dar els dics de contenció que, fins
ara, havien estat els serveis informa¬
tius: "Passen moltes més coses al món
que segur que ens interessarien si li
dediquéssim tres o quatre minuts.
Informacions locals de coses que
molta gent estaria encantada que els
acostéssim, però que mai tenim
temps d'oferir perquè sempre estem
pendents de no oblidar-nos de parlar
del mateix que fan els altres".
Les xifres deixen clar que
són les cadenes que venen
més espectacle les que després
gaudeixen d'una major audiència
En aquest punt és quan sobrevola
l'eterna pregunta de si s'ha de donar
al públic el que demana o si aquest
acaba demanant el que se li ofereix.
"Encara que no ens ho volem creure,
a la gent els agrada aquests espec¬
tacles televisius; a las proves em
remeto: les cadenes que més espec¬
tacle venen, són les que gaudeixen
d'una major audiència", recorda
Ernest Maymó. Responsable de
Societat dels Serveis
Informatius de TV3,
considera, però, que
en la cursa desenfre¬
nada per captar
audiència tot no està
permès i denuncia que hi ha determi¬
nats cops de colze i diverses baixeses
que se surten d'una competència
lleial. "Encara que l'audiència és
important, i que d'ella vivim, per
atreure-la no és tof lícit". Maymó té
<
QL
<
La cantant Isabel Pantoja i la seva parella, Julián Muñoz, són dos habituals dels mass media. Foto: Emilio Castro
molt clar on és la seva frontera:
"Si vols informació no pots donar
espectacle; per tant tot el que tingui
una pàtina d'espectacle ho has de
canviar". Es dóna la circumstància
que TV3 és l'única cadena que no té
un programa específic dedicat a la
premsa del cor.
La pedra filosofal, com remarca, és
tenir clar qui marca les seves fites:
"Cadascú ha de saber establir el seu
límit i si s'atreveix a creuar-lo, allà ell
amb la seva consciència; això sí, si
s'ha passat de la ratlla, s'ha de denun¬
ciar". En aquest aspecte no dubta en
assenyalar les infàmies que algunes
g cadenes privades han comès amb
C\J
£ l'agonia, mort i enterrament de la
O x
« Jurado: "Es absolutament indignant
¿ el que s'ha produït. Que tres dies
^ abans ja estiguessin com voltors
2 anunciant la seva mort i de la manera
LU
¿ que ho presentaven no té justifi¬
ai cació de cap tipus. Els responsables
6
d'aquests mitjans són uns immorals si
no són capaços de veure fins a on els
ha dut la seva irresponsabilitat". Aquí
Maymó no discrimina entre el tracta¬
ment que s'ha donat als informatius
i als programes d'entreteniment:
"Encara que es tracti d'un magazín,
no és de rebut que s'estigui explotant
TV3 és l'única cadena
que no compta amb
un programa específic
dedicat a la premsa del
d'aquesta forma l'agonia d'un ésser
humà i de la seva família". El
problema és que, sobretot en l'àmbit
televisiu, s'està produint una ameri¬
canització dels continguts: "Aquí
sempre seguim les modes o corrents
que es produeixen als EUA, més per
desgràcia que per sort la majoria de
vegades. Penso que és saludable
aprendre de l'experiència dels altres
països i importar moltes de les coses
que funcionen i poden ser interes¬
sants però no, com desgraciadament
succeeix, dedicar-nos a reproduir els
pitjors defectes".
EL CAS ALCÀSSER
Si hi va haver un fet que va alterar
definitivament les regles del
joc va ser, sens dubte, el cas
Alcàsser. L'acostament que,
des del programa De lú a tú,
COT Nieves Herrero va fer de la
desaparició de les joves
Miriam, Toñi i Desirée va marcar un
punt d'inflexió en la història dels
mitjans de comunicació, en general, i
de la televisió, en particular.
En el seu seguiment de la tragèdia,
l'espai d'Antena 3 va aconseguir ser
líder d'audiència en la franja d'hora
punta quan, el gener de 1993, va
oferir un especial des de la localitat
valenciana on no va escatimar
primers plans dels dolor dels fami¬
liars (en especial de Fernando
García, pare de Miriam) amanits amb
informacions tan morboses com
tendencioses. Un filó que explotaria
també Pepe Navarro en els seus xous
late night Esta noche cruzamos el
Mississippi i La sonrisa del pelícano,
AL quiosc les publicacions serioses
i les de la premsa rosa estan
diferenciades mentre que a
la televisió això s'està perdent
programes on es mortificaria els
pares de les desaparegudes, que
havien d'escoltar estoicament com
suposats experts en criminologia es
dedicaven a conjecturar sobre les
barbaritats de les quals havien estat
víctimes les seves filles.
Com apunta Manel de Luna, cap de
la secció de Ràdio i Televisió d'El
Periódico de Catalunya, tot i la sanció
més o menys generalitzada de tota la
professió, aquell episodi va demos¬
trar que allò funcionava. "Ém fa
molta gràcia quan alguns programa¬
dors es justifiquen dient que les
audiències demostren que això és el
que vol veure la gent. Doncs que es
dediquin a emetre ajusticiaments en
directe, que quan es feien a la plaça
El pes creixent de l'espectacle
en la informació televisiva
ve donat per l'americanització
dels continguts
del Rei també tenien molt audièn¬
cia". Sense citar noms, evoca els casos
d'editors que asseguren que saben
fer informatius que tinguin major
audiència, però que per deontologia
fugen de l'efectisme: "És qüestió de
tenir clara la línia editorial que vols
seguir. Cada mitjà és un món per si
mateix i ha de saber valorar per on ha
d'anar. Ha de decidir què té més
interès per a la seva audiència: un
acord ministerial, la mort de 20
subsaharians que anaven dins d'un
cayuco o un concurs de biquinis".
Segons De Luna, la clau en casos com
el de la defunció de la cantant és
trobar "el punt mig en el qual no hi
hagi falta d'informació, però tampoc
provoqui una vergonya
necròfila". Per al cap de
Ràdio i Televisió d'£7
Periódico, "sempre que
hi hagi una càmera pel
mig hi haurà sensació
d'entrar en la intimitat de la gent,
però la mort de persones amb projec¬
ció pública, sigui Rocío Jurado o
Giscard d'Estaing, s'ha de cobrir: el
problema és en quines condicions es
fa aquesta feina".
Com De Luna diagnostica, la televi¬
sió és "el mitjà menys diferenciat i
que més comercialitza el que pot ser
d'interès". I quan el pastís publicitari
és tan llaminer, és molt més senzill
que s'aparquin els principis ètics que
haurien de regir la bona praxis infor¬
mativa. Per a ell l'arrel de tots els
conflictes radica en el salt de la
premsa groga al món audiovisual:
"Quan tu vas al quiosc tens clarament
diferenciades el que són les revistes
del cor dels diaris. El que passa amb
la televisió és que no hi
ha diferenciació entre
espais informatius i
programes. I això confon
la majoria de la gent, que
no és capaç de distingir
un telenotícies d'un Salsa Rosa".
Aquesta és doncs una frontera poc
clara que determinades cadenes es
dediquen a difuminar contínuament i
interessadament: "Ara es considera
periodista tot aquell que surt per tele¬
visió. A Madrid hi ha un fort debat
sobre si se li ha donar el carnet de
periodista a Coto Matamoros. On és
el límit?". M
El risc de la
teleporqueria
En unes jornades celebrades el
desembre de 2004, el Consell de
l'Audiovisual de Catalunya (CAC)
ja va advertir del risc que suposava
el progressiu augment de la tele¬
porqueria. bàsicament concentrada
en la programació anomenada "del
cor". Una de les conclusions fona¬
mentals consensuades durant la
trobada va ser que "la llibertat no
és l'únic valor que cal respectar".
D'acord amb les recomanacions
del CAC, a més de vetllar per la
llibertat d'expressió i d'informació,
els mitjans haurien de saber respec¬
tar també la dignitat i la intimitat
de les persones: "Quan les televi¬
sions fan un ús irrespectuós de la
intimitat de determinats perso¬
natges, tant si aquestes persones
han consentit com si no, es menys¬
prea públicament el valor de la inti¬
mitat i de la dignitat de la persona.
Es confon l'audiència sobre el
valor que cal donar a cada cosa i es
degrada la protecció del principis
ètics i bàsics de la persona i de la
seva dimensió social", dictaminava
el document.
En aquest sentit, i enmig de la forta
polèmica política sobre la necessi¬
tat o no de regulació del mercat
televisiu per frenar la degradació
tant en els temes com en els acosta¬
ments als mateixos que es realitza¬
ven en determinades cadenes, el
CAC recordava que "els operadors
de televisió, siguin públics o
privats, han d'abstenir-se de
programar tot allò que pugui
vulnerar els drets fonamentals de
les persones i pugui perjudicar
seriosament el desenvolupament
físic, mental o moral dels menors".


Quan la informació es plega a l'espectacle

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert