Coll, Eudald

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÒNICA
L'acte ele lliurament
del premi de
Periodisme
Internacional Manuel
Vázquez Montalbán,
que va tenir lloc el
passat 6 de febrer a la
sala d'actes de
La Pedrera, va
convertir-se en un
homenatge a la
valentia de la
denúncia de Roberto
Saviano, autor de
Gomorra, que viu amb
escorta policial en
estar amenaçat per la
Camorra napolitana,
així com a la carrera
professional de
Candido Cannavò,
periodista esportiu
que dirigí durant
dinou anys La Gazzettci
dello Sport.
Saviano i
Cannavò, dos
models a seguir
IEudald CollFotos: Vicente Pruna
La cita anual de la professió que suposa
el lliurament del premi Periodisme In¬
ternacional Manuel Vázquez Montal¬
bán va tenir, en la seva cinquena edició,
accent italià. Roberto Saviano i Can¬
dido Cannavò varen recollir els seus
guardons en les categories Periodisme
Cultural i Polític, i Periodisme Espor¬
tiu, respectivament.
Enguany, la màxima expectació es
devia a la presència de l'autor de Go¬
morra. que viu amenaçat i necessita
d'escorta policial constantment. Tant ell
com Cannavò, que fou director de La
Gazzetta dello Sport durant quasi dues
dècades, varen rebre elogis dels po¬
nents, que en glossaren les figures.
En la primera de les intervencions, Ric-
cardo Cavallero, conseller delegat de
l'editorial Random House Mondadori,
va destacar que parlar de la importàn¬
cia de la figura de Montalbán a la seva
ciutat natal és "una tasca quasi impos¬
sible per la diversitat dels seus interes¬
sos i talents, la profunditat de la mirada
i la intel·ligència de la paraula. La
millor prova d'això és que per honrar
la seva memòria s'hagi hagut d'organit¬
zar no ja un premi, sinó dos".També va
confessar que li agradava comprovar
com la història d'ámor de Montalbán
cap a Itàlia -país d'origen de Caval¬
lero- continuava, ja que els dos pre¬
miats eren italians.
Tot seguit, glossà la figura de Saviano a
qui va definir com "un napolità que no
deixa que l'amor cap a la terra li enteli
la mirada". El conseller delegat de
Random House Mondadori va destacar
l'èxit de Gomorra -que s'ha editat en
quaranta-sis països amb milions
d'exemplars- però va dir que per culpa
d'això l'autor ha hagut de pagar "un
preu molt alt". Cavallero també va re¬
cordar un comunicat de diferents pre¬
mis Nobel, en què es deia que "la
llibertat de Saviano ens concerneix a
tots com a ciutadans" i va reconèixer
que cap premi pot compensar Saviano
per "la pèrdua de llibertat com a es¬
criptor, periodista i ésser humà", però
va assegurar que esperava que "com a
mínim li serveixi per sentir-se menys sol
en la lluita que, efectivament, és la lluita
de tots".
A continuació, va prendre la paraula
Josep Carles Rius, degà del Col·legi de
Periodistes, qui va apuntar que en la
cinquena edició del guardó aquest es
convertís "en un premi al coratge, a la
coherència, al compromís amb els va¬
lors del periodisme i de la llibertat"
Rius va citar els anteriors premiats
(Anna Politkovskaya, Josep Pernau
Tomàs Alcoverro i Seymour Hersh)
"que representen aquests valors. Ara
s'hi afegeix en Roberto Saviano, que
s'ha convertit en un símbol de la lliber¬
tat d'expressió i d'informació a la vella
i civilitzada Europa".
Joan Laporta, Josep Carles Rius, Anna Saltés, José Montilla, Candido Cannavò, Ricardo CavallLero i Roberto Saviano al final de l'acte.
"Saviano -prosseguí- va tenir el co¬
ratge de trencar els silencis, els tabús de
la Camorra, del crim organitzat a Nà¬
pols i en paga un preu molt car. Perquè
per defensar la llibertat col·lectiva, s'ha
vist obligat a renunciar a la seva lliber¬
tat personal. Saviano és, malgrat que ell
no vol ser-ho, un símbol de la fragilitat
de la llibertat d'expressió, fins i tot en
una democràcia tan consolidada com la
italiana. Perquè en les democràcies, les
amenaces no vénen del poder de l'Es¬
tat, com a les dictadures, sinó de grups
criminals que fan de la por i l'amenaça
el seu poder".
Rius va assegurar que l'autor de Go-
morra recorda amb les seves paraules
"que la llibertat mai està conquerida
per sempre, que s'ha de lluitar cada dia.
Perquè els grups que tenen la tempta¬
ció de recórrer als comportaments ma¬
fiosos, a la corrupció, a l'extorsió són
aquí, esperant que els demòcrates
abaixem la guàrdia. A Itàlia, aquest ha
estat un mal endèmic, en profundes ar-
"Saviano és, malgrat que
ell no vol ser-ho, un símbol
de la fragilitat de la llibertat
d'expressió" (Josep Cartes Rius)
rels socials i històriques. Però totes les
democràcies es poden veure amena¬
çades per les multinacionals del crim.
Segons Rius, l'obra de Saviano rea¬
firma "la necessitat de lluitar cada dia
per la llibertat i contra tots els compor¬
taments que amaguen actituds ma¬
fioses" i va recordar que només que hi
hagi un sol ciutadà sense llibertat, ja
ningú es pot sentir plenament lliure.
"Ho saben a Sicília i a Nàpols. Ho
saben també a Euskadi, amb l'extorsió
d'ETA", va dir per després recordar el
cas d'Anna Politkovskaya a qui
van assassinar. "Davant l'ame¬
naça de les màfies, es necessita la
força de l'Estat, l'imperi de la llei,
la tasca de la Justícia i la Policia, i
l'autoritat moral del conjunt de la
societat. I també el periodisme. La de¬
mocràcia és un projecte col·lectiu i els
mitjans de comunicació, i els perio¬
distes, tenen el deure de defensar-los.
Saviano ha complert de manera heroica
amb aquest deure. I ho ha fet amb la
força del periodisme, de la veracitat, i
21
CRÒNICA
de la literatura. Crec que és un
excel·lent exemple de l'aliança entre el
fons, la realitat, i la forma, la literatura.
Aquesta força és la que més mal ha fet
a la Camorra, que s'ha vist reflectida tal
com és, sense falsos romanticismes, amb
tota la seva misèria i crueltat", va asse¬
gurar.
El degà va apuntar que Vázquez Mon-
talbán se sentiria especialment orgullós
d'aquest premi, "un premi, a més, que
retrata la realitat d'Itàlia, un país i una
societat que l'apassionaven. Tant, que
1'Andrea Camilleri li va dedicar, com a
homenatge, un dels seus grans perso¬
natges, el comissari Montalbano".
Rius va parlar també de com la crisi ali¬
menta els mals auguris sobre el pe¬
riodisme i com l'obra de Saviano "de¬
mostra que el periodisme sempre aca¬
barà trobant el seu camí per arribar als
ciutadans" i va recordar que l'autor de
Gomorra ha patit "la incomprensió de
part de l'opinió pública italiana, que,
sota l'excusa d'un fals patriotisme, el
que fa és alimentar silencis i complici¬
tats. En Seymour Hersh, premiat l'any
passat, també va patir la incomprensió
de bona part de l'opinió pública dels Es¬
tats Units quan denunciava les atroci¬
tats al Vietnam o a Abu Graib, a l'Iraq.
La història li ha donat la raó, com ja ho
ha fet amb Roberto Saviano".
Per Rius, el lliurament del premi "és
una manera de dir a Roberto Saviano,
que no està sol, que la seva lluita és la
de tots els demòcrates. Però ell sap, que
mentre nosaltres ara tornarem a la vida
quotidiana, ell seguirà sota la llibertat
vigilada. Per tot això, volem que accepti
aquest premi com a reconeixement de
tots els periodistes, de tots els ciutadans.
Perquè la força dels criminals és la por
i avui, en aquest acte, hem de reafirmar-
nos que la por no pot fer-nos renunciar
a la llibertat".
A continuació, va prendre la paraula el
president del F. C. Barcelona, Joan La-
porta, que va glosar la figura de Can¬
dido Cannavò de qui va remarcar "la
vasta trajectòria periodística a Itàlia i
l'haver esdevingut un referent en l'àm¬
bit esportiu europeu". El màxim man¬
datari barcelonista destacà que aquesta
trajectòria era "fruit d'una tossuderia,
d'una determinació molt important i
que entenem que d'alguna manera ha
"En realitat, no sóc jo el que
fastiguejo la màfia sinó els
meus lectors. Són ells de qui
tenen por" (Roberto Saviano)
estat un exemple per un valors de per¬
severança, esforç i responsabilitat, va¬
lors que no passen mai de moda i que
hem de procurar promoure i transme¬
tre". Segons Laporta, Cannavò ha anat
"més enllà de l'esport, sobretot pel seu
compromís amb la societat. I ens hau¬
ríem de quedar amb aquesta lliçó". Fi¬
nalment, va destacar el compromís del
Barça amb els valors de l'esport i de la
ciutadania, que correspon "al que Can¬
navò té envers el periodisme, perquè pe¬
riodisme vol dir compromís i societat".
LA DEFENSA DE LES PARAULES
Un cop finalitzats els parlaments que
van glossar la figura dels premiats,
aquests van rebre els guardons, prèvia
lectura de l'acta dels respectius jurats.
El parlament de Saviano, que va iniciar-
se lloant la figura de Vázquez Montal-
bán, fou el següent:
"Molts italians creuen que
explicar els problemes és una
manera de fer malbé la seva
pròpia terra" (Roberto Saviano)
"És molt bonic rebre aquest premi per¬
què porta el nom d'un dels escriptors
que més m'agraden. Els meus movi¬
ments són sempre molt difícils, però
quan vaig saber que havia guanyat un
premi que duia el nom de Montalbán
he fet tot el possible per venir. Barce¬
lona és una ciutat a la qual estic lligat
per diversos motius. Un és un llibre
molt bonic de George Orwell, Home¬
natge a Catalunya, que m'ha ensenyat
la passió per la llibertat. Òbviament,
també pels escrits de Montalbán. I des¬
prés per Lionel Messi, que em recorda
a quan era petit, que admirava
Maradona i ara mirant Messi
sembla que el torno a veure. A mi
em sorprèn com un equip de fut¬
bol defensa tan bé les paraules i
la memòria d'un gran escriptor. I
això només passa a Espanya, i so¬
bretot a Barcelona. No crec que hi hagi
un altre país on passi això. I tot plegat
és molt bonic i demostra la força que
tenen les paraules de Montalbán i
també la intel·ligència de l'esport que
comprèn que unint-se a altres formes
pot defensar també les paraules.
Voldria aturar-me uns moments per
parlar sobre la defensa de les paraules.
Comprenc que per un català o un espa¬
nyol pot resultar difícil creure que les
paraules d'un llibre puguin enfurismar
tot un cártel criminal. Com és possible
que quatre-centes pàgines escrites per
un jove de vint-i-cinc anys pogués fasti¬
guejar tant un grup que factura mil mi¬
lions d'euros a l'any? En realitat, no sóc
jo el que fastiguejo la màfia sinó els
meus lectors. Són ells de qui els grups
criminals tenen por i temen. Tenen por
al fet que s'estigui parlant de tot això,
que es publiqui a les primeres pàgines
dels diaris, que el flux de la infor¬
mació s'interrompi i centri la seva
atenció en totes aquestes dinà¬
miques. Unes dinàmiques que
també tenen a veure amb Espa
nya, ja que aquí es viu en silenci
una infiltració perillosíssima de capital?
criminals de moltes màfies que estan
minant les democràcies des de dins.
L'única possibilitat de frenar-la és unint
totes les forces europees, perquè no es
pot pensar que les màfies són tan sols
un problema italià o del sud quan els
grans negocis es fan a Berlín, Madrid,
Londres o Toronto. Això és un pro¬
blema perquè ja no hi ha fronteres, per¬
què les màfies ja no les tenen, mentre
que la policia sí que en té i, a més a més,
són fronteres grans.
M'agradaria dedicar aquest premi als
italians que viuen a Catalunya. Italians
que hi van venir perquè la meva gene¬
ració -vaig néixer l'any 1979- és una
generació d'immigrants. En els últims
deu anys, van emigrar dos milions de
persones, quasi tots diplomats, llicen¬
ciats o bé treballadors especialitzats
que haurien de ser la força d'Itàlia i que
se n'han anat a fora. Molt sovint les ita¬
lianes vénen a Espanya per poder ser
fecundades mitjançant fecundació as¬
sistida. S'emigra a altres llocs i molt so¬
vint és per ser feliços. Espanya ha donat
la possibilitat a molts italians de poder-
se realitzar aquí i la meva esperança és
que els recursos intel·lectuals de la
meva terra puguin tornar a ser útils per
a la meva terra, i que explicar les prò¬
pies contradiccions de la meva terra
això no es considera un insult. Aquí, a
Espanya, el capità de la selecció ita¬
liana, Favio Cannavaro, va declarar que
el meu llibre donava una imatge do¬
lenta de Nàpols i d'Itàlia. Molts segui¬
dors de Barcelona em van escriure
preguntant-me "què n'esperes, d'un ju¬
gador del Madrid?". En realitat, aquest
és un discurs que malauradament com¬
parteixen molts italians. Creuen que ex¬
plicar aquests problemes és una
manera de fer malbé la seva pròpia
terra. Montalbán deia que contar vol
dir resistir i que l'única possibilitat de
crear-se anticossos per a aquestes
contradiccions consisteix a contar i di¬
fondre aquestes idees. I és això el que
necessitem tots.
M'agradaria acabar recordant un ca¬
pellà que va fugir del meu poble quan
jo tenia setze anys. Es deia Don Pep-
pino Diana. Uns vegada, durant una
homilia d'una missa, va dir: A mi no
m'importa saber qui és Déu'. Imagi-
neu-vos la reacció de la gent d'una es¬
glésia petita d'un poble petit. Tots es
pensaven que s'havia tornat boig. I des¬
prés va tornar a repetir 'a mi no m'im¬
porta saber qui és Déu. El que
m'importa és saber de quina banda
"Espero que L'esport pugui
mantenir el seus valors
i obrir-se a la solidaritat"
(Candido Cannavò)
està'. I sempre he pensat que també es¬
crivint havia triat estar en una banda".
DUES FAMÍLIES
Després, Candido Cannavò va rebre el
premi en la seva vessant esportiva i va
agrair-lo en un discurs en espanyol. El
veterà periodista italià també va co¬
mençar el seu parlament referint-se al
creador de Pepe Carvalho. El parla¬
ment fou el següent:
"Aquest premi és un honor per a mi,
primer pel nom que porta, Vázquez
Montalbán, que és una gran figura de la
literatura europea, molt popular a Itàlia
i arreu del món, i la seva producció li¬
terària és fantàstica. Aquesta és la pri¬
mera raó, la segona raó per la qual és
un honor rebre el premi és que som
aquí, a Barcelona, una ciutat a la qual
tinc molt d'afecte i la meva família
també, on es van celebrar els famosos
Jocs Olímpics del 1992. Dels dotze Jocs
Olímpics que he cobert en la meva vida,
els poso al capdamunt de tot per l'im¬
pacte emocional i per la humanitat jun¬
tament amb Roma 1960 i Sidney 2000.
El pare d'aquestes Olimpíades és aquí
a la sala, és un dels meus millors amics,
va ser un gran president, un gran català,
un home que es diu Juan Antonio Sa¬
maranch.
Aquest premi té sort, ja que arriba al
bell mig d'una fabulosa temporada
d'un equip que es diu Barça, que jo crec
que és el més espectacular del món. 1
vostè, senyor president, deu estar-
ne orgullós, no en tinc cap dubte.
Aquest premi el dedico a la meva
família, aquí representada per
Franca, artista italiana però de
cultura totalment espanyola, i als
meus tres fills. Però també al diari
de la meva vida, La Gazzetta dello
Sport, que és el diari més antic del món,
té 113 anys.
Jo tinc dues famílies, una és la meva i
l'altra és la Gazzetta, la primera vegada
que va aparèixer un article meu en
aquest diari de color rosa va ser fa cin-
quanta-quatre anys. Vaig ser-ne el di¬
rector durant gairebé vint anys, encara
en sóc editorialista, i tinc una columna
cada dia de temes completament va¬
riats. La d'avui està dedicada al Barça,
a Guardiola, preparant el terreny...
(riu). Es un honor. I ara parlem una
mica més seriosament, de compartir
aquest premi amb Saviano. Roberto, tot
sembla petit davant de Roberto. Al ta¬
lent en l'escriptura s'hi uneix el seu
exemple grandiós de coratge.
Senyors, l'esport és un patrimoni de la
humanitat, hem de defensar-ne els va¬
lors. Els perills són molts: el dòping, la
violència, la corrupció dels molts
diners... El diner fa mal, és ma¬
ligne. Espero que l'esport pugui
mantenir-ne els valors, i que
pugui també obrir-se a la solida¬
ritat, perquè vivim en un món
sense justícia, en un món desigual, al
cor d'Europa hi ha nens que es moren
de desnutrició. He sabut amb molta sa¬
tisfacció que el Barcelona està obert a
la solidaritat, com altres equips d'Itàlia,
l'Inter i el Milà.
"EL premi arriba al bell mig
d'una fabulosa temporada del
Barça, l'equip més espectacu¬
lar del món" (Candido Cannavò)
CRÒNICA
Candido Cannavò poc després de rebre eL guardó en l'apartat de Periodisme Esportiu de mans del president de la Generalitat.
24
El darrer
reconeixement
El periodisme va plorar la mort de
Candido Cannavò el 22 de febrer,
dues setmanes després de recollir
el premi Vázquez Montalbán.
L'exdirector de La Gazzetta dello
Sport entre 1983 i 2002 va patir
una hemorràgia cerebral que tres
dies després acabaria la seva vida.
Cannavò, de 78 anys, havia entre-
gat el seu darrer article minuts
abans de patir l'hemorràgia. Es re¬
feria al rècord d'imbatibilitat del
porter del Manchester United,
Edwin Van der Sar.
He saludat molt especialment i de ma¬
nera afectuosa la senyora Montalbán,
també a totes les autoritats, el jurat, el
públic de la sala. I fer un homenatge al
gran esport d'Espanya. L'última pa¬
raula és com la primera, gràcies".
Finalment, el president de la Generali¬
tat, José Montilla, va concloure l'acte
amb un parlament en què va destacar
que aquests premis representen "el tri¬
but anual a una de les figures claus del
món literari, periodístic i intel·lectual
del nostre país en el darrer terç del
segle xx" i va destacar que els guardo¬
nats d'aquesta cinquena edició són "dos
periodistes que no s'han deixat atemo¬
rir pels que menyspreen la llibertat, els
drets humans i els drets democràtics.
Vázquez Montalbán estaria orgullós de
veure associat el seu nom als de
Saviano i Cannavò".
Per acabar es va referir a la "ra¬
dical denúncia que conté l'obra
de Saviano" i a la "llarga trajee
tòria humana i professional di
Cannavò" i com aquests dos periodistes
italians entenen la llibertat d'expressà
"com una eina bàsica de la democràci;
i de la llibertat", ja que els dos coinci
deixen en un aspecte com "el compro¬
mís amb la societat a través de la
dignificació professional i cívica". H
"Vázquez Montalbán estaria
orgullós de veure associat
el seu nom als de Saviano
i Cannavò" (José Montilla)


Saviano i Cannavò, dos models a seguir

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert