Lovera, Sara

Revistes Catalanes amb Accés Obert

OPINIO
Sara Lovera,
periodista
El segle xx es va caracte
ritzar per grans revolucions socials i per
dues guerres mundials que n'originaren
una percepció lamentable. El món es va
repartir entre els triomfadors d'aquestes
i fou necessari reescriure els drets ele¬
mentals. Avui tenim la convicció que el
1900 sintetitzà, a més, l'avenç de la cièn¬
cia i la tecnologia. En un període curtís-
sim van aparèixer les eines que ens
permeten la globalització dels mitjans.
Però hi hagué una altra revolució, sobre
la qual s'hi reflexiona poc. En menys de
cent anys les dones, que durant quasi
cinc mil anys vàrem estar aïllades, apa¬
reixem en escena per haver anat a l'es¬
cola de manera massiva, per incloure'ns
en la producció de béns i serveis públics
i perquè fou descobert el principi per re¬
gular la natalitat.
Les dones som en aquest món, i ens tro¬
bem que ens és estrany en molts sentits.
Som en totes les activitats socials,
intel·lectuals, educatives, productives,
econòmiques i culturals. Però el món
continua estant en mans dels homes i les
lògiques de la superestructura actuen
com si no hi fóssim. Per això moltes se
senten alienes al seu entorn. Algunes
intel·lectuals feministes sostenen que
l'alteració d'una lògica construïda pels
homes, ha generat el conflicte entre gè¬
neres. Es pot provar que el detall i els
contorns d'aquest conflicte no s'ha com-
"En els mitjans no tan sols
s'oculta el conflicte de
gènere, sinó que s'oculta el
que ha passat amb les dones
près. La violència masclista es pretén
atribuir a una malaltia social, a casos ex¬
cepcionals e què es cerca també la cul¬
pabilitat de les dones.
Quan passa això, pràcticament en tots
els mitjans no només és discriminatori,
sinó que és una ocultació deguda a la in¬
Les dones als mitjans
de comunicació
capacitat de qui escriu i cerca les infor¬
macions per difondre-les: allò que ano¬
meno ceguesa o bé es tracta d'una
reacció en cadena de tots els homes que
han descobert que les dones hem arri¬
bat i que no ens n'anirem, fet que els
obligarà a compartir-ho tot amb nosal¬
tres. Inclosos els seus greus errors.
En els mitjans no tan sols s'oculta el
conflicte, sinó que s'oculta el que ha pas¬
sat amb les dones. Se les nega, en no in¬
formar sobre elles, les seves feines,
desigs, gustos, veus i moviments, inclòs el
feminista, i els molts àmbits on som amb
veu pròpia. I més greu, es distorsiona el
seu accionar i el seu nou perfil de ciuta¬
danes i treballadores. En canvi es parla
sense pietat d'allò que consideren
una tragèdia: canvis en la família,
maternitats disminuïdes, i exigèn¬
cia de drets específics, tenint en
compte que venim d'un altre món
i estem estranyades amb aquest
de violència, guerres i inseguretats.
Ocultar això fa palès com les i els perio¬
distes convencionals li estan negant al
públic informar de la revolució més im¬
portant del nostre temps. Hi ha una
mancança de professionalisme, perquè
no s'està amatent a aquests canvis in¬
vestigant-ne i cercant-ne les arrels; hi ha,
sens dubte, prejudicis i ceguesa. El pit¬
jor és quan s'hi suma la manca de re¬
flexió que banalitza la realitat. I es
cometen dos errors: considerar les dones
com a víctimes i dèbils, com si fóssim a la
prehistòria, o caracteritzar les seves de¬
mandes.
Els mitjans s'han quedat enrere. El no
mirar i analitzar els nous pactes fami¬
liars, les noves activitats so¬
cials de les dones, que el
conflicte entre gèneres té
conseqüències, deixa el seu
missatge coix, buit i fora de
context.
Potser diran que ja estem
considerades com a ciuta¬
danes, que hi ha lleis que ens
ho garanteixen. Es un avenç,
però es deu al fet que les
dones ens autoorganitzàrem
fa uns dos-cents anys i, des
de fa trenta-cinc, els governs
s'han pres seriosament el
canvi.
Sembla que això, que és notícia, és des¬
conegut per editors i treballadors dels
informatius. Hi ha alguns esforços, però
són excepcionals.
Una altra cosa que no saben és que la
Real Academia de la Lengua Española
acceptà nomenar en femení les profes¬
sions i activitats. Tampoc la professió fa
esforços per evitar el sexisme en els in
formatius, per oferir altres mirades
sobre la diversitat i reconèixer que no
som iguals, que els mons de dones i
homes es dividiren en públic i privat i
això va bifurcar els nostres camins.
I aquestes diferències s'anomenen pers¬
pectiva de gènere. Si no es fa així, els
mitjans seran només capses de resso¬
nància dels poders, alguns o molts dels
quals tampoc no volen veure la realitat.


Les dones als mitjans de comunicació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert