Conesa, Mercè

Revistes Catalanes amb Accés Obert

REFLEXIÓ de MERCE CONESA
El passat 4 de
desembre la periodista
Mercè Conesa rebia el
premi Ofici de
Periodista en un acte
celebrat a la seu del
Col·legi que va
comptar amb la
presència de
nombrosos amics i
companys de
professió. D'aquesta
manera Conesa -que
va ser presentada pel
president de Justícia i
Pau, Arcadi Oliveres-
se suma a una llista de
periodistes que han
estat reconeguts amb
aquest guardó per la
seva trajectòria. En
aquestes pàgines
reproduïm el discurs
de la guardonada.
"Hem d'ampliar
el ventall de fontí
d'informació"
I Fotos: Ignasi Rodríguez
Aquest reconeixement del Col·legi no
té preu ni jo tinc paraules suficients per
agrair-lo. El fet que els mateixos com¬
panys i companyes de la professió de¬
cideixin que la feina que fas ha valgut
la pena és quelcom que m'omple
d'energia i d'il·lusió. De totes maneres,
també vull puntualitzar que no tinc
molt clar que me'l mereixi. Estic segura
que hi ha més d'un centenar de profes¬
sionals de la comunicació que el me¬
reixen tant o més que jo. Però ja que
m'ha tocat a mi, només n'agafo un tros-
set. L'altre correspon a tants i tantes
que m'heu ajudat en la meva feina. Els
qui em vàreu donar una oportunitat per
començar a treballar de periodista, els
companys i companyes que m'heu aju¬
dat amb la vostra saviesa i coneixe¬
ments, els qui hem treballat plegats, els
fotògrafs, grafistes i compaginadors que
han millorat sempre les meves infor¬
macions i els amics que sempre m'heu
fet costat: els de tribunals, de temes so¬
cials i els del Grup d'Informació Am¬
biental (GIA).
I si el reconeixement m'il·lusiona, la
presència avui de l'Arcadi Oliveres
m'omple d'orgull i de satisfacció. L'heu
de seguir escoltant. Jo el defineixo com
el millor líder ideològic extraparlamen¬
tari. Mai no oblidaré les seves inter¬
vencions durant la campanya del "No a
la guerra". És un pou de ciència. La sa¬
viesa, la completíssima informació i la
claredat d'idees que el caracteritzen
aconseguiren la mobilització de molta
gent. Llàstima que es prodigui tan poc!
I el renyaria perquè estic convençuda
que és una de les persones que més ens
ajuda a creure que un altre món més
just i solidari encarà és possible.
Tampoc vull deixar de referir-me a l'al¬
tre company de taula, el nostre degà.
Porto gairebé quaranta anys treballant
en premsa i en tot aquest temps he tin¬
gut molts caps. Però en Rius va fer-me
una cosa que no m'ha fet mai cap altre:
un dia em va donar festa per haver tre¬
ballat massa. Jo em vaig quedar amb
cara de moniato. Ho explico perquè
mostra una mica el seu talant i demos¬
tra que a més d'una gran vàlua profes¬
sional té una impressionant qualitat
humana.
La meva biografia professional no és
massa complexa, tots la coneixeu: deu
anys fent informació de tribunals, deu
anys fent informació de col·lectius mar¬
ginats i deu anys fent informació de
medi ambient. En realitat, aquesta úl¬
tima dècada l'he compaginat amb la in¬
formació social, perquè quan vaig
plantejar a El Periódico que voldria in
formar de medi ambient em van dir
"Ah, sí, sí, ja pots fer medi ambient"
però no van posar ningú a substituir
me en els temes dels col·lectius margi¬
nals. I em va tocar anar controlant corr
podia els dos fronts.
La periodista Mercè Conesa durant el seu parlament en l'acte en el que va rebre el guardó Ofici de Periodista.
Però malgrat aquests canvis d'especia¬
litat tinc la impressió que sempre he fet
la mateixa feina: dedicar-me a escoltar
als qui més difícil ho tenen per arribar
als mitjans de comunicació. Quan feia
tribunals més que la llei, que sempre és
la mateixa, m'interessaven molt les víc¬
times i els delinqüents. De fet, em pas¬
sava el dia fent-me la mateixa pregunta:
per què existeixen els delictes? Vaig
adonar-me que, pel seu tarannà, el món
de la justícia mai no arribarà a resoldre
l'entrellat de la delinqüència. Això no
és difícil constatar-ho si passes una mica
de temps a les presons, tribunals i au¬
diències, i vas mirant la gent i t'adones
que, en realitat, el delicte és conse¬
qüència d'una societat desigual pel que
fa als recursos. I aquesta societat des¬
igual és necessàriament generadora de
delictes i delinqüents. Per això vaig de¬
cidir endinsar-me en aquests col·lectius
socials més desfavorits, més proclius a
caure en la delinqüència i en les enti-
"Tinc la impressió que sempre
he fet la mateixa feina: escoltar
els qui més difícil ho tenen per
arribar als mitjans de comunicació
tats que els ajuden, perquè vaig enten¬
dre que la delinqüència, i moltes altres
qüestions, només es poden resoldre des
de l'acció social. Vaig començar amb
entitats d'ajuda a expresoners i vaig
acabar amb entitats de tota mena. Per¬
què realment Catalunya té un teixit so¬
cial organitzatiu molt, però molt, ric.
Un exemple que per mi és un tema que
ens afecta a tots i que no li donen cap
mena de transcendència és la impotèn¬
cia dels discapacitats i dels immigrants
-sense papers o amb papers- que viuen
en condicions infrahumanes
i que estan pagats d'una ma¬
nera gairebé d'esclavatge.
També em preocupa molt la
marginació amb què els po¬
ders establerts i bona part
de la societat tracten les dones. Però, a
la mateixa vegada que denunciava
aquesta situació, també volia dir que
aquesta no és l'única possibilitat, per¬
què sempre hi ha alguna sortida que
et permet tirar endavant. En el cas
d'aquests col·lectius la sortida són
les entitats socials i la gent que fa
REFLEXIÓ
veritables esforços per reduir tantes
desigualtats i tants patiments.
M'arriba l'hora de fer una mica d'anà¬
lisi de l'actualitat i de la situació en què
a hores d'ara es troba la professió. Evi¬
dentment des de la meva modesta po¬
sició, vull dir en mans de qui estan els
mitjans. És un tema apassionant i faré
un repàs vist des del que he pogut
veure aquest darrers temps.
1. La primera constatació -i em direu
que això ja ho sap tothom- és que
aquest no és un bon moment. Tenim es¬
tudiants de comunicació tancats a les
universitats, la llosa de les prejubila-
cions que amenacen un bon nombre de
professionals excel·lents, el llast de la
pèrdua de llocs de treball dels diferents
plans de reestructuració que hi ha en
marxa i, possiblement, el 2009 encara
ens en portarà més.
La crisi també redueix el nombre de
col·laboracions i afecta les persones
més vulnerables de la nostra professió,
es a dir, els freelance, els que treballen
en precari a les redaccions. Tot això
dóna un panorama que no és gaire en¬
grescador. Direm que la crisi esta pro¬
vocada per diversos factors, alguns
reconeguts, com la baixada de la publi¬
citat, la competència dels gratuïts i
diuen que també degut a Internet o les
noves tecnologies.
Sobre Internet voldria parlar-ne un
moment. No crec que hagi de ser una
competència, al contrari. Les noves tec¬
nologies ens han ajudat i ens ajuden
molt a millorar el producte que fem.
Però també crec, com diu el filòsof
Levi-Strauss, que la tecnologia no és el
progrés de l'home, sinó tan sols un
mitjà per aconseguir-lo. El progrés rau
a fer avançar el pensament, la ideolo¬
gia. I aquí és on em sembla que els mit¬
jans de comunicació flaquegen. Ens
creiem massa les noves tecnologies, i
hem deixat de banda una cosa tan im¬
portant com és la ideologia, el pensa¬
ment.
Durant massa anys hem estat portaveus
dels poders establerts. S'ha qüestionat
poquíssim el que fan i desfan les altes
esferes i s'ha abusat de les xifres ma¬
croéconomiques, en lloc de parlar dels
"Ens creiem massa les noves
tecnologies i hem deixat
de banda la ideologia,
el pensament"
problemes quotidians que tenen les
persones. La societat no és idiota i ha
acabat veient una simbiosi massa sospi¬
tosa entre mitjans i poders. Això, d'una
banda, genera desconfiança i, de l'altra,
crec que hi podem ficar cullerada.
Aquesta desconfiança, d'alguna ma¬
nera, repercuteix en la pèrdua de lec¬
tors que es pot remuntar modificant-ne
alguns trets.
A més hem oblidat també que la tec¬
nologia en si mateixa no és periodisme.
El periodisme és una cosa diferent. Per
"Lamento que tants companys
estiguin instal·lats en la frontera
difusa del periodisme
i l'espectacle"
exemple, en una secció de Societat d'un
diari d'àmbit català, d'aquí de Barce¬
lona, l'altre dia sortia una informació
que deia que Singapur multarà els trens
que arribin tard. Les noves tecnologies
ens ajuden a saber què passa a Singa¬
pur, però aquesta notícia tan interes¬
sant no crec que interessi a ningú
d'aquí, d'un país on no hi ha trens pun-
"Les rodes de premsa fan autèntica
pena perquè s'hi envia al becari
que acaba d'arribar i així és
impossible burxar l'orador de torn"
tuals. Vull dir que hem d'anar en
compte per no abusar de les noves tec¬
nologies perquè crec que això no és pe¬
riodisme. Periodisme no és pitjar un
botó. Periodisme és donar veu a l'orga¬
nització social, política i econòmica, i
també a la gent. I això és una obligació,
perquè la veritable democràcia és que
tots tinguem dret a dir el que pensem,
no només uns quants. I
quan parlo de donar veu a
la gent, no em refereixo al
que pensa el primer se¬
nyor que passa pel carrer,
que a mi m'interessa ben
poc o gens, sinó que penso en entitats i
professionals que porten anys i panys
veient i tractant la societat civil. Hem
de fer-los més cas. Ja n'hi ha prou
de posar l'escarxofa al polític de torn.
La societat és molt més rica i molt
més complexa, gràcies a les noves tec¬
nologies. Per això hem d'ampliar amb
escreix el ventall de les fonts d'infor¬
mació.
2. Un altre dels factors que ens està fent
molt de mal és deixar que massa sovint
es confongui periodisme amb especta¬
cle. Lamento que tants
companys estiguin ins¬
tal·lats en aquesta fron¬
tera difusa. Perquè en
l'espectacle tot si val i en
periodisme no tot s'hi val.
Hi ha qüestions com l'ètica, la veraci¬
tat, el contrast de les informacions, el
rigor en definitiva, que són cabdals per¬
què la nostra professió sigui creïble. O
sigui que també hauríem de ser capa¬
ços de poder discernir entre el món de
l'espectacle i el món de la informació.
No tenen res a veure l'un amb l'altre.
3.1 encara hi ha un tercer factor que fa
mal a la professió. És el
deixar de banda els com¬
panys i companyes que es
fan grans i no han optat
per treballar en la gestió
dels mitjans, sinó que vol¬
drien continuar fent informació de pri¬
mera mà. En Huertas era un home que
havia gestionat, però a ell el que li agra
dava era treballar de primera mà. I aixc
Coherència contra l'oblit
Arcadi Oliveres, Mercè Conesa i Josep Carles
En el seu parlament introductori el degà
del Col·legi de Periodistes, Josep Carles
Rius, va apuntar que "Mercè Conesa
contribueix a la transformació de la so¬
cietat fent visibles els invisibles, donant
veu a aquelles persones que no la tenen.
Perquè hi ha una temptació creixent que
és el silenci o l'oblit davant d'aquelles
realitats que intuïm que no són agrada¬
bles al nostre públic, que no donen au¬
diència". Rius -que va destacar de
Conesa que "sempre ha estat fidel a la
mateixa concepció del periodisme i de la
vida"- es va reconèixer lector dels repor¬
tatges de la guardonada. "Molts cops re¬
flecteixen situacions tràgiques, però
sempre hi ha una esperança fruit de la so¬
lidaritat, una llum al final del túnel", as¬
segurà. "Els seus reportatges -va
prosseguir- també són un exemple de
rigor i profunditat i crec que en aquests
moments de crisi, que pot significar que
les redaccions perdin part del seu capital
humà, és el moment de reivindicar aquest
periodisme rigorós i en profunditat, i és
bo recordar que el periodisme necessita
talent, memòria, temps i recursos per
mantenir-ne la qualitat. A la redacció ne¬
cessitem periodistes de totes les edats per
mantenir-ne l'experiència professional i
transmetre-hi els valors deontologies de
l'ofici. Un periodisme rigorós i en pro-
Rius durant el parlament del primer.
funditat necessita professionals veterans
que aportin coneixements als més joves.
La suma de jubilacions anticipades i la
precarietat creixent dels periodistes
joves genera un escenari preocupant als
mitjans de comunicació perquè es pot
trencar el mestratge entre generacions."
"Conesa sempre ha estat fidel
a la mateixa concepció
del periodisme i de la vida"
(Josep Cartes Rius)
Rius també va ressaltar que en els re¬
portatges de Conesa "no hi ha persones
anònimes, tothom té la seva història, so¬
bretot aquells que, en el millor dels
casos, en la majoria d'informacions, són
només xifres d'una estadística" i va fina¬
litzar el parlament esperant que dels ac-
"Ens ha donat sempre una
informació de primera mà, en la
qual no creu que hi hagi causes
perdudes" (Arcadi Oliveres)
tuals estudiants de periodisme "en el
futur hi haurà moltes Mercè Conesa que
mantindran aquest principi que ella sim¬
bolitza."
Per la seva part, Arcadi Oliveres, presi¬
dent de Justícia i Pau, va ser l'encarregat
de presentar Conesa: "La Mercè ens ha
donat sempre una informació oberta,
una informació de primera mà, una in¬
formació en la qual no creu que hi hagi
causes perdudes, una informació que per
sempre dialoga, una informació que per
molta gent ha estat el darrer recurs per
sortir a la llum pública, una informació
que ha estat moltes vegades radiografia
de la societat, una informació en la qual
sempre ha reivindicat cl dret precisa¬
ment a la informació, al cap i a la l'i una
periodista que s'ha trobat per damunt
dels mitjans", va assegurar. "També ha
treballat per descomptat molts temes de
caràcter social amb especial sensibilitat
per les qüestions dels discapacitats, i ho
ha fet sempre amb una honestedat que
ha estat reconeguda per tothom". I com
a prova d'això Oliveres va citar altres
dos premis que Conesa ha obtingut en¬
guany, com són el premi del Consell Mu¬
nicipal de Benestar Social i el premi de
l'Institut de Drets Humans de
Catalunya.
Respecte del periodisme, el pre¬
sident de Justícia i Pau va posar
tres exemples sobre informacions
que confonen l'opinió pública, va
criticar els interessos que hi ha darrere
dels consells d'administració dels grans
grups mediàtics de països com els Estats
Units i França ("de manera que hem
d'anar molt en compte amb qui es troba
darrere dels mitjans") i va finalitzar la
presentació amb una nota optimista al re¬
cordar les paraules de George
Bush, pare, en iniciar la primera
guerra de l'Iraq: "Al món
només hi ha dues potències: Es¬
tats Units i l'opinió pública".
Oliveres va destacar que "l'opi¬
nió pública pot fer moltes coses per arre¬
glar el món" i en aquest sentit va ressaltar
la tasca portada a terme per Mercè
Conesa, "un cas meravellós d'aquesta
creació d'opinió pública."
EVDALD COLL
REFLEXIÓ
Ofici de
Periodisi
Acte de
reconeixement
professional a
Mercè Conesa
Col·legi de Periodistes
de Catalunya
Fulletó promocional de l'acte de
reconeixement a la veterana periodista.
és un periodista complet. Jo, per exem¬
ple, sóc incapaç de gestionar. L'altre dia
un company d'uns quaranta-cinc anys
em deia: "clar!, és que a partir de certa
edat gairebé et veus abocat a dedicar-
te a la gestió". Però llavors què passa?
T'asseus en una cadira amb l'ordinador
davant i decideixes el que es publica
l'endemà i el que no es publica i, de tant
en tant, vas a entrevistar un conseller.
Aquesta feina és absolutament neces¬
sària, jo la respecto molt. Ara bé, el que
no entenc és que, paral·lelament, els
que no vulguin gestionar, els que vul¬
guin fer periodisme de carrer, hagin de
passar a les catacumbes. Les rodes de
premsa fan autèntica pena perquè s'hi
envia al becari que acaba d'arribar i així
és impossible burxar l'orador de torn i
treure una mica de suc a qualsevol
compareixença.
De totes maneres, un cop esmentades
aquestes tres espases de Dàmocles, no
vull ser pessimista. Sempre hi ha una
escletxa i l'hem de saber trobar. El pa¬
norama no és bo, però el col·lectiu pro¬
fessional té gent que val moltíssim i que
estic segura que sabrà acabar la incer¬
tesa actual i iniciar una catarsi que porti
els periodistes a temps més òptims.
En tot cas, jo no tinc la gran solució.
Ens caldrà empresaris que realment
creguin en la conveniència que circuli
una bona informació. Però han de ser
empresaris que creguin en la informa¬
ció, no que la utilitzin per altres mitjans.
I ho sento però, com que de diners no
en tinc, jo d'empresària no en podré fer.
No obstant això, sí que disposo d'una
Perfil
L'any 1975 Mercè Conesa era cor¬
responsal de La Vanguardia a
L'Hospitalet. El 1979 comença a
treballar a Ràdio Olot fins que el
1981 entra a la secció d'Interna¬
cional de YAvui. Un any després,
passa a fer informació de tribunals
per cobrir els judicis del 23-F i del
'cas Almeria'. L'octubre de 1982
entra a El Periódico per fer tribu¬
nals. A principis dels noranta, co¬
mença a cobrir temes socials i més
tard assumeix les informacions de
medi ambient. La capçalera del
grup Zeta ha estat el lloc ideal per
treballar, ja que la ductilitat
d'aquest diari li ha permès expli¬
car infinitat d'històries de la so¬
cietat civil que "en un altre mitjà,
més encotillat, no hagués pogut
fer. El mèrit d'aquesta llibertat
per treballar és del meu etern di¬
rector i mestre, l'Antonio Franco,
i després del Rafael Nadal", asse¬
gura.
petita i molt personal fórmula per se¬
guir engrescada en aquesta professió:
sortir al carrer i preguntar, saber el que
passa i explicar-ho. Així, senzillament,
m'ho he passat molt bé, he après molt,
he conegut gent apassionant i he
aconseguit tres agendes ben plenes de
telèfons i d'adreces
de persones, amb
moltes de les quals
puc comptar-hi gai¬
rebé sempre.
D'altra banda, volia
fer referència al meu admirat Vicente
Romero, periodista de TVE, perquè em
fa molta gràcia i l'admiro molt. Ell és
l'únic periodista que em sembla que no
ha estat a Washington, però és el qui
més bé m'ha informat de les eleccions
dels Estats Units. I ara només perme-
teu-me un agraïment molt especial i un
petit record a dues persones que em
van ajudar a entrar en el món del pe¬
riodisme com són l'Enric Company i la
Milagros Pérez Oliva. Són grans amics
i si no hagués estat per ells no sé si ha¬
gués entrat en aquesta professió. En tot
cas, sempre els he tingut al meu costat.
I després volia recordar un gran amic i
mestre com era en Josep Maria Huertas
Claveria, que em va ensenyar moltes
coses. La més important és que un pe¬
riodista sempre ha de saber a quin cos¬
tat es posa. I jo crec que nosaltres
sabem a quin costat ens posem.
No ens desanimem. Després d'una crisi,
que ja toca el fons, hi ha una sortida. No
sé per on ha d'arribar aquesta sortida,
però ha d'arribar. Diuen que en situa¬
cions de crisi els més joves tenen més
capacitat de gestionar-la. Sigueu joves
o grans, intentem gestionar-la. Si sou
joves els que ho aconseguiu, penseu
que els grans tenen l'avantatge del
coneixement i una saviesa que ens fa
falta. I que, en tot cas, sempre ens do¬
naran dades als més joves per saber
com sortir d'aquesta crisi. Moltes grà¬
cies per escoltar-me. H
"Disposo d'una fórmula per seguir
engrescada en aquesta professió:
sortir aL carrer i preguntar, saber
el que passa i explicar-ho"


"Hem d'ampliar el ventall de fonts d'informació"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert