Bunyan, Toni

White, Aidan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

INFORME
El passat 3 de maig,
Dia Mundial de la
Llibertat de Premsa,
es presentava
mundialment
l'informe especial
"Periodisme, llibertats
civils i la guerra contra
el terrorisme" elaborat
per la Federació
Internacional de
Periodistes (FIP) -que
representa 50.000
periodistes de 110
països diferents-
i el grup de llibertats
civils Statewatch.
Aquest és un resum
d'aquest document.
Els nous perills
que assetgen
el periodisme
I Aidan White i Tony Bunyan
La guerra contra el terrorisme es lliura
en una atmosfera de penetrant para¬
noia, en la qual l'esperit de la llibertat
de premsa i el pluralisme són fràgils i
vulnerables i han sofert inevitable¬
ment. És aquesta una "guerra" molt
diferent, que té lloc tant en l'ombra
com en el camp de batalla. Això també
ha ocasionat víctimes entre els perio¬
distes i els treballadors dels mitjans.
Amb 129 morts, l'any 2004 ha estat el
pitjor any per a la professió periodís¬
tica. La guerra de l'Iraq és una tragè¬
dia contínua en la qual els informadors
destaquen entre les víctimes. Fins al
març de 2005, uns setanta-tres havien
mort des del començament de la inva¬
sió, dos anys enrere.
Tot i l'augment dels perills, els perio¬
distes s'esforcen a alimentar un món
cada cop més afamat de notícies. La
gent vol respostes que l'ajudin a
entendre tant el context i la complexi¬
tat d'aquesta confrontació com l'ame¬
naça del terrorisme. Ells depenen dels
periodistes. Durant els darrers tres
anys hi ha hagut furiosos intercanvis
entre els governs i els mitjans en la
lluita per manipular l'opinió pública,
algunes vegades amb terribles conse¬
qüències. L'experiència, sense prece¬
dents, dels mitjans als Estats Units, el
desenvolupament de veus alternatives
en el món àrab, particularment el canal
per satèl·lit Al-Jazira, i la confrontació
entre el govern del Regne Unit i la
BBC proveeixen sèries històries sobre
l'impacte de la guerra antiterrorista en
el periodisme.
La presència d'Al-Jazira va confirmar
que el monopoli occidental en la
producció global de notícies havia
rebut el seu primer repte seriós per
part d'una font de l'Orient Mitjà. El
canal ha estat elogiat i vilipendiat en la
mateixa mesura. Les seves oficines a
.Kabuel i Bagdad han estat destruïdes
per l'exèrcit nord-americà. Un repor¬
ter ha estat assassinat. El mateix ha
passat amb Al-Arabiya -les seves
oficines a Bagdad eren bombardejades
per terroristes el 2004, on varen morir
cinc dels seus empleats, així com dos
treballadors a mans de soldats nord-
americans- que ha pagat un alt preu
per la seva independència editorial.
No obstant això, Al-Jazira, que insis¬
teix en dir que manté les mateixes
condicions de transmissió que la BBC,
és emblemàtica dins una nova genera¬
ció de canals per satèl·lit àrabs, on s'hi
inclouen Abu Dhabi TV i Al-Arabiya
a Dubai, que informen des d'una pers¬
pectiva àrab. Ells estan formant el
panorama de l'Orient Mitjà en el
periodisme. Entrevistes a líders polí¬
tics de tots els colors, als líders de
l'oposició i a gent que mai abans
havien sortit a la petita pantalla àrab:
dissidents, intel·lectuals, formadors
La periodista francesa Florence Aubenas, alliberada a mitjans de juny, en el video difós l'I de març passat.
d'opinió de tots els sectors de la socie¬
tat. Aquesta ha estat una evolució
incòmode per a molts governs àrabs i
per a alguns polítics occidentals, sobre¬
tot per a l'Administració del president
nord-americà George Bush, que s'ha
irritat amb el to crític dels locutors.
El febrer de 2004 els Estats Units van
llançar un canal per satèl·lit en àrab,
Al-Hurra. que transmet al món àrab.
Des de la seva seu a Washington, un
equip mixt d'uns dos-cents periodistes
àrabs i nord-americans asseguren que
tracten d'emparellar les habilitats del
mercadeig nord-americà amb la sensi¬
bilitat àrab. Ells afirmen que són edito-
rialment independents, però la inten¬
ció explícita és ser una alternativa a
Al-Jazira o Al-Arabiya i gaudeixen en
el seu primer any d'emissió d'una
partida econòmica del Congrés dels
Estats Units per valor de 62 milions de
dòlars. És, de lluny, el major projecte
únic de desenvolupament internacio¬
nal de mitjans que mai s'ha fundat.
No sorprèn que Al-Hurra provoqui
desconfiances i escepticisme entre els
crítics àrabs que asseguren que seria
millor que els Estats Units invertissin
El 2004, amb 129 morts, ha estat
el pitjor any per a la professió.
Setanta-tres periodistes han mort
a l'Iraq des de l'inici de la invasió.
tots aquests diners en polítiques de
desenvolupament.
Els mitjans occidentals lluiten per
mantenir almenys els nivells bàsics de
professionalisme en una atmosfera
carregada de temor, violència i intole¬
rant retòrica política. Als Estats Units,
constitucionalment el bressol dels
mitjans de comunicació més lliures del
món, el periodisme ha sofert sobretot
degut a una censura autoimposada. El
monstruós fracàs dels mitjans dels
Estats Units a l'hora de desafiar el
biaix i la deshonestedat de la maqui¬
nària informativa de la Casa Blanca
ha provocat entre els
periodistes d'aquest país
una gran desconfiança
en ells mateixos. Els
comentaristes que varen
suggerir que les polí¬
tiques nord-americanes a l'Orient
Mitjà podrien haver contribuït a
aquesta tendència cap a l'extremisme i
el terror foren apartats. Com a resul¬
tat, es va privar a la gent d'informació
basada en antecedents. El públic no va
obtenir respostes perquè els mitjans
17
 
no feren les preguntes correctes. En
l'actualitat els reporters nord-ameri-
cans s'ha vist forçats, en alguns casos, a
revelar les seves fonts d'informació.
Un d'ells està en arrest domiciliari per
refusar a revelar la seva font.
Però ha estat a la Gran Bretanya on ha
sortit a la llum el fort antagonisme
entre els periodistes i el govern arran
de la guerra contra el terrorisme degut
al conflicte entre l'executiu de Tony
Blair i la BBC sobre el dret a informar
l'origen de la guerra a l'Iraq. La feroci¬
tat d'aquesta lluita va culminar amb
una lluita de gladiadors amb Downing
Street, un fet sense precedents en la
història de l'emissora.
Però no són només els goliats de la
difusió global els que han estat
víctimes de la guerra antiterrorista.
Lluny de la guerra de l'Iraq, l'apropia¬
ció per part de l'FBI l'octubre de 2004
de servidors d'Indymedia amb seu a
Londres fou un acte escandalós on per
primer cop es va veure obertament l'ús
de les lleis i les regles adoptades com a
part de la guerra global contra el terro¬
risme. "La manera com s'ha fet, més
que persecució al crim, és una altra
bufetada d'intimidació a la legítima
investigació periodística" es va dir des
de la FIP. L'eliminació dels seus servi¬
dors va ser seguit d'una visita de l'FBI
al personal d'Indymedia als Estats
Units.
La causa d'aquesta visita és la investi¬
gació d'una publicació a Indymedia
Nantes, a França, d'imatges de poli¬
cies suïssos encoberts fotografiant
manifestants antiglobalització. La
policia italiana també s'ha interessat
en Indymedia arran de la seva cober¬
tura del procés a oficials de la policia
per la seva conducta durant les mani¬
festacions durant la reunió del G8 el
2001 a Gènova. Tot i que els servidors
que es van decomissar foren poste¬
riorment retornats, Indymedia no té
oportunitat de cap reparació legal.
LLIURE EXPRESSIÓ
Durant el 2004 diversos grups de lliber¬
tat de premsa, incloent-hi la FIP, varen
protestar davant les autoritats dels
Estats Units per la pressió sobre els
periodistes, citant restriccions sense
precedents imposades a informadors
que desitjaven viatjar a aquest país per
L'any passat diversos grups de
llibertat de premsa varen protestar
davant les autoritats dels EUA
per les pressions rebudes
raons de feina. Les noves reglamenta¬
cions per al visat imposades per les
autoritats requereixen que els periodis¬
tes tinguin un visat especial i que se
sotmetin a entrevistes en les ambaixades
locals amb funcionaris d'Estats Units
abans de permetre'ls viatjar, imposant
L'apropiació de servidors
d'Indymedia amb seu a Londres per
part de l'FBI permet veure l'ús de
les lleis i regles contra el terrorisme
unes restriccions major que les que s'apli¬
quen als viatges de negocis.
ANTI ISLAM
D'altra banda, l'impacte de la cobertu¬
ra negativa de les comunitats àrabs i
musulmana ha contribuït a generar
A Occident els estereotips
mediàtics del món àrab semblen
ser més perillosos del que
han estat durant dècades
una oportunitat per al diàleg. En l'ac¬
tualitat, a països amb un llarg historial
de tolerància com Noruega, Dina¬
marca, Bèlgica o els Països Baixos, un
còctel tòxic de prejudicis i ignorància
sobre la cultura àrab condueix a un
ressorgiment de polítiques extremistes
que no es veien des de feia mig segle.
A Europa, les persones
que voten partits ober¬
tament xenòfobs exce¬
deix, en la majoria de
països, al nombre de
musulmans. Certament
Europa representa una amenaça molt
més important per als musulmans que
no pas els musulmans per a Europa,
però això difícilment figura en la
cobertura dels mitjans.
En bona part d'Orient Mitjà i el Magrib
s'hi estan visquent canvis radicals que
s'evidencien en les cada
cop més fortes sales de
redacció dels mitjans
àrabs. Però aquestes
realitats són força igno¬
rades en els mitjans
occidentals. Hi ha tota una sèrie de
conflictes interns que rarament són
coberts pels mitjans occidentals i la
retòrica que es viu tant a Occident com
al món àrab és el d'una confrontació
entre religions i el paper dels perio¬
distes tractant de navegar a través
d'aquests traïdors esde¬
veniments amb algun
sentit de professiona¬
lisme es fa més difícil
quan la intolerància i el
racisme estan en marxa.
molt del temor i incertesa entre la
població. A Occident els estereotips
mediàtics del món àrab semblen ser
més perillosos del que han estat durant
dècades. Els mitjans no distingeixen
entre fonamentalisme i la línia central
de l'Islam i sembla que vegin el compro¬
mís amb les comunitats religioses com
un perill per als valors més que no pas
EMPREMPTES DIGITALS
Ens agradi o no, les autoritats de tot el
món estan compromeses amb un
procés de monitoratge i seguiment
dels nostres moviments. No és només
als periodistes, les activitats dels quals
estan sota un creixent control. En nom
de la lluita contra el terrorisme cents
La mort de periodistes a l'Iraq -com aquest informador polonès assassinat el passat 7 de maig- s'ha convertit en un fet habitual.
de milions de persones veuran com els
prendran les empremptes digitals al
llarg de la propera dècada. Es poc
probable que la introducció de la
tecnologia biomètrica pugui prevenir
el terrorisme, però sí que restringirà el
lliure moviment i els controls interns
seran més forts en tot el món.
La vigilància de les telecomunicacions
és una altra iniciativa per a la aplicació
d'una llei global. La recopilació d'in¬
formació sobre la vida de la gent, les
seves comunicacions telefòniques i per
correu electrònic i el seu potencial per
a la restricció arbitrària de la seva
llibertat de moviments equival a una
acumulació de poder sense precedents
sobre els drets dels ciutadans per part
de les autoritats nacionals.
Els perills per als periodistes són
evidents. Reunir i guardar informació
és part de la seva feina així com
moure's lliurement. Com serà possible
qualsevol tipus d'investigació periodís¬
tica quan el reporter estarà subjecte a
un monitoratge especial per part dels
serveis de seguretat de la policia?
Així, podem anticipar que en el futur
Com serà possible qualsevol tipus
d'investigació periodística quan
el reporter estarà subjecte a un
monitoratge per part de la policia?
les poblacions estaran subjectes a
nivells de vigilància mai vistos fins ara.
En ambients internacionals secrets i
informals s'estan prenent decisions
sobre aquests temes, sota l'auspici de
les Nacions Unides, el G8, la Unió
Europea i d'altres agències internacio¬
nals com l'ICAO. El secret que voreja
el treball d'aquests actors intergover-
namentals és particularment preocu¬
pant per als periodistes. Els controls
globals de la migració, les polítiques de
seguretat internacional, la guerra i
l'ocupació han desviat l'atenció i els
recursos de les causes matrius de la
inseguretat: pobresa i
desigualtat. L'equació
és simple; augment dels
poders, una indústria
de seguretat privada
submisa, la recol·lecció
de dades i la vigilància a escala sense
precedents garanteixen nous i exten¬
sos poders a l'estat. En una societat
democràtica, l'estat és responsable
davant del ciutadà. En una societat
vigilada, en canvi, el ciutadà respon
davant de l'estat i l'estat és lleugera¬
ment responsable enfront el ciutadà.


Els nous perills que assetgen el periodisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert