Ramentol, Santiago

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PERIODISME DE PERRUQUERIA
3YA °»U
B
En el món de la ciència, es distingeix entre el coneixement
comú i el científic. El coneixement comú és la forma corrent i
espontània de conèixer, mitjançant el tracte directe amb els
éssers humans, la lectura no regulada de llibres i el consum de
mitjans de comunicació. És superficial, sensitiu, subjectiu, no
sistemàtic i acrític. El coneixement científic, en canvi, s'obté
gràcies a procediments metòdics i validats. En el coneixement
comú, les persones opinen, qualifiquen, jutgen, dictaminen i
sentencien sense més proves que les que concedeix una noció
superficial sobre els temes i els individus, potser amb un cert
sentit comú, allò que en diuen intuïció. El coneixement comú
s'expressa en les converses informals: en el treball, en el bar, a
casa, i sobretot a la perruqueria, conté molts errors i un alt
grau d'incertesa.
El problema és que
molts periodistes analitzen
sovint la realitat des d'un
punt de vista més proper del
coneixement comú que del
coneixement científic. A les
tertúlies radiofòniques i te¬
levisives es debat sobre
qualsevol tema encara que
els presents manifestin un
nivell d'expertesa menor o,
fins i tot, igual a zero. I arri¬
ba a la màxima expressió en
els programes escombraria,
conduïts i interpretats per
autèntics delinqüents de la
professió.
I així els locutors i els
interlocutors poden dir el
que vulguin, sense que es
remogui cap estómac sensible. Un literal "me cago en tu padre",
seguit del nom d'un jugador italià i uns crits indescriptibles, va
servir perquè un locutor de la Cope (que s'autoproclamava
periodista) il·lustrés un dels gols que la Juventus va marcar al
Madrid en les semifinals de la Champions. Geraldo Rivera,
presentador de la televisió ultraconservadora nord-americana
Fox (que s'autoanomenava periodista) va cobrir la guerra de
l'Afganistan amb una pistola i una promesa: "Si trobo Bin La¬
den, no li faré preguntes: li endegaré un tret". No va trobar Bin
Laden, però va matar la informació. Oliver North, el militar
condemnat pel cas Iran-contra, va ser un dels enviats especials
de la Fox News (la filial informativa de la Fox) a l'Iraq. I va dir:
"Les meves cròniques no són professionals, ni objectives, ni
merdes d'aquestes; m'encanta estar amb els marines."
co
D
O
cu
c<
pj
cu
\ G Luis Landero, en un lúcid article a El País, afirmava que el
: ^ periodisme de perruqueria ha envaït la majoria d'emissores de
r Is ràdio i televisió. És una mescla de diaris grocs, revistes del cor,
; ^ publicacions sensacionalistes diverses, còmics i tertúlies audi-
' O
i ovisuals. Textos i sons de la mediocritat més absoluta. Landero
; ^3
j parlava de suma d'informacions inútils: les paraules, sovint dog-
i màtiques del perruquer, els plors del nen de torn, els comenta-
: ris dels clients, les discussions ensordidores de les tertúlies ra-
>
j diofòniques i/o televisives, i els textos. Molta informació que
i no porta a cap lloc. Però al marge de la porqueria que embru-
j ta la dignitat de la professió, hi ha formes més subtils d'exercir
1
la irresponsabilitat, com els periodistes que ocultem sovint la
nostra manca de coneixement amb una paraula que ens salva
de tota responsabilitat: "su-
^ posat" o "suposada". Això
que aparentment vol ex¬
pressar una actitud d'inde-
finició o d'espera davant
d'una futura sentència, es
converteix sovint en una
condemna prèvia, en un
exercici d'imprudència te¬
merària que sol suplir la
necessària investigació pe¬
riodística. Penso que s'ha
de reduir al màxim l'ús
d'aquest terme, llevat de
quan el periodista tingui
una evidència de la culpa¬
bilitat d'algú, però encara
no hi hagi resolució judici¬
al en ferm.
El periodisme de decla¬
racions ens ha portat a do¬
nar com a certes les afirmacions d'una autoritat més o menys com¬
petent, sense una investigació que ho avali. Qualsevol afirmació
obté categoria de lletra impresa o de paraula emesa, pel simple
fet de poder ser atribuïda a algú socialment reconegut. Preo¬
cupa més qui ha dit alguna cosa que allò que ha dit. Caldrà
rescatar el periodisme com a bé social i recordar que és una
activitat pública, on les informacions i els judicis de valor ad¬
quireixen una dimensió extraordinària que pot destruir la vida
dels ciutadans. Però sobretot caldria recompondre la professió
i començar a pensar en una col·legiació obligatòria, en un ju¬
rament hipocràtic i en sancions per als que transgredeixin vo¬
luntàriament i permanentment el Codi déontologie. El des¬
control professional actual, en comptes d'enfortir la llibertat
d'informació, ens ha portat a un carreró sense sortida.
13


Periodisme de perruqueria

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert