Gutiérrez Díaz, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PERIODISTES I POLÍTICS
OPINIO
Per als qui hem viscut -o millor dit sofert- la dictadura
franquista és difícil entrar a parlar de les actuals relacions en¬
tre periodistes i polítics sense fer referència a dos aspectes que
han marcat la nostra relació posterior amb el món del perio¬
disme. El primer és l'horror a qualsevol censura sigui quina
sigui la justificació que l'acompanyi. Aquí, els límits -que, en
tot cas, farien referència a l'ètica- sols els poden establir els
professionals mateixos. El segon és recordar per a la memòria
històrica que els periodistes abans de tenir relació amb els
polítics van ser lluitadors de la política, perquè van tenir un
important i valent paper en la lluita per les llibertats i contra la
dictadura, comprometent la seva situació professional i apro¬
fitant per eixamplar les esquerdes que entre tots anàvem obrint
dins la grisor franquista,
fins al punt que avui seria
impossible completar una
llista de lluitadors per la de¬
mocràcia sense incloure-hi
un bon nombre d'homes i
dones de la premsa.
Els temps han canviat
i, avui, periodistes i polítics
formem part d'una socie¬
tat basada en els principis
de la democràcia, amb tots
els avantatges i les servituds
que comporta un procés de
consolidació, no pas de
cristal·lització, en el qual
resten encara molts proble¬
mes pendents de solució.
En aquest escenari, la rela¬
ció entre periodistes i polí¬
tics ha adquirit una gran
importància, atès el poder fonamental dels mitjans de comu¬
nicació com a instruments de creació d'opinió col·lectiva; una
relació que, si no mediatitzada, sí que ve matisada per la pro¬
pietat, pública o de grup, dels mitjans i pels condicionaments
que imposen els interessos de partit i fins i tot les aspiracions
de poder i liderat a l'interior de les organitzacions.
No són fàcils ni senzilles les relacions actuals entre perio¬
distes i polítics. Deixo de banda els casos en què els polítics
amb disfressa de periodista escriuen i publiquen directament
perquè, al marge de ser materials feixucs i que massa sovint
contribueixen al deteriorament del llenguatge, els continguts
són sempre sospitosament interessats. La relació entre perio¬
distes i polítics té diversos camins. Quan és directa, els intents
de mútua seducció són quasi inevitables i el resultat, en gene¬
Co to
cu
cu
S S
<3 2
CU Co
"CS K
u
I—I
-Si
S
a
s
o
fin
■s
ses
Ci .H
Q
ral en forma d'entrevista, resulta un retrat expressionista en el
qual juga un paper important l'ofici del periodista, però que
sempre sol resultar interessant per al lector. Quan el periodis¬
ta opta pel comentari personal de situacions o actuacions po¬
lítiques la responsabilitat davant de l'opinió pública recau en
exclusiva sobre les seves espatlles, ja que ofereix una visió que
contribueix a la formació del judici de molts ciutadans. El
mateix succeeix quan els periodistes o els afeccionats a perio¬
dista publiquen els seus criteris d'una forma més o menys ra¬
onada com a article d'opinió, si bé en aquest cas l'article porta
incorporat un cert advertiment implícit que no s'està infor¬
mant estrictament, sinó fent públiques reflexions personals.
Per ampliar l'escenari de la relació entre periodistes i polí¬
tics falta parlar almenys de
dos instruments, les ofici¬
nes de premsa i els comen¬
taris offde record.
En el primer cas, entre
periodistes i polítics se situa
una persona o un equip que
té una doble funció: facilitar
la relació i servir de filtre pre¬
paratori. Els responsables de
les oficines de premsa saben
molt bé el valor que té la seva
eficiència, la capacitat de ser¬
vei i la bondat d'acollida; per
la seva banda, els periodis¬
tes no menyspreen tenir una
bona relació amb les ofici¬
nes de premsa i fins i tot con¬
rear-hi algunes amistats. En
tot cas, en el món de la co¬
municació política les ofici¬
nes de premsa s'han convertit en instruments imprescindibles.
L'altre instrument, els comentaris offde record, és a dir, la
confidència feta a cau d'orella sense cap compromís per part
de l'informador, no compta amb la meva simpatia i, per tant,
tampoc en la meva pràctica. Tal vegada és una via legítima i
necessària per avançar en la investigació i arribar a la confir¬
mació dels fets i les conductes polítiques. Però són també un
perill d'intoxicació intencionada.
De totes formes, i en resum, cal saludar com una aporta¬
ció fonamental del funcionament de la democràcia la relació
entre periodistes i polítics i la seva consegüent expressió pú¬
blica, tant l'escrita com l'audiovisual, perquè es tracta d'una
font imprescindible en la nostra societat d'elements essencials
per a la valoració i la formació de l'opinió pública ciutadana.
24


Periodistes i polítics

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert