García Bausa, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

AMPLIAR L'ESPAI PÚBLIC A LA PREMSA
A més de la simple però sensible funció d'informar, els
mitjans de comunicació són generadors naturals d'opinió
pública. Ens predisposen determinantment en l'apreciació de
les realitats, sigui conformant sentiments de grup o abundant
estrictament en informacions interessades.
Enfront d'aquest govern consentit de la informació, uns
altres successos queden, en canvi, sense cobertura mediática
perquè, a força de repetir-se, perden l'interès del gran públic,
limitat quasi exclusivament als fets extraordinaris. Així, mol¬
tes situacions esfereïdores i conductes alarmants resten orfes
d'espai testimonial i ignorades per immediatesa. Diríem, sen¬
zillament, que ja no són fets aïllats ni rars i, doncs, no tenen
cabuda en els espais informatius habituals. Per exemple: la
deficient atenció que en la
majoria dels casos reben els
nostres avis, la manca d'es¬
pais i d'infraestructures
adequades per atendre les
necessitats infantils, la des¬
atenció als requeriments
indefugibles dels discapaci-
tats, o las desigualtats de
gènere i violència que pa¬
teixen les dones. Tot plegat
ens fa pensar que els nos¬
tres occidentals sistemes de
convivència més o menys
democràtica, tinguts per
més justos que d'altres sis¬
temes aliens, emparen
greus i constants desequi¬
libris entre col·lectius.
Com a contrapartida a
aquest poder que d'antuvi
s'arroga la premsa, no hauria d'apujar-se el llistó de la seva
responsabilitat ètica? Salvaguardar i difondre notícies-valors
(segurament hauríem de trobar un terme més precís) es fa
doncs, cada cop més, un deure inexcusable i exigible als mit¬
jans de comunicació, en correspondència al dret irrenuncia¬
ble de la societat per conquerir més referents de dignitat. Tan¬
mateix, aquesta classe d'interessos tampoc no semblen tenir
atractiu per a moltes fonts de notícies, certes institucions i em¬
preses influents que, com és sabut, "es deuen" més que "de¬
uen". És en això que hauríem de poder distingir els veritables
mitjans de comunicació d'entre uns altres interessos. Qui, si
no, defensarà el que és el bé comú en front dels particularis¬
mes i afers privats?
És cert que aquella capacitat natural que té la premsa d'in-
^3
CQ
*/>
s S
,vo
pi
•3 -§S r *
Q U
O ÍU
a ^
~ -o
O
S o
c/3
D
O
eu
Z
S
e¿
w
tu
o
•h
S
-o
5
fluir en la societat té el seu costat positiu, ni que sigui perquè
porta a conformar sentiments compartits a l'entorn de temes
transcendents i a establir corrents d'enteniment o de distanci¬
ament, segons els casos. Els mitjans, en efecte, se sensibilitzen
més o menys davant successos i esdeveniments i, com més
pluralitat d'opinions gestionen, més s'apropen a l'enriquiment
de la veritat, però avui això ja no és pas suficient.
Els titulars d'aquest poder magnífic que suposa el control
dels espais divulgadors, haurien fer un esforç per incorporar
aquelles notícies que, sense ser-ho estrictament, esdevenen
valors de caire humanista i d'utilitat social. Es tracta de defen¬
sar de valent aquelles realitats que signifiquen abundar en la
dignitat de les persones, encara que per això haguem de plan¬
tar cara, també, a las jerar¬
quies que imposa l'actual
sistematització informativa.
La societat reclama avui
aquest plus de compromís
mediàtic. No n'hi ha prou
amb garantir una impeni¬
tent i aparent pluralitat in¬
formativa (encara que fo¬
namental per al soste¬
niment del nostre ordre
democràtic), sinó que es fa
cada vegada més necessari
atendre la diversitat col-
lectiva, des de l'assumpció
de valors per part dels peri¬
odistes mateixos. Com que
les paraules creen realitats,
els qui les manufacturen i
transformen en productes
de consum de massa són els
qui més han d'empènyer cap aquest salt qualitatiu.
Tots els professionals de la informació passaríem així a
convertir-nos, més que en notaris del que és notori, en regis¬
tradors del que passa desapercebut, tot omplin les absències
de sensibilitats que comença a patir, perceptiblement, una gran
part de nostra societat, cada cop més allunyada d'una convi¬
vència de qualitat.
La protecció dels valors socials garanteix el gaudi dels drets
individuals i els mitjans de comunicació poden ser els millors
aliats per aconseguir-ho. Reclamo el paper de servidor públic
que li correspon exercir al periodista, en tant que professional
cridat a satisfer un dels més elementals drets de la societat de¬
mocràtica: la informació. I propugno també ampliar genero¬
sament l'espai públic de la premsa.
24


Ampliar l'espai públic a la premsa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert